Bosc de Volpelleres, Refugi Climàtic de Sant Cugat del Vallès

El Bosc de Volpelleres és la principal zona verda del barri del mateix nom.

Aquest entorn natural està a tocar d’infraestructures com els ferrocarrils, l’autopista, centres formatius i els habitatges del Barri.

Antigament, a principis del segle XX, sols tenia a les seves rodalies la masia (derrocada) i els seus camps.

El Bosc conté arbres com alzines, roures, pins entre altres i vegetació pròpia de bosc mediterrani.

Es constantment visitat per la gent del barri o d’altres de Sant Cugat i d’altres poblacions dels voltants.

Ens trobarem, gent caminant solitària, corren, passejant familiarment, donant un vol amb el gos, algun ciclista… tots aprofitant l’ombra dels arbres.

Durant l’estiu es un punt destacat per la frescor, per això està indicat com Refugi climàtic, disposa de seients a les entrades del bosc. Però… a l’hivern curiosament hi fa menys fred, que fora del Bosc.

Aquest Bosc hi ha que cuidar-lo, protegir-lo pel bé de totes i tots.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Varis Arbres destacats en el camp de Golf de Sant Cugat del Vallès

La Rambla de Rivera esta poblada de plàtans a cada costat d’aquesta avinguda,  

donen ombra, lloc per fer una passejada a l’estiu o en qualsevol època de l’any.

La Rambla de Rivera recorre els límits del camp del Golf de Sant Cugat d’una punta fins l’altre.

El Golf te una àmplia extensió que allotja el club de golf més antic de Catalunya.

Podem des de la Rambla sense entrar al camp de Golf, veure diferents arbres destacats, com el Roure Gros,

unes Alzines,

un Avet, Pins i Xiprers.

entre altres.

Us recomanem que feu el recorregut a peu, així podreu visionar millor els Arbres.

Recull de dades: Ajuntament de Sant Cugat, altres i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Alzines de Sant Roc de Sant Julià de Vilatorta

Setmana dedicada als Arbres

Les Alzines de Sant Roc estan situades a les rodalies de la capella de Sant Roc.

Es tracta de diversos exemplars d’alzina (Quercus ilex) que es troben a la vora de la capella de Sant Roc.

En destaquen tres d’ells per les seves dimensions i la seva capçada arrodonida.

Els altres exemplars són més petits i les seves capçades són força irregulars.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa:Virgínia Cepero González

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Jardí del pont de Castellví de Rosanes

Per anar al Jardí del Pont, el camí més rapit es des del Barri del Palau de Sant Andreu de la Barca, seguir l’Avinguda de la Constitució i anar al carrer de l’Acer, i seguir fins l’antiga masia de can Sunyer, ara és un destacat restaurant,

Des d’aquest punt, seguiu el carrer del Montseny fins que a l’esquerra veureu una zona esportiva, on està el Jardí del Pont.

Esteu dins del Municipi de Castellví de Rosanes, aquest espai natural es un Jardí- Bosc.

Amb una diversitat d’arbres, com alzines, 3 destacats Plataners, un Pi molt alt,

i altres arbres molt més petits de diverses especies.

Disposa de unes taules amb seient de fusta per fer un àpat.

Una taula de pin pon.

Així mateix, amb una pista per poder fer  competició de pilota..

Es un espai tranquil i amb lloc al sol o a l’ombra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Roure vell de Valldoreix

Aquest exemplar de Roure es troba situat en un solar proper a la Rambla de Mn. Jacint Verdaguer 195, de Valldoreix.

És un dels exemplars més grans de Quercus cerrioides més importants i antic de Valldoreix.

Te 270 cm a 0,6 cm, per sota la protuberància.

Des de fa uns anys, coincidint amb les sequeres que estem patint, aquest Roure esta molt afectat,

de les branques en poques hi surten les fulles.

Creiem que en poc temps aquest Roure tant important, serà sols historia… !!!

En la zona, conviu  amb altres exemplars més petits de Qercus cerrioides (roures) i també exemplars de Quercus ilex (alzines).

Les Fotografies realitzades, són de principis de Juliol de 2024.

Recull de dades: Entitat Municipal de Valldoreix  i altres

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres : Alzines de Sant Andreu d’Aguilar de Segarra (Bages)

Aquestes Alzines destacades estan front de la casa i l’església de  Sant Andreu d’Aguilar en Aguilar de la Segarra.

Son relativament joves si comparem amb altres que trobem arreu de Catalunya,

però com que estan agrupades i a les rodalies no hi ha una vegetació destacable, es destacant on estan situades.

En general estan sanes. Al seu rodal hi han seients de pedra per fer una estada agradable sobre tot en temps de calor.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Les Alzines de la Font del Molí de can Sanahuja de Viladecavalls

Per anar a les Alzines de La Font del Molí, cal sortir de Viladecavalls direcció a can Sanahuja, des de aquest punt cal dirigir-se a la Font del Molí, al costat de la Bassa i a l’altre costat del camí estan les Alzines.

A peu del camí que ve de Can Sanahuja s’hi poden contemplar quatre exemplars de roure martinenc (Quercus humilis),

dos dels quals són de notables dimensions.

Es tracta d’arbres de tipus caducifoli, de tronc irregular i de branques molt ramificades, que s’estenen cobrint bona part del camí.

Les fulles són ovalades amb lòbuls als marges.

El seu fruit és el gla.

Si segui recta pel costat d’unes oliveres arribareu a la Font dels Rosers.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. 

Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn

Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Diversos arbres destacats de Can Robert de Matadepera

Feliç entrada a l’any Nou !

Avui per acabar l’any, que millor fer una escapada matinal a can Robert, en el Parc de Sant Llorenç del Munt.

I poder admirar uns nombrosos arbres que per allí destacant,

Dirigir-vos per la pista forestal a can Robert , allí deixeu el vostre vehicle en l’aparcament, i podeu admirar :

el bosc, gran pins, alzines grans i petites, ametllers , algun que altre olivera… i molt mes…

Gaudiu el seu entorn, des d’aquest punt podeu fer diferents visites com la Necròpolis de Can Robert, el Forn de calç de Can Robert, el Trull, i fer alguna ruta.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de la riera de Santa Magdalena en El Pont de Vilomara i Rocafort

La Font de la riera de Santa Magdalena és ubicada a la riera de Santa Magdalena, molt a prop del pont de Rocafort del municipi de Pont de Vilomara i Rocafort.

Per accedir-hi cal deixar el pont a mà esquerra i agafar un camí de terra a mà dreta que comunica directament amb la riera.

A una vintena de metres només entrar, hi ha, a mà esquerra un bloc de pedra de grans dimensions.

La font es troba al davant mateix d’unes alzines, al bell mig de la riera, aprofitant un queixal que fa la roca.

Del bloc de pedra del camí, surt un corriol que baixa cap a la riera, i que en un moment donat es transforma en uns esglaons de morter. Al final dels esglaons hi ha un muret de totxo formant una “L”, de 70 cm d’alçada. El broc es redueix a un tub collat amb ciment ràpid.

Actualment no hi és el tub ni raja aigua.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart – Laura Bosch

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Llac Gravera d’Ullastrell de Terrassa

Per arribar fàcilment al Llac Gravera d’Ullastrell , cal des de Terrassa anar per la carretera C-243c, que es deixa per la carretera que us portaria a Ullastrell la BV-1203,

justament en el kilòmetre 1, a la dreta surt una pista ample que porta a la gravera en actiu del Pla de la Llebre ( Sorres i Graves Ègara SA).

Us cal arribar fins l’entrada d’accés a la mencionada gravera.

Des de diferents punts al costat dret del camí podrem gaudir del llac.

És un espai molt bonic, entre arbres, predominant  pins joves així com alzines i altres arbres diversos.

Amb els anys s’ha fet un habitat idoni per aus com ànecs, petits ocells diversos i destacant les granotes, i amfibis diversos.

Depenent com arriba la llum al llac, canvia la tonalitat del seu color, d’un blau a un verd, més o menys fort.

No es un lloc pel bany , sols per sentir i gaudir de la natura,

llàstima que es molt a prop la sorrera en actiu, que fa deslluir el seu entorn.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero