Mirador dels Molins de Sant Pere de Riudebitlles

Una vista singular de la Vila és aquesta, que mostra el contorn coronat pel campanar de l’església i flanquejat al nord pels molins paperers.

Us passo els molins del municipi:

  • Molí de Cal Ròmul, també conegut com a Molí de la Vila o Molí de la Marquesa. Molí paperer bastit el segle XVIII pel Marquesos de Llió. Va estar en funcionament fins el 1986. Feien paper de filtre.
  • Molí de la Font. En funcionament des del s. XVIII fins el 1992. Es va construir sobre la Font Gran, on anava la gent del poble a buscar aigua. La pujada s’anomenava el Carrer de la Font que sortia del portal de baix. Feien paper d’estrassa per paperines i posteriorment paper per ondular i altres especialitats. 
  • Molí de Cal Ton del Pere. En origen eren dos molins, en funcionament des de principis del segle XVIII, fins mitjans del segle XX, feien la pasta per elaborar el paper de filtre de Cal Ròmul. La roda hidràulica de cal Ton del Pere es pot veure al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Terrassa.
  • Molí de Cal Xerta. En funcionament des del s.XVIII fins el 1956. Es fabricava paper d’estrassa blanca per embolicar aliments. Actualment acull un centre cultural municipal.
  • Molí Cardús/Cal Carol. En funcionament des del segle XVIII fins a principis del segle XX. Funcionava amb aigua d’un rec propi des de la resclosa dels plàtans del Soler. I també de l’aigua de les mines que hi ha sota els carrers del Barri Vell. Fabricaven paper de fumar i paper de barba (per escriure) que exportaven a Amèrica.

El pont de l’Altra Banda formava part del camí que connectava el Penedès amb la Segarra (el camí dels segarretes).

El pont de l’Altra Banda, tal com el coneixem ara, es va inaugurar el 1957. Fins llavors, hi havia un pont de fusta que servia de passera per a les persones, però els vehicles havien de baixar, passar per un gual que hi havia al riu i tornar a pujar.

Recull de dades: Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles – Diba.

Darrera actualització: 6.05.2024 | 14:45

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles

El Rec de la Vila de Sant Pere de Riudebitlles

El Rec de la Vila o Rec de Dalt, formava part del complex sistema hidràulic de tecnologia andalusí que creua longitudinalment la vall del Riudebitlles.

Aquest sistema hidràulic facilitava l’ús de l’aigua del riu per fer moure els molins de les fàbriques

i també per ser utilitzat com a regant de les hortes.

El rec, al seu pas pel nucli urbà, en part circumval·lava el Barri Vell, on s’utilitzava com abreujador pels animals

i com a rentador

i a travessava el barri per regar l’horta del mossèn, darrera de l’Església Parroquial.

Actualment, el Rec de la Vila està pràcticament cobert en la seva totalitat, però podem intuir per on passava amb l’ajuda d’aquesta selecció de fotografies.

Rescloses, canals i molins, són un patrimoni indissociable de la nostra vall i que us convidem a descobrir, recorrent el nostre entorn, especialment passejant pel Camí del Riu.

Recull de dades: Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles – Diba.

Darrera actualització: 6.05.2024 | 14:03

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles

El celler pre-fil·loxèric de Sant Pere de Riudebitlles

Durant les obres de millora del Barri Vell el març de 2022 de Sant Pere de Riudebitlles, en aquest indret, es van trobar les restes d’unes estances i uns cups, que correspondrien a un celler del segle XVII-XIX.

A l’excavació arqueològica es van trobar restes de ceràmica, algunes petites restes d’animals i també pinyols d’olives i llavors de raïm en bon estat de conservació.

Resultat de l’estudi de les llavors de raïm i els diferents paviments dels cups i les estances,

Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles

es va poder determinar que el celler estava actiu abans de l’arribada de la fil·loxera (documentada al Penedès per primera vegada el 1887).

Aquesta troballa seria insòlita al Penedès, ja que els cellers que ens han arribat fins avui en dia, han tingut diferents adaptacions i arranjaments al llarg dels anys,

i aquest ens permetria veure una fotografia d’un celler tal qual era al segle XIX.

Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles

És una intervenció incompleta, ja que hi ha cups encara per excavar per sota del paviment i la vorera, a més de la resta de l’estança, que s’estendria per sota de l’actual garatge.

Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles

Per altra banda, caldria també una futura investigació a partir de les restes de llavors de raïm, que els ajudarien a determinar varietats autòctones que probablement ja estan desaparegudes.

Recull de dades: Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles – Diba.

Darrera actualització: 6.05.2024 | 14:12.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles

Via del Nicolau de Bagà a Guardiola de Berguedà

AquestLa Via del Nicolau es un passeig per zones boscoses, amb túnels i passarel·les de diferents tipus.

Al llarg de l’itinerari es poden gaudir de les vistes de la vall del riu Bastareny, flanquejada per la població de Bagà.

Historia:

  • El 20 d’Abril de 1914 va ser el començament de les obres del traçat d’un ferrocarril pel transport de troncs entre Gisclareny i Guardiola i Gisclareny,
  • El Promotor va ser el Sr. Tomàs Nicolau i Prieto que era el propietari de la serradora de Berga.
Ferrocarril pel transport de troncs
  • A la llarg del recorregut es van construir túnels i parets de pedra seca per consolidar la via.
  • Va funcionar uns quants anys i es va abandonar
  • Durant els anys 1960-1970 els serveis forestals van reobrir alguns trams per realitzar actuacions d’hidrologia i contenció de l’erosió.
  • L’any 2009 no es va recuperar el camí.

La ruta és lineal i es pot iniciar al poble de Guardiola de Berguedà o des de Baga just desprès de la zona de pícnic de Sant Joan de l’Avellanet, on esta l’Ecomuseu.

El recorregut es entre 6 a 8 quilometres d’anada i tornada.

El camí transcorre pràcticament pla o baixa lleugerament.

Per tornar, es pot seguir el mateix camí o utilitzar alguns dels molts itineraris que uneixen Bagà i Guardiola.

Es deu de fer a peu i es apte per fer en família.

Recull de dades: Generalitat de Catalunya.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de cal Marxandó de Sant Jaume de Frontanyà

Del petit poble de Sant Jaume de Frontanyà, ens situarem davant de Cal Marxandó, carrer de baix, número 7.

La vista se’ns va a un bonic Pou situat front l’entrada de la casa.

Es d’estructura arrodonida, disposa d’una finestra amb reixa, per extreure l’aigua, per sobre esta tancada amb teules.

En un costat te una petita pica. Adornat amb testos amb plantes i flors.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Rocs de la zona dels Sants Metges d’Espunyola

Per arribar-nos a l’església dels Sants Metges, de la carretera C-26 ens cal desviar-nos en el quilòmetre 135,7 per una pista que hi porta directament.

A les seves rodalies hi ha molts Rocs grans, alguns d’ells amb nom propi,

Com el Roc de la Bruixa / Roc de les Bruixes, està situat prop del Camí dels Pantans, el qual condueix des de la masia de Cal Pauet cap a Capolat; quedant ubicat entre aquest camí i la casa de Colilles. Es tracta d’un conjunt format per grans blocs de roca de conglomerat. El Roc de la Bruixa pròpiament són dos grans blocs que pel seu voltant tenen altres blocs de mides molt menors, alguns que s’hi recolzen. El bloc més gran conforma un baumat de poca profunditat pel costat sud. Alguns dels rocs de mides menors tenen pel contorn altres blocs i pedres que semblen col·locades intencionadament d’una manera determinada. Al costat sud hi ha una altra gran roca a la qual s’accedeix quasi en el mateix nivell a la part superior i des de la qual es tenen bones vistes. El conjunt format per aquestes roques defineix uns baumats i refugis que es creu que podrien haver estat utilitzats com a llocs d’hàbitat. Al lloc a més s’hi va localitzar algun fragment de ceràmica prehistòrica i medieval

Mapes de Patrimoni Cultural

L’indret és un punt de pas d’un sender de gran recorregut.
Tota la franja que s’estén als peus dels Cingles de Sant Salvador, Capolat i Taravil, és conegut com a peu de roques (denominació que també es dóna als espunyolencs i espunyolenques d’aquesta zona), és una extensió que és caracteritzada per ser l’inici del pendent que origina els cingles i per haver-hi gran quantitat de blocs de conglomerat de mides molt diverses i alguns conformant fins i tot formes curioses com el cap de dinosaure.

Moltes d’aquestes roques conformen baumats i refugis, alguns dels quals es creu que poden haver estat lloc de d’hàbitat.

L’anomenat Cap de Dinosaure, és un bloc de roca de tipus conglomerat que es troba sobre una base de tapàs. La part inferior, del tapàs, per les seves característiques morfològiques s’ha anat erosionant, conservant-se una base de mides menors al bloc. El bloc de conglomerat té una forma més o menys tendint a ovalada en disposició horitzontal, presenta alguns despreniments i esquerdes que és el què li confereix la particular forma que recorda al cap d’un dinosaure, d’aquí que al lloc sigui conegut per aquest nom.

Mapes de Patrimoni Cultural

Roc de Colilles, esta a prop de la masia Colilles hi ha diferents grans blocs de conglomerat, alguns dels quals criden l’atenció per la seva disposició, ja que les diferents agrupacions són conformades per un o dos blocs considerablement molt més grans i pels costat d’altres de mides més petites. En el roc que queda a pocs metres al sud de la casa clarament visible per estar situat en mig d’un camp, en Josep Carreres va localitzar-hi uns fragments de ceràmica prehistòrica i un sílex blanc treballat. El roc a més conforma un espai que es creu que podria haver estat habitable. El lloc podria tractar-se d’un possible hàbitat prehistòric.

Mapes de Patrimoni Cultural

Al costat mateix del camí que porta a l’església dels Sans Metges podem veure rocs no gaire grans amb formes curioses,

alguns presentant fissures i entre elles han nascut arbres.

Es un espai que ens fa volar la nostre imaginació i dels més petits…!

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi

Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardag

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Hort del Rector de Bagà

L’Hort del Rector esta situat entre l’església de Sant Esteve i el Pont de la Vila de Bagà.

Es un hort comunitari, no massa gran en extensió.

Això si, molt ven parcel·lat i conreat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Passeres sobre el Riu Ripoll

Viquipèdia

Les Passeres sobre el Riu Ripoll són un conjunt de tres passarel·les ubicades a Sabadell i altres a Barbera del Vallès.

El conjunt el formen la Passera del Molí d’en Fontanet, la Passera de Can Grau, la Passera del Molí de l’Amat a Sabadell entre altres més petites i no tant destacables.

Història:

  • La nit del 25 de setembre de l’any 1962 hi va haver una riuada al Ripoll que va tenir uns efectes catastròfics en pèrdues humanes i materials. Es va emportar passeres, guals i ponts, i al novembre del mateix hi va haver noves riuades violentes.
  • La Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental va impulsar el projecte del condicionament dels marges, que incloïa l’eixamplament i neteja de la llera, la construcció del murs de formigó, protecció de talussos, la construcció de preses agrícoles i de diversos accessos, incloses 3 passarel·les.
  • El Proyecto de acondicionamiento del cauce del Rio Ripoll en el Término Municipal de Sabadell de 28 de febrer del 1963, va ser signat per l’enginyer Albino Lasso Conde i supervisat pel cap de secció Sr. Paredis amb vist i plau del Director de la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental Juan Montañés.
  • L’autor del projecte, Albino Lasso Conde, enginyer de camins, canals i ports s’havia exiliat a Sud-amèrica durant la primera etapa del Franquisme, degut al seu passat republicà, als anys 60s retornà, va ser readmès al cos d’enginyers de camins, canals i ports i va ser destinat com a Enginyer Cap a la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental.
  • Degut al seu coneixement de l’enginyeria americana va proposar construir les passeres de tipologia ‘cantilever’ suportada amb tirants, era una opció novedosa Espanya però resultava ser l’opció més econòmica i ràpida de construir.
  • Les passares es van finalitzar la primavera de 1964; es construïren al llarg de 1963 i els primers mesos de 1964.

Les tres passarel·les (una de les quals no existeix ja) eren iguals de tipologia atirantada, formada d’un tauler compost per bigues metàl·liques de 50,40 m dividides en 3 trams articulats entre ells, de 16,80 m. L’ample de la passera és de 2 m.

Les passeres tenen 2 piles de formigó armat de 8 m d’alçada per on passen els 8 tirants que suporten el tauler.

Aquests queden ancorats en 2 morts de formigó ubicats a banda i banda de la passera.

Aquest tipus de construcció és molt pioner a Espanya per l’època en què es van construir. El primer pont atirantat amb trànsit viari a Espanya és el Pont de la Salve i es va obrir al servei el 1972.

En reconeixement d’aquesta singularitat l’Ajuntament de Sabadell l’ha inclòs dins del Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Sabadell (PEPS).

Les passeres de Barberà del Vallès són de pilons metàl·lics, per tant són de construcció més moderna.

Us passo altres tipus mes senzills de passeres que podem trobar per creuar el riu Ripoll.

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Mirador de la Bagà Major a Bagà

Per anar al mirador de la Bagà Major sortirem de Bagà per la carretera dirección a Gisclareny, a un 2.500 deixem aquesta carretera per seguir per l’esquerra direcció a Sant Joan de l’Avellanet i la seva font.

Cal continuar per la pista que ens portaria com a punt final a Sant Joan de l’Avellanet .

A un quilòmetre i mig trobarem a l’esquerra a peu del camí el Mirador de la Bagà Major.

En dia clar es pot gaudir d’unes vistes extraordinàries.

Un Cartell a color amb imatges de les vistes que contemplem,

ens indican bàsicament el nom de les muntanyes properes i destacades de les rodalies de Bagà.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Bassal de Bavià en Clarà de Castellar de la Ribera

Bavià és un nucli de població del municipi de Castellar de la Ribera, al Solsonès a 732 metres d’altitud. Hi ha una masia del mateix nom amb vestigis que remunten a l’any 1200, quan el nucli es deia «Beya» i la capella de Sant Sebastià del segle XVII.

A l’entrada a l finca, a l’esquerra trobem una bassa o bassal d’aigua de pluja.

Segurament anys en rere es feia servir com abeurador dels animals de l’antiga propietat.

Actualment no s’utilitza, però encara quan plou s’omple d’aigua.

Es un espai net i agradable de fer un tom.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero