Montclar és un municipi de la comarca del Berguedà. Amb 22,08 km², és envoltat pels termes de l’Espunyola al nord, Avià al nord-est, Casserres a l’est, Viver i Serrateix al sud i Montmajor al sud-oest. El municipi de Montclar té l’enclavament de Sant Quintí de Montclar. El poble, que és dalt d’una serra, s’estructura a l’entorn d’una plaça, en un extrem de la qual hi ha l’església parroquial i, al davant, la casa senyorial coneguda com el castell.
Al costat de l’església, hi ha un jardí molt cuidat, on esta l’antiga Font del poble, amb bancs al costat.
Es una construcció quadrada com si fora una caseta.
A un costat de la paret frontal, hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una gran pica rectangular.
El Mirador del cucut situat en el camí de Monistrol de Calders en el Barri del Castell, formant cantonada amb el carrer del Castell, a l’extrem de migdia del barri en Granera.
Historia:
Aquest mirador fou inaugurat l’any 2004, subvencionat per la Diputació de Barcelona i gestionat pel Consorci del Moianès.
Mirador situat a l’extrem de migdia del barri del Castell, elevat respecte el nivell de circulació del camí de Monistrol de Calders i a peu pla respecte el carrer del Castell.
Presenta una planta irregular allargassada i està fonamentat damunt d’un talús de terra delimitat amb rocalla. Consta de dues parts disposades a diferent nivell.
A la part amb més alçada hi ha l’escultura de la Nena i un plafó metàl·lic senyalitzat amb les muntanyes i els cims que es poden observar des d’aquest enclavament (Montserrat, Sant Llorenç del Munt, etc.).
També es gaudeix d’unes bones vistes del barri i del castell de Granera. Compta amb un paviment enllosat a tota la superfície i està delimitat amb una tanca de fusta a la zona on hi ha el desnivell
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Adriana Geladó Prat
Cal Gironella és una casa aïllada situada a tocar de l’església de Boixadors, en elCamp de la Barraca de Boixadors i camí del Castell.
Bassa situada poc abans d’arribar a can Gironella a l’esquerra. És de dimensions no massa grans i de planta oval excavada al terreny geològic d’argila, la bassa recull l’aigua de pluja i de les rases de la zona boscosa.
En aquesta zona hi han varies basses, com la de can Ventura, Bassa dels Moros, Bassa de la Font de la Puda, Bassa del Ginebre, s’emmagatzemen aigua per el cas d’incendis.
La Font de la Vila està situada en el carrer Canigó, 21-23 de Corbera de Llobregat.
Historia:
Constitueix la font més antiga de la part alta de Corbera de Llobregat.
L’aigua que hi brolla prové del Coll del Portell (550 m), del peu del Puig d’Agulles (652 m) i del roc Forrellac (612 m).
La inscripció que hi figura és la següent:«Font de la villa corberi: aquesta aigua fresca i bona brolla de les roques calines del puig d’Agulles, coll del Portell i roc de Forellac a 612 mts del nivell del mar. Portada a Corbera perquè puguem fruir de les seves cualitats inmillorables, no n’hem de fer mal ús. Bebeu-ne a cort ple. No l’estalvieu però no la mateu. Gràcies.».
La font actual seria una reconstrucció de l’any 1957 d’una més antiga.
Font amb un frontal de pedra calissa acabat en punt rodó que fa de marc a unes majòliques on es descriu l’origen de la deu; al començament del text hi ha el títol “Font de la vila” i l’antic escut de Corbera, amb el castell, l’escala i el corb.
Observacions:
Les rajoles són una reproducció de les originals, substituïdes pel seu mal estat.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro
La Font de la Rata és una de les moltes fonts que es poden trobar a Berga, està situada al nucli antic, concretament en el carrer Castellar del Riu, 16 d’aquesta ciutat.
Tenim referències d’aquesta font per Prudenci Bertrana (Tordera, 1867 – Barcelona 1941) i la seva filla Aurora (Girona, 1892 – Berga, 1974), ambdós escriptors. La família Bertrana s’allotjava en Can Jansana, una casa propera a aquesta font, des d’on podien contemplar i gaudir de les muntanyes de les rodalies i el castell.
Esta dins d’una arcada de pedra, on una aixeta polsador dona aigua a una pica molt a nivell del terra.
El Parc de la Molinada esta en l’ Avinguda Prat de la Riba, 27. Pallejà.
Història del parc :
Abans que, a finals del segle XIX, el doctor Josep Tarruella fes construir el casal i els jardins que formen el parc de la Molinada, l’indret formava part d’un sector de Pallejà conegut amb el nom de “els Horts de Baix”. Eren unes petites extensions d’horta, de consum familiar, arrendades per famílies del poble que no disposaven d’hort al pati de casa seva. Aquells horts es regaven amb l’aigua de la Molinada, un antic sistema de reg de Pallejà.
A finals del segle XVI, ja es tenen referències documentals sobre l’existència d’un molí a Pallejà. La seva situació no era l’habitual, prop del riu o d’un canal, sinó que es trobava a la part alta del poble. Darrera hi havia una bassa, que s’omplia amb l’aigua del brollador de la font de la Presa, situada a la muntanya. El molí molia “a bassades”: la força de l’aigua, en caure de la bassa, provocava el moviment de la maquinària.
Després de donar al molí l’energia necessària, l’aigua seguia muntanya avall, canalitzada per una regadora de maons, encara visible en alguns trams. Quan entrava al poble, s’aprofitava per regar els horts, amb un horari assignat per a cada casa.
Aquell sistema de reg es coneixia amb el nom de “la molinada”. El seu camí anava pels actuals carrers de Roger de Llúria, de Sant Francesc, de Martí i Julià, de Miquel Ricart i, per la carretera, fins arribar als Horts de Baix.
Des dels Horts de Baix i la Molinada fins al magnífic casal i els jardins dels Tarruella, el parc de la Molinada ha recuperat i ha posat a l’abast dels ciutadans de Pallejà, un petit bocí de la seva història comuna.
La Molinada és un parc petit, que ocupa l’espai de la casa del segle XIX i, amb els jardins i els antics horts dels Tarruella.
La casa i el que resta dels jardins que l’envoltaven són a la part alta on, expressament,
s’ha obert el tancament de la finca per facilitar el contacte amb l’àmbit del castell de Pallejà, situat just al davant,
per la banda de baix, el Parc també és obert, amb accés des de qualsevol punt per una vorera-passeig, que el connecta amb l’entorn urbà.
Indret d’interès historicoarquitectònic, vegetació singular, jardí històric, escultura, fonts d’aigua potable, jocs infantils, taula de ping-pong, Centre Cívic.
És un parc petit, que ocupa l’espai de la casa, els jardins i els antics horts dels Tarruella,
on es conserva l’antiga bassa.
Amb un total de Superficie de 7.410,07 m2.
Recull de dades: L’àrea metropolitana i Ajuntament de Pallejà