L’antic Pou i ara Font esta en la plaça de Ramon Godó, davant de la casa de cal Tomàs de Copons.
Historia:
L’element està situat a l’actual plaça de Ramon Godó, que antigament es coneixia com la plaça Major i era el centre neuràlgic de la vila.
Tot i que actualment fa les funcions de font, sembla ser que en origen era el pou de la vila, on les dones hi anaven a recollir aigua amb els seus càntirs.
Mitjançant una fotografia de la plaça de mitjans del segle XX, datada abans de la Guerra Civil, s’observa que la volta de l’estructura és posterior i que l’obertura lateral ha estat refeta.
La datació establerta està relacionada amb la reconstrucció dels arcs del tram cobert de migdia i de les cases que l’acompanyen.
Font de grans dimensions situada a la banda de migdia de la plaça de Ramon Godó, davant de cal Tomàs i sota un dels arcs de la zona porticada.
Es tracta d’una estructura de planta quadrada bastida en pedra escairada lligada amb abundant morter, amb les juntes molt reomplertes i gravades.
Aquest volum està cobert per una petita volta de racó de claustre bastida en pedra disposada irregularment.
A la banda de llevant hi ha una portella metàl·lica per accedir al seu interior.
A tramuntana, en canvi, i orientada a la plaça, hi ha una aixeta metàl·lica encastada i una pica semicircular adossada a la base i bastida en pedra també.
Observacions:
Al costat de la font hi ha una antiga pica de pedra reconvertida en jardinera.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Adriana Geladó Prat
El Moí esta entrant al nucli de Castellar a mà dreta, al costat de la Plaça.
Edifici de planta quadrangular amb diferent annexos, composat per planta baixa, primer pis i golfes sota coberta. L’edifici originari era l’anomenat Cal Fuster, amb una part antiga amb un arc apuntat (que sosté tot l’edifici) on hi ha els molins.
Entre les diferents instal·lacions visibles s’observen unes conilleres i galliners, un forn i un Pou.
El Pou es molt antic, te per un costat una portella metàl·lica per on es treu l’aigua.
A l’esquerra disposa de dos safareigs petits moderns.
Al costat dret, i adossat al Pou, hi ha els vells Galliners, avui en deus.
Des de Fonollosa cal seguir la BV3008 al km 13, cal agafar el trencall a la dreta i recorre 2 km fins al veïnat de Camps.
Aquest nucli es troba ubicat al bell mig de l’indret conegut com els Plans de Camps,
i és format per l’edifici de l’església parroquial, la rectoria que s’adossa al costat, i un parell de masos importants de la zona com són el mas Sampere i el Mas Coma.
Front seu hi trobem una filera d’horts i conreus, seguida per una zona enjardina que és particular.
En aquest lloc destaca un antic Pou al costat d’una caseta.
La Font d’Aguilar, esta entre l’entorn del Centre Cultural i l’Ajuntament d’Aguilar de Segarra.
Va ser construïda amb motiu de la portada d’aigües al municipi el 1983.
Esta feta de pedra sense escairar lligades amb morter. Sobre una plataforma de pedra amb planta circular, elevada uns 0.30 m del nivell de circulació, s’aixeca un mur de 1.70 m d’alçada coronat per lloses de pedra planes.
En aquest mur hi ha una placa commemorativa de la inauguració de la font en què es llegeix “Aguilar de Segarra portada d’aigües. Inauguració pel molt honorable president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol i Soley, el dia 12 de novembre de 1983”.
La font d’aixeta polsador, està formada per una pila de pedra rectangular, aguantada per un pilar circular.
El Pou d’Aguilar, esta a un nivell més inferior a la font i front l’edifici de l’Ajuntament.
Es d’estructura circular amb una portella metàl·lica, amb una roda per bombar l’aigua.
Pou de Sant Pere esta en el carrer de Sant Pere, s/n, en el nucli vell de Sant Fost de Campsentelles.
Historia:
El primer nucli de cases, més o menys agrupades, es forma a principis del segle XIX entorn de l’església parroquial, al barri conegut amb el nom de Sant Pere o algunes altres a la zona del Sot.
Xavier i Ferran Pérez (1990) citen Pibernat quan diu que el 1616 hi havia prop de l’església una casa que era anomenada la “Ferreria” i altra coneguda com Mas Corts.
I diu que el carrer més antic pot ser el del Sot, destacant les cases e Can Pons, Can Pau, Can Santa Miquela, Can Pistraus, Can Manco, Can Soca, Can Eloi, Can Salarich, Can Pascual, Can Toni o Can Pollastre vell.
Pou d’aigua, situat al carrer de Sant Pere, d’ús comunal. Es tracta d’un pou tancat amb coberta cònica i secció circular, amb la bocana orientada a llevant i la portella de fusta.
S’alça damunt un petit podi o basament fet de pedres irregulars unides amb morter, també de secció circular. El davantal és fet de maons i no hi ha rentadora al costat.
Observacions:
En el llibre de Jaume Rifà (2003, 40) hi surt una fotografia on encara es poden veure, al costat del pou, les cases de Canyelles, ara desaparegudes.
Recull de les dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart
El Pou de Can Toni esta al carretera de Badalona, 410 de Sant Fost de Campsentelles.
Pou vertical amb registre cilíndric excavat al terra, en el vessant hidrogràfic dret del Torrent de Sant Fost, d’on probablement capta la beta d’aigua.
La part superior visible presenta una forma troncocònica amb coberta voltada.
Està construïda amb maó, arrebossat amb morter de calç.
L’acabament és a base d’un arremolinat de morter de calç, amb retocs posteriors de ciment. Orientada a l’oest no conserva cap portella.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart
