Com a continuació a la Font d’ahir i molt a prop, esta la font de la Plaça del Castell, també es molt senzilla, adossada a una paret d’una casa, disposa d’una aixeta que cau l’aigua a una pica rectangular.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Conill és un agregat del municipi de Pujalt, en el carrer de l’Alzina, és com el carrer principal que va a l’església, abans hi trobem la Font.
Aquesta esta adossada a la paret d’una casa, sobresurt un muret on esta al seu centre una aixeta, l’aigua cau a una pica molt plana amb un desguàs. En cada costat hi ha un seient.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font del Lleó o de Sant Jeroni esta situada en front de l’entrada al Monestir, a peu del camí del monestir que va de Badalona a Santa Coloma de Gramenet, per on hi passa també el GR-92.
La font queda enlairada respecte del camí, adossada a un mur de color blanc.
Es caracteritza per un cap d’un lleó que fa de broc, cal accionar un polsador per que surti l’aigua,
aquesta cau en una pica rodona de pedra situada damunt d’un pedestal i un seient al seu costat.
Desguassa per una canonada de sota del camí abastint una bassa de reg.
A la paret hi ha tres mosaics fets amb rajoles; els dos dels extrems, amb rajoles verdes i blanques, porten les inscripcions: “Senyor el nostre cor té set de Vos” i “Deu-nos l’aigua de la vida” i al centra està la imatge de Sant Jeroni.
Passant cada dia per aquesta font molta gent caminant i ciclistes, des de sempre han comptat amb la seva aigua.
La bassa la van netejar de runa i arranjar-la fa anys un grup de voluntaris.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font està en la part més alta del nucli de Mirambell, adossada en la paret de sota del Castell i front l’església.
És una font molt senzilla, de la paret surt una aixeta de polsador, l’aigua cau a una pica rectangular de pedra.
Al seu costat hi ha un seient, la paret esta plena d’heura que ajuda a no veure la paret.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Sant Jeroni de la Murtra te una Font en el patí, al costat on abans havia la capella dedicada a Sant Miquel, avui en dia no existeix, per aquest motiu porta el nom d’aquest Sant.
Es aigua de la Mina de la Fantsanta que la porta a dins del Monestir. D’una columna, surt un tub gruixut i dona l’aigua, primer a una pica irregular i desprès va al safareig.
Es un safareig rectangular, disposa d’una entrada on es posaven a rentar la roba a lo llarg d’un costat,
en front i a l’altra banda, també es podia rentar la roba gracies a les llosses inclinades cap a l’interior.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Sant Jeroni de la Murtra te una Font en el patí, al costat on abans havia la capella dedicada a Sant Miquel, avui en dia no existeix, per aquest motiu porta el nom d’aquest Sant.
Es aigua de la Mina de la Fantsanta que la porta a dins del Monestir.
Uns esglaons ajudant a arribar a nivell de la font. D’una columna, surt un tub gruixut i dona l’aigua, primer a una pica irregular i desprès va a un safareig.
En la cara principal de la citada columna, hi han unes rajoles que fan referencia a Sant Miquel.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Per anar a la Font del Rabassalet, cal situar-se en l’Av. Mestre Alfons de Sant Cugat del Vallès, de fet és un carrer que acaba tot tancant el pas a vehicles amb una cadena.
Està situada a sota de la masia – restaurant de Can Cortès.
A peu, cal seguir el camí fins al fondal on a la dreta hi ha una explanada,
allí està ubicada la Font del Rabassalet.
Fa vint anys en rere, era una construcció en forma de caseta feta d’obra arrebossada en una paret exterior de la qual sortia un tub amb aixeta,
l’aigua queia a una pica semicircular.
Entre els anys 2019 i 2020 es van portar a terme obres de millora de la Font i dels camins d’accés.
Podem veure una font amb gran blocs de pedra
i a sobre de la font un cartell de ferro amb el seu nom.
La pica actual es quadrada.
Fa temps que no hi raja aigua…
En l’explanada disposa d’una taula i cadires de fusta per poder descansar-hi i per fer un àpat.
Es un espai molt tranquil, això si, es molt humit tot l’any, donat que queda amagat.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font del Fumet està situada entre els carrers de la Font del Fumet i l’avinguda de Pere Planas de la Floresta del municipi de Sant Cugat del Vallès.
En moltes ocasions ha estat molt amagada per la vegetació., tal com podem veure en les imatges de fa uns 25 anys en rere…
Està construïda de pedra vista i acabat superficial de relleu, adossada al marge, amb el frontal endarrerit respecte la façana mitjançant un arc de volta que centra la posició de la font.
l’Ajuntament de Sant Cugat va recuperar la Font durant l’any 2019.
Les tasques de reparació que van fer, consistien en arranjar el frontal de l’estructura de la font, desbrossar el terreny, ampliar la zona d’estada i construir un mur de gabions per contenir les terres i a la vegada com a seient.
També es va posar una malla de contenció entorn de la font i van plantar vegetació. Es com avui en dia podem veure la Font del Fumet.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Montclar és un municipi de la comarca del Berguedà. Amb 22,08 km², és envoltat pels termes de l’Espunyola al nord, Avià al nord-est, Casserres a l’est, Viver i Serrateix al sud i Montmajor al sud-oest. El municipi de Montclar té l’enclavament de Sant Quintí de Montclar. El poble, que és dalt d’una serra, s’estructura a l’entorn d’una plaça, en un extrem de la qual hi ha l’església parroquial i, al davant, la casa senyorial coneguda com el castell.
Al costat de l’església, hi ha un jardí molt cuidat, on esta l’antiga Font del poble, amb bancs al costat.
Es una construcció quadrada com si fora una caseta.
A un costat de la paret frontal, hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una gran pica rectangular.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Molí d’en Daina, Can Daina o Molí d’en Conill és un antic molí fariner del municipi d’Olot
És un antic molí fariner situat a la riba dreta del riu Fluvià. Va ser bastit amb pedra volcànica i carreus escairats a obertures i cantoners. És de planta rectangular i teulat a dues aigües sostingut per bigues de fusta. Molts afegits recents desfiguren totalment la planta rectangular. Disposa de baixos, planta d’habitatge i golfes. Durant l’aiguat de l’any 1940 aquest petit molí va restar molt malt menat i quasi no s’utilitzà més. L’any 1941-1942, es va col·locar a la sala del molí una complicada turbina per subministrar electricitat que a finals del segle XX encara estava en funcionament.
Ara tot esta semi abandonat,
Unes malmeses escales la seva deu o font d’aigua, dona a una pica
I també, a un safareig rectangular.
Recull de dades: Viquipèdia
Text: Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
fonts naturals, aigua, muntanya i més 