Fem safareig: El Rentador i la Font del Cap de la Costa de Cercs

 A la part nord del nucli de Cercs, al carrer del Cap de la Costa.

Historia:

  • Segons conta recollit (PIÑERO, PERARNAU: 1992), al mateix indret hi havia un safareig d’inicis del segle XX, el qual posteriorment es va abandonar.
  • Al mateix lloc, l’any 1942, s’hi instal·lar l’actual safareig.
  • La data que actualment consta al safareig és la de l’any 1947.
  • Fa pocs anys l’estructura va ser reformada, construint una nova teulada, instal·lant baranes i fent una repassada general de tota l’estructura del safareig.

El safareig està construït en un rebaix fet al talús del terreny. De fet la seva estructura s’adossa a la mateixa roca. Es tracta d’un safareig de planta rectangular, amb la part superior de dos dels murs inclinada cap l’interior del dipòsit per tal de permetre rentar la roba, al costat sud i oest.

El dipòsit està bastit amb murs que presenten un revestiment de morter industrial que no permet veure el material constructiu, per al costat nord un mur de pedra vista s’aixeca a major alçada que el nivell del dipòsit; en aquest mur hi ha una mena de cartel·la feta en ciment que indica l’any 1947. L’entrada de l’aigua és a l’angle nord-est.

El safareig es troba construït damunt una plataforma que regularitza i anivella el paviment. Compta amb una coberta de bigues de fusta, llates i teula àrab, sustentada sobre pilars de maó massís.

En la darrera remodelació es va instal·lar una barana de barrots de fusta. L’aigua que sobrant és conduïda cap un altre petit dipòsit, situat a l’extrem oest, a nivell del paviment, i fora del ras de la coberta.

Al costat del safareig, hi ha una font; aquesta compta amb un frontal de constitució senzilla fet a partir de maó massís i formigó al centre del qual hi ha l’aixeta polsador de llautó;

a la base hi ha una petita pica revestida també amb ciment industrial. L’estructura està bastida arrambada al talús que conforma el terreny.

Recull de dades: Mapes del Psatrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Les Basses del Mas de Sant Ramon de Constantí

La finca del mas de Sant Ramon, esta situada  en la carretera C- 422 i cantonada amb la carretera TP-7225 del municipi de Constantí.

Aquest gran Mas, en aquest moments esta semi abandonada, desprès de gaudir d’una gran prosperitat.

Front de la masia hi ha l’església de la propietat, darrera en cada costat estan les dues grans basses.

Ara buides d’aigua i plenes de vegetació. Segurament l’aigua era molt preada per regar els arbres fruiters de les rodalies de la finca.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui coneixerem: La Font del carrer Major de Cercs

Font molt senzilla, amb paret ovalada en la part superior, hi ha una aixeta de polsador, l’aigua cau a una pica més aviat gran.

Aquesta font esta davant de la casa coneguda com a can Rovira, que havia sigut un hostal.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

El Parc de la Ciutat de Tarragona. Un lloc on fer volar la imaginació.

El Parc de la Ciutat o dels germans Puig i Valls de Tarragona és un interessant lloc amb diferents arbres i un itinerari poètic i de joc (s’han de seguir les pistes per resoldre un enigma)[1] que el fa didàctic i apte per visitar-ho en família, tot i que hauria d’estar més cuidat.

Un lloc on pensaven trobar un espai d’ombra on descansar, però el que vam fer és fer volar la imaginació més enllà de les restes romanes i la necròpolis que ens havien ocupat tot el matí.

En una de les entrades trobem una guingueta que ens remet al segle XIX, el temps en que es va conformar aquest jardí amb voluntat, especialment per part de Rafael Puig i Valls, de mostrar bellesa i coneixements, posant noms als diferents arbres i arbusts.

Els pins, fàcilment identificables, amb el poema d’Olga Xirinacs sobre pinyons i pinyols, ens donen la benvinguda.

Uns bancs sota uns plataners ens conviden a seure una estona, però la curiositat ens mou i decidim seguir amb els sentits oberts per si ens troba el cantar dels ocells d’aquell cartell.

Arbres amb molta ombra, als que no gosem donar nom, on un grup d’adolescents xerra i descansa i allí trobem el conte del mussol i la merla i recordem els contes del doctor mussol que un pare explicava a unes filles alienes fent-les sentir l’estima i la cura envers les criatures necessitades.

Davant de la Quinta de Sant Rafael, el lledoner monumental i el poema de la nena que salva el cargol,

i la palmera de ventall, enfilant-se pretensiosa i tafanera per damunt de tota la resta que l’envolta, i allí, al costat de la casa, el pou, que sempre ens atrau, com aquell del pati de la infantessa.

La gran olivera, les alzines amb aquell poema que ens invita a abraçar-nos a un arbre i,

com no, unes restes de les que Tarragona va plena, la d’una vil·la romana amb la seva necròpolis.

El passat més recent amb unes escultures que ja no hi són i aquell antiquíssim de la Tarraco Imperial que va entrar en crisi, es mostra aquí, entre la realitat incerta d’un avui que vol, sense saber com fer-ho, tornar a la natura i als valors de la cura que ens humanitzen.

Sortim per la que sembla ser l’entrada principal i fem fotos del plànol del parc i de la reixa d’una finca que ens vol mostrar, més enllà de l’edifici de la Quinta, el que seria aquell jardí quan la il·lusió i dedicació dels seus habitants era viva.


[1] https://www.tarragona.cat/neteja-i-medi-ambient/fitxers/altres/plafons-itinerari-poetic-parc-de-la-ciutat

Text i Fotografies : Mª Àngels Gárcia-Carpintero

Avui destaquem: La Font de cal Pipa de Gósol

La Font de Cal Pipa o Font de la Pipa esta situada en el carrer de la Canal 12 de Gósol, i adossada a la façana lateral d’una caseta de Cal Pipa.

La Font de raig continuo esta dins d’una construcció d’obra amb un arc de mitja punta, l’aigua cau a una pica rectangular, al seu costat hi ha un banc de forma rectangular de la mateixa obra de la font i adossada a ella.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Alzines de Sant Roc de Sant Julià de Vilatorta

Setmana dedicada als Arbres

Les Alzines de Sant Roc estan situades a les rodalies de la capella de Sant Roc.

Es tracta de diversos exemplars d’alzina (Quercus ilex) que es troben a la vora de la capella de Sant Roc.

En destaquen tres d’ells per les seves dimensions i la seva capçada arrodonida.

Els altres exemplars són més petits i les seves capçades són força irregulars.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa:Virgínia Cepero González

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Pi del Mas de Sant Ramon de Constantí

Setmana dedicada als Arbres

La finca del mas de Sant Ramon, esta situada  en la carretera C- 422 i cantonada amb la carretera TP-7225 del municipi de Constantí.

Front mateix del Mas esta aquest impressionant Pi, podríem dir que és monumental.

Tronc gros, amb multitud de branques molt obertes, i amb una copa gran.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Plàtans de la fabrica de Sant Jaume de Castellgalí

Setmana dedicada als Arbres

Des de Sant Vicenç de Castellet agafarem el carrer del Llobregat direcció al agregat de Castellgalí, on hi ha Torre del Breny.

Cal seguir per camí de terra paral·lel al riu Llobregat, fins l’antiga Fabrica de Sant Jaume ( avui en runes)

Front l’entrada principal hi han dos grans plàtans.

Són molt gruixuts els seus troncs amb branques grosses fent a l’estiu una bona ombra.

Era normal que en les entrades a colònies, fabriques i empreses importants, es plantessin Plàtans, que al passar els el temps, 100 o més anys, s’han convertit amb un arbres majestuosos.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Tres Pins curiosos

Avui us presento tres Pins amb una certa curiositat:

Castellar del Vallès – Pi retorçat

Casserres – Un Pi neix entre roques

Castellfollit del Boix – Pi sobre un turonet al costat de la carretera

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Alzina del Torrent de can Badal de Valldoreix

Setmana dedicada als Arbres

Des del passeig Tossal, cal seguir per un sender que entra a un alzinar, tot abans d’arribar al Torrent de can Badal de Valldoreix.

Al costat d’ell hi ha un cartell que ens indica les seves dades.

Està inclinat, això pot fer que amb el temps pugui cedir i caure.

Destaca per el tronc gruixut i llargues branques.

Es l’exemplar més destacat de tot el alzinar.

Podem observar que algun de les alzines, també estan inclinades…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero