La Font de can Gatxet esta situada en el carrer de Pontevedra 19 de Mira-sol de Sant Cugat del Vallès.
Entre la Font i la Bassa, hi ha el Plataner centenari.
Amb un gruixut tronc i branques allargades cap a munt.
A l’estiu fa una bona ombra, i dona frescor a l’estar-hi sota assentat en el banc de la font.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Esta aquest Roure a peu de la carretera o camí que va de Santpedor a Castellnou passat can Coll.
Es un Gran Roure, amb un destacat tronc i gruixut,
Com així mateix per les seves gran branques, que formen un tramat molt destacat per el seu gruix.
Axo fa que tinguin moltes fulles en tot el seu conjunt.
Cal dir, que presenta un magnífic aspecte de salut.
A la seva ombra s’ha col·locat un banc amb una paperera., es un lloc ideal per fer una parada i un àpat.
Text i Fotografies: Ramon Solé
Amb la col·laboració : Mª Àngels Garcia – Carpintero
Setmana dedicada a les Fonts naturals
La Font del Remei , esta situada a prop de l’ermita del Remei en el municipi de Ripoll. Antigament es coneixia com la Font del Joncar.
Podem observar en l’estructura de la font, hi ha el broc dins d’un sol, també, per de munt , hi han tres brocs molt junts que feien de sobreeixidors. I més amunt esta gravat a la paret, el nom de J. Vaquer i l’any : 1947, data de la seva construcció.
Te uns abeuradors en cada costat, que l’amo de la finca de can Blancot, portava a abeurar els animals de la granja.
Com a taula, es va treure la mola de l’antic Molí fariner de Sant Quintí, dels terrenys de la finca, situat front de la font. a l’ombra d’uns arbres.
Actualment, l’abundant font no raja l’aigua, donat a uns moviments de terres. Consta que l’any 2003 encara brollava.
Text del Blog: Ramon Solé
Fotografies pel Blog: Dora Salvador
La Font de la Colònia de Vilodomiu Vell esta situada en un costat de la Plaça, entre dos vells plataners.
Es de senzilla construcció, al centre del mur o paret hi ha l’aixeta de polsador. L’aigua cau a una pica semi-circular.
En cada costat disposa d’uns seients, que a l’estiu i gracies a l’ombra dels arbres fan de bon estar.
Text del Bloc : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Bassa de la Font de l’ermita esta en l’explanada per sota de la font, i que no hi ha que confondre amb el safareig que es al costat d’aquesta font (Descrita ahir diumenge)
Es una bassa molt curiosa, em vist de rodones, quadrades o rectangulars, però amb l’estructura com aquesta, veritablement, no.
Per una part el mur es allargat, la resta esta format per tres parets semi circulars i pràcticament iguales i una de mes petita.
Disposa d’una entrada de l’aigua, hi ha una caixa reguladora, i en el seu extrem contrari, esta el desguàs.
En el terreny on esta ubicat, hi ha alguna taula i seients, així con algun joc per els infants, amb pocs arbres que donin ombra.
Text al Bloc : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
El Parc de can Solei de de ca l’Arnús, es la unió de dues finques agrícoles de Badalona.
Es conserva l’antiga entrada que anava a la masia de ca l’Arnús, on podem apreciar uns plataners de gran bellesa i centenaris,
amb un gran brancatge i fan de bon passejar a l’estiu amb una fresca ombra.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Ens referim d’aquesta manera “oblidat” per part de tots, a un petit parc situat en una de les cruïlles del carrer Industria amb el camí d’Alella.
En el seu dia, l’Ajuntament va voler segurament, delimitar amb un jardí públic aprofitant uns arbres allí existents i que no se edifiqués més naus industrials.
Hi ha més vegetació que aflora de forma natural i sense ordre que no pas del que podem entendre per parc o jardí…
Axó sí, disposa de varis bancs per seure a l’ombra dels arbres, una font i alguna paperera.
A l’estar a les afores de la població, poca gent hi va durant el dia, tant sols al passejar el gos/sa i algun avi fent un tomb.
Crec que es podria millorar la seva imatge mantenint millor la vegetació.
Text i Fotografies : Ramon Solé
La Font de la Grípia està situada al barri de La Grípia i Can Montllor de Terrassa, teniu el Bus L-3 que us porta, allí cal que us dirigiu al carrer del Pintor Casas amb confluència al carrer Millars,
des d’aquest punt, us cal prendrà un camí que esta cimentat que fa una certa baixada i passareu per una gran explanada amb arbres al seu lateral i seients a l’ombra d’aquests, al mig veureu una singular figuera.
Ara, a l’esquerra, unes escales us portaran a peu mateix de la Font de la Grípia.
Es una font a un costat de tota una estructura,
nur i seient
l’aigua surt per un broc d’acer inoxidable i cau a una pica d’obra que queda per sota del nivell del sòl
i segueix per una canal oberta que la canalitza fins els horts que hi ha més avall, aprofitant-la per regar.
Actualment , casi no hi ha horts, perquè l’ajuntament els a limitat per ser horts il·legals, en terrenys lliures i forestals i que forment un parc perifèric de Terrassa dins de la seva Anella Verda.
Era una font molt freqüentada per la gent que amb garrafes recollia l’aigua,
ara ja no és així… un cartell posa que l’aigua no es apte pel seu consum.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui com cada dissabte us presento dos articles
Els Plataners forment part de la Font del Mig, es coneixia antigament per la Font Ballot d’Argentona.
està situada al final de l’avinguda de Burriac, és un carrer sense sortida.
Aquest paratge esta parcialment tancat per una balla de metall, a l’entrar en el recinte, hi ha tres magnífics plataners a la dreta.
A la primavera- estiu, axo comporta que quant tenen fulles els Plataners, es gaudeixi d’una bona ombra i frescor; disposa d’unes taules i bancs de fusta per fer un àpat o descansar una estona.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui com cada dissabte un passo dos articles sobre els Arbres
Quan vaig anar a fer les fotos de la Font del Roser de Campdevànol, de lluny vaig quedar-me encantat, per veure on estava situada la font, es a sota de l’ombra d’un magnífic Desmai… al costat del riu.
Però la realitat va ser una altra…, aquest magnífic exemplar, estava format per a tres desmais, a vegades des d’on es mira pot canviar en la realitat.
Va ser una bona innocentada !; no obstant, es un lloc molt bonit , bucòlic, i fresc a l’estiu, i amb una font molt abundant d’aigua tot l’any.
Text i Fotografies : Ramon Solé
