El Molí de Vent està situat en la Rambla de Can Bell, cantonada amb la carretera de BP-1417 de l’Arrabassada en Sant Cugat del Vallès.
Concretament, està dins d’una propietat privada, sols es pot veure des de la Rambla de Can Bell.
S’aprofitava la força del vent per tal de transformar-la en energia i, poder elevar l’aigua del pou, era per l’ús de la casa o menesters pel rec agrícola de la finca.
Recentment ha sigut pintat i restaurat.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Per visitar l’antiga Bassa gran de Palau de Sant Andreu de la Barca,
cal situar-se en la confluència del carrer de Montjüic amb el carrer de Montserrat,
d’allí surt el camí de Can Sunyer, que va vorejant la Riera de la Garjola.
A poca distancia a l’esquerra esta l’antiga Bassa gran de Palau.
Es una Bassa rectangular, on es recollia aigua per regar les terres de la Finca,
avui totalment abandonades…
La Bassa esta plena de vegetació, es fa difícil de veure les seves dimensions.
Si es segueix el camí arribaríeu al Centre Cívic de Can Sunyer i Valldaina i la Masia- Restaurant de Can Sunyer.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
En la rotonda de la confluència de l’Avinguda de les Corts Catalanes amb l’Avinguda del Pla del Vinyet, de Sant Cugat del Vallès, en un costat surt el camí que va a can Borrell i altres llocs del Parc de Collserola.
A pocs metres a la dreta surt el camí que a peu o bicicleta, porta a Torre Negre.
Tot passant per camps i bosc, no es fa massa llarga.
S’arriba els rodals de La Torra Negre, no s’hi por accedir a la Finca, disposa d’una tanca.
En l’explanada de sota de l’edifici, hi ha el Pou.
Esta fet de totxanes tot ell.
Es rodo amb coberta o cúpula rodona.
En un lateral te la portella de reixa de ferro.
Esta situat en un espai natural molt bonic.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Pedra Gentil es ubicada dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor.
La Pedra Gentil és una estructura megalítica del municipi de Vallgorguina, es va per la ctra. d’Arenys de Mar, per arribar-hi cal accedir per l’entrada al parc que hi ha a la carretera de Sant Celoni a Vallgorguina, a uns 2 km d’aquesta vila.
Cal passar pel pont de Pradell i Cuch, i s’arriba pel primer camí es pot anar amb vehicle, a peu o amb bicicleta.
El dolmen, d’uns 4.000 anys, és un sepulcre dels anomenats de cambra simple.
Tradicionalment, sempre s’havia dit que era un lloc de reunió de bruixes i, actualment, a la nit de Sant Joan s’hi celebren sàbats populars.
La pedra superior està trencada i algunes de les set que li fan de suport han estat reubicades i amb afegits per mantenir-ne l’alçada primitiva.
Se’n desconeix l’aspecte original, si bé està documentat que el dolmen fou restaurat el 1885 pel propietari de la finca on es troba, Josep Pradell.
Els pescadors del Maresme antigament deien que, quan sobre les muntanyes on es troba el dolmen s’hi feien grans núvols, volia dir que tindrien mala mar.
Hi havia vegades que, per aquest motiu, no sortien a pescar.
Recull de dades: Viquipèdia
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Torre de l’Àngel esta situada en la carretera de Matadepera BV-1221, s/n. del Municipi de Matadepera.
La Bassa esta darrera del edifici, en mig del seu bosc.
Es tracte d’una gran bassa rodona, que recull l’aigua quan plou molt.
Per medi d’uns recs fets en el bosc, condueixen l’aigua fins entrar a la bassa.
L’aigua era recollida per el subministrament propi i necessitats dels antics horts de la finca, entre altres.
El perímetre rodo de la Bassa esta protegit per una balla metàl·lica, per evitar accidents.
En la part mes inferior, hi ha el desguàs de la bassa.
Text i fotografies: Ramon Solé
El Parc o Jardí de les Palmeres està situat entre els carrers de Raval i del Carme de Corbera de Llobregat.
Abans de ser municipals, els jardins pertanyien a la finca coneguda com a cal Suís.
Antigament havien estat denominats com a «Jardins de Cal Suís».
El 1986 l’Ajuntament de Corbera va comprar els terrenys, la casa va ser enderrocada a causa d’un expedient de ruïna i es va acabar d’eliminar totalment mitjançant l’execució del projecte d’urbanització el 1988.
El 1987 van ser inaugurats els jardins rehabilitats i munipalitzats.
Es conserven diferents elements ornamentals provinents de l’antiga finca.
Jardí urbà o parc amb característiques entre clàssic i romàntic.
Disposa de tres accessos: pel carrer Raval, pel carrer del Carme i per la prolongació del carrer del Carme.
Té un considerable desnivell que se salva mitjançant camins en pendent.
Conté un mirador format per un espai circular amb baranes i
columnes dòriques que sostenen una cúpula revestida de teules de ceràmica esmaltada.
Hi ha abundant vegetació, amb les següents espècies:
Palmeres (phoenix canariensis, phoenix dactilifera, washingtonia filifera), coníferes (abies masjoarmi, cedre de l’Himàlaia o cedrus deodara, cupressus maccrocarpa, xiprer de lambert, pinus pinea, taxus baccata), fulla persistent (eucaliptus globulus, quercus ilex, ilex aquifolium) i fulla caduca (acer negundo, alnus glutinosa, catalpa bignonioides, cercis siliquastemun), entre d’altres.
També té un petit escenari que permet la celebració de diferents tipus d’espectacles,
i un espai habilitat pels jocs infantils.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font de la Torre, està situada a peu de la carretera C-1411a, sortiu de Sallent i amb direcció a Balsareny.
Concretament, a la part esquerra de la carretera, poc abans d’arribar al Restaurant de La Torre i,
al costat d’una pista secundaria de terra d’aquesta finca de La Torre.
És una Font molt antiga, en el segle passat, era molt apreciada
i concorreguda per la gent que recollia la seva aigua,
llàstima que en els anys, aquesta font a quedat casi oblidada…
Fa uns tres anys va ser arranjada, reforçant les parets, posant uns rocs plants com escala.
I com esta a un nivell baix, a un costat uns rocs grans per protegir-la. Te a un costat un seient.
Un Roure li fa ombra.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Col·laboradora: Loli Parragá
En el Catàleg d’Arbres d’Interès Local, dins de la propietat de can Poal, hi han tres arbres destacats.
Un d’ells es l’Alzina que esta situada molt a prop de la masia de can Poal.
S’accedeix des del camí vell d’Ullastrell, per l’interior de la finca de Can Poal.
Espècie :
Alzina- Quercus ilex
Dimensions:
Alçaria total: 18 m
Volt de canó: 3,95 m
Diàmetre de la capçada: 20 m
És caracteritza per la grandària i la seva bellesa. L’estat vital és Bo- Regular.
Amenaces:
Elevada compactació de la base i pobre perfil del sòl, sequera. En el temps, podria estar afectada significativament per la caparreta de les alzines (Kermes vermilio), formiga de cap vermell i afectada per galeries del perforador Cerambyx cerdo.
Com que esteu en propietat privada, respecteu l’entorn, no entreu en zona cultivada, ni en la casa.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font que ens referim esta situada en el carrer del Dr. Molins de Olesa de Bonesvalls.
L’estructura de la font esta adossada al mur d’una finca privada. Esta feta de totxanes, te una aixeta polsador i una pica. La paret es de trencadís de color gris.
Text i Fotografies: Ramon Solé
Can Canyadell es una masia, ara restaurant de Castellbisbal.
Per entrar a la finca hi ha una camí ample que porta a la masia i al seu aparcament.
Paral-lel al camí d’accés i per dins del bosc, trobareu un camí per fer un passeig,
on trobareu tres fonts.
La llàstima que actualment estan abandonades i no hi raja aigua.
A traves d’un tub hi portava a les tres fonts l’aigua que no era natural.
Aquestes estan a un costat del mateix camí, fetes de totxanes i pedres, molt senzilles totes.
La Tercera font esta molt malmesa
El camí de passeig es molt agradable
i fresc a l’estiu.
Text: Ramon Solé
Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 