Pou i Bassa de can Brustenga de Santa Eulalia de Ronçana

Can Brustenga està a prop de la ctra. de Parets a Bigues, km 10, en el carrer de la Mare de Déu de Montserrat, en el 1er camí a la dreta; situat en el Barri del Rieral de Santa Eulàlia de Ronçana.

Al pati gran de la casa hi ha adossat el pou, una antiga cisterna i la capella privada.

El Pou conserva la corriola per posar la galleda i treure l’aigua.

Esta tapat per una reixa gruixuda, no es un pou de construcció rodona, es la seva construcció és com ovalat .

Al seu costat te una pica rectangular, molt desgastada. Te una aixeta a sobre, ara amb una manega.

Al seu front hi ha una bassa, ara seca, es gran amb una importat capacitat per tindre aigua.

Aquesta Bassa, te les llosses inclinades, que es van segurament servir de safareig intern de la casa,

curiosament, en la paret del fons i a dalt, hi ha una finestra petita amb reixa.

Us recordem, que es una casa i el seu interior, sense permís, no es pot accedir-hi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia Carpintero

Col-laborador: Pere Ciurans

Agraïm als propietaris per deixar-nos visitar l’interior del pati i capella. !!!

Pou de Cal Planell de Rajadell

El Pou de Cal Planell està a pocs metres de la masia en el barri  de la Monistrolet, a tocar la carretera i molt a prop de la via del tren. de Rajadell.

Segons el propietari de Cal Planell, no es un pou de mina, sinó un dipòsit que omplia regularment el “tren de l’aigua” que venia de Manresa i omplia els pous de les cases de prop la via.

Pou  de parament de totxo (rajoles) i pedra. El pou es circular i se li adossa un cos rectangular, amb el safareig.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- Diba i propi.

Autoria de la fitxa: F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Mapes de Patrimoni Cultural- Diba

Pou de Can Barnils de Santa Eulàlia de Ronçana

L’edifici de can Barnils esta situat en el camí antic de Granollers en el Barri de Sant Cristòfol de Santa Eulàlia de Ronçana.

Can Barnils és una masia construïda al segle XIX, a la qual s’hi va adossar una casa durant el primer terç del segle XX.

Al voltant d’aquest període es van construir dos volums més que tenien un ús agrícola.

Davant la façana principal s’hi conserva l’antic pou,

és circular fet de rocs i pedres de diferents mides,

en la part superior està tancada amb un sostre algo ovalat. Una portella de fusta tanca l’obertura per extreure l’aigua, amb una jardinera o petit abeurador antic.

Recull de dades: Diba.

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Col-laborador: Pere Ciurans

Pou de can Servitge de Rajadell

Pou de can Servitge esta situat en la urbanització de Can Servitge o Vallformosa, a uns 90 m al NO de can Servitge. A sobre d’un camp de futbol en el municipi de Rajadell.

Historia:

  • Els habitants de la zona sempre han vist el pou tal com és ara.
  • Deu ser una obra del segle XIX o de començaments del XX.
  • Els veïns de la urbanització de can Servitge han utilitzat el lloc per fer-hi festes, balls i de camp de futbol.

Pou de petites dimensions amb un barracó i un porxo adossat.El barracó és de planta quadrada, amb coberta a doble vessant.

Està fet amb carreus de forma més o menys poligonal. La façana principal és al costat de migdia, i presenta una porta i dues obertures situades al frontó, emmarcades amb maó i decorades amb trencaaigües.

El porxo és de planta hexagonal. La coberta, de teules, esta sostinguda per sis columnes de maó amb capitells (quadrats), també de maó. El paviment es de rajoles rectangulars de ceràmica. L’estructura de fusta que suporta les teules es conserva raonablement.

En un angle hi ha el pou propiament dit, de forma cilíndrica, amb una obertura frontal tancada amb una trapa de fusta. La construcció esta assentada sobre una espècie de podi de pedra, amb una escala d’accés lateral.

Observacions:

Element molt original del paisatge rural, simple, arquitectònicament molt reeixit. A la banda est s’obre un espai cimentat, sobre l’esplanada, que s’utilitzava per a festes i celebracions. El 2020 presenta un estat d’abandó però al febrer de 2021 es constaten treballs de rehabilitació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- Diba i propi.

Autoria de la fitxa: PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Sínia de can Tatjé de Monistrolet de Rajadell

La Sínia de can Tatjé està al barri de Monistrolet, en el camí de Rajadell a Manresa, entre les masies de la Cantina i ca l’Hostal en el municipi de Rajadell.

Sínia definida per un pou circular fet de pedra, amb la boca de forma oval.

A la part superior es conserva l’engranatge i tot el mecanisme complet, excepte el pal que anava lligat a l’animal.

També es conserva un tub, que arriba al fons del pou. Actualment hi ha una petita construcció cúbica adossada al pou i una bomba mecànica.

Recull de dades : Mapes Patrimoni Cultural – Diba

Autoria de la informació: PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de cal Terra de Gelida

L’antiga masia de cal Terra va ser construït el 1633, segons la data gravada a la finestra central, aquest casal de planta rectangular, consta de planta, un pis i golfes, amb teulada a dues vessant. Cal remarcar, i després d’unes desafortunades modificacions, el portal dovellat d’accés, l’entrada i la gran sala superior

Desposa d’un preciós pou al pati enjardinat.

El Pou esta tancat per dalt i per darrera, conserva la corriola on hi ha la corda i la galleda per recollir l’aigua. En cada costat hi ha una llossa plana que fa se seient.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pou i safareig petit de la Mare de Déu en El Bruc

El Pou i el safareig petit es a tocar a la llera del torrent de l’Illa, enmig dels horts a sota del veïnat del Bruc de la Parròquia en El Bruc.

De fet esta format per el conjunt d’un safareig gran, una font ,un safareig de petit, un pou i una capelleta que acull la rèplica de la Mare de Déu de la Font.

Front del Safareig gran, en una cantonada hi ha el Pou i el petit safareig.

Es un Pou gran, en els anys a sofert moltes reparacions.

Esta tancat per una portella gran de fusta, i a sobre una finestreta de ventilació.

Adossada a la seva part de la dreta hi ha un petit i vell safareig, s‘alimentava per l’aigua del pou, sortia per un tub i queia directament al safareig.

Text del Blog : Ramon Solé

Fotografies del Bloc: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pou o cisterna d’aigua de Pluja de cal Forner de Salo de Sant Mateu de Bages

El Poble de Salo s’arriba per la carretera  BV-3002 al km. 8,6 municipi de Sant Mateu de Bages.

En la part de darrera de la primera casa del poble, coneguda per cal Former , hi ha un pou o cisterna d’aigua de pluja.

Antigament, al no tindre aigua corrent, es feia una canalització que anava des de la teulada fins el pou o cisterna i que estava adossat a l’edifici.

D’allí es podien recollir per les necessitats pròpies de la casa o masia, com en el cas de cal Forner.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pou i safareig de cal Rei Vinyes de Celrà

La masia cal Rei Vinyes, es una destacada masia del terme de Celrà. A prop seu i a l’entrada del bosc, esta el seu antic Pou.

Aquest pou es destacat per que adossat a ell hi ha el safareig.

L’estructura del Pou es casi circular i cobert per dalt, disposa d’una portella tancada per un enrajat de fusta.

L’aigua subministrava al safareig de dos compartiments.

Les dones de la masia feien la rentada de la roba utilitzant l’aigua freda del Pou.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Espai d’estada de Penyafel, amb Pou i Safareig de Santa Margarida i els Monjos

L’Espai d’Estada de Penyafel , esta situat en una explanada a pocs metres de la capella de la Mare de Déu de Penyafel,

i a prop del camí que uneix els Monjos amb el nucli de Moja (al terme d’Olèrdola)

Disposa de taules i bancs de fusta.

Al seu costat, un vell pou rodo, que actualment esta tapat per seguretat.

En un costat, esta un petit safareig, ara ple de vegetació,

adossat  a un pou o cisterna, que li donava l’aigua.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero