Avui visitem : La Font de l’església nº 1 de Monistrol de Calders

La Font de l’església nº 1 esta situada al marge del camí que surt al nord de l’església parroquial, al peu de la riera de Sant Joan. a la seva ribera esquerra.

Historia:

  • L’estructura de la font compta amb un carreu amb la data 1771, cronologia que pot coincidir amb el moment de construcció o reconstrucció de l’estructura de la font, coincidint en un període d’importants canvis al poble, obres d’ampliació de l’església parroquial (situada a tocar de la font), així com una època de creixement urbanístic i poblacional.
  • La ubicació de la font, al centre del poble, fa pensar en que és una font que ha tingut molta importància per la població de Monistrol de Calders.

L’estructura de la font queda inserida en un marge de pedra seca que fa de mur de contenció del terreny i en el que hi trobem l’estructura pròpiament de la font.

Aquesta compta amb un frontal construït amb carreus força ben escairats i polits; a la part central del frontal a la part baixa, arran de terra, hi ha una petita fornícula coronada per una llinda en arc de mig punt realitzat en un carreu, dins aquesta cavitat hi havia l’aixeta o el brollador d’aigua.

Destaca el gran carreu de la part central, el qual conforma l’arc de mig punt de la fornícula, en el qual hi ha data 1771 incisa.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font del Tiberi de Vic

Per visitar la Font del Tiberi, cal seguir el camí riu avall des del pont de Bruguer.

Ara cal passar pel sota el pont nou que uneix Vic amb el polígon del Bruguer i arribarem als meandres de la Codineta, on hi ha una petita zona de pícnic.

Al costat del riu cal seguir un corriol on hi ha una rètol que ens indica la Font del Tiberi.

On seguirem un sender que baixa fins a tocar del riu Gurri.

Al costat esquer, hi ha la font, d’obra molt senzilla, feta de totxos…

amb un gruixut tub al centre, l’aigua cau i es perd el riu Gurri.

En l’actualitat i fa temps, no hi raja aigua.

A un costat i fet directa a la terra hi ha un seien.

A poca distancia i a un costat del riu, esta el Molí del Llobet, un antic molí de farina, que segurament fou reformat i ampliat al primer quart del segle XX.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui coneixerem: La Font Mas la Casanova de Queralbs

De la carretera que va a Queralbs, cal desviar-se per la pista que va a Mas Casanova, passareu a prop de L’Aqüeducte de Fustanyà que esta dins de la Vall de Ribes, municipi de Queralbs.

Abans d’arribar a la masia, i a la dreta a peu de camí trobareu la Font, l’aigua cau a un abeurador; l’aigua actualment és portada per medi d’una manega gruixuda fins la font.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui destaquem: La Font de can Gibert de Gironella

La Font de can Gibert està situada en la zona oest del Cap del Pla, entre el carrer Pedraforca i la C-16z, passat el cementeri. Un camí a l’esquerra indicat per un cartell hi porta, abans d’arribar a la masia.

L’estructura actual de la font està bastida amb materials de cronologia contemporània.

La font està situada en un clot, compta amb una estructura senzilla, un petit dipòsit de maons en el qual hi ha l’aixeta de maneta.

Sobre el dipòsit hi ha construït un petit mur de blocs de ciment, una filada només, per tal de facilitar que la terra que es va desprenent del marge no tapi l’estructura.

Al costat hi ha una vella bassa allargada i no massa gran, actualment és seca.

Deuria fer-se servir per regar els horts o conreus propers.

Observacions:

Queda una mica amagada, cal seguir els diferents cartells que hi porta directament .

La font rep el nom de la casa que és a pocs metres al nord.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- Diba i propi.

Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui coneixerem: La Font del carrer de Sant Marc de Manresa

Sant Marc és una capella del segle XV al peu del camí que arrancava del Pont Vell de Manresa. Fou l’església d’un hospital de leprosos, del qual avui quasi no en queden restes. L’originària construcció gòtica ha sofert diferents reformes, però les línies primitives es mantenen perfectament. El 1898 fou restaurada, però l’any 1907 sofrí l’embat d’una riuada que inundà el barri de Sant Marc, situat a prop de la confluència del torrent de Sant Ignasi i el riu Cardener. Fou saquejada durant la Guerra Civil, però gràcies als veïns del barri i a l’estímul de Mn. Joan Vall (1942) i Mn. Genís Padrós (1957) la capella fou recuperada, al mateix temps que se li treia l’enguixat interior.

La font esta més amunt de la capella de Sant Marc,

És una font molt antiga, situada a peu del carrer,

sota d’una petita balma que forma la roca.

Antigament disposava d’una aixeta polsador, actualment no hi es.

Fotografia arxiu Rasola: 2001

Hi ha molta humitat en la mateixa font i rodalies.

Recull de dades de la Capella: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia- Carpintero

Avui destaquem: La Font de la Soleia de Matadepera

La Font de la Soleia  es una surgència d’origen càrstic situada arran de corriol, sota la paret del cingle, al camí que rep el nom de la font.

Està envoltada de verdet, heura i falzia blanca o ruda de paret. L’accés es pot fer des del Camí dels Monjos, pujant des de Can Pobla.

Es tracta d’una antiga surgència mig taponada per les concrecions calcàries i tosca. A la part inferior, tocant al terra hi ha una piqueta en forma de mitja lluna que els excursionistes mantenen neta. La pica està feta de pedra, per la part interior hi ha una filera de maó pla amb una fina capa d’arrebossat.

Al damunt, hi ha un pegat de morter rectangular amb la data gravada de “1905 FONT SOLEIA.”

A mà esquerra, en el mateix estrat, la nova surgència amb un orifici situat a una trentena de centímetres del terra i un tap amb una cadeneta. A mà esquerra mig esborrades pel degotall de l’aigua hi ha les quatre barreres pintades de color groc i vermell. L’aigua que es filtra a través de la mateixa paret s’escola pel camí, travessant-lo i acumulant-se en una basseta natural envoltada de lleteroles florides i arítjol, fàcil d’identificar per la presència de joncs al seu interior.

Observacions:

Les surgències són fonts naturals que brollen de la terra o d’entre les roques. Poden ser temporals o permanents. El seu origen procedeix de les aigües infiltrades en un carst, que surten a l’exterior a través d’un forat o una cova, quan localitzen un nivell subjacent de roques impermeables. Per tant, el moviment natural de l’aigua a través de la roca queda desviat pel material impermeable i per tant forçant-lo a sorgir a la superfície.

La surgència apareix cartografiada al mapa de la guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt publicada l’any 1935.

Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Oriol – Ramon Solé

Avui destaquem: La Font de La Rovira de Cervelló

Per anar a la Font de la Rovira de Cervelló, millor es accedir pel camí que passa pel costat de la depuradora del municipi de Corbera de Llobregat i,

seguir camí a vall fins la Font de la Rovira, una vegada creuada la riera de Rafamans i tot baixant uns esglaons.

La Riera delimita els dos municipis per aquest sector.

És una font natural que brolla sota d’un rocam, deu ser una cisterna.

Està protegit amb una petita coberta a manera de ràfec de formigó armat.

El seu entorn està arranjat amb bancs i taules.

Es desconeix la datació de la font. El que sí que es pot precisar és que es trobava en mal estat i el 1902 fou refeta, per uns veïns i l’amo Sr. Salvador Rovira, com a commemoració d’aquest moment es gravà una placa.

Te diverses rajoles a color, de la verge de Montserrat i altres temes.

La Font d’en Rovira és una font del municipi de Cervelló (Baix Llobregat) que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – El Plataner de la Font de can Ganxet de Sant Cugat del Vallès

La Font de can Gatxet esta situada en el carrer de Pontevedra 19 de Mira-sol de Sant Cugat del Vallès.

Entre la Font i la Bassa, hi ha el Plataner centenari.

Amb un gruixut tronc i branques allargades cap a munt.

A l’estiu fa una bona ombra, i dona frescor a l’estar-hi sota assentat en el banc de la font.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Sant Isidre de Santa Eulàlia de Ronçana

La Font de Sant Isidre està en el Barri El Rieral situada en el que es un parc envoltat de cases o xalets.

De la seva estructura se’n poden diferenciar dues fases, la més antiga de forma triangular, per on raja l’aigua i,

on hi ha gravat el nom de la font.

Font Sant Isidre en 1982 (Pere Ciurans)

I la més nova, de l’any 1983, una parat en angle feta amb pedres on hi ha una rajola de ceràmica amb la imatge del Sant.

El tub metàl-lic és va substituir per un brollador en forma de peix, que aboca l’aigua a una pica semicircular.

Unes escales d’obra facilitant l’accés a la font.

En el costat esquer hi ha un seient, no obstant a la dreta també es pot fer servir per assentar-se.

Actualment pràcticament no hi raja aigua, una lleugera humitat te la paret i el tub de la font.

Text: Pere Ciurans

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col-laborador: Pere Ciurans

Avui coneixerem: La Font dels Dipòsits de Gironella

La Font dels Dipòsits esta situada dins d’uns jardins de la zona de Cap del Pla, a l’extrem sud dels carrers Pedret i Cadí de Gironella.

La font dels Dipòsits es va construir a la segona meitat del segle XX;

al llarg dels anys l’entorn immediat, bàsicament el parc ha anat ha anat experimentant alguna reforma o adequació.

Al 2007 es va col·locar una placa dedicada als Petits cantaires.

La font és una estructura de de pedra i morter formant un frontal rectangular on hi ha l’aixeta, i a la base una pica de planta semicircular, també feta amb pedres i morter.

El parc està condicionat amb jocs infantils, bancs, arbres i arbustos.

El racó és a manera de balcó, un lloc molt obert i amb àmplies vistes sobre la zona de la carretera, Casserres, Avià, Berga i les muntanyes del Pre-Pirineu.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- Diba i propi.

Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero