Arxiu d'etiquetes: bancs

Avui destaquem: La Font de Querol de Querol

Publicat el per
Respon

Querol és un municipi de la comarca de l’Alt Camp, que s’estén al sector nord-oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, l’Alt Penedès i Anoia, i s’estén en la seva major part a l’esquerra del Gaià, riu que travessa el territori de nord a sud. Forma part del sector muntanyós del bloc del Gaià, format ací a la part més septentrional per contraforts de la serra de Brufaganya (874 m al punt més alt) i al centre i sud per la plana d’Ancosa, serra que s’inicia a Montagut (962 m), al S del terme, i es continua pel terme de la Llacuna, ja d’Anoia, amb altituds de 900 m. La part de la dreta del riu és accidentada pels contraforts de la serra de Comaverd (827 m, a les Agulles, 625 m al tossal de Saburella).

Cal dir que el punt de partida per anar a la Font de Querol i Àrea de Lleure,

es a l’entrada a aquest petit poble on hi ha un gran plàtan que ahir us vaig presentar.

Seguiu la pista indicada per cartells des del safareig, al poc passareu pel costat d’un edifici,

seguiu i aviat arribareu a l’Àrea de Lleure,

Es una zona amb molts arbres i humida.

Amb diversitat de taules i bancs per poder fer un bon àpat.

En racó, i sota d’una paret de rocosa hi ha la Font de Querol.

Gracies a unes escales hi podreu arribar.

D’un broc gros surt contínuament l’aigua

Que cau a una pica rectangular a una certa alçada del terra.

Es un espai natural i molt tranquil per fer una parada en el camí…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: Font de Dalt de Palau – saverdera (Girona)

Publicat el per
Respon

La Font de Dalt és una font a l’extrem més oriental del nucli urbà de Palau-saverdera (Alt Empordà), situada al final del carrer de la Font de Dalt.

Està format per la font, un abeurador, el safareig i una bassa.

Aquest espai, que fa les funcions d’un parc ombrejat amb diversos plataners, està estructurat a diversos nivells, aprofitant el desnivell natural del terreny.

Historia:

  • La primera documentació que es té sobre la font és la llosa cisellada adossada al frontal d’aquesta, on hi ha inscrita la data 1771, que podria ser la data de la primera remodelació, encara que és fàcil pensar que el brollador és molt més antic.
  • Amb el pas dels anys queden testimoniats diferents litigis respecte al domini de la font, així com els terrenys que la limiten, com el succeït vers el 1832 entre el noble de Palau i el comte d’Empúries, o el 1840 entre el marqués palauenc i Nicolau Caussa.
  • També s’entrà en litigi amb Miquel Casañas que, l’any 1868 al bastir un pou al seu hort, interceptà l’aigua que proveïa la font deixant-la eixuta.
  • Anteriorment, l’any 1867 es va construir el safareig públic.
  • Any més tard tenim constància de la primera reparació de la font gràcies a un escrit de Manel Caussa Serra, col·lector del marquès de Sardanyola, demanant autorització a l’Ajuntament per reparar la canalització d’aigües de la font al seu castell de la plaça
  • La gran estima dels habitants de Palau-saverdera per la font de Dalt quedà palesa durant els anys 1977-79, quan sembla que hi hagué un seriós intent de privatitzar-la.
  • Per evitar-ho s’arribà a crear la “Comissió pro-font de Dalt” a la vila. L’afer fou molt comentat en els periòdics comarcals i, àdhuc, en mitjans de comunicació d’àmbit nacional català.

La font brolla des d’un alt marge, el qual fou assegurat amb un mur bastit amb pedra lligada amb morter. L’estructura presenta un coronament bastit amb maons, disposats a pla. Al centre d’aquest coronament, a l’alçada del brollador, destaca una cornisa de quart de cercle incurvat, a manera de detall ornamental. En el mateix mur hi ha una portella que dona a la cisterna o dipòsit, que té una petita llinda on hi ha incís “AN 1771”.

La deu raja i proveeix d’aigua a la bassa, probablement a través d’una canalització soterrada. Aquesta bassa, de forma irregular, es troba excavada a la roca i ha estat restaurada recentment. Des d’aquesta, l’aigua arriba fins a l’abeurador a través d’un tub descobert, subministrant alhora el safareig.

Ambdues estructures estan a escassos metres al sud-est de la font i són de planta rectangular, tot i que de diferents mides. De la mateixa manera que el mur delportella aquests elements estan bastits amb pedra sense treballar lligada amb morter.

A la banda sud-est de la font se situa una taula circular amb banc corregut al voltant, bastits amb els mateixos materials que la resta del conjunt.

El conjunt d’arquitectura popular, catalogat a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui destaquem: La Font de can Monistrol de Polinyà

Publicat el per
Respon

Aquesta Font esta situada a uns 160 m al nord de can Monistrol, seguint el camí cap a can Padró, al marge esquerra del camí. (Esteu en finca privada)

Font construïda a l’entorn d’un broll d’aigua, a manera de passadís fet amb rajols i dos bancs a banda i banda i,

al fons, la font, amb un broc de ferro i una portella metàl·lica per accedir al seu interior.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural

Autoria de la fitxa per a MPC: Ainhoa Pancorbo Picó

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de la dona de Freixenet

Publicat el per
Respon
Bon Any Nou . 2026

Des de la carretera LV-1003, agafarem el carrer que puja a la part alta del poble de Freixenet i que portaria a  l’església de Santa María de Freixenet.

Poc abans d’arribar a les primeres cases del poble, cal agafar el carrer de mes a l’esquerra, a pocs metres girar novament a l’esquerra per un camí que fa una certa baixada,

arribarem a una petita zona enjardinada i amb arbres,

on esta la Font de la dona (pot tindre un altre nom).

Font d’estructura de petit monument, on a sobre hi ha l’estàtua d’una dona nua.

Te una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica alta casi rodona en el seu interior i amb estries per fora.

A la paret de l’estructura i en cada costa hi ha unes cares esculpides

Front seu hi ha una farola de 4 fanals que per la nit il·lumina l’espai.

També, te una taula amb bancs de pedra, tipus de jardí.

Es un espai molt tranquil per fer un àpat o descansar una estona.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de Gàver

Publicat el per
Respon

El naixement del riu Sió se situa a Gàver, municipi d’Estaràs, on hi ha el Parc del riu Sió amb una font.

Aquesta Font esta situada en la part superior del conjunt del Parc, a la paret d’allí existent.

Amb una aixeta que obra l’aigua que cau a una pica rectangular.

Esta gravat que es va ser construïda en 1992 i posa el nom de “Font de Gàver”.

Un Cartell ens informe d’un recorregut de la Ruta de la Vall del Sió.

Cal dir que disposa aquest parc de tres taules amb bancs de fusta per fer un àpat.

En la seva part inferior hi ha el naixement del riu Sió. (ahir us ho vàrem presentar)

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Hotel d’insectes del Parc del Vaixell de Montgat

Publicat el per
Respon

El Parc del Vaixell és de gran superfície situat al Pla de Montgat, destaca per la pineda de pi pinyer i altres vegetació pròpia mediterrània, s’arriba pel carrer Caterina Albert i Para de Montgat.

En aquest parc podem gaudir d’un vaixell pirata, àrea infantil de jocs, taules i bancs per fer un pícnic,

i on hi trobem un Hotel d’insectes de gran capacitat,

amb una dotzena de compartiments per a diferents tipus d’insectes.

Hi ha una lamina gran il·lustrativa dels insectes de cada apartat:

A

B

C

Esta situat en un espai ideal que atreu a molts insectes.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de can Pomada de Montcada i Reixac

Publicat el per
Respon

La Font Pomada o de can Pomada, esta situada en un costat de l’era i pati de la masia, situat al veïnat que duu el seu nom, de Montcada i Reixac.

La Font esta dins d’una petita construcció, l’entrada sustentada per dos columnes de ciment

A dalt de l’estructura hi ha el nom de la font amb rajoles de ceràmica

Una Capelleta amb la Mare de Déu del Turó amb ceràmica, te inscrita la següent llegenda:

“Goig del cel i del mortal
font d’amor mai estroncada
Mare de Déu de Montcada
Guardeu-nos sempre del mal.”

La Font te una aixeta polsador, on queia l’aigua a una pica, l’estructura de pedres com la resta de la construcció, actualment esta seca.

L’interior a la dreta disposem d’un seient d’obra per seure.

Ens van dir, que es la Font més antiga del municipi de Montcada i Reixac. L’aigua que hi brollava era de captació, i molt concorreguda per gent amb garrafes, degut a les seves propietats.

A un nivell més elevat, esta una bassa, ara seca que deuria servir per regar els horts.

Al exterior i al costat esquer hi ha una taula i bancs, per fer un àpat privat per la gent de la masia. Observem una columna de totxanes de forma molt curiosa.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Plaça de Pau Casals de Sant Fost de Campsentelles

Publicat el per
Respon

La Plaça de Pau Casals esta front de la Plaça de la Vila de Sant Fost de Campsentelles. La plaça es petita i disposa de bancs i arbres.

Destaca el monument a la Sardana. S’inaugurà el setembre de 1975, amb la presència del Governador civil de Barcelona, Martin Villa i les autoritats locals. Plafó format per tres parts, on es representa en relleu una ballada de sardanes. A sota els balladors hi ha, a l’esquerra, la paraula “ANY”; al centre, l’escut del municipi; i a la dreta “1975”. Es troba situat en un angle de la plaça de Pau Casals en un mur de paredat i envoltat d’heures i vegetació. No figura el nom de l’autor.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngeles García – Carpintero

Bassa o estany del Parc de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat

Publicat el per
Respon

El Parc de Bellvitge esta en el carrer de l’ermita de Bellvitge, 38 i la Rambla de la Marina en el Barri de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat.

Va ser inaugurat durant l’any 1988, te una Superfície de 50.316,32 m2

Parc extens, amb l’Ermita de Bellvitge, que és de la època medieval, amb zona infantil,

cafeteria-bar i taules amb bancs per fer pícnic i fonts.

El parc de Bellvitge és un espai obert, de forma més o menys rectangular.

La seva característica principal és que aconsegueix una certa sensació d’intimitat en un parc sense portes, situat a les terres planes del delta.

Un gran passeig central el travessa en diagonal i marca dues zones de característiques diferents.

Pel nord el tanca una plaça ombrejada per lledoners i braquiquítons, que l’aïlla dels blocs de pisos més propers i protegeix l’interior del parc.

Te una gran diversitat d’arbres, arbust i plantes, molt cuidat.

Cal destacar la Bassa o estany que hi ha entre l’ermita i la part de darrera del Gimnàs Metropolitan.

Tot el perímetre que envolta l’estany en la part del parc, hi ha un llarg seient.

En un del seus costat hi ha una rampa per baixar a l’estany.

L’alimentació incontrolada dels animals empitjora la qualitat de l’aigua del estany, genera males olors i desencadena problemes higiènics – sanitaris.

És prohibit banyar-se a les làmines d’aigua i estany del parc.

Recull de dades: Varis

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Els Jardins de can Massana Pons d’Esplugues de Llobregat

Publicat el per
Respon

Els jardins de Massana són el vestigi d’un projecte de ciutat jardí.

Esta situat entre els carrers Espiga, Sant Pasqual Bailón i Cardenal Tedeschini.

Construïts a l’interior d’una illa de cases, ofereixen un oasi de tranquil·litat al bell mig del barri.

En aquest jardí trobem una part poblada d’arbres molt gran que provenen de l’antic jardí particular de la torre i una part nova on tota la plantació és actual.

A la part antiga hi ha una templet de pedra amb una taula i bancs del mateix material molt adient per a jocs de taula, i a la part nova es troba la zona de jocs infantils.

La vegetació és molt important pels exemplars que hi ha.

Hi destaquen, les palmeres de diferents espècies i d’alçada, els cedres, un fals pebrer preciós i vuit teixos retallats únics a tot Esplugues,

així con un gran cactus amb diverses branques protegit per una tanca de fusta que l’envolta.

Els equips i serveis del parc són, Font d’aigua potable, font ornamental, zona de jocs infantils, una pèrgola singular que permet practicar jocs de taula i zones d’estar, amb seients repartits per tot el parc.

Recull de dades: Ajuntament d’Esplugues de Ll.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero