En la rotonda de la confluència de l’Avinguda de les Corts Catalanes amb l’Avinguda del Pla del Vinyet, de Sant Cugat del Vallès, en un costat surt el camí que va a can Borrell i altres llocs del Parc de Collserola.
A pocs metres a la dreta surt el camí que a peu o bicicleta, porta a Torre Negre.
Tot passant per camps i bosc, no es fa massa llarga.
S’arriba els rodals de La Torra Negre, no s’hi por accedir a la Finca, disposa d’una tanca.
En l’explanada de sota de l’edifici, hi ha el Pou.
La Pedra Gentil es ubicada dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor.
La Pedra Gentil és una estructura megalítica del municipi de Vallgorguina, es va per la ctra. d’Arenys de Mar, per arribar-hi cal accedir per l’entrada al parc que hi ha a la carretera de Sant Celoni a Vallgorguina, a uns 2 km d’aquesta vila.
Cal passar pel pont de Pradell i Cuch, i s’arriba pel primer camí es pot anar amb vehicle, a peu o amb bicicleta.
El dolmen, d’uns 4.000 anys, és un sepulcre dels anomenats de cambra simple.
Tradicionalment, sempre s’havia dit que era un lloc de reunió de bruixes i, actualment, a la nit de Sant Joan s’hi celebren sàbats populars.
La pedra superior està trencada i algunes de les set que li fan de suport han estat reubicades i amb afegits per mantenir-ne l’alçada primitiva.
Se’n desconeix l’aspecte original, si bé està documentat que el dolmen fou restaurat el 1885 pel propietari de la finca on es troba, Josep Pradell.
Els pescadors del Maresme antigament deien que, quan sobre les muntanyes on es troba el dolmen s’hi feien grans núvols, volia dir que tindrien mala mar.
Hi havia vegades que, per aquest motiu, no sortien a pescar.
El Parc o Jardí de les Palmeres està situat entre els carrers de Raval i del Carme de Corbera de Llobregat.
Abans de ser municipals, els jardins pertanyien a la finca coneguda com a cal Suís.
Antigament havien estat denominats com a «Jardins de Cal Suís».
El 1986 l’Ajuntament de Corbera va comprar els terrenys, la casa va ser enderrocada a causa d’un expedient de ruïna i es va acabar d’eliminar totalment mitjançant l’execució del projecte d’urbanització el 1988.
El 1987 van ser inaugurats els jardins rehabilitats i munipalitzats.
Es conserven diferents elements ornamentals provinents de l’antiga finca.
Jardí urbà o parc amb característiques entre clàssic i romàntic.
Disposa de tres accessos: pel carrer Raval, pel carrer del Carme i per la prolongació del carrer del Carme.
Té un considerable desnivell que se salva mitjançant camins en pendent.
Conté un mirador format per un espai circular amb baranes i
columnes dòriques que sostenen una cúpula revestida de teules de ceràmica esmaltada.
Hi ha abundant vegetació, amb les següents espècies:
Palmeres (phoenix canariensis, phoenix dactilifera, washingtonia filifera), coníferes (abies masjoarmi, cedre de l’Himàlaia o cedrus deodara, cupressus maccrocarpa, xiprer de lambert, pinus pinea, taxus baccata), fulla persistent (eucaliptus globulus, quercus ilex, ilex aquifolium) i fulla caduca (acer negundo, alnus glutinosa, catalpa bignonioides, cercis siliquastemun), entre d’altres.
També té un petit escenari que permet la celebració de diferents tipus d’espectacles,
i un espai habilitat pels jocs infantils.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro
En el Catàleg d’Arbres d’Interès Local, dins de la propietat de can Poal, hi han tres arbres destacats.
Un d’ells es l’Alzina que esta situada molt a prop de la masia de can Poal.
S’accedeix des del camí vell d’Ullastrell, per l’interior de la finca de Can Poal.
Espècie :
Alzina- Quercus ilex
Dimensions:
Alçaria total: 18 m
Volt de canó: 3,95 m
Diàmetre de la capçada: 20 m
És caracteritza per la grandària i la seva bellesa. L’estat vital és Bo- Regular.
Amenaces:
Elevada compactació de la base i pobre perfil del sòl, sequera. En el temps, podria estar afectada significativament per la caparreta de les alzines (Kermes vermilio), formiga de cap vermell i afectada per galeries del perforador Cerambyx cerdo.
Com que esteu en propietat privada, respecteu l’entorn, no entreu en zona cultivada, ni en la casa.
La Font que ens referim esta situada en el carrer del Dr. Molins de Olesa de Bonesvalls.
L’estructura de la font esta adossada al mur d’una finca privada. Esta feta de totxanes, te una aixeta polsador i una pica. La paret es de trencadís de color gris.
La masia de can Marquès esta situada entre el Bruc Residencial i el Poble, agafant el camí dels estimaocells.
Masia formada per la casa, un gran pati al davant i edificacions annexes que queden envoltades per un mur amb una porta d’arc de mig punt de maó rematada amb una cornisa, mènsules i merlets també de maó. La casa és de planta rectangular formada per planta baixa, pis i golfes. Adossat a la part nord hi ha un cos de planta i pis amb galeria d’arcs de mig punt i barana balustrada de ceràmica vidriada de color blau. Per sobre del mur de tancament que envolta el perímetre del conjunt, hi ha, al mur de ponent una terrassa amb el mateix tipus de barana. La galeria, la terrassa i la porta d’accés al conjunt responen a una ampliació realitzada al finals del segle XIX. Fora del recinte destaca una pallissa construïda amb tapia i toves que conserva una finestra amb la inscripció: Pablo Jorba Año 1849.
L’hortet del bruc ha exportat el projecte estimaocells i han instal-lat els seus quatre estimaocells en la part de la finca tocant a la carretera.
La idea del projecta estimaocells va sorgir en l’any 2012 en una finca de Vallbona de les Monges en la comarca de l’Urgell.
Entremig de les figures de roba i palla trobem caixes-niu, per tant no es per atemorir o asustar els ocells, tot el contrari, que tinguin un lloc on fer el niu, en un espai on no hi ha arbres a un costat d’un camp.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 