Arxiu d'etiquetes: plataners

Avui destaquem: Font de Dalt de Palau – saverdera (Girona)

Publicat el per
Respon

La Font de Dalt és una font a l’extrem més oriental del nucli urbà de Palau-saverdera (Alt Empordà), situada al final del carrer de la Font de Dalt.

Està format per la font, un abeurador, el safareig i una bassa.

Aquest espai, que fa les funcions d’un parc ombrejat amb diversos plataners, està estructurat a diversos nivells, aprofitant el desnivell natural del terreny.

Historia:

  • La primera documentació que es té sobre la font és la llosa cisellada adossada al frontal d’aquesta, on hi ha inscrita la data 1771, que podria ser la data de la primera remodelació, encara que és fàcil pensar que el brollador és molt més antic.
  • Amb el pas dels anys queden testimoniats diferents litigis respecte al domini de la font, així com els terrenys que la limiten, com el succeït vers el 1832 entre el noble de Palau i el comte d’Empúries, o el 1840 entre el marqués palauenc i Nicolau Caussa.
  • També s’entrà en litigi amb Miquel Casañas que, l’any 1868 al bastir un pou al seu hort, interceptà l’aigua que proveïa la font deixant-la eixuta.
  • Anteriorment, l’any 1867 es va construir el safareig públic.
  • Any més tard tenim constància de la primera reparació de la font gràcies a un escrit de Manel Caussa Serra, col·lector del marquès de Sardanyola, demanant autorització a l’Ajuntament per reparar la canalització d’aigües de la font al seu castell de la plaça
  • La gran estima dels habitants de Palau-saverdera per la font de Dalt quedà palesa durant els anys 1977-79, quan sembla que hi hagué un seriós intent de privatitzar-la.
  • Per evitar-ho s’arribà a crear la “Comissió pro-font de Dalt” a la vila. L’afer fou molt comentat en els periòdics comarcals i, àdhuc, en mitjans de comunicació d’àmbit nacional català.

La font brolla des d’un alt marge, el qual fou assegurat amb un mur bastit amb pedra lligada amb morter. L’estructura presenta un coronament bastit amb maons, disposats a pla. Al centre d’aquest coronament, a l’alçada del brollador, destaca una cornisa de quart de cercle incurvat, a manera de detall ornamental. En el mateix mur hi ha una portella que dona a la cisterna o dipòsit, que té una petita llinda on hi ha incís “AN 1771”.

La deu raja i proveeix d’aigua a la bassa, probablement a través d’una canalització soterrada. Aquesta bassa, de forma irregular, es troba excavada a la roca i ha estat restaurada recentment. Des d’aquesta, l’aigua arriba fins a l’abeurador a través d’un tub descobert, subministrant alhora el safareig.

Ambdues estructures estan a escassos metres al sud-est de la font i són de planta rectangular, tot i que de diferents mides. De la mateixa manera que el mur delportella aquests elements estan bastits amb pedra sense treballar lligada amb morter.

A la banda sud-est de la font se situa una taula circular amb banc corregut al voltant, bastits amb els mateixos materials que la resta del conjunt.

El conjunt d’arquitectura popular, catalogat a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Arbres: Plataners del Molí del Rieral de Castellar del Vallès

Publicat el per
Respon

El molí del Rieral és un molí al capdavall del terme municipal de Castellar del Vallès, molt a prop de la creu de terme que marca l’inici del municipi de Sabadell, a pocs metres de l’aiguabarreig entre el torrent de Ribatallada i el riu Ripoll.

En aquest punt, el camí ample que baixa de Castellar a Sabadell s’anomena camí del Rieral. Molí del Rieral, no obstant en aquest punt es el carrer de les Passadores, 11.

En aquest tros de carrer no asfaltat, en el costat esquer i front l’edifici del Molí, hi ha una filera de grans plàtans.

Són de tronc molt gruixut amb branques destacades.

Amb moltes fulles tots d’ells, amb capçades grans.

Fent en aquest tros de camí una ombra que s’agraeix a l’estiu.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Arbres – Els Plataners del carrer de Molí de Valldoreix

Publicat el per
Respon

Es un conjunt de 32 plataners situats en el carrer de Molí de Valldoreix entre els carrers de S. Joanistes i Cirerer d`Arbòç, de Valldoreix en Sant Cugat del Vallès.

Característiques de l`arbre:

Nom: Plàtan

Família: Platanàcies

Gènere: Platanus

Espècie: x Hybrida

Alçada: 9,5 m.

Perímetre del  tronca 1 m : 1,3 m

Perímetre soca : 1,6 m.

Amplada de capçada: 10 m.

Forma de capçada: irregular

Data prox.: 40 anys

Estat de conservació: bo

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

El Parc de la Ciutat de Tarragona. Un lloc on fer volar la imaginació.

Publicat el per
Respon

El Parc de la Ciutat o dels germans Puig i Valls de Tarragona és un interessant lloc amb diferents arbres i un itinerari poètic i de joc (s’han de seguir les pistes per resoldre un enigma)[1] que el fa didàctic i apte per visitar-ho en família, tot i que hauria d’estar més cuidat.

Un lloc on pensaven trobar un espai d’ombra on descansar, però el que vam fer és fer volar la imaginació més enllà de les restes romanes i la necròpolis que ens havien ocupat tot el matí.

En una de les entrades trobem una guingueta que ens remet al segle XIX, el temps en que es va conformar aquest jardí amb voluntat, especialment per part de Rafael Puig i Valls, de mostrar bellesa i coneixements, posant noms als diferents arbres i arbusts.

Els pins, fàcilment identificables, amb el poema d’Olga Xirinacs sobre pinyons i pinyols, ens donen la benvinguda.

Uns bancs sota uns plataners ens conviden a seure una estona, però la curiositat ens mou i decidim seguir amb els sentits oberts per si ens troba el cantar dels ocells d’aquell cartell.

Arbres amb molta ombra, als que no gosem donar nom, on un grup d’adolescents xerra i descansa i allí trobem el conte del mussol i la merla i recordem els contes del doctor mussol que un pare explicava a unes filles alienes fent-les sentir l’estima i la cura envers les criatures necessitades.

Davant de la Quinta de Sant Rafael, el lledoner monumental i el poema de la nena que salva el cargol,

i la palmera de ventall, enfilant-se pretensiosa i tafanera per damunt de tota la resta que l’envolta, i allí, al costat de la casa, el pou, que sempre ens atrau, com aquell del pati de la infantessa.

La gran olivera, les alzines amb aquell poema que ens invita a abraçar-nos a un arbre i,

com no, unes restes de les que Tarragona va plena, la d’una vil·la romana amb la seva necròpolis.

El passat més recent amb unes escultures que ja no hi són i aquell antiquíssim de la Tarraco Imperial que va entrar en crisi, es mostra aquí, entre la realitat incerta d’un avui que vol, sense saber com fer-ho, tornar a la natura i als valors de la cura que ens humanitzen.

Sortim per la que sembla ser l’entrada principal i fem fotos del plànol del parc i de la reixa d’una finca que ens vol mostrar, més enllà de l’edifici de la Quinta, el que seria aquell jardí quan la il·lusió i dedicació dels seus habitants era viva.

[1] https://www.tarragona.cat/neteja-i-medi-ambient/fitxers/altres/plafons-itinerari-poetic-parc-de-la-ciutat

Text i Fotografies : Mª Àngels Gárcia-Carpintero

Arbres – Plataners del carrer de Molins de Roda de Ter

Publicat el per
Respon

Des de Roda de Ter tenim d’anar al carrer de Molins, es un camí que va paral·lel a riu Ter, direcció a Tavèrnoles.

A l’altura de la resclosa, comença una renglera de plataners en cada costat de carrer.

Són tots amb tronc gruixut, i amb unes branques molt llargues,

donat que no són tallades; amb fulles que donant molta ombra.

És un lloc molt agradable de fer un passeig, sobre tot durant l’estiu i dies calorosos.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Plataners, una petita reserva d’aigua per ocells i insectes

Publicat el per
Respon

A l’entrada a Monistrol de Calders, concretament en l’avinguda del Dr. Pere Tarrés, hi ha a l’esquerra una filera de Plataners,

Tots són arbres centenaris, amb un tronc gruixut, i amb branques grosses i allargades.

Al ser tant vells, s’han creat uns forats en la part on surten les branques,

que en dies de fortes pluges s’emmagatzema l’aigua creant -se un dipòsit de forma natural,

són uns punts per beure l’aigua per part d’ocells i petits insectes.

Si es a l’estiu o en època de sequera, durarà poc temps donat a l’evaporació…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Jardí del pont de Castellví de Rosanes

Publicat el per
Respon

Per anar al Jardí del Pont, el camí més rapit es des del Barri del Palau de Sant Andreu de la Barca, seguir l’Avinguda de la Constitució i anar al carrer de l’Acer, i seguir fins l’antiga masia de can Sunyer, ara és un destacat restaurant,

Des d’aquest punt, seguiu el carrer del Montseny fins que a l’esquerra veureu una zona esportiva, on està el Jardí del Pont.

Esteu dins del Municipi de Castellví de Rosanes, aquest espai natural es un Jardí- Bosc.

Amb una diversitat d’arbres, com alzines, 3 destacats Plataners, un Pi molt alt,

i altres arbres molt més petits de diverses especies.

Disposa de unes taules amb seient de fusta per fer un àpat.

Una taula de pin pon.

Així mateix, amb una pista per poder fer  competició de pilota..

Es un espai tranquil i amb lloc al sol o a l’ombra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – 4 Plataners del parc de la Font Vella de Sant Hilari Sacalm

Publicat el per
Respon

Els 4 Plataners estan situats al final del Passeig de la Font Vella, dins del parc on està al fons i a l’esquerra La Font Vella.

Els trobarem en una zona ombrívola amb un petit parc infantil.

Són de gruixut tronc i llargues branques, en general estan en bon estat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Plataners de la Font de la Rovira de Cervelló

Publicat el per
Respon

Per anar a la Font de la Rovira de Cervelló, millor es accedir pel camí que passa pel costat de la depuradora del municipi de Corbera de Llobregat i,

seguir camí a vall fins la Font de la Rovira, una vegada creuada la riera de Rafamans i tot baixant uns esglaons.

La Riera delimita els dos municipis per aquest sector.

Abans i desprès de la Font, hi han destacats plataners.

Són amb tronc gruixut pràcticament tots ells.

Al no fer-se manteniment periòdic de tallar les branques, aquestes estan molt llargues i enlairades.

Hi ha una explanada que anys en rere la gent feia fontades o venia a recollir aigua i fer algun àpat.

Amb el conjunt de plataners en aquesta font, aportan ombra i frescor durant les èpoques de calor.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de Portelles de Sobremunt

Publicat el per
Respon

Per anar a La Font de Portelles, cal agafar una pista que surt de la carretera BV. 4607, punt quilomètric 0’700 i seguir uns 800 metres.

La font de Portelles està situada uns 400 metres a l’oest de la masia de Portelles, al peu d’un dels recs que formen la capçalera del barranc de Guspineda.

S’accedeix a la font a través d’un camí que s’inicia prop de la masia de Portelles vorejant un camp i passant per una petita pineda.

fins arribar a la font, ubicada prop del rec i en un espai envoltat de plataners.

La font està formada per un mur de maçoneria de pedra d’aproximadament un metre d’alçada del que en sobresurt, al centre, un tub metàl·lic.

Sota el brollador hi ha una pica de pedra treballada on falta la part de davant.

Actualment la Font està seca.

Recull de dades: Viquipèdia, Diba. i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies  i Col-laborador: Albert Blanch