Arbres: Roure martinenc destacat de Polinyà

Aquest Roure, esta en el camí de Sentmenat a Santa Perpètua de Mogoda, 250 metres al nord-oest de la deixalleria de Polinyà.

Es un espai de camps on hi han disseminats roures i alzines de diferents mides.

El Roure martinenc (Quercus pubescens) te prop de 14 metres d’alçada,

presenta un únic tronc que al capdamunt es divideix en quatre branques.

La capçada, molt frondosa, competeix amb una alzina del seu costat.

Presenta un bon estat de salut.

Arbre AIL12 del Catàleg dels arbres d’interès local de Polinyà, elaborat per Eliseupaisatgista.

No consta en cap inventari d’arbres monumentals de Catalunya.

Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural-Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Ainhoa Pancorbo Picó

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: El Pi de Mon Repos de Terrassa

La Finca de Mon Repos, esta situada al costat de la masia de can Colomer en el Barri de Poble Nou de Terrassa.

De la vegetació que te o esta en les rodalies, voldria destacar un Pi,

esta entre la Xemeneia i can Colomer i al costat del torrent.

Es un Pi amb un tronc molt allargat,

que destaca entre, alzines i altres arbres…

Te una alçada molt considerable amb una capçada allargada i arrodonida en la part mes superior.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Els Plàtans, Roures i Alzines del Campament d’Olvan

El Campament de l’antic “Frente de Juventudes” esta situat al peu de la riera d’Olvan i del camí de Valldaura.

Deixà d’utilitzar-se després de la mort del General Franco.

Del que queda, cal destacar els menjadors coberts, al costat del camí de Valldaura.

En els anys s’ha creat una frondositats de vegetació, cal destacar els Plàtans, Roures i Alzines que disposa aquest espai, ara abandonat.

Gracies a la humitat i l’aigua de la riera els arbres han tingut una bona aclimatació i creixement.

Destacant uns exemplars de Plàtans en filera que separant el camí del edifici -menjador.

En relació a Roures i Alzines de destacable dimensions, hi ha varis al costat mateix del menjador.

A l’altra costat i enfront hi ha l’antiga capella, al costat d’una explanada destaca una corpulenta i amb tronc molt gruixut una Alzina.

Es un espai natural molt bonic, al pas de pocs vehicles, ciclistes i lloc de passeig.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Alzines de Puig de la Balma de Mura

Casal del Puig de la Balma anomenada familiarment cal Masover, és un edifici que aprofita una gran cavitat a la roca que s’obre a sol ixent, amb clars avantatges defensius, d’estabilitat tèrmica i d’estalvi de materials constructius, situada al municipi de Mura (Bages).

Situat al mig del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac, 

Tant punt s’arriba a la gran Balma, hi han dos Alzines destacables a poca distancia una de l’altra.

La primera, te el tronc gruixut i amb moltes branques,

aquestes plenes de fulles formant una bonica capçada.

A pocs metres esta la segona Alzina,

te un tronc molt alt i gruixut.

Aquesta amb poques branques i poc llargues, per tant no te masses fulles.

Al ser una zona molt humida han crescut i conservat molt be.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Porta de can Colomer de Terrassa

Avui us presento un recorregut matinal apte per a tothom, amb possibilitats de allargar-ho al gusta de cadascú.

Ens cal situar-nos a la sortida de Terrassa en la carretera de Rellinars B-122, una vegada que em passat can Colomer,

en el lloc conegut com les casetes de la Corba (rotonda),

allí comença un camí rural, indicat per dos esvelts xiprers,

i al costat esta el Restaurant Braseria La Hípica.

Destaca la xemeneia d’una antiga bòbila abandonada.

Cal seguir el camí i passar per sota de la B-40 i trobarem una àrea d’horts i l’Àrea d’Estada de can Amat de la Muntanya.

Aquest és l’inici del camí de ca n’Amat de la Muntanya que comunica Terrassa amb el camí ral de Manresa,

i travessa quatre grans finques forestals: Can Colomer, Ca n’Amat, Can Guitart i l’Obac.

Us endinsareu en un entorn agroforestal , on els torrents i rieres fan que tingui un gran valor per la Biodiversitat.

Trobareu un mosaic de camps de conreu i boscos mediterranis de pi blanc i alzina.

Amb l’arribada de l’Agricultura extensiva, els alzinars es van talar per transformar el terreny en camps de conreu de cereals, a la plana,

i de vinya, a les terrasses habilitades a peu de muntanya.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Parc del Mirador de Valldoreix de Sant Cugat del Vallès

El Parc del Mirador de Valldoreix  esta dins del perímetre del carrer d’Arnau Cadell, carrer de Villà i carrer Enric Lanfranco de Sant Cugat del Vallès.

El punt més alt del Coll Favà, barri que va néixer a la dècada de 1990.

Al seu costat hi ha una zona verda d’arbrada,

esta formada per una diversitat d’arbres, com xiprers, pins, alzines

entre molts més varietat d’arbres.

Cal fer camí per unes escales i desprès seguir per camins fins a dalt del turonet.

Disposa de seients per descansar -hi i papereres en diferents punts del parc.

L’alçada de la qual permet contemplar vistes de Collserola, el Montseny, de Montserrat, de Sant Cugat del Vallès i altres punts del Vallès Occidental.

Es un Parc molt cuidat, tal com els te Sant Cugat.

Fer una passejada per ell, dona una gran satisfacció

i podem gaudir també del cant dels diferents ocells que hi ha.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García Carpintero

Avui destaquem: La Font de les Heures de Sant Fost de Campsentelles

La Font de les Heures esta situada al Torrent de Sant Fost, davant de Can Lledó, l’accés per unes escales, es pel  carrer de les Heures, davant del número 5 de Sant Fost de Campsentelles.

Historia:

  • El topònim s’origina a partir de la vegetació que des d’antic envoltava aquest indret ombrívol, freqüentat no només per excursionistes i les escoles, sinó que durant molts anys fou el centre de reunions i tertúlies polítiques, culturals i socials.
  • Neix d’una mina d’aigua del torrent de Can Boc.
  • L’aigua també era aprofitada per les hortes dels voltants.
  • L’any 2005, membres de l’Associació de la Canaleta arranjaren l’espai recuperant la font i arranjant el brollador. 
  • L’any 2018, l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles va dur a terme unes obres de neteja, desbrossat i arranjament de l’accés amb la construcció de varis esglaons de rajola, restaurà els mur i col·locà una tanca de fusta.

La font de les Heures està situada a la llera esquerra del Torrent de Sant Fost, davant del mas Lledó. L’accés es fa pel mateix carrer que porta el nom de la font. En apropar-s’hi, s’observen tres alzines de dimensions considerables. Un senyal amb el nom de la font, d’aigua potable, ens indica la seva presència. Deixant-lo enrere, de seguida ja veiem un muret de pedra amb una barana de fusta i uns esglaons que hi menen directament.

En arribar, a mà dreta, s’observa un clot al qual s’hi accedeix a través de dos graons enrajolats. Un broc envoltat de travertí i molses deixa entreveure un fi rajolí d’aigua que canalitzat per sota el paviment enrajolat, es perd cap el torrent. El marge està reforçat per un mur de pedra i maó collat amb morter, per damunt del qual sobresurten les soques d’alzines centenàries. Al costat hi ha el registre, una paperera i el nom de la font, realitzat amb acer-corten i un seguit de grafits realitzats amb retolador que desmereixen l’indret.

Al davant mateix, dos graons més permeten accedir al torrent, en una zona rocosa que presenta diferents desnivells.

Observacions:

Reproduïm el text pintat en una xapa metàl·lica que es podia llegir en arribar a la font, datat el 1870 i que es conserva al mas Lledó: “FONT DE LAS EURAS / ENTRE LES HEURES DE AQUET /TORREN  ME TROVAREU VENIU / ME A VEURE / ESTIC DIPOSADA A DA / BEURE QUI PASA QUE TE SET / PERÒ QUE NO MARCHI CAP / DISTRET  SENSE DIR-ME / ADÉU FON DE LAS EURAS / ANY 1870”.

Recull de les dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Jardí “Terrassa Olímpica” de Terrassa

El Jardí “Terrassa Olímpica”, està situat en l’avinguda de l’Abat Marcet a peu de l’Estadi Olímpic de Terrassa.

Es una petita zona enjardinada i disposa d’arbres, com pins i alzines.

Si van posar elements com barrés metàl·liques amb inscripcions,

per recordar les olimpíades, com Tòquio 2020, entre altres referencies.

Així com una estàtua del COI a Terrassa amb motiu de la celebració dels JJOO de 1992.

Els Pins, per evitar l’eruga de la processionària, s’han posat unes borses per atrapar-les

i així evitar danys als arbres i afectacions a les persones o/i gossos que hi circulant per allí.

En front i al costat de l’avinguda de l’Abat Marcet, hi han bancs per seure prenent el sol.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Troncs com a habitatge d’insectes en Terrassa

Us he presentat en moltes ocasions “Hotels d’insectes”, en diversos municipis de Catalunya.

Avui, veurem com un arbre que s’ha mort,

es pot reconvertir en un habitatge per insectes de diferents especies.

L’espai on hi ha un es l’avinguda Abat Marcet, concretament al lateral que dona a l’Estadi Olímpic de Terrassa.

Es un espai format per una petita zona enjardinada, amb arbres, com pins i alzines,

així com plantes aromàtiques – medicinals, que a la primavera i estiu molts insectes hi troben el seu aliment.

Han situat uns troncs d’un pi, com a habitatge d’insectes… esperem que faci la seva funció projectada i desitjada.  

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Parc de la Serra de Galliners de Terrassa

La serra de Galliners, de 300 m d’altitud, es troba entre els municipis de Terrassa, Sant Quirze del Vallès i Sant Cugat del Vallès. Forma part de la serralada Transversal Vallesana, juntament amb les serres de les Aimerigues, Can Costa i les Martines, totes dins el municipi de Terrassa.

L’itinerari transita pel Camí de Pallàs-Llobater i el Camí dels Monjos per enfilar-se pel sector terrassenc de la serra de Galliners i travessar els camps i boscos de Can Sabater del Torrent.

Una petita part de la Serra, l’Ajuntament de Terrassa la va destinar a Parc amb el nom de “ Parc de la Serra de Galliners”

Esta situat, entre l’avinguda del Vallès, el carrer d’Holanda, carrer d’Europa i connectant amb els boscos que formant part de la Serra de Galliners.

En aquest parc-bosc, trobarem espais amb seients, àrea de pícnic,

Jocs infantils

Alguna font d’aigua de xarxa.

Disposa de camins per poder passejar sota de la pineda i d’alzines que forma el Parc.

Es un espai natural que tant hi poden gaudir gent gran com a joves o infants.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero