La Font de les Tàpies és una font situada en el terme municipal de Calders, a la comarca del Moianès (fins al 2015 a la comarca del Bages). És a 1,30 km d’Artés, 3,30 km de Navarcles i 4,40 km de Calders. S’hi arriba seguint el sender PR-C 135, amb inici a Artés, o des de la carretera N-141C.
En el segon cas, aproximadament al quilòmetre 11 hi ha el trencall de la Colònia Jorba i, a l’altra banda de la carretera, el camí que va cap a les Tàpies. Abans d’arribar a la masia, cal deixar el camí principal i trencar a la dreta.
Travessant una roureda i prenent un camí a mà esquerra es baixa fins a la font.
La zona de les Tàpies és coneguda per la cascada de la font, la seva roureda (amb una cinquantena de roures) i la masia de les Tàpies, que és a prop.
La font està situada en una fondalada de gran bellesa, oberta pel torrent de les Tàpies.
Quan aquest torrent té un bon cabal, al costat de la font es pot contemplar una cascada d’uns 30 m de desnivell que es precipita sobre un petit gorg.
Hi predomina la vegetació pròpia dels indrets humits.
A l’obaga que hi ha al nord de la masia, el bosc format per pins, roures, alzines, boixos, plàtans.
Sembla que tradicionalment els ramats d’ovelles s’abeuraven en aquest indret.
L’aigua ha estat canalitzada i embassada ja des d’antic (probablement el segle XIX o abans).
D’una Portella surt un tub molt llarg per on surt l’aigua que cau a una bassa
Actualment s’utilitza com a zona d’esbarjo.
Es pot accedir a la part superior del salt mitjançant un corriol senyalitzat que hi ha travessant el torrent.
En èpoques de pluja cal anar molt en comte en las superfícies gelades o relliscoses.
El Torrent de Can Badal esta en Valldoreix, entre la zona de Mas Fuster i les masies de Can Badal i de Can Cussó.
Historia:
L’any 2022, l’EMD Valldoreix va invertir prop de 40.000 euros en el projecte de renaturalització del torrent de Can Badal. Va rebre una subvenció de 28.300 euros procedents de la Generalitat de Catalunya, dels fons europeus FEADER.
Es van fer millores en la passera de fusta existent, es va instal·lar una vorada de fusta per contenir les terres, es feren aportacions de material amb una barreja de sauló, pedra i calç.
Es realitzà una repoblació vegetal amb helòfits, es consolidà la llera, es va construir una bassa de laminació al voltant del camí de la Salut, on es plantaren espècies vegetals autòctones helòfits, arbustives de ribera i roures.
També, es va retirar la canya americana, atès que es tracta d’una espècie invasora.
Entorn del torrent de Can Badal, hi trobem exemplars de pi pinyer, pi blanc i alzina:
El Pinus pinea és de la família de la pinaceae, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és pi pinyer. Pinus és el nom llatí dels pins i pinea és el nom llatí dels pinyons. L’arbre pot superar els 25 metres d’alçada, de capçada densa, amb forma de para-sol, que abasta entre els 6 i els 12 metres d’ample, amb el tronc recte i cilíndric.
L’escorça és molt gruixuda, de color marró vermellós, amb plaques que es poden desprendre.
Les fulles són acícules en grups de dos, rígides, punxants, entre 10 i 20 centímetres de longitud i entre 1,5 i 2 mil·límetres de gruix.
El Pinus halepensis Mill és de la família de la pinaceae, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és pi blanc. Pinus és el nom llatí dels pins i halepensis és la procedència d’Alepo, al nord de Síria.
L’arbre pot créixer entre els 12 i els 25 metres d’alçada, amb la capçada poc densa, amb forma arrodonida o irregular, entre els 4 i els 10 metres, amb el tronc gruixut i, fins i tot, tortuós. L’escorça és llisa, de color gris clar i, amb el pas dels anys, esdevé de color marró vermellós i esquerdada. Les fulles, formades en grups de dos, són fines i flexibles, fan entre els 6 i els 9 centímetres.
El fruit són pinyes allargades, amb forma cònica, pedunculades, entre els 6 i els 12 centímetres de longitud i al voltant de 4 centímetres d’ample, de color marró.
El Quercus ilex L és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és alzina. Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i ilex és el nom amb què els grecs anomenaven les alzines.
L’arbre pot fer entre els 20 i els 25 metres d’alçada, amb capçada esfèrica, ampla i densa. L’escorça és llisa i de vers grisenc, però amb el pas dels anys aquestes prenen unes tonalitats grises i amb escletxes verticals. Les fulles, fan entre 3 i 8 centímetres de llarg, de color verd fosc i brillant i, per l’interior són clares i pubescents.
El torrent de Can Badal està situat a Valldoreix, entre la zona de Mas Fuster i les masies de Can Badal i de Can Cussó.
Es tracta d’un corredor i connector biològic de l’eix Cerdanyola del Vallès – Sant Cugat – El Papiol, i forma part de la connexió entre els rius Besòs i Llobregat.
Entorn del torrent, hi trobem exemplars de pi pinyer, pi blanc i alzina.
Entre arbustos i matollar, hi creixen les següents espècies: pi pinyer, pi blanc i alzina i romaní.
Cal Cussó:
Masia tradicional de petites dimensions. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants, amb teula àrab. És formada per diferents cossos, el de l’esquerra probablement afegit posteriorment.
La façana principal presenta una distribució asimètrica. A la planta baixa hi ha el portal d’entrada, amb arc de mig punt construït amb maó col·locat a sardinell sobre carreus de pedra als brancals. A l’esquerra del portal hi ha una petita finestra, i a la dreta una altra finestra, amb reixa de graella. A sota hi ha un pedrís per seure. Al primer pis trobem tres finestres. Dues estan situades en el mateix eix vertical que el portal i la finestra de la dreta a la planta baixa, mentre que la tercera es troba a l’esquerra, prop de l’angle. La façana és arrebossada, amb una franja inferior que deixa vist el parament de maçoneria, amb pedra escairada als fonaments i als angles. El ràfec és senzill.
A la façana nord hi trobem petites finestres amb muntants d’una o dues peces, sense cap ordre o simetria, així com tres contraforts. A la façana posterior hi ha una porta amb arquitrau, uns graons i diversos cossos auxiliars.
A l’interior de la masia es conserva un forn de llenya de forma helicoidal situat en un mur de l’edifici.
Can Badal:
Masia possiblement d’origen medieval que ha conservat força bé la seva tipologia tradicional. El cos principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa i un pis, amb teulada a doble vessant. Queda envoltat de diverses construccions auxiliars.
A la façana principal hi ha el portal d’entrada i dues obertures. A la planta pis n’hi ha dues més, pràcticament al mateix eix vertical que les inferiors. En totes les façanes les obertures són força petites, excepte en la posterior, on les obertures han estat molt modificades amb motiu dels usos que la masia va tenir des de principis del segle XX. En un costat de l’edifici es conserva un portal amb brancals, impostes i arc rebaixat, fet amb maons motllurats i col·locats a sardinell. Els murs són de maçoneria i arrebossats. A la teulada, situat al mig del carener hi ha una xemeneia.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural
Autoria de la fitxa per a MPC: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
Casal del Puig de la Balma anomenada familiarment cal Masover, és un edifici que aprofita una gran cavitat a la roca que s’obre a sol ixent, amb clars avantatges defensius, d’estabilitat tèrmica i d’estalvi de materials constructius, situada al municipi de Mura (Bages).
Situat al mig del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac,
Tant punt s’arriba a la gran Balma, hi han dos Alzines destacables a poca distancia una de l’altra.
La primera, te el tronc gruixut i amb moltes branques,
aquestes plenes de fulles formant una bonica capçada.
A pocs metres esta la segona Alzina,
te un tronc molt alt i gruixut.
Aquesta amb poques branques i poc llargues, per tant no te masses fulles.
Al ser una zona molt humida han crescut i conservat molt be.
El Parc del Mirador de Valldoreix esta dins del perímetre del carrer d’Arnau Cadell, carrer de Villà i carrer Enric Lanfranco de Sant Cugat del Vallès.
El punt més alt del Coll Favà, barri que va néixer a la dècada de 1990.
Al seu costat hi ha una zona verda d’arbrada,
esta formada per una diversitat d’arbres, com xiprers, pins, alzines
entre molts més varietat d’arbres.
Cal fer camí per unes escales i desprès seguir per camins fins a dalt del turonet.
Disposa de seients per descansar -hi i papereres en diferents punts del parc.
L’alçada de la qual permet contemplar vistes de Collserola, el Montseny, de Montserrat, de Sant Cugat del Vallès i altres punts del Vallès Occidental.
Es un Parc molt cuidat, tal com els te Sant Cugat.
Fer una passejada per ell, dona una gran satisfacció
i podem gaudir també del cant dels diferents ocells que hi ha.
La Font de les Heures esta situada al Torrent de Sant Fost, davant de Can Lledó, l’accés per unes escales, es pel carrer de les Heures, davant del número 5 de Sant Fost de Campsentelles.
Historia:
El topònim s’origina a partir de la vegetació que des d’antic envoltava aquest indret ombrívol, freqüentat no només per excursionistes i les escoles, sinó que durant molts anys fou el centre de reunions i tertúlies polítiques, culturals i socials.
Neix d’una mina d’aigua del torrent de Can Boc.
L’aigua també era aprofitada per les hortes dels voltants.
L’any 2005, membres de l’Associació de la Canaleta arranjaren l’espai recuperant la font i arranjant el brollador.
L’any 2018, l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles va dur a terme unes obres de neteja, desbrossat i arranjament de l’accés amb la construcció de varis esglaons de rajola, restaurà els mur i col·locà una tanca de fusta.
La font de les Heures està situada a la llera esquerra del Torrent de Sant Fost, davant del mas Lledó. L’accés es fa pel mateix carrer que porta el nom de la font. En apropar-s’hi, s’observen tres alzines de dimensions considerables. Un senyal amb el nom de la font, d’aigua potable, ens indica la seva presència. Deixant-lo enrere, de seguida ja veiem un muret de pedra amb una barana de fusta i uns esglaons que hi menen directament.
En arribar, a mà dreta, s’observa un clot al qual s’hi accedeix a través de dos graons enrajolats. Un broc envoltat de travertí i molses deixa entreveure un fi rajolí d’aigua que canalitzat per sota el paviment enrajolat, es perd cap el torrent. El marge està reforçat per un mur de pedra i maó collat amb morter, per damunt del qual sobresurten les soques d’alzines centenàries. Al costat hi ha el registre, una paperera i el nom de la font, realitzat amb acer-corten i un seguit de grafits realitzats amb retolador que desmereixen l’indret.
Al davant mateix, dos graons més permeten accedir al torrent, en una zona rocosa que presenta diferents desnivells.
Observacions:
Reproduïm el text pintat en una xapa metàl·lica que es podia llegir en arribar a la font, datat el 1870 i que es conserva al mas Lledó: “FONT DE LAS EURAS / ENTRE LES HEURES DE AQUET /TORREN ME TROVAREU VENIU / ME A VEURE / ESTIC DIPOSADA A DA / BEURE QUI PASA QUE TE SET / PERÒ QUE NO MARCHI CAP / DISTRET SENSE DIR-ME / ADÉU FON DE LAS EURAS / ANY 1870”.
Recull de les dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart
fonts naturals, aigua, muntanya i més 