De la carretera que va a Queralbs, cal desviar-se per la pista que va a Mas Casanova, passareu a prop de L’Aqüeducte de Fustanyà que esta dins de la Vall de Ribes, municipi de Queralbs.
Abans d’arribar a la masia, i a la dreta a peu de camí trobareu la Font, l’aigua cau a un abeurador; l’aigua actualment és portada per medi d’una manega gruixuda fins la font.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
La Font de can Gibert està situada en la zona oest del Cap del Pla, entre el carrer Pedraforca i la C-16z, passat el cementeri. Un camí a l’esquerra indicat per un cartell hi porta, abans d’arribar a la masia.
L’estructura actual de la font està bastida amb materials de cronologia contemporània.
La font està situada en un clot, compta amb una estructura senzilla, un petit dipòsit de maons en el qual hi ha l’aixeta de maneta.
Sobre el dipòsit hi ha construït un petit mur de blocs de ciment, una filada només, per tal de facilitar que la terra que es va desprenent del marge no tapi l’estructura.
Al costat hi ha una vella bassa allargada i no massa gran, actualment és seca.
Deuria fer-se servir per regar els horts o conreus propers.
Observacions:
Queda una mica amagada, cal seguir els diferents cartells que hi porta directament .
La font rep el nom de la casa que és a pocs metres al nord.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- Diba i propi.
Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Sant Marc és una capella del segle XV al peu del camí que arrancava del Pont Vell de Manresa. Fou l’església d’un hospital de leprosos, del qual avui quasi no en queden restes. L’originària construcció gòtica ha sofert diferents reformes, però les línies primitives es mantenen perfectament. El 1898 fou restaurada, però l’any 1907 sofrí l’embat d’una riuada que inundà el barri de Sant Marc, situat a prop de la confluència del torrent de Sant Ignasi i el riu Cardener. Fou saquejada durant la Guerra Civil, però gràcies als veïns del barri i a l’estímul de Mn. Joan Vall (1942) i Mn. Genís Padrós (1957) la capella fou recuperada, al mateix temps que se li treia l’enguixat interior.
La font esta més amunt de la capella de Sant Marc,
És una font molt antiga, situada a peu del carrer,
sota d’una petita balma que forma la roca.
Antigament disposava d’una aixeta polsador, actualment no hi es.
Hi ha molta humitat en la mateixa font i rodalies.
Recull de dades de la Capella: Viquipèdia
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia- Carpintero
La Font de la Soleia es una surgència d’origen càrstic situada arran de corriol, sota la paret del cingle, al camí que rep el nom de la font.
Està envoltada de verdet, heura i falzia blanca o ruda de paret. L’accés es pot fer des del Camí dels Monjos, pujant des de Can Pobla.
Es tracta d’una antiga surgència mig taponada per les concrecions calcàries i tosca. A la part inferior, tocant al terra hi ha una piqueta en forma de mitja lluna que els excursionistes mantenen neta. La pica està feta de pedra, per la part interior hi ha una filera de maó pla amb una fina capa d’arrebossat.
Al damunt, hi ha un pegat de morter rectangular amb la data gravada de “1905 FONT SOLEIA.”
A mà esquerra, en el mateix estrat, la nova surgència amb un orifici situat a una trentena de centímetres del terra i un tap amb una cadeneta. A mà esquerra mig esborrades pel degotall de l’aigua hi ha les quatre barreres pintades de color groc i vermell. L’aigua que es filtra a través de la mateixa paret s’escola pel camí, travessant-lo i acumulant-se en una basseta natural envoltada de lleteroles florides i arítjol, fàcil d’identificar per la presència de joncs al seu interior.
Observacions:
Les surgències són fonts naturals que brollen de la terra o d’entre les roques. Poden ser temporals o permanents. El seu origen procedeix de les aigües infiltrades en un carst, que surten a l’exterior a través d’un forat o una cova, quan localitzen un nivell subjacent de roques impermeables. Per tant, el moviment natural de l’aigua a través de la roca queda desviat pel material impermeable i per tant forçant-lo a sorgir a la superfície.
La surgència apareix cartografiada al mapa de la guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt publicada l’any 1935.
Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Jordi Montlló Bolart
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Oriol – Ramon Solé
Per anar a la Font de la Rovira de Cervelló, millor es accedir pel camí que passa pel costat de la depuradora del municipi de Corbera de Llobregat i,
seguir camí a vall fins la Font de la Rovira, una vegada creuada la riera de Rafamans i tot baixant uns esglaons.
La Riera delimita els dos municipis per aquest sector.
És una font natural que brolla sota d’un rocam, deu ser una cisterna.
Està protegit amb una petita coberta a manera de ràfec de formigó armat.
El seu entorn està arranjat amb bancs i taules.
Es desconeix la datació de la font. El que sí que es pot precisar és que es trobava en mal estat i el 1902 fou refeta, per uns veïns i l’amo Sr. Salvador Rovira, com a commemoració d’aquest moment es gravà una placa.
Te diverses rajoles a color, de la verge de Montserrat i altres temes.
La Font d’en Rovira és una font del municipi de Cervelló (Baix Llobregat) que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font de can Gatxet esta situada en el carrer de Pontevedra 19 de Mira-sol de Sant Cugat del Vallès.
Entre la Font i la Bassa, hi ha el Plataner centenari.
Amb un gruixut tronc i branques allargades cap a munt.
A l’estiu fa una bona ombra, i dona frescor a l’estar-hi sota assentat en el banc de la font.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font de Sant Isidre està en el Barri El Rieral situada en el que es un parc envoltat de cases o xalets.
De la seva estructura se’n poden diferenciar dues fases, la més antiga de forma triangular, per on raja l’aigua i,
on hi ha gravat el nom de la font.
I la més nova, de l’any 1983, una parat en angle feta amb pedres on hi ha una rajola de ceràmica amb la imatge del Sant.
El tub metàl-lic és va substituir per un brollador en forma de peix, que aboca l’aigua a una pica semicircular.
Unes escales d’obra facilitant l’accés a la font.
En el costat esquer hi ha un seient, no obstant a la dreta també es pot fer servir per assentar-se.
Actualment pràcticament no hi raja aigua, una lleugera humitat te la paret i el tub de la font.
Text: Pere Ciurans
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Col-laborador: Pere Ciurans
La Font dels Dipòsits esta situada dins d’uns jardins de la zona de Cap del Pla, a l’extrem sud dels carrers Pedret i Cadí de Gironella.
La font dels Dipòsits es va construir a la segona meitat del segle XX;
al llarg dels anys l’entorn immediat, bàsicament el parc ha anat ha anat experimentant alguna reforma o adequació.
Al 2007 es va col·locar una placa dedicada als Petits cantaires.
La font és una estructura de de pedra i morter formant un frontal rectangular on hi ha l’aixeta, i a la base una pica de planta semicircular, també feta amb pedres i morter.
El parc està condicionat amb jocs infantils, bancs, arbres i arbustos.
El racó és a manera de balcó, un lloc molt obert i amb àmplies vistes sobre la zona de la carretera, Casserres, Avià, Berga i les muntanyes del Pre-Pirineu.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- Diba i propi.
Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font dels Escolans està darrera de l’ermita de Sant Esteve en la colònia Soldevila de Balsareny.
Historia:
Font envoltada d’una zona enjardinada que es troba rere l’església de Sant Esteve de la colònia Soldevila, avui en un estat d’abandó força acusat. Tot el conjunt fou ideat i executat en bona part per mossèn Joan Bajona a la dècada de 1980, quan era el capellà de l’església. Consta de diferents àmbits en un terreny terrassat que arriba fins a la fondalada d’un torrent.
A la part alta hi trobem una caseta de pedra i fusta ornamentada amb un seguit de còdols que recreen la muntanya de Montserrat, amb una rèplica de la Moreneta i altres figuretes.
Al costat hi trobem el monument als escolans, un conjunt escultòric fet de ciment i amb revestiment metàl·lic que representa un escolà que toca la flauta i,
al costat, el Timbaler del Bruc, tots dos aixoplugats sota un paraigua.
Antigament sobre el paraigua hi queia un rajolí d’aigua que seguia cap al brollador que hi havia a la caseta i,
a través d’un regueró, continuava fins omplir la bassa que hi ha a la terrassa inferior, que era plena de peixets.
Diverses taules de pícnic i parterres abans ben enjardinats completen el conjunt.
Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Jordi Piñero Subirana
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Col-laboradora: Loli Parraga
La Font de can Figueretes situada en el Barri de la Vall, a uns dos-cents metres al nord de la casa que li dona nom.
La font es troba dins una petita construcció de maons, amb el sostre en forma d’arc.
Dins hi trobem a diferents alçades, tres brocs de ferro encastats a la paret del fons,
l’aigua quan raja , pel tub més inferior , cau a una cavitat ensotada mig metre on s’hi acumula.
Ara torna a lluir al seu antic nom de “Font de Maig”.
Text: Pere Ciurans
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Col-laborador: Pere Ciurans
fonts naturals, aigua, muntanya i més 