Arxiu de la categoria: aiguabarreig

Àrea d’estada i pícnic da Sant Andreu de Fonollosa

Publicat el per
Respon

Per arribar a l’Àrea d’estada i pícnic da Sant Andreu, cal des de la carretera BV3008, al km 8, abans d’arribar al molí de Boixeda, prendre el camí que surt cap al mas de Sant Andreu.

Són uns 5 kilòmetres de pista forestal de bon circular.

Abans d’arribar a la masia i ermita, passareu per una creu, cal seguir la pista i a uns  100 metres  a la vostra esquerra esta l’Àrea d’Estada.

Esta formada per taules i seients de pedra,

Aprofitant l’ombra de pins joves i varis xiprers i alguna alzina.

A banda de poder fer un descans, per a senderistes i ciclistes, es pot aprofitar fer un àpat. Mireu de deixar-ho net sense deixalles, es d’agrair trobar-ho net.

Es un punt de partida per fer nombroses rutes

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Riera de la Vall de Fonollosa

Publicat el per
Respon

El Torrent de Fonollosatambé anomenat riera de Fonollosa és un afluent per la banda dreta del riu Cardener. Al seu curs inferior enllà del municipi de Fals pren el nom de riera de Fals.

Travessa íntegrament la comarca del Bages. Té una llargada d’uns 30 km, amb un recorregut de nord-oest a sud-est fins a arribar a Fonollosa; i d’oest a est des d’aquesta població fins a la desembocadura al Cardener, dins el terme municipal de Sant Joan de Vilatorrada. Bona part segueix el curs de la BV-3008.

Neix a la Serra de Castelltallat (Sant Mateu de Bages) de la unió de diversos torrents i al llarg del seu recorregut, que és paral·lel i pròxim al de la riera de Rajadell, rep els torrents anomenats de la Vall, del Màrtir, de Cererols i de Perejutge.

Al seu pas per Fonollosa forma uns cingles de fins a tres-cents metres de fondària que s’allarguen durant uns deu km. A Sant Joan de Vilatorrada rega un interessant bosc de ribera de caducifolis on destaca l’àlber, el freixe de fulla petita, el pollancre i el salze.

El cabal és poc important i irregular, ja les precipitacions a la conca mai no superen els 600 litres per metre quadrat anuals, amb una secada estival acusada.

El 2005, l’aigua era de qualitat dolenta pel vessament de les aigües residuals de Fonollosa sense qualsevol tractament. En aquest 20 anys que han passat es aigua molt millor.

Es tracta com es veu d’una obaga de gran extensió, densament ocupada per un bosc bàsicament de pinassa i alzina.

L’interès d’aquesta zona com a patrimoni natural, és per la frondositat del bosc, especialment al cantó de migdia de la Vall, radica per ser una de les zones boscoses més ben conservades del municipi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Riera de Cellers de Torà

Publicat el per
Respon

El poble de Cellers, situat a uns 7 km de Torà, és centrat per l’església parroquial de Sant Martí­ de Cellers i un grupet de cases. A 1,5 km s’alça l’antic monestir de Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers.

Des de Torà cal sortir pel carrer de Cellers, es una pista asfaltada rural que va paral·lela a la Riera de Cellers.

La Riera de Cellers, que en la segona meitat del seu curs rep també la denominació del Torrent de Cellers, és un torrent afluent per l’esquerra de la Riera de Llanera.

Neix a la Solana de Castellanes (terme de Pinós i manté durant tot el seu curs la direcció predominat cap a l’oest formant una vall que s’obre entre la Serra de Claret (al nord) i la Serra de Cellers (al sud).

Després de passar pel sud del Monestir de Cellers i del nucli de Cellers i banyar la banda de migjorn de la vila de Torà, desguassa al seu col·lector a ponent de la població.

Com moltes Rieres hi trobem arbres de ribera, sobre tot destacant en aquesta, els Oms.

Són Oms molts de considerables dimensions,

amb trons gruixuts i nombroses branques plenes de fulles.

Alguns d’ells són espectaculars, per la seva alçada i grandesa.

La Riera de Cellers en general no hi baixa aigua, sols quan ha plogut molt, intensament i en un període curt

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Àrea de Descans i Pícnic de Sant Gabriel de Veciana

Publicat el per
Respon

L’ermita de Sant Gabriel esta al sud del terme municipal, a mig camí de Sta. Maria del Camí.

El 29 de setembre de 2019 es va reobrir la capella ja restaurada després de tants anys de ruïna en una celebració presidida pel bisbe de Vic.

Es va aprofitar de fer una Àrea de descans i Pícnic a un costat, amb taules i bancs de fusta,

sota l’ombra d’uns pins.

Amb boniques vistes de les rodalies de Veciana.

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Bassa dels Corrals de Segur de Veciana

Publicat el per
Respon

La Bassa dels Corrals esta situada en la Plana dels Corrals de Segur, en el camí de Secanella en el municipi de Veciana.

Historia:

  • Pertany a la casa dels Corrals de Segur, a l’altre costat de la carretera.
  • El nom dels Corrals de Segur li ve, segons diuen, que era el lloc on el baró de Segur, tenia els corrals dels seus ramats, on tots els pagesos que estaven sota el seu domini portaven la seva part, el seu tribut quan corresponia.
  • La casa antiga és la petita construcció de planta rectangular, orientada migdia, que ara fa les funcions de magatzem.
  • La casa gran és una construcció que va començar l’avi de l’actual propietari, Jaume Casanovas Prats, que en fou el primer propietari, ja que abans eren els masovers del Masot.

Bassa de rec situada al costat del camí de Secanella i de la carretera BV-1001 de Sant Guim a Sant Martí Sesgueioles. És de planta el·líptica de 13 x 10 metres, tallada a la roca i amb murs de carreus regulars i molt ben tallats, disposats en doble filera. A la cara meridional hi ha una obertura d’accés, protegida amb una tanca metàl·lica, i amb unes escales volades de set graons monolítics. La zona que delimita amb el camí de Secanella té una tanca de filferro de protecció.

Observacions:

Actua com a hidrant pels bombers en cas d’incendis.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Balconada de Les Escodines de Manresa

Publicat el per
Respon

Les Escodines és un gran barri manresà fora muralles i forma part del Districte V de Manresa.

Historia:

  • Antigament era de forta tradició pagesa i menestral.
  • El seu nom prové de la mutació de les Codines, ja que bona part del barri s’assenta sobre el rocam, o codines, que el Torrent de Sant Ignasi (antigament Mèder o Mirabile) i el riu Cardener han deixat al descobert en forma de balços i balmes.
  • El seu origen pagès queda palès en la gran quantitat de cases que mantenen encara avui el renom, motiu o sobrenom amb el que foren conegudes en algun moment de la seva existència.
  • A partir dels anys 70 el barri va créixer en direcció a la Balconada i la Sagrada Família.

Per a més dades podeu consultar a:

https://sites.google.com/view/les-escodines/documents/les-escodines-1823

El sector antic de les Escodines manté una identitat molt arrelada. Conserva la fesomia pròpia d’un barri de tradició pagesa, conté un notable patrimoni monumental i presenta un paisatge característic, format per balmes i construccions tradicionals sobre la roca.

Forma una gran Balconada que es pot veure espais de les rodalies de Manresa.

No sols els importants edificis de Manresa, també paisatge on abans aviant gran espais amb horts.

Recull de dades: Web de Les Escodines i Altres

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Les Rescloses de Sallent

Publicat el per
Respon

Les rescloses de Sallent, són un conjunt de represes ubicades al llarg del riu Llobregat dintre del municipi de Sallent.

Aquestes estructures serveixen principalment per regular el cabal de riu

i a la vegada canalitzar l’aigua per a diversos usos,

com per la industria, aigua de boca, per l’horta entre alguna altra.

Les captacions d’aigua del riu atenen sobre tot a les necessitats de les fàbriques tèxtils

i per minicentrals d’electricitat com és aquest cas, per donar electricitat a les fàbriques de Sallent i Cabrianes,

i també, per medi de les sèquies donar el rec de l’horta propera a la població.

Les rescloses més destacades de Sallent i que cada una te el seu propi nom, són :

  • La Resclosa del Mal Pas, la de la Fàbrica Vella, la de Cal Torres, la de cal Sala, la del Guix, la de la Corbatera y la del Colomer.

Moltes d’elles van ser construïdes a principis del segle XX.

En resum, les rescloses de Sallent, així com altres que hi han en tot el recorregut del riu Llobregat,

són per poder aprofitar per diferents fins, tal com us he indicat,

i són importants per a la economia local.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Pou 2º de Montfalcó de Veciana

Publicat el per
Respon

En Montfalcó Gros es una petita agrupació de cases del municipi de Veciana. A prop del carrer principal hi ha un Pou molt senzill adossat a una caseta auxiliar d’estructura quadrada, pot omplir-se amb aigua de la pluja que a traves d’un canaló ho agafa de la teulada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Pou i safareigs de Montfalcó de Veciana

Publicat el per
Respon

En Montfalcó Gros es una petita agrupació de cases del municipi de Veciana.

A prop del carrer principal hi ha un pou molt senzill, l’estructura és quadrada, en un dels laterals hi ha una portella metàl·lica. Adossada al pou hi ha un safareig rectangular, esta deteriorat, podem veure la llosa inclinada per rentar la roba.

Front hi ha un altra safareig mes modern i petit.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Pou davant Cal Carulla de L’Astor de Pujalt

Publicat el per
Respon

Aquest Pou esta situat proper a can Carulla dins de la part antiga de l’Astor de Pujalt.

Es d’estructura rodona, te una porta de fusta com accés.

Disposa d’una taula i seient de fusta per poder fer un àpat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero