La Font de la Pubilla està situada en la Plaça de la Pubilla, entre els dos nivells del carrer Sant Salvador de Corbera de Llobregat.
Historia:
Fou inaugurada el 16 d’abril de 1979, sent alcalde Miquel Canyellas i Cardona, fundador de la festa de l’elecció de “la Pubilla”.
Mapes patrimoni cultural
Font pública amb la figura esculpida d’una pubilla en un bloc de pedra centrada en una placeta que fa conjunt amb un parc infantil. A la part frontal, a més a més de la imatge de la pubilla hi ha l’antic escut de Corbera i la data de la seva inauguració (16 d’abril de 1979); a la part posterior hi ha la inscripció “Inaugurat essent batlle en Miquel Cañellas i Cardona, el qual fou fundador del certamen Pubilla de Corbera, any 1970. Corbera a les pubilles d’arreu de Catalunya”.
Recull de dades : Mapes patrimoni cultural- Diba.
Autoria de la fitxa: Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro
Autor : CASTELLVÍ I COLOMÉ J., ROCA I SOBREGRAU J., TORRIJOS I MARTÍ J.
Editorial: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
ISBN: 9788492170173
Any de publicació: 2015
Pàgines: 441
Idioma: Català
Tipus d’enquadernació: Tapa tova o rústica
Mida: 240 x 170 mm
Pes: 1.104 g.
Preu: 15 euros
Descripció:
Ens presenten 155 indrets on poder trobar els arbres monumentals del municipi de Sant Cugat del Vallès.
Alguns d’ells són veritables fites, arbres ben grossos, exemplars altívols, d’àmplies i esteses capçades; d’altres no són tan grans, alguns fins i tot són joves, però quan ens acostem podreu descobrir que tots ells i el seu entorn tenen aspectes històrics, culturals, tradicionals i naturalístics per explicar-nos.
S’inicia el curt recorregut del camí medieval, en el trencant de la carretera BV-5213, a l’alçada de Sant Pere de Savassona,
El tram va fins a la Pedra del Dau. ( del que ja varem fer un article)
És de possible cronologia medieval i,
en diversos trams, conserva l’antic enllosat i parets de pedra seca.
Us recomano que pugeu a Sant Feliuet pel camí graonat que duu a Sant Feliuet de Savassona.
És un petit tram de graons de pedres de gres, de mida mitjana, situat a la vessant de tramuntana del turó de Sant Feliuet, en un indret amb un gran desnivell.
Es desconeix la seva cronologia precisa però, segons la documentació antiga, al segle XI ja existien unes escales que donaven accés al cim.
Fotografia: Albert Bosch
A dalt, es pot contemplar unes grans vistes…
Recull de dades: Diba. i propi
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Albert Bosc
UN LLIBRE AMB ESPECTACULARS FOTOGRAFIES PER ENTENDRE COM HO FAN LES AUS PER MOURE’S COM SI FOSSIN UNA SOLA ENTITAT
Pocs fenòmens naturals ofereixen un espectacle més fascinant que una extensa congregació d’aus salvatges. Viatgem fins als extrems d’Escòcia per contemplar un penya-segat que s’aixeca cent metres per damunt del mar. A cada sortint, a cada lleixa del penya-segat, una gran quantitat d’aus marines s’hi amunteguen, xisclen o s’esvaloten.
Posem, ara, rumb cap al delta tropical dels Everglades, on els arbres que voregen els incomptables afluents presenten les capçades guarnides de colors pels nombrosos ocells que hi nidifiquen: martinets de tons violetes, bronzes i blancs, ibis de plomatge brillant i becplaners rosats. Tot seguit, creuem l’Atlàntic i l’equador, fins arribar a les zones silvestres del desert de Namíbia, al sud del continent africà. Hi trobarem arbres convertits en curiosos pallers per la massiva comunitat de teixidors republicans socials.
Com a membres d’una espècie altament social, les persones sentim una autèntica fascinació per aquestes reunions d’ocells i ens plantegem per què algunes aus en fan i altres no, com funcionen, etc.
Existeixen les relacions veïnals harmonioses o la vida en intensa sociabilitat tendeix a esdevenir una oportunitat de comportament abusiu? Quines són les causes de conflicte i què fa que un grup s’ajunti? Com és que algunes aus són capaces d’actuar com si fossin una sola entitat quan es mouen al si d’un grup?
MARIANNE TAYLOR, prolífica escriptora sobre història natural, dona resposta a aquestes i altres preguntes tot explorant les colònies i comunitats aviàries més dinàmiques, intenses i atractives del món.
La Font del Pardal esta camí a Sant Jaume de Viladrover, a uns 350 m al NE de la Font de l’Obi (masia i Font) en el municipi de El Brull.
La seva construcció és d’obra semicircular, amb volta de canó, feta de carreus irregulars de pedra i ciment, de 100 cm d’alçada i uns 130 d’amplada aproximadament. No té cap broc visible, ni actualment surt aigua.
La Pedra Gentil es ubicada dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor.
La Pedra Gentil és una estructura megalítica del municipi de Vallgorguina, es va per la ctra. d’Arenys de Mar, per arribar-hi cal accedir per l’entrada al parc que hi ha a la carretera de Sant Celoni a Vallgorguina, a uns 2 km d’aquesta vila.
Cal passar pel pont de Pradell i Cuch, i s’arriba pel primer camí es pot anar amb vehicle, a peu o amb bicicleta.
El dolmen, d’uns 4.000 anys, és un sepulcre dels anomenats de cambra simple.
Tradicionalment, sempre s’havia dit que era un lloc de reunió de bruixes i, actualment, a la nit de Sant Joan s’hi celebren sàbats populars.
La pedra superior està trencada i algunes de les set que li fan de suport han estat reubicades i amb afegits per mantenir-ne l’alçada primitiva.
Se’n desconeix l’aspecte original, si bé està documentat que el dolmen fou restaurat el 1885 pel propietari de la finca on es troba, Josep Pradell.
Els pescadors del Maresme antigament deien que, quan sobre les muntanyes on es troba el dolmen s’hi feien grans núvols, volia dir que tindrien mala mar.
Hi havia vegades que, per aquest motiu, no sortien a pescar.
La Font de la Brià es una de les fonts urbanes d’osmosis inversa d’aquesta localitat.
Situada a prop del Pont de Blasco, a l’antiga carretera nacional 340,
I al costat mateix està “ el Hogar del Jubilado”, també hi ha un parell de pistes de petanca, un jardí amb bancs i una reproducció de una mola de molí d’oli.
La font te tres aixetes amb polsador estan dins del cobert de la caseta;
l’aigua cau a una pica allargada i comuna a les tres aixetes.
La Font del Parc de Sant Jordi, està en els antics jardins de la Masia Freixa, un dels pulmons de la ciutat de Terrassa.
Situada al costat d’un camí del parc, cal pujar dos esglaons fins la font. La seva estructura d’obra disposa d’una aixeta de polsador, on l’aigua cau a una pica semicircular, en cada costat un banc allargat i també semicircular.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 