Querol és un municipi de la comarca de l’Alt Camp, que s’estén al sector nord-oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, l’Alt Penedès i Anoia, i s’estén en la seva major part a l’esquerra del Gaià, riu que travessa el territori de nord a sud. Forma part del sector muntanyós del bloc del Gaià, format ací a la part més septentrional per contraforts de la serra de Brufaganya (874 m al punt més alt) i al centre i sud per la plana d’Ancosa, serra que s’inicia a Montagut (962 m), al S del terme, i es continua pel terme de la Llacuna, ja d’Anoia, amb altituds de 900 m. La part de la dreta del riu és accidentada pels contraforts de la serra de Comaverd (827 m, a les Agulles, 625 m al tossal de Saburella).
Cal dir que el punt de partida per anar a la Font de Querol i Àrea de Lleure,
es a l’entrada a aquest petit poble on hi ha un gran plàtan que ahir us vaig presentar.
Seguiu la pista indicada per cartells des del safareig, al poc passareu pel costat d’un edifici,
seguiu i aviat arribareu a l’Àrea de Lleure,
Es una zona amb molts arbres i humida.
Amb diversitat de taules i bancs per poder fer un bon àpat.
En racó, i sota d’una paret de rocosa hi ha la Font de Querol.
Gracies a unes escales hi podreu arribar.
D’un broc gros surt contínuament l’aigua
Que cau a una pica rectangular a una certa alçada del terra.
Es un espai natural i molt tranquil per fer una parada en el camí…
La Font del Solà, esta a l’oest de la urbanització del Solà del Boix, en el carrer de la Font del Solà.
Cal agafar el camí de la Font del Solà, abans de finalitzar-lo la Font esta a la dreta.
La font del Solà es tracta d’una gran esplanada amb dues terrasses envoltada de vegetació i plataners situada a l’oest de la urbanització del Solà del Boix.
A la terrassa superior s’hi accedeix per una rampa, amb paret de pedra a banda i banda, que dona lloc a la font.
L’aigua sorgeix per una aixeta polsador metàl·lic col·locat a l’interior d’una pedra
L’aigua cau a una petita pica de maons de forma triangular.
D’aquí va l’aigua sobrant canalitzada a una bassa situada a la terrassa inferior.
A la zona de l’esplanada hi ha dues taules, una d’elles aprofita una roda de molí, amb bancs i un banc construït amb pedres i adossat al terreny natural amb la inscripció: “AÑ 1909”.
El Parc del Vaixell és de gran superfície situat al Pla de Montgat, destaca per la pineda de pi pinyer i altres vegetació pròpia mediterrània, s’arriba pel carrer Caterina Albert i Para de Montgat.
En aquest parc podem gaudir d’un vaixell pirata, àrea infantil de jocs, taules i bancs per fer un pícnic,
i on hi trobem un Hotel d’insectes de gran capacitat,
amb una dotzena de compartiments per a diferents tipus d’insectes.
Hi ha una lamina gran il·lustrativa dels insectes de cada apartat:
A
B
C
Esta situat en un espai ideal que atreu a molts insectes.
El parc del Torrent de la Romeua està ubicat al nord-oest de la ciutat de Sabadell, al Districte 3, delimitat pel carrer de Budapest i de Praga i dividit per la ronda d’Europa.
Superfície:
El parc es divideix en dues zones clarament diferenciades per la topografia i la ubicació, amb una superfície aproximada de 3,71 ha.
Les obres de construcció van finalitzar a l’octubre del 2005.
Com arribar-hi:
Al parc s’hi arriba en transport públic amb les línies 6 i 7 i també és accessible en carril bicicleta en continuïtat amb diversos punts de la ciutat i amb vehicle.
ORIGEN I ANTECEDENTS:
El parc del Torrent de la Romeua pertany geogràficament a una torrentera, el torrent de la Romeua, formant una unitat paisatgística que ha estat trencada per la progressiva urbanització de la ciutat i el seu creixement urbà.
Per a la redacció del projecte es van tenir en compte com a criteris de valoració els aspectes topogràfics, geològics, vegetals i hidrològics del lloc en la fase inicial.
El Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell, el qualifica com a parc urbà i forma part de l’estructura dels parcs del barri de Can Llong.
L’autora del projecte ha estat l’arquitecta Rosa Maria Torra amb la col·laboració de l’arquitecta Cristina López pel que fa el disseny del mobiliari.
PROJECTE
El parc vol ser un espai verd que conservi la topografia i el caràcter preexistent, pavimentant el mínim i té per objecte donar protagonisme a la llera del torrent, les elevacions i a la vegetació autòctona existent abans de la urbanització.
En visita al parc es poden diferenciar clarament dues zones:
La zona oest, que limita amb el torrent de la Romeua a la part nord i que es tracta com un parc lineal, des de la ronda d’Europa fins al camí del Mas Canals.
El pendent al llarg del seu recorregut és molt suau, amb la qual cosa es fa una zona molt atractiva pel passeig i el recorregut.
Disposa de places amb bancs i alguna zona de pícnic amb taules i bancs
Així mateix te jocs infantils.
Cal dir que en la part alta te una extensa i vegetació exuberant,
On es troba la torre d’en Fau la casa de l’antiga propietat, ara abandonada i en ruïnes.
La vegetació predominant del parc la formant grups d’alzines, roures, pins, xops, plàtans, pollancres, àlbers i trèmuls.
Podem sortir des del nucli urbà de Copons, pel carrer del Raval, dirigir-nos pel camí de la Font de la Vila al nord-oest,
Primer passarem pel costat dels Horts de Copons,
es de bon passejar en qualsevol època de l’any,
i aprofitar de fer algun àpat en les taules i bancs de fusta que trobarem en aquest indret.
Anirem entrant en un paratge natural de gran interès per els arbres i vegetació.
Ens invita en seguir i gaudir del medi que anem trobant.
Arribarem a la Font de la Vila, molt ven arrenjada i acollidora
Donada la proximitat amb el nucli urbà, aquesta era la font on la gent anava a buscar-hi l’aigua quan encara no arribava a les cases.
Si seguim el camí i on finalitza veurem el Salt i Gorg del Nafre
Es tracta d’un gran clot format en el llit de la Riera Gran, on l’aigua s’entolla i alenteix el seu curs. L’aigua cau per una cascada d’uns cinc metres d’alçada aproximada, que salva el desnivell existent del substrat geològic del riu.
Tornarem per el mateix camí on hem vingut fins de nou a Copons.
Per arribar a l’Àrea d’estada i pícnic da Sant Andreu, cal des de la carretera BV3008, al km 8, abans d’arribar al molí de Boixeda, prendre el camí que surt cap al mas de Sant Andreu.
Són uns 5 kilòmetres de pista forestal de bon circular.
Abans d’arribar a la masia i ermita, passareu per una creu, cal seguir la pista i a uns 100 metres a la vostra esquerra esta l’Àrea d’Estada.
Esta formada per taules i seients de pedra,
Aprofitant l’ombra de pins joves i varis xiprers i alguna alzina.
A banda de poder fer un descans, per a senderistes i ciclistes, es pot aprofitar fer un àpat. Mireu de deixar-ho net sense deixalles, es d’agrair trobar-ho net.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 