Cisterna – Pou de Can Cadevall de Castellgalí

Can Cadevall esta al nucli antic de Boades de Castellgalí. Aquest mas es troba al peu de la carretera que porta a la fàbrica dels Carburos, en el que hi ha una concentració de diferents cases: can Cadevall, can Vilaseca, cal Tet, ca la Francisca, ca l’Úrsul i la desapareguda cal Pedrissó. Cadevall és una casa fruit de diferents ampliacions que s’aixeca molt probablement sobre l’antiga vil·la romana de Boades.

L’edifici del costat, sota de la terrassa, i a peu de carretera, esta adherida a la paret l’estructura d’una Cisterna-Pou.

Per el que es veu amb les tubàries que són desguàs de l’aigua de pluja de les teulades, aniria l’aigua a parar-hi. La portella esta tapiada.

Aquest tipus de cisterna són molt comunes antigament en llocs de poca aigua, masies, esglésies, ermites, castells … per així disposar d’aigua pel seu menester de consum propi i/o per regar l’horta.

Recull de dades: Diva i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou del Mas de Sant Ramon de Constantí

La finca del mas de Sant Ramon, esta situada en la carretera C- 422 i cantonada amb la carretera TP-7225 del municipi de Constantí.

La gran Finca Mas de Sant Ramon, en aquests moments esta semi abandonada, desprès de gaudir d’una gran prosperitat.

Es van construir varis pous per les necessitats pròpies

i per regar els camps.

Destaca un pou gran, que es bovejava l’aigua a motor.

Podem deduir que en el subsol hi deuria ha ver molta aigua.

Vàrem fer un tom per dins de la finca

i contemplarem l’abandó d’un camí romàntic,

que te tristament ara les plantes molt seques o mortes… una llàstima.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Petit Bosc del Pont Vernet i Pou de Sant Cugat del Vallès

El pont de Can Vernet és una part d’un aqüeducte gòtic de tres quilòmetres a Sant Cugat del Vallès,

construït molt probablement al segle XIV amb pedra de Campanyà per portar aigua des de la «mina dels Monjos» a Can Vullpalleres al monestir de Sant Cugat i la part baixa de la vila.

El pont de can Vernet creua el torrent de Can Cornellera.

La humitat de l’entorn de la riera fa que s’hagi format a la llarg del temps per un bosc de ribera,

amb arbres de dimensions destacables,

amb troncs gruixuts i alts,

i una vegetació molt verda i diversa.

S’ha respectat i creat un petit parc, molt visitat per la gent dels barris propers.

En un punt d’aquest parc, encara podem veure algun Pou,

l’aigua es feia servir per regar el conreu que allí havia a principis del segle XX.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Molí de vent de la Rambla de can Bell de Sant Cugat del Vallès

El Molí de Vent està situat en la Rambla de Can Bell, cantonada amb la carretera de BP-1417 de l’Arrabassada  en Sant Cugat del Vallès.

Concretament, està dins d’una propietat privada, sols es pot veure des de la Rambla de Can Bell.

S’aprofitava la força del vent per tal de transformar-la en energia i, poder elevar l’aigua del pou, era per l’ús de la casa o menesters pel rec agrícola de la finca.

Recentment ha sigut pintat i restaurat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de Torre Negre de Sant Cugat del Vallès

En la rotonda de la confluència de l’Avinguda de les Corts Catalanes amb l’Avinguda del Pla del Vinyet, de Sant Cugat del Vallès, en un costat surt el camí que va a can Borrell i altres llocs del Parc de Collserola.

A pocs metres a la dreta surt el camí que a peu o bicicleta, porta a Torre Negre.

Tot passant per camps i bosc, no es fa massa llarga.

S’arriba els rodals de La Torra Negre, no s’hi por accedir a la Finca, disposa d’una tanca.

En l’explanada de sota de l’edifici, hi ha el Pou.

Esta fet de totxanes tot ell.

Es rodo amb coberta o cúpula rodona.

En un lateral te la portella de reixa de ferro.

Esta situat en un espai natural molt bonic.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de Cal Marcet de Matadepera

El Pou de Cal Marcet, està situat en el carrer de Sant Joan, núm. 6 de Matadepera.

Historia:

  • La llicència d’obres d’aquesta torre és la més antiga que es conserva a l’Arxiu Municipal de Matadepera (AMMAT) i és del 6 de desembre de l’any 1895.
  • Va a nom de Miguel Marcet. I l’arquitecte que el signa és Lluís Muncunill.
  • L’any 1941 s’hi van fer reformes que comportaren un recreixement en planta i un augment de l’alçada del mirador.
  • Lluís Muncunill (Sant Vicenç de Fals, 1868 – Terrassa, 1931), és un referent de l’arquitectura modernista, sobretot pel que fa a l’arquitectura industrial, esdevenint un gran especialista del maó pla i els tirants de ferro.

Pou situat en l’angle nord-est del pati de la casa, que servia antigament d’abastiment d’aigua a la casa de Cal Marcet i que té una torre de planta circular construïda de maó massís i coronada amb una barana metàl·lica.

Hi ha un accés fet de graons de ferro per l’exterior. La portella inferior està coronada per un arc apuntat.

La porta és de planxa de ferro que porta retallada la data de 1897. L’Accés és Restringit.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou i Bassa de can Brustenga de Santa Eulalia de Ronçana

Can Brustenga està a prop de la ctra. de Parets a Bigues, km 10, en el carrer de la Mare de Déu de Montserrat, en el 1er camí a la dreta; situat en el Barri del Rieral de Santa Eulàlia de Ronçana.

Al pati gran de la casa hi ha adossat el pou, una antiga cisterna i la capella privada.

El Pou conserva la corriola per posar la galleda i treure l’aigua.

Esta tapat per una reixa gruixuda, no es un pou de construcció rodona, es la seva construcció és com ovalat .

Al seu costat te una pica rectangular, molt desgastada. Te una aixeta a sobre, ara amb una manega.

Al seu front hi ha una bassa, ara seca, es gran amb una importat capacitat per tindre aigua.

Aquesta Bassa, te les llosses inclinades, que es van segurament servir de safareig intern de la casa,

curiosament, en la paret del fons i a dalt, hi ha una finestra petita amb reixa.

Us recordem, que es una casa i el seu interior, sense permís, no es pot accedir-hi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia Carpintero

Col-laborador: Pere Ciurans

Agraïm als propietaris per deixar-nos visitar l’interior del pati i capella. !!!

Pou de Cal Planell de Rajadell

El Pou de Cal Planell està a pocs metres de la masia en el barri  de la Monistrolet, a tocar la carretera i molt a prop de la via del tren. de Rajadell.

Segons el propietari de Cal Planell, no es un pou de mina, sinó un dipòsit que omplia regularment el “tren de l’aigua” que venia de Manresa i omplia els pous de les cases de prop la via.

Pou  de parament de totxo (rajoles) i pedra. El pou es circular i se li adossa un cos rectangular, amb el safareig.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- Diba i propi.

Autoria de la fitxa: F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Mapes de Patrimoni Cultural- Diba

Pou de Can Barnils de Santa Eulàlia de Ronçana

L’edifici de can Barnils esta situat en el camí antic de Granollers en el Barri de Sant Cristòfol de Santa Eulàlia de Ronçana.

Can Barnils és una masia construïda al segle XIX, a la qual s’hi va adossar una casa durant el primer terç del segle XX.

Al voltant d’aquest període es van construir dos volums més que tenien un ús agrícola.

Davant la façana principal s’hi conserva l’antic pou,

és circular fet de rocs i pedres de diferents mides,

en la part superior està tancada amb un sostre algo ovalat. Una portella de fusta tanca l’obertura per extreure l’aigua, amb una jardinera o petit abeurador antic.

Recull de dades: Diba.

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Col-laborador: Pere Ciurans

Pou de can Servitge de Rajadell

Pou de can Servitge esta situat en la urbanització de Can Servitge o Vallformosa, a uns 90 m al NO de can Servitge. A sobre d’un camp de futbol en el municipi de Rajadell.

Historia:

  • Els habitants de la zona sempre han vist el pou tal com és ara.
  • Deu ser una obra del segle XIX o de començaments del XX.
  • Els veïns de la urbanització de can Servitge han utilitzat el lloc per fer-hi festes, balls i de camp de futbol.

Pou de petites dimensions amb un barracó i un porxo adossat.El barracó és de planta quadrada, amb coberta a doble vessant.

Està fet amb carreus de forma més o menys poligonal. La façana principal és al costat de migdia, i presenta una porta i dues obertures situades al frontó, emmarcades amb maó i decorades amb trencaaigües.

El porxo és de planta hexagonal. La coberta, de teules, esta sostinguda per sis columnes de maó amb capitells (quadrats), també de maó. El paviment es de rajoles rectangulars de ceràmica. L’estructura de fusta que suporta les teules es conserva raonablement.

En un angle hi ha el pou propiament dit, de forma cilíndrica, amb una obertura frontal tancada amb una trapa de fusta. La construcció esta assentada sobre una espècie de podi de pedra, amb una escala d’accés lateral.

Observacions:

Element molt original del paisatge rural, simple, arquitectònicament molt reeixit. A la banda est s’obre un espai cimentat, sobre l’esplanada, que s’utilitzava per a festes i celebracions. El 2020 presenta un estat d’abandó però al febrer de 2021 es constaten treballs de rehabilitació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- Diba i propi.

Autoria de la fitxa: PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero