En aquest punt, el camí ample que baixa de Castellar a Sabadell s’anomena camí del Rieral. Molí del Rieral, no obstant en aquest punt es el carrer de les Passadores, 11.
En aquest tros de carrer no asfaltat, en el costat esquer i front l’edifici del Molí, hi ha una filera de grans plàtans.
Són de tronc molt gruixut amb branques destacades.
Amb moltes fulles tots d’ells, amb capçades grans.
Fent en aquest tros de camí una ombra que s’agraeix a l’estiu.
Es un conjunt de 32 plataners situats en el carrer de Molí de Valldoreix entre els carrers de S. Joanistes i Cirerer d`Arbòç, de Valldoreix en Sant Cugat del Vallès.
El Parc de la Ciutat o dels germans Puig i Valls de Tarragona és un interessant lloc amb diferents arbres i un itinerari poètic i de joc (s’han de seguir les pistes per resoldre un enigma)[1] que el fa didàctic i apte per visitar-ho en família, tot i que hauria d’estar més cuidat.
Un lloc on pensaven trobar un espai d’ombra on descansar, però el que vam fer és fer volar la imaginació més enllà de les restes romanes i la necròpolis que ens havien ocupat tot el matí.
En una de les entrades trobem una guingueta que ens remet al segle XIX, el temps en que es va conformar aquest jardí amb voluntat, especialment per part de Rafael Puig i Valls, de mostrar bellesa i coneixements, posant noms als diferents arbres i arbusts.
Els pins, fàcilment identificables, amb el poema d’Olga Xirinacs sobre pinyons i pinyols, ens donen la benvinguda.
Uns bancs sota uns plataners ens conviden a seure una estona, però la curiositat ens mou i decidim seguir amb els sentits oberts per si ens troba el cantar dels ocells d’aquell cartell.
Arbres amb molta ombra, als que no gosem donar nom, on un grup d’adolescents xerra i descansa i allí trobem el conte del mussol i la merla i recordem els contes del doctor mussol que un pare explicava a unes filles alienes fent-les sentir l’estima i la cura envers les criatures necessitades.
Davant de la Quinta de Sant Rafael, el lledoner monumental i el poema de la nena que salva el cargol,
i la palmera de ventall, enfilant-se pretensiosa i tafanera per damunt de tota la resta que l’envolta, i allí, al costat de la casa, el pou, que sempre ens atrau, com aquell del pati de la infantessa.
La gran olivera, les alzines amb aquell poema que ens invita a abraçar-nos a un arbre i,
com no, unes restes de les que Tarragona va plena, la d’una vil·la romana amb la seva necròpolis.
El passat més recent amb unes escultures que ja no hi són i aquell antiquíssim de la Tarraco Imperial que va entrar en crisi, es mostra aquí, entre la realitat incerta d’un avui que vol, sense saber com fer-ho, tornar a la natura i als valors de la cura que ens humanitzen.
Sortim per la que sembla ser l’entrada principal i fem fotos del plànol del parc i de la reixa d’una finca que ens vol mostrar, més enllà de l’edifici de la Quinta, el que seria aquell jardí quan la il·lusió i dedicació dels seus habitants era viva.
Per anar al Jardí del Pont, el camí més rapit es des del Barri del Palau de Sant Andreu de la Barca, seguir l’Avinguda de la Constitució i anar al carrer de l’Acer, i seguir fins l’antiga masia de can Sunyer, ara és un destacat restaurant,
Des d’aquest punt, seguiu el carrer del Montseny fins que a l’esquerra veureu una zona esportiva, on està el Jardí del Pont.
Esteu dins del Municipi de Castellví de Rosanes, aquest espai natural es un Jardí- Bosc.
Amb una diversitat d’arbres, com alzines, 3 destacats Plataners, un Pi molt alt,
i altres arbres molt més petits de diverses especies.
Disposa de unes taules amb seient de fusta per fer un àpat.
Una taula de pin pon.
Així mateix, amb una pista per poder fer competició de pilota..
Es un espai tranquil i amb lloc al sol o a l’ombra.
Per anar a La Font de Portelles, cal agafar una pista que surt de la carretera BV. 4607, punt quilomètric 0’700 i seguir uns 800 metres.
La font de Portelles està situada uns 400 metres a l’oest de la masia de Portelles, al peu d’un dels recs que formen la capçalera del barranc de Guspineda.
S’accedeix a la font a través d’un camí que s’inicia prop de la masia de Portelles vorejant un camp i passant per una petita pineda.
fins arribar a la font, ubicada prop del rec i en un espai envoltat de plataners.
La font està formada per un mur de maçoneria de pedra d’aproximadament un metre d’alçada del que en sobresurt, al centre, un tub metàl·lic.
Sota el brollador hi ha una pica de pedra treballada on falta la part de davant.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 