Arxiu de la categoria: aiguabarreig

Remodelació de les rodalies de la Font de la Grípia de Terrassa

Publicat el per
Respon

El torrent de la Grípia, de 6 quilòmetres de longitud, neix en la confluència dels torrents de Sagrament i de les Monges, prop de Matadepera, i travessa de nord a sud el sector est del municipi de Terrassa.

Es  pot recorre pel camí, de 1.240 metres de longitud, discorre paral·lel al torrent entre camps de conreu i zones boscoses. Enllaça, al nord, amb el camí vell de Terrassa a Castellar, i al sud, amb el camí de la Grípia i el camí vell de Sant Quirze a Matadepera.

Tot plegat, forma part de l’àmbit nord-est de l’Anella Verda i dona accés a dues fonts naturals emblemàtiques, com són la font de la Grípia i la font de Sant Josep.

Fa anys que l’ajuntament va eliminar els horts il·legals allí existents.

L’ajuntament a finals de l’any 2025 va portar a terme la neteja i la retirada de residus,

l’eliminació de vegetació invasiva de la zona del torrent de la Grípia des de la Font fins a prop de la Font de Sant Josep.

a

L’arranjament de la mateixa Font de la Grípia

Font de la Grípia molt degradada
Font actual

Altres accions, la consolidació de la Bassa

A

i eliminació de la vegetació que tapava l’aqüeducte.

I la creació d’una nova àrea d’estada amb la instal·lació de tres bancs de pedra i elements de senyalització informativa.

L’objectiu és aconseguir un paisatge natural ben conservat, amb qualitat paisatgística,

a

viable ecològicament i que permeti compaginar l’activitat agrària

a

i l’ús turístic i de gaudi. 

a

Recull de dades: Diari de Terrassa, Ajuntament de Terrassa i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Espai d’aigua en el Molí de Roda de Veciana

Publicat el per
Respon

La casa de colònies Molí de la Roda està situat a Veciana, a la comarca de l’Anoia, en un indret tranquil i agradable a 650 m per sobre del nivell del mar.

És un espai ideal per passar uns dies de descans o realitzar activitats a la natura ja que està envoltat de camps i boscos. La finca té grans espais per a fer caminades i descobrir aquest entorn privilegiat. Ofereixen una gran varietat d’activitats i programes educatius per a les escoles en els seves instal·lacions.

Casal conegut històricament com a Molins de Segur, perquè formava part de la baronia de Segur i fou l’antiga residència dels barons de Segur.

Sota l’edifici residencial hi ha els antics molins, que es movien per una gran roda, de la qual va prendre nom,

avui desapareguda, accionada per l’aigua d’una bassa annexa, també desapareguda.

A la dreta, unes escales ens permeten baixar davant de la façana de la casa. 

L’aigua sobrant baixava pel costat dret de les escales fen com uns saltants,

a

Ara esta totalment sense aigua…

A les rodalies del Molí o de la casa de Roda, hi han espais per descansar o prendrà un àpat..

Rodes antigues de molí com a taules i seient de pedra.

També, amb plàtans molt grans i alts,

a

amb taules i seients que ens podent donar una estona agradable, sobre tot per la seva ombra a l’estiu…

Recull de dades del Molí : Diba. i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Molí de Vent del carrer Olimpia de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

El Molí de Vent esta situat en el carrer Olímpia número 1 de Valldoreix de Sant Cugat del Vallès. (A prop del Molí que us vaig presentar ahir del carrer Pont 10)

Historia:

  • Els molins de vent van ser habituals fins a mitjans del segle XX per elevar l’aigua dels pous, que s’utilitzava per regar horts i per a usos domèstics.
  • Van ser substituïts per bombes d’aigua elèctriques, accionades per motors de combustió o d’explosió.
  • Aquest tipus de molins tenen una roda amb radis, com una roda de bicicleta, on s’hi adhereixen pales de planxa metàl·lica, disposades de forma guerxa per obtenir l’hèlix.
  • El vent provoca una empenta ascensional que eleva la pala i genera el gir de l’hèlix, que va girant com un penell, segons la direcció del vent.
  • Es col·locaven sobre una estructura d’acer, tot i que els primers molins eren de fusta.

Molí de vent aiguader, també conegut com a molí multipala, situat dins una finca del carrer Olímpia de Valldoreix.

Està format per una estructura metàl·lica troncocònica d’uns sis metres d’alçada. Li manquen les pales però conserva l’estructura, malgrat que es troba oxidada.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text: Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Molí de Vent del carrer Pont de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

El Molí de Vent esta situat en el carrer del Pont número 10 de Valldoreix de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • Els molins de vent van ser habituals fins a mitjans del segle XX per elevar l’aigua dels pous, que s’utilitzava per regar horts i per a usos domèstics.
  • Van ser substituïts per bombes d’aigua elèctriques, accionades per motors de combustió o d’explosió.
  • Aquest tipus de molins tenen una roda amb radis, com una roda de bicicleta, on s’hi adhereixen pales de planxa metàl·lica, disposades de forma guerxa per obtenir l’hèlix.
  • El vent provoca una empenta ascensional que eleva la pala i genera el gir de l’hèlix, que va girant com un penell, segons la direcció del vent.
  • Es col·locaven sobre una estructura d’acer, tot i que els primers molins eren de fusta.

Molí de vent aiguader, també conegut com a molí multipala, situat dins una finca del carrer Pont de Valldoreix. El molí està format per una estructura metàl·lica troncocònica d’uns sis metres d’alçada. Tot i que li falten la majoria de pales i el cos del penell, conserva l’estructura malgrat que està oxidada.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Canal d’aigües de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

Aquesta antiga canal esta situada en el carrer de Sant Albert al costat del Roure centenari de Sant Cugat del Vallès.

Podem veure la seva estructura entre els dos xalets allí existents, números 102 i 104.

La canal porta aigües pluvials que desaigua al torrent d’en Nonell.

Es fàcil de veure aquest tros de la canal, donat que la parcel·la esta neta de vegetació.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

El Safareig del carrer escorxador dels Hostalets de Pierola

Publicat el per
Respon

Avui us presento el Safareig del carrer de l’escorxador,

situat a un costat de la Torre elèctrica, tocant als antics horts i Oliveres.

Fa poc temps en rere, el seu estat era d’una total ruïna…

Us passo fotografies d’abans del seu arranjament:

a

b

Camí dels horts:

Era particular, s’accedia per una portalada.

Es un safareig de dos compartiments, actualment no hi arriba l’aigua.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

El Safareig del Comú dels Hostalets de Pierola

Publicat el per
Respon

Un curiós i gran indicador que hi ha en el carrer de l’escorxador, ens diu per on poden trobar el Safareig del Comú dels Hostalets de Pierola.

El passat 16 de juny, us el vaig donar a conèixer aquest safareig.

Però s’ha aprofitat la torre d’electricitat, per fer un gran mural a dues cares del safareig.

Representant dones rentant la roba al safareig. Extret d’una fotografia antiga de l’any 1913 ( de L. Roisin fotògraf de Barcelona)

A la vegada indica por on es pot accedir al Parc de la Font del Comú i al Safareig, per aquest sector.

Demà us presentaré un segon safareig adossat a la torre elèctrica.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de cal Ribalta en La Fortesa

Publicat el per
Respon

Cal Ribalta és un gran casal situat al nucli de la Fortesa, a l’oest del nucli urbà de Sant Pere Sallavinera.

L’edifici d’origen medieval que ha sofert grans transformacions en època moderna i contemporània, destacant la gran reforma de 1760. 

Si entrem per la porta o portalada de carros, a l’esquerra hi ha el Pou.

Es un pou no massa gran i d’estructura quadrada. Hi ha una  corriola o politja per treure l’aigua.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Monestir de Pedralbes de Barcelona – Vinya i vi, fruiters, la pèrgola

Publicat el per
Respon

En l’hort medieval del Monestir de Pedralbes en Barcelona, trobarem uns cartells que en donen raó de com era la vinya i el vi, la importància dels arbres fruiters i de la Pèrgola.

La Vinya i el vi

a

b

Arbres Fruites

a

b

La Pèrgola

a

b

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de la Rectoria de Santa Maria de Rubió

Publicat el per
Respon
Església de Santa Maria de Rubió / Viquipèdia

El Pou de la Rectoria es troba situat davant la façana de migjorn de la rectoria, a l’est de l’església de Santa Maria de Rubió.

Historia:

  • Segons imatges antigues el pou estava alçat.
  • Fou col·locat on es troba actualment arran de les reformes que es va efectuar a la rectoria a la dècada de 1960.

El brocal del pou està format per una base octogonal de pedra ben treballada amb una tapa de ferro amb les inicials STV amb relleu. També es conserva l’estructura de ferro on hi hauria la politja. En una de les cares de la base hi ha inscrita la data de 1718 amb l’abreviació de Jesucrist (IHS).

Observacions:

La fitxa s’ha omplert amb les dades de la fitxa 009.CA de l’esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i Viquipèdia

Autoria de la fitxa per a MPC: Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero