La Font esta situada en el carrer del Carme. Una imatge de la Verge, amb ceràmica a color dins d’una fornícula en una casa, presideix el carrer i la Font.
Es una font molt senzilla i antiga. Esta adherida a una placa de ferro. l’estructura es com una capelleta on hi ha l’aixeta polsador i l’aigua cau a una pica rodona.
La Font del Marc esta en el veïnat del Monistrolet, sota el viaducte de la C-25, per un camí que s’inicia a una pista paral·lela a l’Eix, municipi de Rajadell.
Historia:
Aquesta font tenia un gran arrelament a Monistrolet i s’hi solia anar a buscar aigua potable.
Font al costat de la Riera de Rajadell.
La surgència està protegida per una caseta de formigó amb una entrada amb arc escarser.
El lloc està envoltar de escarser de ribera.
Observacions:
També anomenada Font pública de l’Hostal, de Monistrolet o d’en Manel .S’hi accedeix per un curt caminet que s’inicia a una pista que discorre paral·lela a l’Eix Transversal (C-25), al sud d’aquesta, que indica la font.
També s’hi pot accedir des del N. de l’Eix, des de l’Hostal, passant per sota el viaducte de l’Eix.
Molt afectat per la construcció de l’Eix, tot i que ha resistit els moviments de terra de la construcció i posterior ampliació del mateix.
Altres dues fonts que hi havia aprop hi van desapareixer (Fonts de la Teula i de Casanova). Actualment, l’aigua no és potable.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la Fitxa per a MPC.: F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21
La Font de la Petxina esta en l’Avinguda Catalunya, n. 23 al nucli històric de la Pobla de Claramunt.
Historia:
Es tracta d’una font publica que, tot i que inaugurada el desembre de 2004, en reprodueix una d’anterior que s’havia construït cent anys abans, l’any 1905, en el mateix lloc (llavors l’Era del Comú, al peu de a carretera d’Igualada).
Era coneguda com a ‘font del Negre’ en al·lusió a un sobrenom de l’alcalde que la va manar construir.
També coneguda com “Font de la Plaça”.
La reproducció del segle XXI es va fer en el marc d’unes obres de millora del nucli antic de la Pobla de Claramunt.
A l’avinguda principal del poble i en ple nucli històric s’emplaça aquesta font, l’última estructura construïda de la qual, feta l’any 2004, és a base de totxo vist i amb elements secundaris i decoratius de ferro forjat fets per l’artista local Josep Murray.
L’estructura és un ample pilar quadrat fet de maons, amb coberta a quatre aigües coronada per un fanal i amb la base lleugerament més eixamplada que el cos, on s’hi ha col·locat una gran pica de pedra quadrangular. El broc és d’acer inoxidable, sense cap particularitat artística.
Una gran placa ovoïdal de ferro que ocupa tota la meitat superior de l’estructura recorda que aquesta font és una reproducció d’una d’anterior construïda l’any 1905 en el mateix emplaçament. Les aigües d’aquesta font són canalitzades de les Tres Fonts.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordina Sales Carbonell
Adaptació al Text : Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Per visitar la Font dels Pins, cal seguir des del Mas Massana, el GR que du al Collbaix,
a uns 800 m de la casa, dins del municipi de Fonollosa.
Petita font ubicada en les immediacions del mas Massana, enmig d’un bosc de pins.
Com a element edificat es tracta d’un petit brollador construït arran de terra sobre una petita bassa de formigó que recull d’aigua del brollador i desguassa en una petita canalització.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la Fitxa per a MPC.: Raquel Valdenebro Manrique
La Font esta en la Plaça de Castellar d’Aguilar de Segarra.
Historia:
La seva construcció està relacionada amb la commemoració de l’arribada d’aigua al municipi l’any 1983.
Construcció adossada a un mur de pedra lligat amb morter en una zona enjardinada. La font és feta amb una roda del molí fariner amb una inscripció que hi diu 1750 i una creu al mig.
Al centre de la roda s’hi ha posat l’aixeta. El receptable on es recull l’aigua és una pica de pedra, encastada sobre un muret d’obra fet amb pedres lligades amb morter i rematat amb lloses de pedra plana.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la Fitxa per a MPC.: Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals
La Font de Santa Margarida esta al Regadiu Vell, s’arriba pel carrer de la font de Santa Margarida de Navarcles.
Historia:
La font rep el nom per la proximitat amb la capella de Sant Bartomeu, on hi havia un altar i una imatge dedicats a santa Margarida que tenien molta devoció.
És una font molt antiga, ja documentada al capbreu de Navarcles de 1338, quan es descriu les propietats de Pere de Cura.
La font es devia refer diverses vegades, i en una d’elles es deixà la següent inscripció gravada: “Avui 7 9bre 1680 lo lloch de Navarcles a feta adobà la font de Santa Margarida“.
L’aigua d’aquesta font s’utilitza per regar els horts del Regadiu Vell o de Santa Margarida almenys des del segle XIV.
Font situada enmig del Regadiu Vell, en un camí entre els horts.
No fa masses anys es va remodelar, hi ha al costat del carrer i els Horts hi ha una capelleta amb la santa,
El rec amb l’aigua passa per seu costat en la part baixa.
El verdader naixement, esta accedint per un camí que puja a l’esquerra fins arribar a un mur de contenció de pedra,
on hi ha encastats tres tubs de ferro d’on brolla l’aigua, que cau sobre unes piques de pedra situada al nivell del terra.
Diferents sobreeixidors canalitzen l’aigua cap als recs dels horts.
Observacions:
Inscripció sobre una pedra: “vull 79e 1680 lo lloch de Navarcles a feta adobà la font de Santa Margarida”. Inscripció en una altra pedra: 1706. Inscripció en una altra pedra: “Any 1818”.
L’aigua és la que brolla de manera natural del terreny. No és aigua potabilitzada.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana
Adaptació al Text : Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero