Aquest enorme plàtan esta situat dintre d’una finca privada en el carrer Molí de Valldoreix de Sant Cugat del Vallès.
A fora del carrer hi ha un cartell on se indicant les dades de l’arbre,
Arbre monumental
nom : Plàtan
Família: Platanàcies
Gènera: Platanus
Espècie: x Hybrida
Perímetre del tronc a 1 m.: 1,30m.
A l’estar a l’interior dels jardins de la casa, sols podem veure’l des de l’exterior, en el carrer.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
Fitxa tècnica:
Autoria: Antoine Isambert
Il·lustració: Sandra Lefrançois
Gènere: Natura
Col·lecció: Altres natura
Primera edició : Setembre 2024
ISBN: 978-84-1356-362-6
Enquadernació: rústica amb solapes
Mides: 14 x 19 cm
Pàgines: 128
Preu: 15.90 euros.
Descripció:
Un llibre bellament il·lustrat amb els 60 ocells més comuns dels nostres jardins
Sabíeu que el falciot negre vola deu mesos d’una sola tirada, sense mai tocar terra, que la mallerenga de dentifica “cus” els seus nius amb fil d’aranya o que el xoriguer detecta els petits rosegadors gràcies als rajos ultraviolats presents en la seva orina?
Aquesta den presenta els 60 ocells més comuns dels nostres jardins, de les nostres ciutats i dels nostres pobles, els que es poden veure fàcilment a casa nostra. Recolzant-se en anècdotes reveladores o sorprenents, aquest llibre fa èmfasi en el que diferencia uns ocells dels altres i els torna únics.
Les il·lustracions de Sandra Lefrançois, que ha aconseguit captar l’essència i les expressions de tots aquests ocells, en permeten la dentificación.
Recull del Llibre: Ramon Solé
L’Hotel d’insectes esta dins de la Plaça Ricard Camí, entre la Rambla d’Egara, el carrer Cervantes i el carrer del Notari Badia de Terrassa.
La finalitat es de complementar la Bassa Naturalitzada, que us vaig presentar ahir, situada a prop i crear un refugi de Biodiversitat més notable gràcies al seu conjunt.
Com a tots els hotels d’insectes pot allotjar diversa varietat com a papallones, abelles, etc.
A les rodalies hi ha un herbassar amb varietat de plantes amb flors durant la primavera i l’estiu, font d’aliment per aquests insectes i aus.
Es important crear espais en Parcs i Jardins com a refugi de Biodiversitat.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
En parcs i Jardins de Terrassa hi han cartells explicatius perquè no es porta a terme de regar la vegetació i els arbres…
Cartes que diu: Emergència per sequera. En aquest espai el reg esta prohibit. ( Acord GOV/1/2020 de 8 de gener pel qual s’aprova el Pla especial de la sequera de l’ACA.)
Un segon cartell diu: Aquí no podem regar tant com voldríem. ( Acord GOV/1/2020 de 8 de gener pel qual s’aprova el Pla especial de la sequera de l’ACA.)
Aixó ha fet que algunes plantes i/o arbres s’hagin mort…
També s’ha ressentit la gespa, on abans estava un terra verd, ara hi manca la gespa o sols la que ha sobre viscut. Així com a crescut vegetació invasiva.
Les fotografies són realitzades en els jardins del barri de can Boada i l’ermita del Sagrat Cor de Jesús.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Des de fa uns anys s’ha posat de moda en col·locar en llocs freqüentats per la gent, jardins o parcs, petites biblioteques amb llibres usats per que es puguin llegir i retornar-los al mateix lloc.
Un d’ells esta en l’Av. de Roma de Castellgalí, on entre dos pins hi ha un seient i una caseta de fusta que disposa de libres. Un marc ideal per estar fent una bona lectura…
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Casal Santa Magdalena està en el carrer Major, 1-3 de Corbera de Llobregat.
Edifici rectangular de planta baixa i dues plantes amb coberta de dos aiguavessos. Ha sofert diverses reformes, ampliacions i reconstruccions, però conserva l’estil original. Es fonamenta sobre la roca i és bastit amb pedra vermella esmoladora; a les quatre façanes té portals rodons capçats per l’escut amb el corb i algunes finestres tenen detalls ornamentals gòtics d’arc conopial, mentre altres són més sòbries i pràcticament no són decorades. La coberta és de teulada àrab i amb un ràfec d’elements ceràmics comuns.
L’edifici és aïllat i envoltat per dues places, safareigs i el recinte dels jardins propers a la rectoria parroquial de Santa Maria de Corbera.
Al costat de les escales que pujant a la cuina del edifici del Casal, i a baix adossada a la paret, hi ha la Font.
L’aixeta està dins d’una arcada feta d’obra de totxanes.
Es un tub corbat que l’aigua sortiria al polsar un boto situat al costat.
Disposa d’una petita pica rectangular.
Recull de dades: Diba. i Propi
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font dels Dipòsits esta situada dins d’uns jardins de la zona de Cap del Pla, a l’extrem sud dels carrers Pedret i Cadí de Gironella.
La font dels Dipòsits es va construir a la segona meitat del segle XX;
al llarg dels anys l’entorn immediat, bàsicament el parc ha anat ha anat experimentant alguna reforma o adequació.
Al 2007 es va col·locar una placa dedicada als Petits cantaires.
La font és una estructura de de pedra i morter formant un frontal rectangular on hi ha l’aixeta, i a la base una pica de planta semicircular, també feta amb pedres i morter.
El parc està condicionat amb jocs infantils, bancs, arbres i arbustos.
El racó és a manera de balcó, un lloc molt obert i amb àmplies vistes sobre la zona de la carretera, Casserres, Avià, Berga i les muntanyes del Pre-Pirineu.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- Diba i propi.
Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Aquesta setmana dedicada a Arbres destacats
El Bosquet de cal Pons està situat en la Colònia Pons de Puig-reig.
Dades històriques de la Colònia Pons :
Amb el nom de Bosquet de Cal Pons es coneix el conjunt arbrat de bosc i jardins que els Pons van plantar a l’entorn de l’església i les torres. A la zona del jardí destaquen el passeig de plataners, que va de l’església a la Torre Vella, i el de rosers i til·lers, entre ambdues torres.
Uns espais centrals a manera de rotonda mostren exemplars de tota la vegetació representada: cedres, alzina, llorer, llorer-cirer, palmeres, exelses, etc. El jardí també té castanyers d’índies, lledoners, boix grèvols, i tapissant el sòl, gessamí d’hivern, vinca i heura.
A la plaça de Sant Josep s’aixequen altívols cedres, envoltats de gessamí d’hivern i heura, palmeres, margallons, excelses i lilàs.
El bosquet pròpiament dit es format per cedres, alzines i lledoners, amb un sotabosc de boix, galzeran i garrics. Tot el conjunt era regat per un sistema complex de canalització d’aigua que s’emmagatzemava en uns dipòsits que encara es conserven; era cuidat per tres jardiners.
Observacions:
El Bosquet de Cal Pons es un jardí històric, que segons la definició proposada per la Carta de Florència (1981), redactada pel Comitè Internacional de Jardins Històrics (ICOMOS-IFLA) i impulsada per la UNESCO: “una composició arquitectònica i vegetal que, des del punt de vista de la història o de l’art, té un interès públic i com a tal està considerat com un monument”.
En aquest sentit, un jardí històric és un paisatge cultural reduït, modelat per la mà de l’ésser humà, que s’ha mantingut al llarg del temps fins arribar als nostres dies, i al qual l’hi atribuïm un significat social, històric o artístic rellevant. Més enllà d’aquesta definició sintètica, la Carta de Florència atribueix una dimensió transcultural als jardins històrics. En efecte, els jardins històrics són: “l’expressió de les estretes relacions entre la civilització i la naturalesa, un lloc pel gaudi, propici a la meditació o el somni.
El jardí assoleix així el sentit còsmic d’una imatge idealitzada del món, un “paradís” en el sentit etimològic del terme, però que dóna testimoni d’una cultura, d’un estil, d’una època i a vegades de l’originalitat d’un creador”. La legislació catalana, espanyola i internacional en matèria de patrimoni inclouen entre les seves figures de màxima protecció els jardins històrics. Sota aquesta catalogació s’inclouen, generalment, tres tipus d’espais bàsics: els jardins privats, els jardins botànics i els parcs urbans.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero
Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
El Parc de la Molinada esta en l’ Avinguda Prat de la Riba, 27. Pallejà.
Història del parc :
La Molinada és un parc petit, que ocupa l’espai de la casa del segle XIX i, amb els jardins i els antics horts dels Tarruella.
La casa i el que resta dels jardins que l’envoltaven són a la part alta on, expressament,
s’ha obert el tancament de la finca per facilitar el contacte amb l’àmbit del castell de Pallejà, situat just al davant,
per la banda de baix, el Parc també és obert, amb accés des de qualsevol punt per una vorera-passeig, que el connecta amb l’entorn urbà.
Indret d’interès historicoarquitectònic, vegetació singular, jardí històric, escultura, fonts d’aigua potable, jocs infantils, taula de ping-pong, Centre Cívic.
És un parc petit, que ocupa l’espai de la casa, els jardins i els antics horts dels Tarruella,
on es conserva l’antiga bassa.
Amb un total de Superficie de 7.410,07 m2.
Recull de dades: L’àrea metropolitana i Ajuntament de Pallejà
Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
El Parc – Plaça de les Bruixes està comunicat amb l’Avinguda de Catalunya a través d’una escalinata central de Sant Esteve Sesrovires.
El parc conegut com a Parc de les Bruixes és un antic parc públic -també construït en un terreny de la família Canals-, situat actualment dins els terrenys del Parc Canals i Nubiola.
El Parc de les Bruixes està situat a la riba esquerra del torrent de Canals sota el barri de la Coma.
L’antic parc està envoltat per uns murs de contenció que el separen dels jardins veïns situats a una cota superior .
La plaça o antic parc disposa d’un arbrat i bancs de pedra i també conserva el basament d’una antiga font, la qual va ser enretirada.
Actualment hi ha una Font d’aigua de xarxa pública amb aixeta polsador, al centre de dels dos grups d’escales que baixant al parc.
L’any 2006, aquest antic parc va ser integrat al parc Canals i Nubiola i actualment s’hi pot accedir directament des dels seus terrenys.
Aquest indret però, conserva un ambient i identitat que li confereix un caràcter singular dins la resta de terrenys que configuren la totalitat del parc Canals i Nubiola.
Lloc molt ombrívol tot l’any, sobre tot a l’estiu que fa de bon estar.
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 