Avui visitem: La Font del Bosquet de Matadepera

Aquesta font que us presento esta situada dins de la  Plaça del bosquet, Carretera de Terrassa, s/n de Matadepera.

Font d’aigua pública de tipologia austríaca, situada al Bosquet. Consisteix en un vell tronc d’arbre disposat verticalment, polit amb varies capes de vernissatge i buidat per l’interior, amb una portella a la part inferior per amagar les conduccions d’aigua. S’ha preservat el naixement de les branques que, a més a més d’element decoratiu fan funció d’agafador.

De la branca més imponent neix el broc per on surt l’aigua. L’extrem està subjectat per un cèrcol de ferro per evitar que s’esquerdi amb el pas dels anys. La part frontal queda decorada per un element decoratiu de forja amb el cap d’un drac per on sorgeix l’aigua.

El capçal del tronc està protegit amb una teuladeta de perfil hexagonal, amb teules de llesca tradicionals que culmina amb un caramull metàl·lic i un pollastre cantant a l’albada. Al dessota del broc, hi ha l’abeurador.

Consisteix en un tronc de dimensions considerables, buidat i protegit en els seus dos extrems per dos cèrcols de ferro collats. A la part frontal s’hi ha gravat amb foc, el nom dels dos pobles agermanats, amb els escuts municipals corresponents i una rosassa al dessota de cada municipi.

Observacions:

Obsequi del municipi agermanat Mariapfarr (Àustria) durant els actes d’agermanament.

Recull de dades: Diba.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Pi de la carretera de Monistrol de Calders

Aquest Pi pinyer que us presento esta situat al costat dret on fa una corba en la carretera B-124 de Calders a Monistrol de Calders a poc abans d’arribar a aquest poble.

Destaca per estar al costat de la carretera i es molt més alt i gran dels altres arbres de la zona.

Tronc gruixut i alt, així com totes les seves branques, a excepció d’una que s’allarga per un costat. Es veu amb un bon estat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arranjada la Font de la Torre de Sallent !

La Font de la Torre, està situada a peu de la carretera C-1411a, sortiu de Sallent i amb direcció a Balsareny.

Concretament, a la part esquerra de la carretera, poc abans d’arribar al Restaurant de La Torre i,

al costat d’una pista secundaria de terra d’aquesta finca de La Torre.

És una Font molt antiga, en el segle passat, era molt apreciada

i concorreguda per la gent que recollia la seva aigua,

A finals del segle XX

llàstima que en els anys, aquesta font  a quedat casi oblidada…

Com estava la Font abans de l’arranjament

Fa uns tres anys va ser arranjada, reforçant les parets, posant uns rocs plants com escala.

I com esta a un nivell  baix, a un costat uns rocs grans per protegir-la. Te a un costat un seient.

Un Roure li fa ombra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col·laboradora: Loli Parragá

Avui destaquem : La Font de Santa Llúcia de Sobremunt

Per anar a La Font de Santa Llúcia, cal agafar una pista que surt de la carretera BV. 4607, punt quilomètric 0’700 i seguir uns dos kilòmetres,

La font de Santa Llúcia està situada uns 150 metres a l’oest de Santa Llúcia de Sobremunt, sota un dels camps que s’estén a l’oest de l’església.

La font està formada per un espai delimitat al fons i als laterals per murs de maçoneria de pedra gran amb poc morter coronats amb lloses.

A l’interior de l’espai hi ha unes escales de pedra que condueixen a la font, on sobresurt a la part baixa una aixeta metàl·lica.

A l’esquerra de l’aixeta hi ha una petita obertura tancada amb porta metàl·lica

i més amunt es troba una segona obertura tancada amb porta metàl·lica, en aquest cas quadrada i de majors dimensions.

En moltes ocasions, la seva part inferior esta plena d’aigua, per tant no es veu ni l’aixeta i la petita portella.

Recull de dades: Viquipèdia, Diba. i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies  i Col-laborador: Albert Blanch

Mina – Font de les Hortes de Santa Maria d’Oló

La Font de les Hortes és situada al costat de la carretera local d’Oló a Sant Joan d’Oló, a la zona anomenada de les Hortes perquè antigament hi havia un bon nombre d’horts que es regaven amb l’aigua d’aquesta font.

Historia:

  • Antigament la font era més avall, i estava equipada amb un viver i un safareig que utilitzaven les cases veïnes, com ara el Joncar. L’aigua d’aquesta font s’aprofitava per regar una àmplia zona d’horts situats a les terrasses inferiors, els quals eren menats per un bon nombre de pagesos.
  • El 1863 hi havia una junta d’aigües de la font de les Hortes que, des de temps immemorials, s’encarregava de reglamentar l’ús de les aigües d’aquesta font per regar tots aquests horts. Qui no complia les normes era multat. El 1880 es van reunir els hortolans amb l’ajuntament per tractar de l’aprofitament de les fonts del Roc, de la Salada i del Molí. Hi havia una norma consuetudinària que establia que els dilluns tenien preferència els planters per regar, segurament perquè havien fet la compra el dia anterior al mercat dels diumenges de Moià.
  • A principis del segle XX a Oló es va plantejar, com en la majoria de pobles, la necessitat de crear una xarxa d’abastament d’aigua potable, però la iniciativa no va sorgir de l’Ajuntament sinó d’un particular. Era Josep Obradors Pascual, àlies Paperines, el qual després d’haver viscut a Barcelona i Sabadell va tornar al poble i va idear un projecte per captar l’aigua de dues fonts: la de la Deu i la font del Viver de Turigues o Roselles. La captació era més alta que el turó on hi ha el poble, de manera que l’aigua havia d’arribar al seu destí sense necessitat de cap bomba. Era l’any 1912 i Obradors va comprar el castell, va demanar un permís per travessar la riera amb un aqüeducte i, davant de la incredulitat dels veïns, va fer arribar l’aigua corrent a les cases aquell mateix any. En el llibre “Oló, un poble, una història” es diu per error que l’any que arribà l’aigua va ser el 1913. Com que l’aigua d’aquestes dues fonts no era suficient més tard es va comprar també la font de les Hortes, que és la que és més abundant. Però els pagesos que regaven amb aquesta aigua s’hi van oposar. El conflicte es va resoldre donant una portadora d’aigua diària de franc als que deixaven passar els tubs pels seus horts.
  • El 1932 Obradors va deixar el negoci de l’aigua i se’l va vendre a Esteve Valls, un peixater de Manresa que tenia com a soci Vicenç Ciuró. Ambdós van vendre el servei d’aigües a un administrador de finques, i l’any 1939 el propietari era Esteban Ollé. Després de la Guerra va caldre millorar la captació i es construí una mina a la font de les Hortes, la que hi ha a l’altra banda de la carretera. El 1962 el servei es va vendre a Josep Terricabres Palau de la Gleva, que va iniciar el procés de modernització. El 1976 Terricabres va vendre el servei a Josep Pons i Prat, que tenia com a soci Martí Jubany. A la dècada de 1990 els nous propietaris van haver de fer noves inversions i nous pous. El 2020 s’ha encarregat un pla director per evitar problemes en el subministrament, però el servei continua en mans d’aquesta empresa.

Ara la font consisteix en un senzill brollador situat pràcticament al marge de la carretera. A l’altre costat de la carretera hi ha un tancat que protegeix una mina que és un dels punts de captació per al subministrament d’aigües a Oló.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Text i Fotografies del Blog : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font a la zona de Sant Esteve Nou de Marganell

La Font a la zona de Sant Esteve esta a peu de carretera, a l’alçada de l’església de Sant Esteve nou de Marganell.

La Font esta dins el mur de pedra sobre el qual hi ha l’església. La font es troba dins d’una obertura d’arc de mig punt, amb les pedres col·locades a plec de llibre. Dins d’aquesta hi ha el galet metàl·lic. No té pica, per la qual cosa l’aigua cau sobre una base de pòrtland, on hi ha un forat per on desguassa. L’aigua que raja prové del subministrament municipal.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: M. Lloret – Kuanum                                                                                     

Adaptació del Text al Blog : Ramon Solé

Fotografies del Blog : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font del Raval del Cisó de Marganell

La Font del Raval del Cisó situada  la ctra. BV-1123, al costat del camí que porta a Ca l’Aiguader de Marganell.

Es troba construïda sobre una base circular de pedra, que queda interrompuda a la part frontal per la pica on cau l’aigua. L’aigua d’aquesta font prové del subministrament municipal.

Està formada per un petit cos de planta rectangular, fet amb pedra, i cobert amb lloses a mode de teulada. La part frontal està enfonsada formant un arc de mig punt amb pedres a plec de llibre. Aquí dins hi trobem un galet metàl·lic.

Al seu voltant hi ha un banc i dues moreres que li donen ombra a l’estiu.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: M.Lloret – KuanUm

Adaptació al Text  i Fotografies del Blog: Ramon Solé

Parc de La Cogullada de Terrassa

El Parc de La Cogullada esta situat al sud-oest de Terrassa, al barri del mateix nom, entre els carrers de Costa Rica i Francesc Layret i la carretera de Martorell.

Parc tranquil i poc freqüentat  amb varietat d’arbres joves.

Te un parell de zones de jocs infantils.

Es considera el segon Parc més gran de Terrassa.

A l’any 2020 La Cogullada va estrenar l’onzena zona de lliure circulació de gossos de la ciutat a prop del Parc.

Text del Blog i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Pi gran de Santpedor (Bages)

El Pi gran de Santpedor esta en la cruïlla de la carretera BV- 4511 amb el Torrent Bo, de Santpedor,

a prop d’un camí o sender, es molt freqüentat per ciclistes.

Des de la mateixa carretera es veu de lluny; podeu deixar el vostre vehicle a l’entrada del camí.

El Pi es pot veure fàcilment, perquè destaca de la resta de la vegetació.

Es un gran Pi, molt alt i amb unes branques molt destacades,

Cal dir que en la seva part mes inferior estan mortes, es una llàstima…

Si us aproximeu molt al Pi, vigileu de no caure al petit rec, esta molt emboscat.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Ros de Castellbell i el Vilar

La Font del Ros esta situada e els Camps de Sant Jaume de Castellbell i el Vilar, a prop de la carretera BV-1123 a Marganell.

El torrent de la font del Ros drena les aigües de les planes de Sant Jaume i del Galí, pel vessant d’obaga de la masia del Ros. Es tracta d’un torrent curt i sec; a mig recorregut es localitza la font del Ros, que neix del costat d’obaga del marge argilós.

Està protegida amb un muret de maó i una coberta de pedra. Del seu costat neix una canonada protegida amb teules que baixa fins al viver situat al costat de la carretera.

Font situada a mà esquerra de la carretera, just abans d’arribar al punt quilomètric 4, de la carretera BV-1123 que va del Burés a Marganell. Al davant mateix hi ha la casa de Montclar, en terme de Vilamarics.

Només entrar a mà dreta, en direcció als camps de Sant Jaume, ja es veu una caseta feta amb carreus de ciment modern aixecada damunt d’una solera de ciment; al darrera seu una bassa de planta circular, arran de terra, tancada amb un filat de galliner.

Fora del filat, arran de terra, hi ha un petit caixò fet de ciment i maó, que protegeix el tub interior que condueix l’aigua fins aquest indret.

 El raig cau a l’interior d’una pica, fet amb totxana. D’aquí per un caneló retallat permet que l’aigua caigui directament a la bassa, que s’aprofita per al rec de l’horta de cal Montclar.

La que sobreïx llisca pel darrer tram del torrent fins a desguassar a la riera de Marganell.

Observacions:

Molta gent anomena erròniament al viver de la Font com la font del Ros, però la veritable que condueix les aigües fins aquest indret neix torrent amunt, que està ple de vegetació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural-Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló i Laura Bosch

Adaptació  del Text al Bloc i Fotografies : Ramon Solé