La Font de Cal Sabater esta a l’inici del carrer Mossèn Joan Aymerich cruïlla amb Teodor Miralles.
Historia:
Històricament el municipi de Vilada havia estat un punt d’estiueig i descans important a la comarca, sobretot reconegut pels seus aires frescos i la qualitat de les seves fonts, algunes d’elles considerades medicinals.
La font cal Sabater no correspon al grup de fonts sulfuroses i de més tradició del poble.
No obstant això, constituiria un altre punt d’aigua dels diversos que envolten la concentració més antiga de cases del nucli al voltant de la parròquia de Sant Joan.
Tal com descriuen Soca i Rumbo, algunes fonts es troben prop o enmig del nucli de població o d’altres indrets habitats, i algunes d’elles varen rebre una atenció especial durant el primer terç del segle XX, especialment durant la Segona República, quan degut a les noves exigències sanitàries es van arranjar convenientment.
Font localitzada a l’inici del c/ de Mossèn Joan Aymerich, ubicada al costat de la casa de cal Sabater i per sota de la casa de cal Viñas. La font consta d’una pica feta de pedra, de base quadrangular, i el desguàs enlluït amb morter lliscat. L’element principal de la font és la gran llosa repicada i rematada amb punt rodó al centre de la qual hi ha l’aixeta polsador. Actualment està connectada a la xarxa d’aigua municipal, no obstant això, originalment prenia l’aigua d’un pou ubicat al costat de la font.
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba i propi
Autoria de la fitxa per a MPC.: Martí Picas. INSITU SL
El Pou de glaç de Can Donadeu és un conjunt monumental que inclou un gran edifici amb torre quadrada adossada, basses i mines d’aigua.
Està situat al sud-est del nucli de Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental), molt a prop de la masia de Can Donadéu.
Actualment es troba als terrenys de la pedrera CANRO, S. L. amb l’imminent perill de destrucció
Historia:
Al parer d’alguns autors, els quals presenten un document escrit per un cartoixà de Tiana datat l’any 1718, el pou de glaç de Can Donadéu va ser construït a finals del segle XVI o inicis del segle XVII per ordre dels monjos de la cartoixa de Montalegre.
Aquests mateixos autors afirmen que l’any 1740 el pou era propietat d’un ciutadà de Barcelona anomenat Elias.
El 1936, Salvador Pibernat escriu del pou de glaç el següent: «Per allà l’any 1740 era propietat d’un tal Elias, ciutadà de Barcelona…
Pròpiament no és un pou, sinó un edifici rodó, fet d’obra, al pla de la terra i parets amunt, cobert per una volta en forma de mitja taronja. En les parets hi ha obertures per on es tirava el glaç i pel costat que mira a Montcada, la muntanya serveix d’esperó. Els fonaments són fets al pla d’unes feixes de terra molt obagues, a la davallant de les muntanyes.»
«Per a treure el glaç se servien d’una mina oberta al pla dels fonaments, aquesta mina tenia un canaló que conduïa una aigua fresquíssima que sortia del pou.
Avui l’entrada està tapiada a causa dels abusos que gent poc escrupolosa i inculta, feien en tals excessos que àdhuc amenaçaven destruir l’obra.»
«El glaç que tiraven al pou era de l’aigua que es glaçava a unes barres i al safareig que encara hi ha a prop del pou.»
El que sí que és gairebé segur és que ja s’explotava a l’edat mitjana.
El seu gel s’exportava a Barcelona durant l’estiu.
Sabem que el 1718 va produir 1233 càrregues de gel.
A un article anònim de 1937 trobem aquesta referència: «Lo pou de Elias (vulgarment anomenàt de Casa Donadeu) en lo terme de Cabanyes: Es Pou molt ben fet, que tè de circol 320 palms, y de alsada 75 pls. Hi ha una Escala á rams arrimada a la paret forana del Pou. Si se podia umplir de Glas hi cabrien de quatre a 5000 Carregas; Però en lo Ivern del any 1766, que feu tant grandíssim fred, que los vells no avian vist igual, sols se pogueren empohar 18 pls de Glas (per ser 2 pls mes alt de la primera finestra, que es á la alsada de 16 pls): Y tret en lo principi del Estiu començànt à 4 de Maig, se tragueren la poquedat de 572 Carregas, y ½ de Glas: Y en vista del sobre referit clarament se veu, no es de servey per lo Abast.»
L’any 2004 es van publicar una descripció detallada amb fotografies i un plànol topogràfic on esmenta que l’alçada del pou és de 21 m i el seu volum teòric total és de 2617 m³… Per sobre del pou hi ha una gran bassa rectangular de 34,4 × 15,3 m útils i de 3,9 m de fons (uns 2000 m³).
Viquipèdia
El pou de glaç és de forma cilíndrica i està construït aprofitant el pendent del terreny.
Bassa
Té un diàmetre de 14 metres i una alçada de 21 metres. Està cobert per una cúpula de maons coberta de vegetació.
Els murs són de maçoneria de pedra rústica, i trobem també voltes de maó i grans lloses planes que cobreixen alguns sectors de l’edificació.
El pou té adossada una torre de planta rectangular amb una escala interior que comunica, a través de finestres, les diferents seccions i alçades del pou.
Les parets interiors del pou estan arrebossades i en algun sector s’aprecia la roca mare. Entorn del pou s’aprecien altres estructures associades a la producció de gel, com per exemple la galeria d’una mina d’aigua excavada a la base del pou, una gran bassa rectangular de 34,4 x 15,3 i 3,9 m de fondària i finalment una altra bassa de mides inferiors.
Can Vendrell esta al vessant entre la Serra de Còdol-rodon i la Riera de Rajadell, a 1,5 km de l’estació de ferrocarril d’Aguilar, seguint el camí directe entre ambdues.
Situat davant de la masia, i en els terrenys de conreu hi ha un Pou.
Es de paret rodona i tapat per una ovalada teulada.
Disposa d’una portella, actualment metàl·lica, com accés a l’interior o per treure aigua.
Aquest Pou ven conservat, te la data gravada sobre la portella de 1956.
En el Claustre Claustre del Monestir de Pedralbes, hi ha varis elements relacionats amb l’aigua, que era fonamental i necessari per la vida en el Monestir,
un Pou – cisterna, el brollador o font de l’Angel que es el renta mans
Avui ens fitxarem amb la Bassa rodona protegida per uns xiprers.
Bassa que sempre esta plena d’aigua, gràcies a un pedestal amb vegetació que cau regalimant o degotant.
També, dins de la Bassa hi han algunes plantes d’aigua.
L’antic Pou i ara Font esta en la plaça de Ramon Godó, davant de la casa de cal Tomàs de Copons.
Historia:
L’element està situat a l’actual plaça de Ramon Godó, que antigament es coneixia com la plaça Major i era el centre neuràlgic de la vila.
Tot i que actualment fa les funcions de font, sembla ser que en origen era el pou de la vila, on les dones hi anaven a recollir aigua amb els seus càntirs.
Mitjançant una fotografia de la plaça de mitjans del segle XX, datada abans de la Guerra Civil, s’observa que la volta de l’estructura és posterior i que l’obertura lateral ha estat refeta.
La datació establerta està relacionada amb la reconstrucció dels arcs del tram cobert de migdia i de les cases que l’acompanyen.
Font de grans dimensions situada a la banda de migdia de la plaça de Ramon Godó, davant de cal Tomàs i sota un dels arcs de la zona porticada.
Es tracta d’una estructura de planta quadrada bastida en pedra escairada lligada amb abundant morter, amb les juntes molt reomplertes i gravades.
Aquest volum està cobert per una petita volta de racó de claustre bastida en pedra disposada irregularment.
A la banda de llevant hi ha una portella metàl·lica per accedir al seu interior.
A tramuntana, en canvi, i orientada a la plaça, hi ha una aixeta metàl·lica encastada i una pica semicircular adossada a la base i bastida en pedra també.
Observacions:
Al costat de la font hi ha una antiga pica de pedra reconvertida en jardinera.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Adriana Geladó Prat
En Montfalcó Gros es una petita agrupació de cases del municipi de Veciana. A prop del carrer principal hi ha un Pou molt senzill adossat a una caseta auxiliar d’estructura quadrada, pot omplir-se amb aigua de la pluja que a traves d’un canaló ho agafa de la teulada.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 