Torre d’aigua de Sant Cosme del Prat de Llobregat

La Torre o Dipòsit d’Aigües de Sant Cosme esta a prop de l’escola Jaume Balmes i el parc en la Plaça de la Remodelació a la cruïlla del carrer Riu Xúquer i carrer del riu Guadalquivir del Prat de Llobregat.

Es coneix popularment a la Torre d’aigua com “La Copa”.

Va iniciar-se la seva construcció en 1966 i acabada el 1974, per això es van enderrocar les masies de ca l’Andreuet  i cal Cisquet Natrus, en un terreny agrícola,

va ser una construcció de l’enginyer Luis Guárdia i de l’enginyer municipal Eladio de Ceano-Vivas.

Fa una alçada de 28 metres, les dues parts, el cilindre i el con, s’uneixen a través de formigó armat. La seva capacitat és de 1000m3.

Va ser reformada en el 2001, actualment no esta operativa.

Text: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Torre d’aigua de la plaça Catalunya de El Prat de Llobregat

Aquesta Torre d’Aigua esta en la plaça Catalunya  en el Prat de Llobregat.

Durant els anys 60 del segle passat, El Prat va tindre molta immigració d ‘altres llocs d’Espanya,

Motiu que va fer que es construir una torre d’aigua en l’any 1966 per assegurar l’abastiment d’aigua potable al poble i regular la pressió de la xarxa.

Podem dir que és una construcció destacada en altura, és d’una alçada de 38 m, feta de formigó armat vist.

A prop del Cafe – Restaurant Centric

Consta d’un suport de planta octogonal amb pilastres que enllacen amb les cantoneres del dipòsit pròpiament dit, el qual té forma de piràmide invertida. Entre el peu i el dipòsit hi ha un balcó circular.

A prop del Cafe – Restaurant Centric

Va ser una obra de l’enginyer José Luís García Guàrdia en col·laboració amb l’enginyer municipal Eladio de Ceano-Vivas.

Recull de dades: Ajuntament de El Prat de Llobregat

Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies pel Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Torre d’aigua nova de Sant Quirze del Vallès

Aquesta Torre d’aigua, està situada entre el carrer d’Egara i el carrer Noguera de Sant Quirze del Vallès.

Diem la Torre Nova, perquè hi ha la vella mes al centre de la població i que ja fa anys us la vaig presentar.

Es de considerable altura i que es pot visualitzar des de bona part de la població.

Text i Fotografies del Blog : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font / Mina can Molins de Sant Quirze del Vallès

Per anar a la Font o Mina can Molins cal que us situeu al principi del carrer del Pica-Soques,

una vegada passat pel túnel per sota de les vies dels FFCC., cal dirigiu a l’esquerra on un camí fa una davallada

al poc cal deixar-lo i continuar per un caminoi fins el torrent, on esta la Font / Mina.

Tal com us dic, es una Mina, però esta canalitzada part de l’aigua i surt per un tub a mitja altura.

Per no perdre aigua, generalment hi ha un tap.

Al no tenir una porta que tanqui l’accés a la Mina, no us aconsellem fer-ho, donat el mal estat interior,

En ocasions, hi ha branques a l’entrada, per dissuadir  ha fer-ho.

No hi ha un lloc per fer estada, al estar dins del torrent, millor si voleu descansar i fer un àpat, aneu a peu del bosc que heu fet al baixar.

Us passo una fotografia de com era aquesta font i l’abundant cabal que tenia fa uns 20 anys en rere.

Text del Blog: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de Malla

A les afores de Malla hi ha aquesta Font. Quan va ser visitada no rajava aigua.

Te un mur d’obra, on el tub principal esta molt arran del terra. En la part superior  hi un segon que fa de sobreeixidor. Al seu costat disposa un petit seient.

Text : Ramon Solé

 Fotografies : Amadeu Pons

Bassa de la Font dels Rosers de Viladecavalls

Ahir us vaig presentar la Font dels Rosers de Viladecavalls, avui faré menció de la seva Bassa.

Cal accedir des de Viladecavalls a peu, es una pista privada que primer passa per la masia de Can Sanahuja,

Can Sanahuja

la Font del Molí i cal seguir tot recta pel costat de les oliveres fins la Bassa de la Font dels Rosers.

Es una bassa pràcticament rectangular, els seus murs estant molt arran del terra.

D’un gruixut tub cau l’aigua de la Font a la bassa en un dels costats.

Segurament era per el rec del conreus i arbres fruiters.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font de la Colònia de Vilodomiu Vell de Gironella

La Font de la Colònia de Vilodomiu Vell esta situada en un costat de la Plaça, entre dos vells plataners.

Es de senzilla construcció, al centre del mur o paret hi ha l’aixeta de polsador. L’aigua cau a una pica semi-circular.

En cada costat disposa d’uns seients, que a l’estiu i gracies a l’ombra dels arbres fan de bon estar.

Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Mina d’aigua de Santeugini de Castellbisbal

Des de la urbanització de Can Santeugini, del final del carrer Francolí surt un camí a l’esquerra que baixa a uns horts on allí esta La Mina de Santeugini de Castellbisbal.

Es desconeix l’origen de la mina, però per la proximitat a la casa de Can Santeugini caldria pensar que es tracta d’un element relacionat amb aquesta, destinat a subministrar d’aigua la casa i els ramats.

Podria tenir els seus antecedents entre finals del XVIII i el XIX.

Mina d’aigua excavada al vessant de la muntanya, entre el mas Can Nicolau de Baix i les primeres cases de la urbanització Can Santeugini.

La mina s’obre amb un túnel d’uns 20 m de profunditat excavat directament a la roca.

La mida mitjana de la via és d’un metre setanta d’alçada per setanta d’amplada.

La boca exterior de la mina es cobreix amb una construcció consistent en una habitacle aixecat en mur de mamposteria barrejat amb maó, que es cobreix amb una volta falsa.

L’obertura d’accés la forma una arcada rebaixada i es protegeix amb una reixa de ferro posada recentment com a mesura de seguretat.

Seguint el curs del túnel de la mina s’aprecia un rec a nivell de terra que desguassa en dues basses o safareig quadrangulars de ciment.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Raquel Valdenebro Manrique

Adaptació del Text  al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pou i safareig de cal Rei Vinyes de Celrà

La masia cal Rei Vinyes, es una destacada masia del terme de Celrà. A prop seu i a l’entrada del bosc, esta el seu antic Pou.

Aquest pou es destacat per que adossat a ell hi ha el safareig.

L’estructura del Pou es casi circular i cobert per dalt, disposa d’una portella tancada per un enrajat de fusta.

L’aigua subministrava al safareig de dos compartiments.

Les dones de la masia feien la rentada de la roba utilitzant l’aigua freda del Pou.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Curiós abeurador per animals salvatges en el bosc – 3ª Part #

Aquest bidó l’han convertit en un abeurador per animals salvatges amb un sistema per alliberar a poc a poc l’aigua.

Així s’ajuda els animals silvestres en moments d’escassetat d’aigua per manca de pluges, en tenir un punt on trobar-ne.

Text i Fotografies pel Bloc: Ramon Solé