Visitem la Plaça de la Cooperativa de Terrassa

La Plaça de la Cooperativa esta situada entre el carrer de Lluis Puig i Matas, carrer d’Amadeu de Savoia, carrer del Torrent i carrer de Miguel Angel de Terrassa.

Es una petita zona verda amb una diversitat d’arbres i no de masses plantes.

A l’allarg de la Plaça hi trobem bancs de fusta o de pedra, papereres,

així com alguns jocs per a nens i nenes petits.

No fa masses anys, l’Ajuntament va incorporar a la plaça, aparells de gimnàstica i taula de ping-pong, i va instal·lar-hi un gronxador adaptat, per a gent gran.

Curiosament hi trobarem un cartell apel·lant les normes de convivència ciutadana.

Text: Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels García – Carpintero

El Parc de la Ciutat de Tarragona. Un lloc on fer volar la imaginació.

El Parc de la Ciutat o dels germans Puig i Valls de Tarragona és un interessant lloc amb diferents arbres i un itinerari poètic i de joc (s’han de seguir les pistes per resoldre un enigma)[1] que el fa didàctic i apte per visitar-ho en família, tot i que hauria d’estar més cuidat.

Un lloc on pensaven trobar un espai d’ombra on descansar, però el que vam fer és fer volar la imaginació més enllà de les restes romanes i la necròpolis que ens havien ocupat tot el matí.

En una de les entrades trobem una guingueta que ens remet al segle XIX, el temps en que es va conformar aquest jardí amb voluntat, especialment per part de Rafael Puig i Valls, de mostrar bellesa i coneixements, posant noms als diferents arbres i arbusts.

Els pins, fàcilment identificables, amb el poema d’Olga Xirinacs sobre pinyons i pinyols, ens donen la benvinguda.

Uns bancs sota uns plataners ens conviden a seure una estona, però la curiositat ens mou i decidim seguir amb els sentits oberts per si ens troba el cantar dels ocells d’aquell cartell.

Arbres amb molta ombra, als que no gosem donar nom, on un grup d’adolescents xerra i descansa i allí trobem el conte del mussol i la merla i recordem els contes del doctor mussol que un pare explicava a unes filles alienes fent-les sentir l’estima i la cura envers les criatures necessitades.

Davant de la Quinta de Sant Rafael, el lledoner monumental i el poema de la nena que salva el cargol,

i la palmera de ventall, enfilant-se pretensiosa i tafanera per damunt de tota la resta que l’envolta, i allí, al costat de la casa, el pou, que sempre ens atrau, com aquell del pati de la infantessa.

La gran olivera, les alzines amb aquell poema que ens invita a abraçar-nos a un arbre i,

com no, unes restes de les que Tarragona va plena, la d’una vil·la romana amb la seva necròpolis.

El passat més recent amb unes escultures que ja no hi són i aquell antiquíssim de la Tarraco Imperial que va entrar en crisi, es mostra aquí, entre la realitat incerta d’un avui que vol, sense saber com fer-ho, tornar a la natura i als valors de la cura que ens humanitzen.

Sortim per la que sembla ser l’entrada principal i fem fotos del plànol del parc i de la reixa d’una finca que ens vol mostrar, més enllà de l’edifici de la Quinta, el que seria aquell jardí quan la il·lusió i dedicació dels seus habitants era viva.


[1] https://www.tarragona.cat/neteja-i-medi-ambient/fitxers/altres/plafons-itinerari-poetic-parc-de-la-ciutat

Text i Fotografies : Mª Àngels Gárcia-Carpintero

Arbres – Xiprer del Pla del Campaner de Sant Hilari Sacalm

El Mirador del Pla del Campaner està situat a un costat del Passeig del 14 d’Abril de Sant Hilari Sacalm.

Molt a prop del centre històric, es com una balconada a la ciutat de Sant Hilari.

Des d’allí, te bones vistes com el campanar de l’església y de les cases del centre, forma com un petit enjardinament,

del que destaca el vell Xiprer, amb un troc espectacular,

actualment, la gran majoria de les seves branques estan seques o mortes…,

per tal d’evitar la seva mort, es van tallar algunes de les seves gruixudes branques.

Front seu disposa de dos bancs d’obra.

El 7 d’abril de 2011, l’Ajuntament va classificar-lo com Arbre d’interès Local,

coincidint amb l’Any Internacional dels Boscos.

Recull de dades: Ajuntament de Sant Hilari Sacalm i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de l’Amunt de Corbera de Llobregat

La Font de l’Amunt està situada sobre el carrer o camí de Sant Ponç en el petit barri de l’Amunt de Corbera de Llobregat.

La font està adossada a un mur de pedra seca, i té forma d’arc de mig punt.

Front la font, hi han uns petits bancs d’obra per fer una estona de descans.

Actualment no hi raja aigua, però es un testimoni d’una font antiga.

En el costat dret del mur de la font,

hi ha una rajola amb el dibuix d’aquesta Font.

Per sota, a un nivell inferior està situat  l’antic safareig de l’Amunt,

on les dones de les masies i cases de les rodalies anaven a rentar-hi la roba.

Es rectangular en no bon estat, des de fa anys, esta sec,

En ocasions la vegetació el tapa.

És una Font situada en un indret envoltat de vegetació i enjardinat,

que fa de bon estar a qualsevol època de l’any.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi.

Autoria de la fitxa: Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui coneixerem: La Font dels Dipòsits de Gironella

La Font dels Dipòsits esta situada dins d’uns jardins de la zona de Cap del Pla, a l’extrem sud dels carrers Pedret i Cadí de Gironella.

La font dels Dipòsits es va construir a la segona meitat del segle XX;

al llarg dels anys l’entorn immediat, bàsicament el parc ha anat ha anat experimentant alguna reforma o adequació.

Al 2007 es va col·locar una placa dedicada als Petits cantaires.

La font és una estructura de de pedra i morter formant un frontal rectangular on hi ha l’aixeta, i a la base una pica de planta semicircular, també feta amb pedres i morter.

El parc està condicionat amb jocs infantils, bancs, arbres i arbustos.

El racó és a manera de balcó, un lloc molt obert i amb àmplies vistes sobre la zona de la carretera, Casserres, Avià, Berga i les muntanyes del Pre-Pirineu.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- Diba i propi.

Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem : La Font de can Canals de Sant Andreu de la Barca.

Cal situar-se en la pista asfaltada que va de Sant Andreu de la Barca a Corbera de Llobregat, al sortir de la població i després del complex esportiu on tb n’hi ha una escola i un institut públics, passats aquests  hi ha a l’esquerra la Font de can Canals.

Historia:

  • La Masia de Can Canals la van derruir als anys 60.
  • Era propietat de la família Jansana, una de les més antigues del poble ja que procedien del Llenguadoc i van arribar aquí al segle XVI fugint de les guerres de religió de França, van ser presents a la vida soci – polític del municipi.

Des de la carretera, passarem pel costat del gran Roure, que us vaig descriure ahir, cal baixar fins la font,

L’estructura de la Font, esta formada per una paret en forma de “U”,

Al seu centre hi ha el tub on surt l’aigua i cau a una pica rectangular.

Per les seves rodalies disposa de varis bancs. Però un d’ells es ben curiós, d’obra i antic.

Es un espai natural molt agradable que es pot arribar en pocs minuts des de Sant Andreu de la Barca.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Àrea de descans de l’Hort del Rector de Marganell

A l’Àrea de descans de l’Hort del Rector, s’arriba des del camí del Casot venint de Marganell,

us queda just després de l’església de Sant Esteve i a l’esquerra.

En una zona que s’ha habilitat amb taules i bancs, sota un petit alzinar jove.

També disposa de bancs addicionals per les rodalies d’aquesta Àrea.

Es un lloc ideal on parar i poder fer un àpat o descansar desprès d’una caminada o ruta.

Text del Blog: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Parc de Canals i Nubiola de Sant Esteve de Sesrovires

El Parc Canals i Nubiola  s’accedeix pel Camí del motor, s/n de Sant Esteve de Sesrovires.

Es un espai natural, cedit a l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires per la família Canals i Nubiola, és considerat el pulmó verd del municipi.

La zona de pícnic, consta de 14 taules i bancs de pedra repartides en una explanada amb moltes ombres.

I amb les barbacoes, el circuit esportiu el configuren com un espai ideal per gaudir del lleure i l’esport.

És, a més, el punt d’inici i final de la Ruta Verda. ( Que ja us vaig presentar)

El Parc Canals i Nubiola compta amb vegetació molt variada, tant d’arbres com arbusts i plantes de bosc.

Disposa d’una zona equipada amb 8 barbacoes, d’una àrea de pícnic i una zona de jocs infantils.

Les barbacoes disposen de tot un seguit de mesures per evitar el risc d’incendis.

El parc és un entorn d’interès natural i paisatgístic del municipi i, per tant, cal tenir-ne cura i ser especialment respectuosos amb els seus valors.

Per aquest motiu és important respectar un seguit de normes bàsiques d’ús:

– Respecteu l’espai

– No encengueu foc fora de les barbacoes

– No llenceu burilles enceses

– No llenceu focs d’artifici al recinte del parc

– Deixeu la zona neta i endreçada després del seu ús

– Recordeu apagar sempre les brases un cop hàgiu acabat

– Respecteu els altres usuaris i la tranquil•litat dels veïns i veïnes

El Parc Canals i Nubiola compta amb un circuit esportiu d’1 km. que recorre part d’aquest entorn natural.

El circuit permet combinar exercicis aeròbics, com córrer o caminar, amb exercicis de manteniment muscular mitjançant elements de fusta distribuïts al llarg del recorregut i

que contribueixen al desenvolupament físic i al benestar corporal de totes les persones que gaudeixen de l’esport a l’aire lliure.

Per a mes informació podeu accedir a som de Pícnic:

http://somdepicnic.blogspot.com/2015/07/area-recreativa-del-parc-canals-i.html

Us invito a visitar aquest Parc poc conegut per la gent que no sigui del municipi o propers.

Recull de dades: Ajuntament de Sant Esteve de Sesrovires

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies pel Blog : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Zona d’estada de la Font de la Rovirassa d’Avinyó

KODAK Digital Still Camera

Una pista asfaltada des d’Avinyo s’arriba fins la Zona d’estada de la Font de la Rovirassa, indicada per cartells,

unes amples escales ens porten a una gran explanada on hi ha diverses taules amb bancs.

A la dreta unes altres escales us baixaran a la font de la Rovirassa

està situada sota d’una balma.

Des d’aquest punt i per sobre de la font podreu trobar molts llocs ben repartits en diverses explanades amb taules i bancs  mes o menys grans.

KODAK Digital Still Camera

Com que estan separats entre ells, fa mes agradable l’estada.

Es un espai molt concorregut, sobre tot en els dies festius.

Els nens/ es disposen d’alguns jocs infantils.

KODAK Digital Still Camera

L’entorn i la mateixa font han estat arreglats no fa massa anys.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Plataners de la Font d’en Tomàs d’Avinyó

La Font d’El Tomàs esta 150 m al nord de l’antiga casa d’El Tomàs.

Es troba en un indret envoltat de taules i bancs de pedra, per anar-hi a passar una estona o fer un àpat.

Destacant els plataners que alineats un al costat de l’altre en casi dos fileres.

La gran majoria, son de destacable corpulència, i les branques són molt llargues.

Text pel Blog: Ramon Solé

Fotografies pel Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero