Avui coneixerem : La Font de la Colònia de Vilodomiu Vell de Gironella

La Font de la Colònia de Vilodomiu Vell esta situada en un costat de la Plaça, entre dos vells plataners.

Es de senzilla construcció, al centre del mur o paret hi ha l’aixeta de polsador. L’aigua cau a una pica semi-circular.

En cada costat disposa d’uns seients, que a l’estiu i gracies a l’ombra dels arbres fan de bon estar.

Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Bassa de la Font de l’ermita de Gironella

La Bassa de la Font de l’ermita esta en l’explanada per sota de la font, i que no hi ha que confondre amb el safareig que es al costat d’aquesta font (Descrita ahir diumenge)

Es una bassa molt curiosa, em vist de rodones, quadrades o rectangulars, però amb l’estructura com aquesta, veritablement, no.

Per una part el mur es allargat, la resta esta format per tres parets semi circulars i pràcticament iguales i una de mes petita.

Disposa d’una entrada de l’aigua, hi ha una caixa reguladora, i en el seu extrem contrari, esta el desguàs.

En el terreny on esta ubicat, hi ha alguna taula i seients, així con algun joc per els infants, amb pocs arbres que donin ombra.

Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Plataners de ca l’Arnús de Badalona

El Parc de can Solei de de ca l’Arnús, es la unió de dues finques agrícoles de Badalona.

Es conserva l’antiga entrada que anava a la masia de ca l’Arnús, on podem apreciar uns plataners de gran bellesa i centenaris,

amb un gran brancatge i fan de bon passejar a l’estiu amb una fresca ombra.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc d’El Masnou, oblidat per part de tots

Ens referim d’aquesta manera “oblidat” per part de tots, a un petit parc situat en una de les cruïlles del carrer Industria amb el camí d’Alella.

En el seu dia, l’Ajuntament va voler segurament, delimitar amb un jardí públic aprofitant uns arbres allí existents i que no se edifiqués més naus industrials.

Hi ha més vegetació que aflora de forma natural i sense ordre que no pas del que podem entendre per parc o jardí…

Axó sí, disposa de varis bancs per seure a l’ombra dels arbres, una font i alguna paperera.

A l’estar a les afores de la població, poca gent hi va durant el dia, tant sols al passejar el gos/sa i algun avi fent un tomb.

Crec que es podria millorar la seva imatge mantenint millor la vegetació.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Grípia de Terrassa

La Font de la Grípia està situada al barri de La Grípia i Can Montllor de Terrassa, teniu el Bus L-3 que us porta, allí cal que us dirigiu al carrer del Pintor Casas amb confluència al carrer Millars,des d’aquest punt, us cal prendrà un camí que esta cimentat  que fa una certa baixada i passareu per una gran explanada amb arbres al seu lateral i seients a l’ombra d’aquests, al mig veureu una singular figuera.Ara, a l’esquerra, unes escales us portaran a peu mateix de la Font de la Grípia.Es una font a un costat de tota una estructura,

nur i seient

l’aigua surt  per un broc d’acer inoxidable i cau a una pica d’obra que queda per sota del nivell del sòli segueix per una canal oberta que la canalitza fins els horts que hi ha més avall, aprofitant-la per regar.Actualment , casi no hi ha horts, perquè l’ajuntament els a limitat per ser horts il·legals, en terrenys lliures i forestals i que forment un parc perifèric de Terrassa dins de la seva Anella Verda.Era una font molt freqüentada per la gent que amb garrafes recollia l’aigua,ara ja no és així… un cartell posa  que l’aigua no es apte pel seu consum.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els 3 Plataners de la Font del Mig d’Argentona

Avui com cada dissabte us presento dos articlesEls Plataners forment part de la Font del Mig, es coneixia antigament per la Font Ballot d’Argentona. està situada al final de l’avinguda de Burriac, és un carrer sense sortida.Aquest paratge esta parcialment tancat per una balla de metall, a l’entrar en el recinte, hi ha tres magnífics plataners a la dreta.A la primavera- estiu, axo comporta que quant tenen fulles els Plataners, es gaudeixi d’una bona ombra i frescor; disposa d’unes taules i bancs de fusta per fer un àpat o descansar una estona.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Un desmai enganyós, situat a la Font del Roser de Campdevànol

Avui com cada dissabte un passo dos articles sobre els Arbres

Quan vaig anar a fer les fotos de la Font del Roser de Campdevànol, de lluny vaig quedar-me encantat,  per veure on estava situada la font, es a sota de l’ombra d’un magnífic Desmai… al costat del riu.Però la realitat va ser una altra…, aquest magnífic exemplar, estava format per a tres desmais, a vegades des d’on es mira pot canviar en la realitat.Va ser una bona innocentada !; no obstant, es un lloc molt bonit , bucòlic, i fresc a l’estiu, i amb una font molt abundant d’aigua tot l’any.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els 3 Plataners del jardí del teatre Grec de Barcelona

Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre arbres

Aquests 3 gran Plataners estan situats en un costat del camí d’unió del Jardí del Teatre Grec i el Jardí de Laribal, on esta la Font del Gat.Aquest lloc marcat per aquests tres grans, plataners amb branques allargades cap el cel, forma una plaça acollidora, amb bancs,Que els plataners donant, hi ha ombra i frescor a l’estiu, i al no tenir fulles a l’hivern, deixa entrar els rajos del sol, lloc ideal per llegir un llibre.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Desolació

Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir,

que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta;

mes branques una a una va rompre la tempesta,

i el llamp fins a la terra ma soca migpartí.

Brots de migrades fulles coronen el bocí

obert i sense entranyes, que de la soca resta;

cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa,

al cel he vist anar-se’n la millor part de mi.

 

I l’amargor de viure xucla ma rel esclava,

i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,

i m’aida a esperar l’hora de caure un sol conhort.

Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca;

sens mi, res parlaria de la meitat que em manca;

jo visc sols per a plànyer lo que de mi s’és mort.

 

Autor : Joan Alcover

Si voleu saber d’aquest poeta, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Alcover_i_Maspons

 

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els 3 Plataners excepcionals del Parc dels Corbera de Llinars del Vallès – 3ª Part #

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre Arbres

El Parc dels Corbera de Llinars del Vallès, ha estat recentment obert de forma integral al públic, donat que l’Ajuntament a adquirit la Casa – Castell dels Corbera.En la seva part de davant  i en el canto esquerd d’aquesta finca, hi ha els 3 Plataners excepcionals.Diem la paraula excepcional, donat que tenen un tronc molt desarrollat i les branques molt allargades que sembla que toquin el cel,casi diríem, que mai s’ha portat mai la seva poda.A l’estiu donant ombra i frescor i mes que estan situats en un angle d’aquesta finca que sempre ha gaudit de molta ombra i humitat,situats per sota del turonet que esta emplaçada la Casa- Castell dels Corbera.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé