La plaça Amalvígia és una rotonda entre la Rambla Marina i la Travessia Industrial de l’Hospitalet de Llobregat,
està dedicada, com el seu nom indica, a l’Amalvígia, una terratinent del segle X propietària d’un rec als terrenys propers on ara hi és l’ermita de Bellvitge.
Probablement el nom de “Bellvitge” té el seu origen en el nom d’aquesta dona.
Al mig de la plaça n’hi ha una escultura coneguda al barri com “la sardana”, però que en realitat es diu La Bòbila.
És de Joan Junyer (1904-1994) i representa la base de las comunitats del Baix Llobregat, sent un símbol de consolidació i agermanament.
Va ser inaugurada el 25 de juny de 1992.
L’agermanament de les comunitats obreres i veïnals i la sororitat que trobem als grups de dones, ara i en temps de l’Amalvígia, s’uneixen en aquesta plaça.
Fa uns anys que, per aquestes dates, la plaça s’omple de flors,
refermant aquesta idea de símbol per a tothom, especialment per a les veïnes i veïns de Bellvitge i de l’Hospitalet.
L’Ajuntament porta a terme l’enjardinament amb plantes que una vegada han arrelat floreixen.
Aleny és un llogaret al municipi de Calonge de Segarra. Està situat a 2,5 km al nord de Calaf a uns 660 metres d’altitud. La capella de Sant Miquel d’Aleny és un edifici rectangular, amb porta a migdia i campanar d’espadanya.
La Font esta situada en la plaça de l’església, es feta d’una lamina de pedra amb una aixeta polsador i l’aigua cau a una reixa a nivell del terra.
Poble del municipi de Veciana, en gran part disseminat, ubicat al nord-oest del terme, que s’ha desenvolupat a redós del castell de Segur.
L’abastiment d’aigua ha estat un handicap molt important pels habitants d’aquest nucli fins a èpoques ben recents, ja que la gent gran encara recorda com havien d’anar amb carro, fins al Molí de la Roda a buscar l’aigua amb botes de fusta. A l’entrada del poble hi ha una gran bassa per a ús comunal, ja que la instal·lació del subministrament d’aigua no es va fer fins l’any 1981. Quan es va construir el pou d’abastiment actual d’aigua amb mètodes moderns, es va haver de baixar fins als 150 metres de profunditat.
A la plaça hi ha una font de recent construcció i un pou, adossat a l’antiga rectoria que us presentaré demà.
La Font d’Emili Donadeu està en la Plaça d’Emili Donadeu de Sant Martí Sesgueioles.
Historia:
En una de les visites que va fer la família Donadeu al poble, del que n’eren fills i hi tenien, i encara tenen, la casa “Cal Donadeu”, no els hi va agradar la font que s’havia posat a la plaça Major. Els semblava senzilla i consideraven que no es corresponia a la categoria que un lloc tan cèntric mereixia.
Per aquest motiu, s’oferiren a regalar-ne una de nova que fos més adient. D’aquí l’origen de l’actual font.
Segons Juan Donadeu Luengo, Emili Donadeu Selva va fer portar l’aigua a Sant Martí amb la construcció de la font de pedra davant de l’església, va emigrar a principi del segle XX a l’Argentina.
En una època de gran desenvolupament a l’Argentina, Emili Donadeu va comprar, a la província de Santiago del Estero, un terreny de 5.800 km2, una superfície equivalent a la de la província de Girona, on va fer fortuna dedicant-se fonamentalment a l’explotació de fusta de quebratxo (quebracho de hebra dura), arbre originari d’Amèrica del Sud, molt apreciat per la seva fusta d’una gran duresa que, per aquesta característica, s’utilitzava per fer les travesses dels rails de la via fèrria.
El poble que es va crear porta el seu nom, Donadeu.
Segons el testimoni de la Conxita Grau, el dia que arribaven amb el tren tots els alumnes i mestres foren a rebre’ls a l’estació i la Sra. mestre li donà un escrit que va recitar “En nombre de mis compañeros i el mio propio les doy la mas cordial felicitación y enhorabuena” i li va entregà un ram de flors.
Per les Festes de Nadal encarregaren a la seva familia que ens portessin torrons per tots.
Font monumental esculpida en pedra sorrenca, situada a la plaça homònima, al centre del poble. Consta de tres parts: una base de planta lobulada allargada de quatre fulles, amb una pica d’aigua ovalada excavada a l’interior de les dues cares més llargues; sobre la base s’aixeca un pedestal prismàtic rectangular, flanquejat per dues grosses volutes i amb un broc als costats més llargs; el pedestal es corona amb un potent entaulament motllurat i decorat per la part inferior amb una línia de dentellons, damunt del qual hi ha col·locat, com element decoratiu, un cistell trenat i ple de fruites. En una de les cares del pedestal figura gravat el nom de “Font Donadeu”. Tot el conjunt descansa sobre un paviment que encercla a nivell del terra la font i que també pren el perímetre
de la base. PUIGVERT, VIDAL, LACUESTA (coord.), (2018-2019).
Observacions:
La Font Donadeu és un element urbà de filiació noucentista, inspirada en les formes clàssiques del barroc.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)
La Font del Metro esta situada en la Plaça d’Emili Donadeu de Sant Martí de Sesgaioles.
Historia:
Un cartell en la mateixa font, explica: “ ran de torrent, hi havia un pou i unes piques on hi portaven els animals a abeurar cada dia al migdia després del treball. Quan es van fer les obres de remodelació, el conjunt es va enderrocar.
Al seu lloc s’hi va construir la font actual que, per cert, no tenia nom.
Va ésser la Coloma, esposa del Vila, que fixant-se en les escales que havia de baixar cada vegada per anar a omplir la galleda, les va comparar amb les del metro de Barcelona. Això va quallar entre els vilatans i d’ací “La Font del Metro”.
Font urbana oberta per sota del nivell de circulació de la Plaça d’Emili Donadeu. S’hi accedeix per unes escales, la font queda enclotada i definida per tres murs de carreuons i dues banquetes de pedra. El broc es troba a la paret frontal segons es baixa per l’escala i l’aigua desguassa directament al torrent. Una barana tanca l’estructura de la font en tot el seu entorn.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)