Arxiu d'etiquetes: Pins

Avui destaquem: La Font de les Tapies de Calders

Publicat el per
Respon

La Font de les Tàpies és una font situada en el terme municipal de Calders, a la comarca del Moianès (fins al 2015 a la comarca del Bages). És a 1,30 km d’Artés, 3,30 km de Navarcles i 4,40 km de Calders. S’hi arriba seguint el sender PR-C 135, amb inici a Artés, o des de la carretera N-141C.

En el segon cas, aproximadament al quilòmetre 11 hi ha el trencall de la Colònia Jorba i, a l’altra banda de la carretera, el camí que va cap a les Tàpies.  Abans d’arribar a la masia, cal deixar el camí principal i trencar a la dreta.

Travessant una roureda i prenent un camí a mà esquerra es baixa fins a la font.

La zona de les Tàpies és coneguda per la cascada de la font, la seva roureda (amb una cinquantena de roures) i la masia de les Tàpies, que és a prop.

La font està situada en una fondalada de gran bellesa, oberta pel torrent de les Tàpies.

Quan aquest torrent té un bon cabal, al costat de la font es pot contemplar una cascada d’uns 30 m de desnivell que es precipita sobre un petit gorg.

Hi predomina la vegetació pròpia dels indrets humits.

A l’obaga que hi ha al nord de la masia, el bosc format per pins, roures, alzines, boixos, plàtans.

Sembla que tradicionalment els ramats d’ovelles s’abeuraven en aquest indret.

L’aigua ha estat canalitzada i embassada ja des d’antic (probablement el segle XIX o abans).

D’una Portella surt un tub molt llarg per on surt l’aigua que cau a una bassa

Actualment s’utilitza com a zona d’esbarjo.

Es pot accedir a la part superior del salt mitjançant un corriol senyalitzat que hi ha travessant el torrent.

En èpoques de pluja cal anar molt en comte en las superfícies gelades o relliscoses.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Parc de Torrents i Lladó de Badalona

Publicat el per
Respon

Bona nit de Nadal

El Parc de Torrents i Lladó és una zona verda del barri de Bufalà de Badalona, dedicada al pintor Joaquim Torrents i Lladó.

Delimitat per l’avinguda de Martí Pujol i els carrers de Guerau de Liost i John Lennon, és de petites dimensions, amb tan sols 0,81 Ha, i és accessible per tot el perímetre. 

Disposa d’espais lliures destinats al descans i a la integració dels residents de la zona. Hi ha parcel·les enjardinades amb gespa i un arbrat ja consolidat format per pins, roures, arbrat de flor, palmeres i arbustiva diversa. També hi ha una àrea de jocs infantils i una altra per a gossos.

Historia:

  • Inaugurat el 1999, ocupa els terrenys de l’antiga Torre Calitxa, originalment una residència d’estiueig de la família Gusi, propietaris de la fàbrica veïna de Can Gusi, actualment ocupada per l’Asil Roca i Pi.
  • Posteriorment, la torre passà a mans de la família Trias: els germans Antoni i Joaquim Trias i Pujol i Ramon Trias i Fargas.
  • Durant la Guerra Civil espanyola, aquests marxaren a l’exili, i després del conflicte s’hi instal·laren els frares Agustins recol·lectes, que la van reformar i hi construïren una capella dedicada a Santa Rita.
  • Finalment, la casa i la capella foren enderrocades a la dècada del 1970, romanent-ne només alguns arbres.

L’any 2005 fou reconegut com una de les 142 zones verdes catalanes més sostenibles, conjuntament amb el parc de Nova Lloreda, entre els que presentaren a la jornada tècnica de parcs i jardins celebrada a Badalona.

Aquest parc es un dels espais considerats com a Refugis climàtics, durant els períodes de calor.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Pins de la Plaça Montblanc de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

Setmana dedicada als Arbres destacats

Els Pins de la Plaça Montblanc es troben situats en una placeta al carrer de Montblanc, davant del número 45.

Historia:

  • El Pinus pinea és de la família de la pinaceae, originari de l’àrea mediterrània.
  • El nom comú en català és pi pinyer. 
  • Pinus és el nom llatí dels pins i pinea és el nom llatí dels pinyons.
  • L’arbre pot superar els 25 metres d’alçada, de capçada densa, amb forma de para-sol, que abasta entre els 6 i els 12 metres d’ample, amb el tronc recte i cilíndric. L’escorça és molt gruixuda, de color marró vermellós, amb plaques que es poden desprendre. Les fulles són acícules en grups de dos, rígides, punxants, entre 10 i 20 centímetres de longitud i entre 1,5 i 2 mil·límetres de gruix.

Es tracta de tres exemplars de pi pinyer. Com a particularitat cal mencionar que un dels tres pins compta amb tres troncs que comparteixen una mateixa base.

Segons dades de l’any 2017, en aquell moment l’alçada aproximada dels arbres era de 20 metres, la capçada tenia forma de para-sol amb una amplada de 20 metres.

Els perímetres dels troncs se situaven entre el 1,9 i els 2,5 metres.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Que es l’Empelt de bruixa ?

Publicat el per
Respon

Alguna vegada us heu preguntat que es aquella bola que te algun pi amb fulles petites ?

Us explicaré com es formen.

L’empelt de bruixa, granera de bruixa/bruixes o escopinada de gegant o escombres de bruixa és un tipus de malaltia o deformació que pateixen les plantes llenyoses, sobretot els pins.

Per culpa d’un paràsit, l’estructura de la planta es veu alterada, i un gran nombre de brots nans creixen d’un mateix punt, creant una bola densa de vegetació.

Sovint, aquesta vegetació és d’un color més clar o més fosc que la resta de la planta.

Als Països Catalans, aquesta deformació sol ser producte del plasmidi Candidatus Phytoplasma pini, que afecta les coníferes del gènere Pinus. 

Aquest és un microorganisme que viu sempre a l’interior de les cèl·lules d’altres organismes, ja que li manquen una membrana cel·lular, un sistema metabòlic i un sistema reproductiu propis. 

Les plantes s’infecten a través de les ferides fetes per diferents espècies d’animals (com ocells, insectes o humans) o pel frec de les branques d’un arbre infectat.

Els empelts de bruixa solen produir unes pinyes nanes però amb llavors perfectament viables,

que quan es planten produeixen uns arbres de mida reduïda i creixement lent, es pot considerar una espècie de bonsai natural.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Àrea d’estada i pícnic da Sant Andreu de Fonollosa

Publicat el per
Respon

Per arribar a l’Àrea d’estada i pícnic da Sant Andreu, cal des de la carretera BV3008, al km 8, abans d’arribar al molí de Boixeda, prendre el camí que surt cap al mas de Sant Andreu.

Són uns 5 kilòmetres de pista forestal de bon circular.

Abans d’arribar a la masia i ermita, passareu per una creu, cal seguir la pista i a uns  100 metres  a la vostra esquerra esta l’Àrea d’Estada.

Esta formada per taules i seients de pedra,

Aprofitant l’ombra de pins joves i varis xiprers i alguna alzina.

A banda de poder fer un descans, per a senderistes i ciclistes, es pot aprofitar fer un àpat. Mireu de deixar-ho net sense deixalles, es d’agrair trobar-ho net.

Es un punt de partida per fer nombroses rutes

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc del Mirador de Valldoreix de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

El Parc del Mirador de Valldoreix  esta dins del perímetre del carrer d’Arnau Cadell, carrer de Villà i carrer Enric Lanfranco de Sant Cugat del Vallès.

El punt més alt del Coll Favà, barri que va néixer a la dècada de 1990.

Al seu costat hi ha una zona verda d’arbrada,

esta formada per una diversitat d’arbres, com xiprers, pins, alzines

entre molts més varietat d’arbres.

Cal fer camí per unes escales i desprès seguir per camins fins a dalt del turonet.

Disposa de seients per descansar -hi i papereres en diferents punts del parc.

L’alçada de la qual permet contemplar vistes de Collserola, el Montseny, de Montserrat, de Sant Cugat del Vallès i altres punts del Vallès Occidental.

Es un Parc molt cuidat, tal com els te Sant Cugat.

Fer una passejada per ell, dona una gran satisfacció

i podem gaudir també del cant dels diferents ocells que hi ha.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García Carpintero

Avui destaquem: La Font dels Pins de Fonollosa

Publicat el per
Respon

Per visitar la Font dels Pins, cal seguir des del Mas Massana, el GR que du al Collbaix,

a uns 800 m de la casa, dins del municipi de Fonollosa.

Petita font ubicada en les immediacions del mas Massana, enmig d’un bosc de pins.

Com a element edificat es tracta d’un petit brollador construït arran de terra sobre una petita bassa de formigó que recull d’aigua del brollador i desguassa en una petita canalització.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Raquel Valdenebro Manrique

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Jardí “Terrassa Olímpica” de Terrassa

Publicat el per
Respon

El Jardí “Terrassa Olímpica”, està situat en l’avinguda de l’Abat Marcet a peu de l’Estadi Olímpic de Terrassa.

Es una petita zona enjardinada i disposa d’arbres, com pins i alzines.

Si van posar elements com barrés metàl·liques amb inscripcions,

per recordar les olimpíades, com Tòquio 2020, entre altres referencies.

Així com una estàtua del COI a Terrassa amb motiu de la celebració dels JJOO de 1992.

Els Pins, per evitar l’eruga de la processionària, s’han posat unes borses per atrapar-les

i així evitar danys als arbres i afectacions a les persones o/i gossos que hi circulant per allí.

En front i al costat de l’avinguda de l’Abat Marcet, hi han bancs per seure prenent el sol.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Troncs com a habitatge d’insectes en Terrassa

Publicat el per
Respon

Us he presentat en moltes ocasions “Hotels d’insectes”, en diversos municipis de Catalunya.

Avui, veurem com un arbre que s’ha mort,

es pot reconvertir en un habitatge per insectes de diferents especies.

L’espai on hi ha un es l’avinguda Abat Marcet, concretament al lateral que dona a l’Estadi Olímpic de Terrassa.

Es un espai format per una petita zona enjardinada, amb arbres, com pins i alzines,

així com plantes aromàtiques – medicinals, que a la primavera i estiu molts insectes hi troben el seu aliment.

Han situat uns troncs d’un pi, com a habitatge d’insectes… esperem que faci la seva funció projectada i desitjada.  

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres : L’Alzina de cal Suanya de Manresa

Publicat el per
Respon

L’Alzina de Cal Suanya es pot visitar tot arribant per el camí agrícola de Manresa a Monistrolet de Rajadell o be, per anar direcció a Castellfollit del Boix.

Una vegada heu arribat al pont de la riera de Rejadell, esta a l’altra costat i a l’esquerra, a prop dels Pins que us vaig presentar el dia 3 de Maig de 2025.

L’alzina que ens referim, ara sols ens queda la seva estructura donar que fa temps va morir, està a tocar del camí.

De tronc i branques gruixudes, ara seques,

algunes d’elles van ser tallades per mirar de salvar-ho.

Text: : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero