El parc del Torrent de la Romeua està ubicat al nord-oest de la ciutat de Sabadell, al Districte 3, delimitat pel carrer de Budapest i de Praga i dividit per la ronda d’Europa.
Superfície:
El parc es divideix en dues zones clarament diferenciades per la topografia i la ubicació, amb una superfície aproximada de 3,71 ha.
Les obres de construcció van finalitzar a l’octubre del 2005.
Com arribar-hi:
Al parc s’hi arriba en transport públic amb les línies 6 i 7 i també és accessible en carril bicicleta en continuïtat amb diversos punts de la ciutat i amb vehicle.
ORIGEN I ANTECEDENTS:
El parc del Torrent de la Romeua pertany geogràficament a una torrentera, el torrent de la Romeua, formant una unitat paisatgística que ha estat trencada per la progressiva urbanització de la ciutat i el seu creixement urbà.
Per a la redacció del projecte es van tenir en compte com a criteris de valoració els aspectes topogràfics, geològics, vegetals i hidrològics del lloc en la fase inicial.
El Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell, el qualifica com a parc urbà i forma part de l’estructura dels parcs del barri de Can Llong.
L’autora del projecte ha estat l’arquitecta Rosa Maria Torra amb la col·laboració de l’arquitecta Cristina López pel que fa el disseny del mobiliari.
PROJECTE
El parc vol ser un espai verd que conservi la topografia i el caràcter preexistent, pavimentant el mínim i té per objecte donar protagonisme a la llera del torrent, les elevacions i a la vegetació autòctona existent abans de la urbanització.
En visita al parc es poden diferenciar clarament dues zones:
La zona oest, que limita amb el torrent de la Romeua a la part nord i que es tracta com un parc lineal, des de la ronda d’Europa fins al camí del Mas Canals.
El pendent al llarg del seu recorregut és molt suau, amb la qual cosa es fa una zona molt atractiva pel passeig i el recorregut.
Disposa de places amb bancs i alguna zona de pícnic amb taules i bancs
Així mateix te jocs infantils.
Cal dir que en la part alta te una extensa i vegetació exuberant,
On es troba la torre d’en Fau la casa de l’antiga propietat, ara abandonada i en ruïnes.
La vegetació predominant del parc la formant grups d’alzines, roures, pins, xops, plàtans, pollancres, àlbers i trèmuls.
Podem sortir des del nucli urbà de Copons, pel carrer del Raval, dirigir-nos pel camí de la Font de la Vila al nord-oest,
Primer passarem pel costat dels Horts de Copons,
es de bon passejar en qualsevol època de l’any,
i aprofitar de fer algun àpat en les taules i bancs de fusta que trobarem en aquest indret.
Anirem entrant en un paratge natural de gran interès per els arbres i vegetació.
Ens invita en seguir i gaudir del medi que anem trobant.
Arribarem a la Font de la Vila, molt ven arrenjada i acollidora
Donada la proximitat amb el nucli urbà, aquesta era la font on la gent anava a buscar-hi l’aigua quan encara no arribava a les cases.
Si seguim el camí i on finalitza veurem el Salt i Gorg del Nafre
Es tracta d’un gran clot format en el llit de la Riera Gran, on l’aigua s’entolla i alenteix el seu curs. L’aigua cau per una cascada d’uns cinc metres d’alçada aproximada, que salva el desnivell existent del substrat geològic del riu.
Tornarem per el mateix camí on hem vingut fins de nou a Copons.
Per arribar a l’Àrea d’estada i pícnic da Sant Andreu, cal des de la carretera BV3008, al km 8, abans d’arribar al molí de Boixeda, prendre el camí que surt cap al mas de Sant Andreu.
Són uns 5 kilòmetres de pista forestal de bon circular.
Abans d’arribar a la masia i ermita, passareu per una creu, cal seguir la pista i a uns 100 metres a la vostra esquerra esta l’Àrea d’Estada.
Esta formada per taules i seients de pedra,
Aprofitant l’ombra de pins joves i varis xiprers i alguna alzina.
A banda de poder fer un descans, per a senderistes i ciclistes, es pot aprofitar fer un àpat. Mireu de deixar-ho net sense deixalles, es d’agrair trobar-ho net.
Casal del Puig de la Balma anomenada familiarment cal Masover, és un edifici que aprofita una gran cavitat a la roca que s’obre a sol ixent, amb clars avantatges defensius, d’estabilitat tèrmica i d’estalvi de materials constructius, situada al municipi de Mura (Bages).
Situat al mig del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac,
Tant punt s’arriba a la gran Balma, hi han dos Alzines destacables a poca distancia una de l’altra.
La primera, te el tronc gruixut i amb moltes branques,
aquestes plenes de fulles formant una bonica capçada.
A pocs metres esta la segona Alzina,
te un tronc molt alt i gruixut.
Aquesta amb poques branques i poc llargues, per tant no te masses fulles.
Al ser una zona molt humida han crescut i conservat molt be.
El Torrent de Fonollosatambé anomenat riera de Fonollosa és un afluent per la banda dreta del riu Cardener. Al seu curs inferior enllà del municipi de Fals pren el nom de riera de Fals.
Travessa íntegrament la comarca del Bages. Té una llargada d’uns 30 km, amb un recorregut de nord-oest a sud-est fins a arribar a Fonollosa; i d’oest a est des d’aquesta població fins a la desembocadura al Cardener, dins el terme municipal de Sant Joan de Vilatorrada. Bona part segueix el curs de la BV-3008.
Neix a la Serra de Castelltallat (Sant Mateu de Bages) de la unió de diversos torrents i al llarg del seu recorregut, que és paral·lel i pròxim al de la riera de Rajadell, rep els torrents anomenats de la Vall, del Màrtir, de Cererols i de Perejutge.
Al seu pas per Fonollosa forma uns cingles de fins a tres-cents metres de fondària que s’allarguen durant uns deu km. A Sant Joan de Vilatorrada rega un interessant bosc de ribera de caducifolis on destaca l’àlber, el freixe de fulla petita, el pollancre i el salze.
El cabal és poc important i irregular, ja les precipitacions a la conca mai no superen els 600 litres per metre quadrat anuals, amb una secada estival acusada.
El 2005, l’aigua era de qualitat dolenta pel vessament de les aigües residuals de Fonollosa sense qualsevol tractament. En aquest 20 anys que han passat es aigua molt millor.
Es tracta com es veu d’una obaga de gran extensió, densament ocupada per un bosc bàsicament de pinassa i alzina.
L’interès d’aquesta zona com a patrimoni natural, és per la frondositat del bosc, especialment al cantó de migdia de la Vall, radica per ser una de les zones boscoses més ben conservades del municipi.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 