Setmana dedicada als Arbres
S’arriba des de l’entrant de la BV-1229 que va al raval de Boades de Castellgalí. . A l’entrada a la pista asfaltada i a l’esquerra veureu una Alzina que destaca de la resta de la vegetació allí existent.
Te un bon troc, no massa alt, però si amb moles branques que li donen que sigui més gran. A prop esta la masia de Mas Rubió.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Parc Central és un espai verd d’una superfície de 50.000 m² situat en els barris de Sant Domènec i El Colomer de Sant Cugat del Vallès.
Es va construir entre els anys 1996 i 1998 per encàrrec de l’ajuntament de Sant Cugat i el disseny va anar a càrrec del despatx d’arquitectes Batlle i Roig.
El parc s’assenta en una petita vall i aprofita una antiga riera. S’estén des del centre de la població, al costat de les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, fins al Turó de Can Mates.
El Parc Central és recorregut longitudinalment per un torrent i un camí paral·lel a aquest que permet recórrer tot el parc d’inici a final.
Per altra banda, hi ha un seguit de camins transversals que permeten la connexió del parc amb els carrers adjacents.
La vegetació és pròpia dels ecosistemes de la zona. Trobem una alineació d’arbres i arbustos de fulla caduca sobre el torrent i el camí longitudinal, arbres de fulla perenne sobre en els camins transversals,
així com petits boscos de fulla perenne en la demarcació dels camps i diversos tipus de gramínies a les praderies.
Dintre de les especies d’arbres que hi ha al parc, sobresurten el plàtan, l’àlber blanc i el pollancre de fulla caduca i el pi blanc, l’alzina i el roure de fulla perenne.
Dintre del parc hi ha dues àrees de joc infantil, que es troben per sobre i per sota del carrer de Pere Serra.
També hi ha taules de pícnic, taules de ping-pong i un carril bici que connecta el centre de la ciutat amb el Parc Central i el Turó de Can Mates.
Recull de dades: Viquipèdia
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Està situat un antic Molí de vent, en la Plaça del 11 de setembre amb la Avinguda del Pla del Vinyet de Sant Cugat del Vallès.
De fet sols queda l’estructura metàl·lica que aguantava la roda.
Actualment sols és un record i a la vegada queda com a monument.
En un dels laterals hi ha una Font d’aigua de xarxa pública.
També hi ha seients per poder estar a l’ombra dels arbres.
Tota l’estructura de la torre, esta envoltada tot l’any de vegetació trepadora, que queda molt be amb el conjunt enjardinat de la plaça.
Els arbres són de diversos tipus.
Front mateix a l’altre costat de l’Avinguda del Pla del Vinyet hi ha els petits Jardins de Pilar Roig.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
L’Alzina gran esta situada entre l’Autopista C-16 i la Carretera C-58, on hi ha un camp llaurat no massa extens en el municipi de Vacarisses.
La podem veure parcialment circulant per l’Autopista, direcció a Manresa i una vegada passada l’Àrea de Descans, a ma dreta.
Destaca sobre la vegetació allí existent.
Es una Alzina majestuosa amb un tronc allargat i gruixut,
Les branques són moltes i amb abundants fulles, donant la imatge arrodonida de de la copa.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Per anar a la Pedrera de Torre Negra, cal situar-se a la Rambla de can Bell,
allí agafar el camí de la Pedrera, esta indicat per cartells,
Aquest camí fa una àziga saga, i passa a ser un camí estret però suficient per un cotxe,
a poca distancia esta a l’esquerra la Pedrera de Torre Negre.
No es massa gran, va ser molt valorada en la seva època per la seva extracció.
Es actualment una zona de gran interès geològic i ambiental.
No es pot fer escalada, es prohibit. I pel perill de caiguda de rocs.
La zona esta molt plena de vegetació, hi ha algun petit lloc que també si va explotar com a pedrera.
Des d’aquest punt, podem seguir fins la Font de l’Ermetà, o podem anar fins la Font de Sant Vicenç i de les restes de l’ermita, o visitar el Pi del Xandri.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Aquets any, gracies a les pluges de finals de la primavera i principis de l’estiu, s’ha creat en molt llocs de terrassa, petits espais amb molta vegetació diversa, amb plantes i flors silvestres, que en un principi no s’ha volgut tallar,
En algun d’aquests espais coincideix on hi ha Hotels d’insectes i troncs d’arbres morts,
això fa que proliferin els insectes i altres animals petits, creant-se una biodiversitat destacada.
Un d’aquests espais, esta en l’avinguda 22 de juliol aproximat al numero 414 de Terrassa.
Foment de la Biodiversitat:
Perjudicis i beneficis:
L’hotel de insectes, en cada apartat, hi podent viure diferents insectes, tal com s’indica en el dibuix:
En Terrassa, podem veure un destacat nombre d’Hotel de insectes, en petits espais i en rotondes en la via publica.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Una de les Fonts més destacades de Vilalba Sasserra, és la Font del Duc.
Per anar-hi cal seguir el carrer de la Creu direcció a Can Gol, en aquest punt cal girar a l’esquerra i al poc estareu a una cruïlla de dos camins,
a la dreta al costat del camí esta la font molt tapada per la vegetació.
Primer veurem una antiga taula rodona i al poc la font.
Per accedir a la Font es baixava un desnivell, ara està totalment plena d’aigua.
A l’altre costat del camí (esquerra) hi ha la antiga bassa, avui tapada per la vegetació, rebia l’aigua de la font.
Antigament era l’aigua considerada de gran qualitat…
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
En la part més a prop del aqüeducte del Parc de can Vernet, on es troben molts arbres i vegetació diversa, trobem en alguns arbres que hi han caixes niu.
Aquestes caixes niu, van destinades als ratpenats.
Els ratpenats són animals amb una gran importància ecològica i per al control de plagues, ja que són depredadors d’insectes com el mosquit o la processionària.
Actualment la seva conservació es troba amenaçada pel canvi climàtic, l’ús indiscriminat de pesticides i la manca d’hàbitats on fer el niu.
Aquesta última és una de les raons més importants per les que cal fer caixes niu per a ratpenats, ja que són espècies que fan el niu en forats i escletxes, i en general els boscos de Catalunya estan formats per arbres prims i joves, per tant, manquen forats als arbres.
Per això, s’han col·locat diverses caixes niu en paratges dins de pobles i ciutats, com en cas del Parc de can Vernet de Sant Cugat del Vallès.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
L’Antic rentador, esta al costat dret de la Riera de Sant Joan, adossada a la paret de darrera d’una casa de Monistrol de Calders.
No fa massa temps estava totalment plena de vegetació seca i terra.
Actualment, esta buida i seca, no arriba l’aigua. Estructura rectangular sols queda alguna llossa inclinada on es rentava la roba.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Cal situar-se al nord del nucli urbà, a la ribera esquerra de la riera de la Golarda,
a uns 170 metres a l’est del pont del Collet, baixa una pista al fer la corba,
des d’allí cal seguir un corriol tot recta.
Historia:
La font està situada en el tall de roca que hi ha a la ribera esquerra de la riera de la Golarda,
uns 170 metres aigües amunt del pont del Collet.
El lloc és molt ombrívol i fresc, en la paret de roca hi ha un petit tall de la roca, a manera mur baix de pedra,
a l’extrem est del qual trobem el frontal obrat de la font amb la sortida d’aigua.
Disposa d’una aixeta antiga de palanca molt antiga que encara funciona.
Tota la paret de roca té vegetació d’humitat, amb la sequera alguna esta morta…
a l’hivern és habitual que si formin estalagmites per la congelació de l’aigua
resultat de la congelació de l’aigua que degota per la paret de roca.
Teniu de anar amb no relliscar, donat es una zona molt estreta i al costat de la riera sense protecció,
Es un espai molt bonic, però no te un espai per passar-hi una estona…Cal tornar pel mateix camí.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi.
Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 