El Poble de Salo s’arriba per la carretera BV-3002 al km. 8,6 municipi de Sant Mateu de Bages.
La Font de nova creació emplaçada a la plaça del poble de Salo, junt a una creu de terme també moderna.
A la part posterior es sustenta sobre un monòlit de pedra a imitació d’un petit menhir i, a la base, té una altra pedra, de superfície plana i amb una inscripció al front que diu “SALO”.
El brollador és encastat en un muret fet de maó i l’aigua raja sobre una pica de pedra.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba
La Font dels Rosers esta al nord de la masia de Can Sanahuja de Viladecavalls.
Cal accedir des de Viladecavalls a peu, es una pista privada que primer passa per la masia de Can Sanahuja, la Font del Molí i cal seguir tot recta pel costat de les oliveres fins la Font dels Rosers.
Font del Molí
La Font dels Rosers està situada en un marge a peu de camí.
Es troba construïda sobre un mur de formigó i còdols formant una obertura d’arc de mig punt ceràmic.
De fet, es una font tipus Mina.
Aquesta es trobava tapiada, per impedir-ne l’ús públic.
Cal dir que el brollador o tub i la pica no són visibles, estan tapats per la terra i vegetació.
En l’actualitat, alguna “persona”… ha trencat part de les totxanes i es pot veure el seu interior.
A pocs metres a ponent hi ha una bassa de planta rectangular que probablement recull l’aigua d’aquesta font.
Observacions:
Al costat de la font hi havia un cartell que indicava que l’aigua no és potable.
Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Ciba.
Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn
Adaptació del Text al Blog : Ramon Solé
Fotografies del Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font de Mata-rectors esta situada en el Torrent de Mata- rectors, en el costat dret del camí que va des dels Monjos a Sta. Maria de Penyafel, després del pont del ferrocarril.
Els plataners estan alineats al costat del torrent en les rodalies de la Font.
Son uns plataners destacables tant per els troncs i per les branques.
Aquest plataners estan integrats amb la vegetació existent en el paratge.
Es un lloc per fer un descans tot fent un passeig per les rodalies
i estan a prop de la població de Santa Margarida i els Monjos.
Aquesta Ruta Verda la podeu iniciar des del camí del motor, s/n, 8 (on podem deixar el vehicle).
Cal accedir pel Parc Canals i Nubiola de Sant Esteve Sesrovires.
És un recorregut de 5 km i 740 m que comunica el nucli urbà amb la Coma i els tres sectors de Vallserrat a través de l’entorn natural del municipi.
Com dic, el recorregut s’inicia al Parc Canals i Nubiola i es dirigeix cap el Torrent dels Canals, el Torrent de Can Sitges,
travessa la línia de ferrocarril FGC, tot seguint pel Torrent de l’Afilador, el Torrent dels Canals,
i finalitza al Parc Canals i Nubiola (al mateix punt del inici)
La Ruta Verda se situa gairebé en tot el seu recorregut als fondals i torrents.
El desnivell de la passejada va des dels 148 metres pujant suaument fins els 274 metres
i des d’aqui es torna al punt inicial amb una suau baixada.
La vegetació dominant a l’entorn dels torrents és una pineda de pi blanc (Pinus halepensis), amb un sotabosc arbustiu mediterrani dominat pel llentiscle (Pistacia lentiscus) i l’aladern (Rhamnus alaternus), entre d’altres.
Pel que fa als ocells s’hi poden observar merles, tudons, garses, garrafons, rossinyols bords, mallerengues, orenetes, falciots i pit roigs, entre altres.
Es un bon recorregut per grans i petits, que en menys de dues hores es pot fer-ho.
Guadir-ho en qualsevol època de l’any i contemplar la vegetació i escoltar els ocells.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost i propi.
Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé
Fotografies pel Bloc: Mª Àngels Garcia – Carpintero
No fa masses dies vàrem trobar un escampall de deixalles en un bosc de Sant Esteve de Sesrovires a tocar amb Martorell.
Sembla que torna a posar-se de “moda” tirar la runa i deixalles de tot tipus en les cunetes o dins del bosc.
Els Ajuntaments, posen a l’abast de la gent punts o vehicles de recollida de deixalles.
En aquest bosc, hi ha de tot, runa d’obres, mobles vells, bosses plenes de productes diversos…,
podem contemplar a uns metres mes lluny una llarga filera de deixalles que ens fa caure la cara de vergonya.
Com es que encara hi ha gent o empreses que no estan mentalitzades en portar la deixalles en el lloc de recollida i en cara ho fa en bolcant-ho la natura?…
Siguem entre tot, els vigilants i denunciem-ho als Ajuntaments corresponents, per mirar d’evitar situacions com aquestes.
La Font i Safareig de can Feliu esta al sud-oest de la casa de cal Feliu. Adossat al marge del camí que surt de la casa cap a la zona dels horts, a pocs metres de la casa dins del Municipi de Gironella.
Historia:
La casa de Cal Feliu disposa de la seva pròpia font d’aigua que prové de la zona de Sant Marc, dins les seva propietat, i que discorria fins la casa.
Al llarg dels anys l’aigua s’anà canalitzant, emmagatzemant i aprofitant, entre altres, a partir de les estructures del font, el viver i safareig.
La font està situada en al peu del mur de contenció del marge del camí, formant un espai angular, a la base del qual hi ha els brolladors d’aigua. En l’angle format per els murs de contenció trobem, en un costat un petit dipòsit d’acumulació d’aigua, amb una portella que obra davant mateix de la font i a l’altra costat, la font pròpiament.
La font disposa de dos brolladors d’aigua encastats al mur que aboquen l’aigua a un petit cup delimitat per blocs de pedra desbastats. Al mur de la font hi ha una petita cartel·la feta de morter amb la inscripció “AÑ DE 1922”. Una curta escala amb graons de pedra de forma més o menys semicircular, faciliten baixar a la cota de la font.
Observacions:
El camí que surt del davant de la casa, a pocs metres hi ha la font i per sota, en la feixa de sota del camí, trobem el viver i el safareig.
Al seu voltant hi ha les hortes, que aprofiten l’aigua sobrant de la font, el viver i el safareig, aquest es molt deteriorat
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Sara Simon Vilardaga
Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé
Fotografies pel Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero