Un recull d’aigua tal com diu la paraula es la manera de obtindré aigua d’una sortida de poc cabal, com es el cas que podem veure en Sant Joan de Modam.
L’església esta construïda sobre una gran roca.
Darrera forma com una petita balma, on en el seu interior en la part central hi ha una pica,
amb una petit desguàs en el cas que estigui plena.
Podríem dir que es una font natural donat que l’aigua surt de les escletxes de la roca, això si, un font molt primària…
Dins dels Jardins situats en el Parc Sanitari de Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat, hi han varis elements destacats, tal com vàrem veure ahir, per exemple els bancs.
Avui, us presento la Font de Sant Jordi, que esta en molt mal estat de conservació i sense aigua. Una verdadera llàstima.
A l’estiu de 2024, us vaig presentar la Font de la Misèria, estava totalment seca com moltes o casi totes del Vallès Occidental.
Com és una font natural vàrem voler anar-hi per saber en quin estat estava desprès de les pluges de la primavera.
Ens cal situar-nos a la sortida de Terrassa en la carretera de Rellinars B-122, una vegada que em passat can Colomer, en el lloc conegut com les casetes de la Corba(rotonda),
allí comença un camí rural, indicat per dos esvelts xiprers, i al costat esta el Restaurant Braseria La Hípica.
Cal seguir el camí i passar per sota de la B-40 i trobarem una àrea d’horts i fins l’Àrea d’Estada de can Amat de la Muntanya.
Allí seguirem el camí que porta directament a la Font.
Veritablement teníem curiositat de veure el resultat, el primer era magnífic la bassa estava totalment plena, i del tub de la font rajava un dit seguit d’aigua.!!!
La part negativa és que algun brètol va aixafar el broc, i ara l’aigua que hi surt es bifurca en dos raigs.
Us recomano que ha pesar que l’aigua no sigui apte pel consum humà, fer ara una petita excursió per veure la Font amb un paisatge verd i amb flors.
Des del Monestir de Sant Benet de Bages, anirem a buscar el camí que va paral·lel al riu Llobregat, fins arribar el pont de Les Generes i tant sols creuar el riu, agafem un sender a l’esquerra que porta directa a la Font.
Tenia una petita tarima feta mitjançant petites lloses i terra feia més fàcil l’accés a la font.
Entre les roques surt l’aigua que va canalitzada a un broc de plàstic, on surt un petit raig, quan la vàrem visitar estava seca. L’aigua cau a una pica rodona de pedra.
A sobre la font hi ha inscrita la data de 18-6-04.
Al costat esquer, hi ha una altra surgència que degota aigua, sense tub, ara també seca.
La vegetació que hi ha crescut al voltant i decora aquest espai tot creant un bonic paratge, actualment esta la vegetació molt seca de color marró.
La Font d’Emili Donadeu està en la Plaça d’Emili Donadeu de Sant Martí Sesgueioles.
Historia:
En una de les visites que va fer la família Donadeu al poble, del que n’eren fills i hi tenien, i encara tenen, la casa “Cal Donadeu”, no els hi va agradar la font que s’havia posat a la plaça Major. Els semblava senzilla i consideraven que no es corresponia a la categoria que un lloc tan cèntric mereixia.
Per aquest motiu, s’oferiren a regalar-ne una de nova que fos més adient. D’aquí l’origen de l’actual font.
Segons Juan Donadeu Luengo, Emili Donadeu Selva va fer portar l’aigua a Sant Martí amb la construcció de la font de pedra davant de l’església, va emigrar a principi del segle XX a l’Argentina.
En una època de gran desenvolupament a l’Argentina, Emili Donadeu va comprar, a la província de Santiago del Estero, un terreny de 5.800 km2, una superfície equivalent a la de la província de Girona, on va fer fortuna dedicant-se fonamentalment a l’explotació de fusta de quebratxo (quebracho de hebra dura), arbre originari d’Amèrica del Sud, molt apreciat per la seva fusta d’una gran duresa que, per aquesta característica, s’utilitzava per fer les travesses dels rails de la via fèrria.
El poble que es va crear porta el seu nom, Donadeu.
Segons el testimoni de la Conxita Grau, el dia que arribaven amb el tren tots els alumnes i mestres foren a rebre’ls a l’estació i la Sra. mestre li donà un escrit que va recitar “En nombre de mis compañeros i el mio propio les doy la mas cordial felicitación y enhorabuena” i li va entregà un ram de flors.
Per les Festes de Nadal encarregaren a la seva familia que ens portessin torrons per tots.
Font monumental esculpida en pedra sorrenca, situada a la plaça homònima, al centre del poble. Consta de tres parts: una base de planta lobulada allargada de quatre fulles, amb una pica d’aigua ovalada excavada a l’interior de les dues cares més llargues; sobre la base s’aixeca un pedestal prismàtic rectangular, flanquejat per dues grosses volutes i amb un broc als costats més llargs; el pedestal es corona amb un potent entaulament motllurat i decorat per la part inferior amb una línia de dentellons, damunt del qual hi ha col·locat, com element decoratiu, un cistell trenat i ple de fruites. En una de les cares del pedestal figura gravat el nom de “Font Donadeu”. Tot el conjunt descansa sobre un paviment que encercla a nivell del terra la font i que també pren el perímetre
de la base. PUIGVERT, VIDAL, LACUESTA (coord.), (2018-2019).
Observacions:
La Font Donadeu és un element urbà de filiació noucentista, inspirada en les formes clàssiques del barroc.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)
Aquesta Fontde Sant Jordi, esta en el carrer de la Diagonal de la Costa Brava amb carrer Cadaqués en el barri del Canyet de Badalona.
És una barriada amb xalets i Pins molt alts i gruixuts.
La font esta en la cantonada dels dos carrers indicats, adossada al mur d’una finca.
La Font esta feta de rajoles a color i totxanes.
Entre les rajoles cal destacar Sant Jordi matant el dragó.
Al polsar un boto, l’aigua surt per la boca d’un cap d’un infant, i cau a una pica rodona.
Un cartell a un nivell baix podem llegir : Font de Sant Jordi –A l’amic Joaquim Barrera, agraint la seva col-laboració per la construcció de la Font. Els veïns de La Colònia. 1ª Font 1982 / 2ª Font 2007.
Una Font poc coneguda, però molt bonica i ben conservada
La Font del Metro esta situada en la Plaça d’Emili Donadeu de Sant Martí de Sesgaioles.
Historia:
Un cartell en la mateixa font, explica: “ ran de torrent, hi havia un pou i unes piques on hi portaven els animals a abeurar cada dia al migdia després del treball. Quan es van fer les obres de remodelació, el conjunt es va enderrocar.
Al seu lloc s’hi va construir la font actual que, per cert, no tenia nom.
Va ésser la Coloma, esposa del Vila, que fixant-se en les escales que havia de baixar cada vegada per anar a omplir la galleda, les va comparar amb les del metro de Barcelona. Això va quallar entre els vilatans i d’ací “La Font del Metro”.
Font urbana oberta per sota del nivell de circulació de la Plaça d’Emili Donadeu. S’hi accedeix per unes escales, la font queda enclotada i definida per tres murs de carreuons i dues banquetes de pedra. El broc es troba a la paret frontal segons es baixa per l’escala i l’aigua desguassa directament al torrent. Una barana tanca l’estructura de la font en tot el seu entorn.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)
La Font està al costat del poliesportiu de Pujalt.
Font de pedra d’estructura rectangular que té la part central més elevada. En aquesta hi ha fixada una aixeta metàl·lica, sota la qual hi ha una pica semicircular de pedra.
A cada costat hi ha un plafó commemoratiu.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural
Autoria de la fitxa per a MPC.: Dídac Pàmies i Marta Lloret
fonts naturals, aigua, muntanya i més 