Fa uns dies us vaig presentar la font commemorativa de la portada d’aigua a Navès i posteriorment el Pou.
En la part de darrera de l’església hi una petita i antiga font amb una aixeta de polsador vella. L’aigua cau a una trencada pica. Actualment s’utilitza La Font de la portada d’aigua.
A un extrem hi ha unes roques que poden fer-se servir de taula i seients per un àpat.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Setmana dedicada a arbres destacats
Aquesta Alzina, esta situada en el Passeig de l’església, a llevant de l’església parroquial de Sant Salvador de Polinyà.
Alzina (Quercus ilex) situada a la parcel·la que es troba a llevant de l’església parroquial, a una cota inferior.
Fa uns 12 m d’alçada i el seu tronc té un perímetre de prop 260 cm, tot i que aquest es bifurca a poca alçada en dos troncs lleugerament corbats que,
tot i donar lloc a dos unitats diferents conformen una sola capçada, de gran volum.
Observacions:
No forma part del catàleg d’arbres monumentals de Catalunya. Arbre AIL08 del catàleg dels arbres d’interès local de Polinyà, elaborat per Eliseupaisatgista
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Ainhoa Pancorbo Picó
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Setmana de Fonts urbanes
Al nucli urbà a l’Avinguda Canaletes, a la Plaça de la Font. A la placeta entre l’Ateneu i l’església de Sant Sebastià i Sant Roc.
Historia:
Estructura exempta feta a partir de pedra carejada col·locada a trencajunts. Esta composada principalment per tres elements, una paret de pedra orientada nord sud que fa d’eix de l’estructura. A ella s’adossa una pica de pedra circular, que per la seva forma recorda a un trull. Al centre de la pica hi ha tres blocs de pedra, col·locats de manera creixent un a sobre de l’altre on trobem l’aixeta. Just a sobre recolza l’extrem nord de la paret, on hi ha col·locat l’escut del poble fet de pedra.
A la cara est d’aquest mur, en un dels carreus just per sobre la pica es pot llegir Juan Bassegoda, nom d’un reconegut arquitecte, fill i net d’arquitectes especialista en la restauració de monuments. Per sota el seu nom, i parcialment esborrada hi ha un altre inscripció.
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Cristina Belmonte – iPAT Serveis Culturals
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Setmana dedicada a Fonts urbanes
Montpalau és un poble pertanyent al municipi de Ribera d’Ondara (Segarra). Està situat a la part septentrional del terme municipal, al nord de Montlleó.
En la plaça de l’església al costat de les escales i adossada a un mur hi ha La Font.
Senzilla Font amb una aixeta polsador que l’aigua sobrant va a una pica quadrada.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Setmana dedicada a Fonts urbanes
La Font de l’església esta situada a un costat de l’església de Sant Martí de Tous.
D’una llosa plana hi han dos aixetes polsadors,
l’aigua cau a una pica enreixada a nivell casi del terra.
En el costat esquerre sobre la font, hi ha inscripció d’una poesia,
esta dedicada a la Mare de Deu del Roser.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Des de la carretera LV-1003, agafarem el carrer que puja a la part alta del poble de Freixenet i que portaria a l’església de Santa María de Freixenet.
Poc abans d’arribar a les primeres cases del poble, cal agafar el carrer de mes a l’esquerra, a pocs metres girar novament a l’esquerra per un camí que fa una certa baixada, i passar per la Font de la Dona, ja descrita a primer d’aquest any.
Arribem a una gran explanada, que es com una zona esportiva, on en un angle hi ha l’Alzina que destaca en aquesta zona.
Amb tronc gruixut i molt inclinat.
Te una capçada irregular però abundant en branques i fulles.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Estaràs és un municipi de la comarca de la Segarra. La principal via de comunicació és la carretera N-141, que té un enllaç a l’eix transversal.
En la Plaça de l’església hi trobem la seva font. Es en forma de caseta, amb teulada. Te una aixeta antiga, l’aigua sobrant va a una pica rodona, Va ser construïda l’any 1984. Darrera seu hi ha un seient fet d’obra.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Monestir de Pedralbes esta ubicat en Barcelona, es un important conjunt monumental d’estil gòtic, fundat en 1326 per el Rei Jaume II i la seva esposa Elisenda de Montcada.
El rentador del Monestir de Pedralbes, conegut com a “Safareig “, es un element històric i funcional dins el conjunt monàstic.
El Safareig, no es tant prominentment publicat com altres espais del Monestir, com el claustre i l’església, forma part de la vida quotidiana del Monestir i el seu entorn.
El Monestir va ser hàbitat per les monges clarisses va conservar la seva estructura i elements originals a la llarg dels segles, incloent el claustre, l’església i altres espais, com el Safareig.
El Safareig era un lloc essencial per la vida diària de les monges, on realitzaven les feines de rentat i manteniment de la roba i altres teixits.
Esta en un espai conegut com el “petit claustre” o “el claustre dels gats”,
donat que una porta donava a la cuina, on els gats podien entrar o sortir per una gatera.
El safareig es molt senzill, esta format per dos cossos rectangulars en un costat del claustre,
Col·locades a una paret hi han piques de diferents formes i mides.
El Monestir en el seu conjunt, amb una llarga historia i arquitectura ofereix una visió fascinant de la vida monàstica femenina a lo llarg dels segles.
Recull de dades: Viquipèdia i propi
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font esta situada en un costat de la carretera BV-1005, per sota de l’església parroquial de Santa Maria de Veciana.
Es una font feta d’un roc, allargat i al centre hi ha l’aixeta polsador,
L’aigua cau a una pica rodona formada de la mateixa pedra. A les rodalies i han unes roques per poder estar assegut, no massa còmodament.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
La Font d’avui, esta situada entre la casa rural del Castell i l’església de Santa Maria de l’Aguda de Torà.
Esta format per un bloc de pedra, al centre hi ha una aixeta polsador.
L’aigua cau a una allargada pica rectangular, en cada costat hi ha un petit seient de pedra.
Esta envoltada d’arbres i altres arbusts.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 