Parc de Les Aigües de Sabadell

En total, l’espai del Parc de Les Aigues, ocupa 7 hectàrees i és el tercer parc més gran de Sabadell, després dels parcs de Catalunya i Can Gambús.

El Parc de les Aigües esta situat, en l’Av. d’Estrasburg, Carrer de Sarajevo, Carrer de Plini el Vell, entre altres de Sabadell.

L’obra ha costat 5,6 milions d’euros i fa poc es va aprovar una darrera fase d’obres per 4,1 milions d’euros més, de manera que està previst que acabi costant 9,7 milions d’euros.

El parc s’ha dissenyat amb criteris de sostenibilitat i posa l’aigua i el verd al centre. Disposa de 320 arbres, espais d’ombra, camins de passeig, zones de repòs i espais de jocs pensats per a tots els públics.

A l’àmbit nord, destaca una passarel·la i un mirador amb vistes panoràmiques de 360º sobre Sabadell i l’entorn natural: la Mola, el puig de la Creu, el Montseny i Collserola.

Un mirador que posa en valor el paisatge i l’enclavament geogràfic de la ciutat.

A l’àmbit sud hi trobem la zona de jocs d’aigua.

L’aigua dels jocs s’utilitza de manera controlada per garantir un consum mínim i només funciona quan les reserves ho permeten.

Inclou elements com aixetes amb temporitzador, comportes, molinets i séquies per fomentar el joc actiu i creatiu.

Al parc hi ha flora i fauna diverses, amb espècies autòctones i zones que afavoreixen la infiltració de l’aigua de pluja.

És una reconversió d’un espai d’infraestructura urbana en una gran zona verda oberta a la ciutadania per gaudir de la natura i el paisatge.

Va ser inaugurat el diumenge 27 d’abril d’aquest any, es vivia una jornada històrica a Sabadell.

Després d’anys d’espera, la ciutat inaugurava amb tots els honors el parc de les Aigües, que ha d’exercir com un gran pulmó verd entre els barris de Can Llong, Can Rull i la Concòrdia.

L’horari de parc de les Aigües és:

  • D’octubre a abril, de 8 a 20 h
  • De maig a setembre, de 7 a 22 h

Recull de dades: Ajuntament de Sabadell

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc del Mirador de Valldoreix de Sant Cugat del Vallès

El Parc del Mirador de Valldoreix  esta dins del perímetre del carrer d’Arnau Cadell, carrer de Villà i carrer Enric Lanfranco de Sant Cugat del Vallès.

El punt més alt del Coll Favà, barri que va néixer a la dècada de 1990.

Al seu costat hi ha una zona verda d’arbrada,

esta formada per una diversitat d’arbres, com xiprers, pins, alzines

entre molts més varietat d’arbres.

Cal fer camí per unes escales i desprès seguir per camins fins a dalt del turonet.

Disposa de seients per descansar -hi i papereres en diferents punts del parc.

L’alçada de la qual permet contemplar vistes de Collserola, el Montseny, de Montserrat, de Sant Cugat del Vallès i altres punts del Vallès Occidental.

Es un Parc molt cuidat, tal com els te Sant Cugat.

Fer una passejada per ell, dona una gran satisfacció

i podem gaudir també del cant dels diferents ocells que hi ha.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García Carpintero

Mirador de l’Ermita de Sant Sebastià de Calaf

El mirador esta en la part alta del camí de l’ermita de Sant Sebastià de Calaf.

Al ser un punt alt es pot veure unes vistes magnifiques de la població de Calaf

i  també de la comarca i d’altres, sobre tot en dies serens.

Uns plafons ens indican cada lloc destacat que podem veure més a prop o més lluny…

que us motivaran a conèixer Calaf i les rodalies; i no us oblideu de visitar l’ermita de Sant Sebastià.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Plaça de la Tulipa i mirador de Barcelona

La Plaça de la Tulipa esta situada entre el carrer d’Orellana, carrer de la Traviata i carrer de Júpiter, al barri de can Rectoret de Barcelona. (En la Serra de Collserola).

No es massa gran, però destaca com a mirador dels barris de Vallvidrera i Les Planes.

Així com la Torre de Collserola i el Tibidabo.

Disposa d’algun banc, que es de agrair a l’hivern perquè es com una balconada al sol.

Hi ha un Pi destacat, amb tronc gruixut i 2 branques considerables i allargades cap amunt, junt amb altres arbres més petits i joves.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Mirador de bosc alt de Terrassa

Al Mirador del bosc alt, s’arriba pel camí de Can Boada, fins l’IES Torre del Palau en el barri de can Boada del Pi de Terrassa,

Una vegada passat pel costat dels dipòsits d’aigua de subministrament a la ciutat, arribareu a l’aparcament del IES.

darrera d’aquest esta el mirador en la part més elevada, que ens dona una visió general de la ciutat de Terrassa.

Entre L’IES. i El Mirador veureu la formació de l’Aimerides,

Ja li vàrem dedicar un article l’any 2024 a aquesta curiosa formació.

Les vistes de Terrassa des d’aquest mirador són molt generals de la majoria del barris, monuments i altres.

Es un mirador molt fàcil d’arribar-hi per gaudir en un dia clar de vistes genials, ah !!! millor que porteu prismàtics .

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Mirador del cucut en Granera

El Mirador del cucut situat en el camí de Monistrol de Calders en el Barri del Castell, formant cantonada amb el carrer del Castell, a l’extrem de migdia del barri en Granera.

Historia:

  • Aquest mirador fou inaugurat l’any 2004, subvencionat per la Diputació de Barcelona i gestionat pel Consorci del Moianès.

Mirador situat a l’extrem de migdia del barri del Castell, elevat respecte el nivell de circulació del camí de Monistrol de Calders i a peu pla respecte el carrer del Castell.

Presenta una planta irregular allargassada i està fonamentat damunt d’un talús de terra delimitat amb rocalla. Consta de dues parts disposades a diferent nivell.

A la part amb més alçada hi ha l’escultura de la Nena i un plafó metàl·lic senyalitzat amb les muntanyes i els cims que es poden observar des d’aquest enclavament (Montserrat, Sant Llorenç del Munt, etc.).

També es gaudeix d’unes bones vistes del barri i del castell de Granera. Compta amb un paviment enllosat a tota la superfície i està delimitat amb una tanca de fusta a la zona on hi ha el desnivell

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Adriana Geladó Prat

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de la Taverna de Setcases

Des de Setcases cal situar-se a la carretera ( pista forestal o de terra) que us portaria a Espinavell. Es una travessia llarga, recomanem anar amb tot terreny i que no estigui nevat…Passareu pel mirador de la Baidana.

Deixareu aquesta carretera per agafar a l’esquerra el camí de la Balmeta que va al Refugi de Jaume Farrer, passareu a prop de la font i abeurador de la Taverna.

En el Refugi i a sota de la pista hi ha una altre font i abeurador.

Punt aquest per poder fer moltes rutes d’alta muntanya i amb vistes a Catalunya i a França.

Text: Ramon Solé

Fotografies : Dora

Mirador de les Brucardes de Sant Fruitós de Bages

El Mirador  de les Brucardes  esta darrera de la masia i a prop de la cinglera, s’arriba pel carrer Font de Sant Fruitós de Bages,

es baixa pel costat d’un petit parc infantil  fins la Font,

des d’allí, i en front està el Mirador.

Una barana de fusta ens separa de la Cinglera, que presentaria un perill per poder caure…

Bones vistes de l’entorn, fins i tot de la muntanya de Montserrat.

En un costat, trobem un antic i vell abeurador en desús.

Fa anys en rere, es va produir un incendi, encara ara alguns arbres presentant els seus efectes.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de casa Nova de Dalt de Les Masies de Voltregà

Per anar a la Font de Casa nova de Dalt, cal sortir de la masia de Serratosa, per la pista que puja fins la Roca Coralina i el mirador del Grau de Serratosa amb amplies vistes del municipi, i que us vaig fer un article fa uns dies. Seguiu la pista fins girar per un camí que us portaria a Sant Martí Xic, allí mateix hi ha el Pi de les Tres Branques.

En aquest punt cal baixar per la pista de la dreta, fins arribar a les runes de la masia de Casa Nova de Dalt.

Allí cal retrocedir per un camí que va fent un cert descens,

fins arribar a la font, de fet són tres fonts independents entre si.

Destaca l’alzina caiguda sobre la bassa casi rodona, l’arbre es manté viu.

La Bassa sempre disposa d’aigua,

Al seu costat hi ha pròpiament la Font, ara seca.

Es com una cisterna que te un tap amb una petita cadena per assegurar l’aigua.

Disposa de dos desguassos en la seva part superior.

Mes a l’esquerra hi ha una caseta és de fet una Font de Bassal, al fons és on brolla l’aigua.

Quan està ple sobreïx i desaigua a la bassa.

La tercera font, està a un costat de la mateixa bassa, que ha vegades queda inunda de d’aigua i per tant no es pot accedir-hi.

La Font disposa d’una taula rectangular amb un banc fet de fustes.

Al costat de la Caseta-Font, també hi ha una pedra que pot fer les funcions de seient, que ens recorda a una vella pica petita.

Un cartell, ens recorda el nom de la font o les fonts, i diu: Restaurada en 2011, pels que estimen la natura. Cirera – Rabionet.

Actualment, també esta en restauració…

Es un espai ple de natura, que es molt freqüentat per excursionistes i gent amb bicicleta, donat que hi passen el GR-3 i el PR-C-49.

Poder fer-hi una parada per un àpat o descans.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col-laborador: Albert Bosch

Les Roques Blaves d’Esparraguera – Part 2ª #

Ahir us vaig presentar la 1ª part de Les Roques Blaves, avui ho farem des del mirador de can Roca d’Esparraguera.

Les Roques Blaves són un aflorament geològic situades al llarg de la Riera del Puig, a Esparreguera. Les dimensions aproximades són d’una amplada d’uns 100 metres i una longitud d’1 kilòmetre. Es troba a prop del Geoparc de la Catalunya Central. Està format per roques de falla (farina de falla) que són el resultat de la transformació de les roques preexistents del Paleozoic: esquists i pissarres (llicorella) de quasi 300 milions d’anys (Ordovicià) durant la formació d’una falla, farà prop de 10 milions d’anys (Miocè).

Les forces tectòniques produeixen la trituració del material i la fractura fràgil de les roques preexistents en la zona de la falla. Quan el material resultant té el gra fi forma l’anomenada farina de falla que es caracteritza per ser una roca tova, amb baixa cohesió i fàcilment erosionable (formació de xaragalls). La pressió, la temperatura i la presència d’aigua han modificat la textura i li han atorgat el color particular, en aquest cas gris-blavós. Des del punt de vista geològic l’indret és igual al de les Ribes Blaves situades entre Olesa de Montserrat i Viladecavalls, a uns 5 km de l’aflorament d’Esparraguera.

La forma actual de les Roques Blaves és causada pels agents erosius, que han anat dibuixant xaragalls, que en alguns punts poden arribar a ser de fins a 20 metres de longitud i entre 2 i 3 metres de profunditat.

Per contemplar aquesta meravella natural, us cal que aneu al mirador de can Roca.

Cal anar a la zona Industrial de can Roca i d’allí a l’antiga masia on deixareu el vehicle, i us cal seguir a peu per un curt itinerari fins el Mirador.

En un bon tros d’aquest espai hi ha una barana feta de troncs, per evitar accidents,

En un punt estratègic, un seient, que mira tot l’espai natural que hi ha en aquesta vall.

Si mireu en aquest punt, veureu en mig d’un gran pinar, que sobresurten Les Roques Blaves,

és un indret de gran bellesa !

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero