Pantà “Gran” de l’Espunyola de Capolat

Des de la carretera C-26, i front de la masia de cal Gotlla, hi surt una carretera de terra que s’agafa i porta directament fins el pantà.

Situat al sud del municipi de Capolat, prop de la frontera amb l’Espunyola.

El pantà de l’Espunyola “Gran” és un petit embassament de 0,8 hectàrees del municipi de Capolat.

Es troba inserit en un ambient totalment forestal, enmig d’una pineda de pi roig amb boix i roures.

Està format de fet per dos embassaments situats just un a continuació de l’altre, separats per una petita presa.

Recullen les aigües d’un petit torrent afluent de la riera de Navel.

No s’hi ha desenvolupat vegetació de ribera ni vegetació helofítica, tret d’algun clap de boga molt puntual.

El fons del pantà, però, ha estat colonitzat per herbassars de Myriophyllum (hàbitat d’interès comunitari 3150).

La transparència i l’excel·lent qualitat de l’aigua fan que aquest espai destaqui especialment per ser un punt important de reproducció d’amfibis, especialment diverses espècies de tritons.

Es tracta, doncs, d’un espai de gran interès per a la fauna amfíbia.

El seu aïllament fa que no presenti cap impacte que el pugui posar en perill.

En general, cal vetllar només perquè l’espai mantingui les característiques actuals.

 Recull de dades: Viquipèdia i Diputacio de Barcelona.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: El Lledoner jove de can Bell de Sant Cugat del Vallès

Can Bell, és també coneguda com Bell de Mas Sanctus o Mas Sant i documentada des de l’any 1158. La presència de la família Bell es va iniciar, com a mínim, des del 1541, any en què en un document que resta en poder de la família parla d’un tal Antoni Bell de Can Sanctus. La presència de la família ha estat permanent des d’aleshores, passant de pares a fills fins als nostres dies, que hi viuen el matrimoni Jaume Bell i Luci Casanova i els seus fills.

El Lledoner vell esta en mig del camp a prop de la Masia,

Fotografia: Tot. Sant Cugat

en canvi el Lledoner jove esta front la casa i al peu del camí.

Aquest últim, destaca per el seu tronc es gruixut i branques que formen una capçada allargada cap a munt.

Recull de dades: Tot. Sant Cugat i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de l’Esparc d’Olot

Per anar-hi hem de sortir de la mateixa pista de la que baixa el corriol que va a la Font de las Feixes, (Mirar article amb data 28/04/2019)

Als pocs minuts veiem, a l’altra banda de la muntanya, la masia Esparc

i un camí que hi porta, amb una barana.

Just després trobem un camí que baixa cap a la riera.

Aquesta en general amb poca aigua, anem cap a la dreta

des de la cruïlla, la font és a la esquerra.

La Font té la seva estructura molt deteriorada,

no es gaire gran i pot estar mig tapada per la vegetació, per això cal anar amb compte de no passar-nos de l’indret.

D’un forat a la paret mena l’aigua i a la seva dreta n’hi ha una petita pica estreta i allargada.

No disposa quasi d’aigua, i menys en època de sequera.

Per arribar a la Font us serà una mica difícil al no conèixer-ho.

Text: Dora Salvador i Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Pou de Mas de les Brucardes de Sant Fruitós de Bages

Pou de Mas de les Brucardes està situat en les antigues terres de la masia i a prop d’aquesta, concretament al costat del carrer Mare de Déu de Núria amb carrer Font de Sant Fruitós de Bages.

Fa pocs temps s’ha urbanitzat en noves cases en el carrer Mare de Déu de Núria, al costat mateix esta el Pou.

Es d’estructura quadrada, i arrebossat amb ciment.

Disposa d’una portella per el cas de recollir-hi l’aigua.

Al seu costat hi han arbres, com alzina, roures i altres, tots ells relativament joves, a l’ombra, hi  trobem varis seients.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Alzina de Mas Rubió de Castellgalí

Setmana dedicada als Arbres

S’arriba des de l’entrant de la BV-1229 que va al raval de Boades de Castellgalí. . A l’entrada a la pista asfaltada i a l’esquerra veureu una Alzina que destaca de la resta de la vegetació allí existent.

Te un bon troc, no massa alt, però si amb moles branques que li donen que sigui més gran. A prop esta la masia de Mas Rubió.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – El Pi de Can Montllor de Terrassa

Per anar al destacat Pi de Can Montllor, cal entrar per l’antic camí que portava a la Masia i restaurant (avui abandonat) des del carrer  de Tàrrega ( barrat per  una cadena) de Terrassa.

Cal seguir fins la masia, estem en l’Anella Verda, allí trobarem cartells per els camins que podem anar, (no esta indicat el Pi.)

Cal seguir el camí ample que us portaria per aquest indret fins l’edifici de “Mossèn Homs”,

al poc cal deixar-ho per un altra camí que trobarem a la dreta,

anem entre antics camps abandonats i petits boscos,

veurem a peu del camí el Pi de can Montllor, destaca de la resta de pins, per la seva corpulència,

a la mitat del seu tronc surten tres branques gruixudes i allargades que d’aquestes es multipliquen en moltes mes,

formant una copa gran i espessa de fulles.

Si baixeu per anar pel costat del torrent, podreu accedir a la font de Sant Josep i la font de la Grípia.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Mirador de les Brucardes de Sant Fruitós de Bages

El Mirador  de les Brucardes  esta darrera de la masia i a prop de la cinglera, s’arriba pel carrer Font de Sant Fruitós de Bages,

es baixa pel costat d’un petit parc infantil  fins la Font,

des d’allí, i en front està el Mirador.

Una barana de fusta ens separa de la Cinglera, que presentaria un perill per poder caure…

Bones vistes de l’entorn, fins i tot de la muntanya de Montserrat.

En un costat, trobem un antic i vell abeurador en desús.

Fa anys en rere, es va produir un incendi, encara ara alguns arbres presentant els seus efectes.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font del mas Brucardes de Sant Fruitós de Bages

La Font del mas Brucardes està a uns 200 metres de la masia, a tocar del cingle, en la Urbanització Vista Alegre de les Brucardes de Sant Fruitós de Bages.

S’arriba pel carrer de la Font, tot baixant unes escales.

Historia:

  • Malgrat que els elements constructius que conformen la font són de factura moderna, segurament de principis del segle XX, l’existència d’aquesta font es coneix des de l’Edat Mitjana.
  • Així, són nombroses les referències documentals que parlen del camí que du a la font del mas Brocard, en referència a aquesta font.
  • Ja des del 1341 apareix anomenada. SALVADÓ (2003:637).
  • Sens dubte es va tractar d’una de les fonts més anomenades del terme.

També se la coneix com La Font Tolega.

Es tracta d’una petita porció de terreny explanada, que fou aprofitada com a espai de lleure aprofitant la presència d’una deu d’aigua.

Com a element constructiu que conforma el conjunt de la font, es troba en primer lloc un conjunt de graons que permeten el descens fins a la zona de la font.

Al final de les escales, a la roca, ha estat excavada una petita clivella, que ha estat recoberta interior i exteriorment per lloses de pedra, dins de la qual es troba el brollador.

Aquesta clivella ha estat rematada a la part superior per un arc de mig punt, reforçat amb carreus irregulars units amb morter.

Uns metres per sota del brollador de la font, a l’espai del costat en direcció al cingle, s’aprecien les restes d’una bassa quadrangular construïda en pedra.

Al cantó de ponent de la basa sorgeix un brollador que condueix l’aigua fins a una pica rectangular feta amb pedra, i que segurament devia servir per abeurar bestiar.

Sobre la font, hi ha varis Lledoners, que proporcionen ombra a l’estiu. Disposa d’una font d’aigua de xarxa.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Raquel valdenebro Manrique

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font del Barri de can Tusell de Terrassa

El mas Tusell tenia una extensió de terres considerable que anava del carrer Bartrina fins on ara hi ha el barri de Can Tusell, i des de la carretera de Matadepera fins a llevant, a tocar amb el torrent Monner (avinguda de Jaume I),

La masia va estar habitada fins a finals dels anys 50.

A les seves amplies terres van començar a construir-se habitatges i per tant creant-se un nou Barri a Terrassa.

Avui visitem el nou barri de can Tusell, tot entrant per carrer Mestral, fins el seu centre, on trobarem una font nova.

Es una font d’obra gran, amb 4 aixetes polsador.

Esta tota pintada de diferents colors e imatges desiguals…

No sols es una font del Barri i pel Barri, sino un símbol d’aquest Barri de can Tusell.

Es una Font, molt poc coneguda per la gent de Terrassa, per aquest motiu he volgut fer una visita.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de casa Nova de Dalt de Les Masies de Voltregà

Per anar a la Font de Casa nova de Dalt, cal sortir de la masia de Serratosa, per la pista que puja fins la Roca Coralina i el mirador del Grau de Serratosa amb amplies vistes del municipi, i que us vaig fer un article fa uns dies. Seguiu la pista fins girar per un camí que us portaria a Sant Martí Xic, allí mateix hi ha el Pi de les Tres Branques.

En aquest punt cal baixar per la pista de la dreta, fins arribar a les runes de la masia de Casa Nova de Dalt.

Allí cal retrocedir per un camí que va fent un cert descens,

fins arribar a la font, de fet són tres fonts independents entre si.

Destaca l’alzina caiguda sobre la bassa casi rodona, l’arbre es manté viu.

La Bassa sempre disposa d’aigua,

Al seu costat hi ha pròpiament la Font, ara seca.

Es com una cisterna que te un tap amb una petita cadena per assegurar l’aigua.

Disposa de dos desguassos en la seva part superior.

Mes a l’esquerra hi ha una caseta és de fet una Font de Bassal, al fons és on brolla l’aigua.

Quan està ple sobreïx i desaigua a la bassa.

La tercera font, està a un costat de la mateixa bassa, que ha vegades queda inunda de d’aigua i per tant no es pot accedir-hi.

La Font disposa d’una taula rectangular amb un banc fet de fustes.

Al costat de la Caseta-Font, també hi ha una pedra que pot fer les funcions de seient, que ens recorda a una vella pica petita.

Un cartell, ens recorda el nom de la font o les fonts, i diu: Restaurada en 2011, pels que estimen la natura. Cirera – Rabionet.

Actualment, també esta en restauració…

Es un espai ple de natura, que es molt freqüentat per excursionistes i gent amb bicicleta, donat que hi passen el GR-3 i el PR-C-49.

Poder fer-hi una parada per un àpat o descans.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col-laborador: Albert Bosch