Arxiu d'etiquetes: safareig

L’antiga Font i Safareig de Gospí

Publicat el per
Respon

La Font de Gospí és una font del poble de Gospí, al municipi de Sant Ramon (Segarra), situada a la vall que envolta el turó de Gospí.

Historia:

  • La font actual, anteriorment ja n’hi devia haver alguna altra, i el safareig es varen construir a finals del S. XVIII gràcies a la família Rubí.
  • Un membre d’aquesta, va “fer les amèriques” i va tornar ric.
  • El 1772, tal com mostra la inscripció el Sr. Rubí va pagar la font i el safareig.
  • A la segona meitat del S. XVIII Catalunya s’anava recuperant de la Guerra de Successió. Fou en aquest moment que les ciutats i els pobles van fer millores urbanístiques. Es van crear espais per passejar i afavorir la vida social.
  • La font i el safareig, que tenen una gran importància en la vida quotidiana, és fan més pràctics i s’embelleixen per fer més agradable el punt de trobada de la gent que va a rentar, a buscar aigua, etc.
  • Aquests elements que formen part de l’arquitectura popular s’han perdut en alguns pobles. És convenient preservar-los, ja que són un testimoni etnogràfic i mostren com es vivia no fa tant de temps.
Unes escales porten a la font

Actualment es conserva la font realitzada al segle XVIII, concretament el 1772, fruit de la transformació d’una ja existent.

La font original es va cobrir amb una volta formada per un arc de mig punt i es va tancar amb una porta metàl·lica sobre la qual hi ha una inscripció mig esborrada en la qual apareix el nom del promotor de l’obra, el qual degut al seu mal estat de conservació no es pot llegir correctament,

i una segona inscripció que fa referència aquesta transformació: “En loa per lo comu, 1772”.

La font està formada per dos brocs de coure en forma de cap d’animal, possiblement un lleó,

d’on raja l’aigua que es recull en un canal, fet amb pedra saulonenca, que la porta fins al safareig, una construcció rectangular de pedra on s’hi accedeix mitjançanat unes escales,

i que el 1951 es va reformar perquè es pogués rentar de peu.

Del safareig en surt un canal que condueix l’aigua cap als horts

per aprofitar l’aigüa per regar.

Al costat de la font trobem tres piques de pedra, de les quals una servia per netejar la verdura i l’altra s’utilitzava com abeurador

La Font de Gospí és una font del poble de Gospí, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Safareig del Parc de can Vidalet d’Esplugues de Llobregat

Publicat el per
Respon

Al Parc de can Vidalet si pot accedir per l’Av. Laureà Miró, 1-67 / i els carrers Molí, 102-112 / Cedres, 40-122 / Glicines, 12-22 / Eucaliptus, 2-16 / Caquis, 2-22 d’Esplugues de Llobregat.

L’aigua era i es un element decoratiu important al Parc, ja que aporta una agradable sensació de frescor i dinamisme a l’ambient.

Però, abans que fessin servir mànegues de reg, els jardins havien de resoldre el problema de l’abastiment d’aigua emmagatzemant-la en un dipòsit enlairat, des d’on es repartia a tot el recinte amb un sistema de petits canals. Aquesta era la finalitat del safareig, que es troba damunt les arcades de rajoles.

Esta en un mirador on s’arriba per dues àmplies i elegants escalinates, al peu de les quals hi ha un curiós exemplar d’alzina amb diversos peus que creixent junts possibles rebrots d’arbres tallats arran de terra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

El Safareig del Monestir de Pedralbes de Barcelona

Publicat el per
Respon

El Monestir de Pedralbes esta ubicat en Barcelona, es un important conjunt monumental d’estil gòtic, fundat en 1326 per el Rei Jaume II i la seva esposa Elisenda de Montcada.

El rentador del Monestir de Pedralbes, conegut com a “Safareig “, es un element històric i funcional dins el conjunt monàstic.

El Safareig, no es tant prominentment publicat com altres espais del Monestir, com el claustre i l’església, forma part de la vida quotidiana del Monestir i el seu entorn.

El Monestir va ser hàbitat per les monges clarisses va conservar la seva estructura i elements originals a la llarg dels segles, incloent el claustre, l’església i altres espais, com el Safareig.

El Safareig era un lloc essencial per la vida diària de les monges, on realitzaven les feines de rentat i manteniment de la roba i altres teixits.

Esta en un espai conegut com el “petit claustre” o “el claustre dels gats”,

donat que una porta donava a la cuina, on els gats podien entrar o sortir per una gatera.

El safareig es molt senzill, esta format per dos cossos rectangulars en un costat del claustre,

Col·locades a una paret hi han piques de diferents formes i mides.

El Monestir en el seu conjunt, amb una llarga historia i arquitectura ofereix una visió fascinant de la vida monàstica femenina a lo llarg dels segles.

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de la carretera de L’Astor de Pujalt

Publicat el per
Respon

L’Astor és un poble situat al municipi de Pujalt, al nord-oest de la comarca de l’Anoia, Barcelona. Poblet d’origen medieval.

El Pou, esta situat al costat de la carretera BV-1007 i sota de l’església en L’Astor.

Es un Pou rodo, tancat per una Portella.

Al seu costat, hi ha un antic i petit safareig, amb una llosa inclinada per renta-hi la roba, ara en desús.

En la part de dalt del pou, esta tapar en pla.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Fem Safareig: Safareig de Castellar d’Aguilar de Segarra

Publicat el per
Respon

Castellar és una entitat de població al municipi d’Aguilar de Segarra, a la comarca catalana del Bages. El veïnat se situa la dreta de la riera de Rajadell a la confluència d’aquesta amb la de Grevalosa. La carretera N-141g, branc de la C-25, és la seva principal via de comunicació.

El seu edifici principal és el castell de Castellar, l’església i la rectoria estan situades en un flanc del turó del castell, amb el que formen un conjunt monumental del qual destaca la silueta del campanar.

Al final del carrer principal hi ha un safareig a tocar d’uns conreus.

Es d’obra rectangular i amb parets gruixudes.

No esta cobert, i te tres lloses inclinades per rentar-hi la roba.

En l’actualitat no disposa d’aigua.

Recull de dades de Castellar: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui destaquem: La Font de la Vila de Torà

Publicat el per
Respon

La Font de la Vila de Torà és un edifici situat en la Plaça de la Font de Torà, a la comarca de la Solsonès.

Historia:

  • Hi ha diferents hipòtesis sobre l’origen del topònim Torà i el seu escut. Podria ser d’influència àrab, derivat d’or i aigua, molt abundant a la zona i que convertiria la vall en un llac.
  • Els habitants de la vila diuen que el nom deriva del mot toro, animal que estaria representat en un escut al portal que donava accés al castell, on també hi hauria un card, símbol de la família Cardona i que hauria evolucionat esdevenint l’arbre que actualment és a l’escut del poble.
  • Les dues inscripcions de la font fan referència a les inundacions que patí el poble com “la rierada de Sant Antoni” el 1866 o la del 1907 en el conegut com “any de l’aiguat”.

Aquesta font és una de les construccions més emblemàtiques de Torà, fins al punt que es troba dins una placeta tancada que pren el seu nom.

La seva morfologia és molt curiosa i presenta diferents elements.

Viquipèdia – Principis del segle XX

Trobem un porxo que constitueix el petit recinte de la font.

La façana d’aquest porxo és d’arc de mig punt i cornisa a dues aigües, tot i que presenta un cos semicircular a sobre.

Dins aquest porxo de pedra s’hi pot veure dos brolladors i una gran pica d’aigua.

En aquest porxo trobem una placa que ens diu “EL 12 OCTUBRE DE 1907 L’AIGUA ARRIBA AQUÍ” i sota d’aquests un relleu escultòric on apareix la imatge del toro, un dels símbols de Torà.

Una altra inscripció diu “EL DIA 13 DE JUNY DE 1866, EL RIU PERVINGUÉ FINS AQUÍ”.

L’edifici central d’aquesta font està constituït per aquest porxo amb coberta a dues aigües esgraonada, al voltant del qual es distribueixen la resta d’elements.

Al mur sud hi ha adossada una pica dividida en tres compartiments que servien per netejar verdures, i al costat d’aquestes s’aixeca un pilaret quadrangular que data del 1911 amb tres obertures a cada cara al llarg del fust i una teulada a dues aigües a cada cara.

A la façana nord trobem uns abeuradors que es comuniquen entre sis i dos brolladors de bronze amb la decoració de caps d’animals.

Aquestes piques van a desembocar a un safareig rectangular per rentar roba.

La Font de la Vila de Torà és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Fem safareig: El Safareig públic d’Olvan

Publicat el per
Respon

Setmana dedicada al Municipi d’Olvan

El Safareig públic está darrera la carretera d’Olvan, en el nucli antic d’Olvan.

Historia:

  • El safareig d’Olvan es va construir als anys trenta del segle XX aprofitant la portada d’aigües al poble.
  • L’aigua fou canalitzada i conduïa al nucli d’Olvan des de la Font del Rull segons consta en un llibret que va publicar la Junta d’Aigües d’Olvan i que porta per títol “Memòria de la portada d’Aigües de la Font del Rull”.
  • Dels diners que van sobrar de la portada d’aigües, l’any 1932 es va construir el safareig públic que, en aquest moment ha quedat sense cap utilitat i abandonat.

Aquest és l’únic safareig públic del poble d’Olvan; es tracta d’un receptacle de forma rectangular construït amb ciment armat i reforçat amb pilars d’obra.

El safareig té, annex, un cobert amb teules i pilars d’obra per aixoplugar-se.

Recull de dades: Mapes del patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R.

Autoria de la darrera revisió: Sara Simon Vilardaga

Adaptació de Text: : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Safareig del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona

Publicat el per
Respon

Sant Jeroni de la Murtra te una Font en el patí, al costat on abans havia la capella dedicada a Sant Miquel, avui en dia no existeix, per aquest motiu porta el nom d’aquest Sant.

Es aigua de la Mina de la Fantsanta que la porta a dins del  Monestir. D’una columna, surt un tub gruixut i dona l’aigua, primer a una pica irregular i desprès va al safareig.

Es un safareig rectangular, disposa d’una entrada on es posaven a rentar la roba a lo llarg d’un costat,

en front i a l’altra banda, també es podia rentar la roba gracies a les llosses inclinades cap a l’interior.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona

Publicat el per
Respon

Sant Jeroni de la Murtra te una Font en el patí, al costat on abans havia la capella dedicada a Sant Miquel, avui en dia no existeix, per aquest motiu porta el nom d’aquest Sant.

Es aigua de la Mina de la Fantsanta que la porta a dins del  Monestir.

Uns esglaons ajudant a arribar a nivell de la font. D’una columna, surt un tub gruixut i dona l’aigua, primer a una pica irregular i desprès va a un safareig.

En la cara principal de la citada columna, hi han unes rajoles que fan referencia a Sant Miquel.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font del Molí d’en Daina d’Olot

Publicat el per
Respon

El Molí d’en Daina, Can Daina o Molí d’en Conill és un antic molí fariner del municipi d’Olot 

És un antic molí fariner situat a la riba dreta del riu Fluvià. Va ser bastit amb pedra volcànica i carreus escairats a obertures i cantoners. És de planta rectangular i teulat a dues aigües sostingut per bigues de fusta. Molts afegits recents desfiguren totalment la planta rectangular. Disposa de baixos, planta d’habitatge i golfes. Durant l’aiguat de l’any 1940 aquest petit molí va restar molt malt menat i quasi no s’utilitzà més. L’any 1941-1942, es va col·locar a la sala del molí una complicada turbina per subministrar electricitat que a finals del segle XX encara estava en funcionament.

Ara tot esta semi abandonat,

Unes malmeses escales la seva deu o font d’aigua, dona a una pica

I també, a un safareig rectangular.

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador