El Parc de La Cogullada esta situat a sobre el carrer d’Edison, la Font a peu de carrer, on forma una petita placeta.
Es una font metàl·lica al costat de la paret, amb aixeta de polsador.
En cada costat disposa de dos seients de pedra, així com altres de fusta a les rodalies de la placeta.
Text del Blog i Fotografies : Ramon Solé
La Font de la Botalària esta en Borriol en la Comarca castellonenca de La Plana Alta de Castelló de la Plana.
Es una font d’obra d’estructura gran. Per accedir-hi cap pujar unes escales, però cal destacar que hi ha un pas per disminuïts.
Des de la font es pot seguir per la senda de l’Ombria, amb llocs naturals molt bonics.
Text i Fotografies : Jordi Monfort
Fa dos anys l’Ajuntament de Gironella va ampliar la Ruta de les Fonts amb la incorporació de la Font Trobada i la Font dels Roures, ambdues al barri Cal Bassacs, passant a tenir 16 fonts.
La inauguració de les noves fonts es farà el pròxim dimarts, 12 d’octubre de 2021, amb una fontada a l’hora del vermut. Les dues fonts s’han recuperat i restaurat per poder-nos incloure en el circuit, i s’han aprofitat les obres per fer millores en la senyalització, incorporant nous panells, s’han creat noves zones de descans col·locant bancs al llarg del recorregut, i s’han millorat les condicions d’alguns dels camins.
Per anar a la Font Trobada, cal seguir des del barri de cal Bassacs i agafar el carrer que portaria a la Fabrica, a l’altura de can Feliu, a la dreta del carrer, es veu el cartell i el camí que porta a la Font Trobada.
Aquest camí fa baixada, es veu de lluny conreus i la bassa que rep l’aigua de la font .
La font esta feta de totxanes al seu centre un tub que raja sempre amb un bon doll, cau a una pica
i un canaló porta l’aigua a la bassa per regar els conreus propers.
Des de Gironella es pot arribar molt fàcilment fen un passeig.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
El Pi gran de Santpedor esta en la cruïlla de la carretera BV- 4511 amb el Torrent Bo, de Santpedor,
a prop d’un camí o sender, es molt freqüentat per ciclistes.
Des de la mateixa carretera es veu de lluny; podeu deixar el vostre vehicle a l’entrada del camí.
El Pi es pot veure fàcilment, perquè destaca de la resta de la vegetació.
Es un gran Pi, molt alt i amb unes branques molt destacades,
Cal dir que en la seva part mes inferior estan mortes, es una llàstima…
Si us aproximeu molt al Pi, vigileu de no caure al petit rec, esta molt emboscat.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé
El Mirador de Sant Pere es troba situada a l’oest de l’església parroquial de Sant Pere.
Es un mirador molt curiós, es una balconada formada per un seient i al centre una taula rodona, tot fet per medi de pedres grans.
Un cartell ens indica els pics o muntanyes que podem veure , així d’explicacions referents de la vista que podem gaudir.
Contemplem un ampli paisatge entre Bages i L’Anoia,
amb muntanyes, boscos, camps, masies …
la vista no ens descansa de mirar a prop o lluny…
Al costat del mirador una vella porta, deixa pas a un camí que baixa pel bosc.
A poca distancia hi ha la creu de pedró de Sant Pere. Es una creu llatina de ferro situada damunt una llosa de pedra que se sosté damunt un fust de pedra de secció quadrada.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Una pista asfaltada des d’Avinyo s’arriba fins la Zona d’estada de la Font de la Rovirassa, indicada per cartells,
unes amples escales ens porten a una gran explanada on hi ha diverses taules amb bancs.
A la dreta unes altres escales us baixaran a la font de la Rovirassa
està situada sota d’una balma.
Des d’aquest punt i per sobre de la font podreu trobar molts llocs ben repartits en diverses explanades amb taules i bancs mes o menys grans.
Com que estan separats entre ells, fa mes agradable l’estada.
Es un espai molt concorregut, sobre tot en els dies festius.
Els nens/ es disposen d’alguns jocs infantils.
L’entorn i la mateixa font han estat arreglats no fa massa anys.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
El Poble de Salo s’arriba per la carretera BV-3002 al km. 8,6 municipi de Sant Mateu de Bages.
En la part de darrera de la primera casa del poble, coneguda per cal Former , hi ha un pou o cisterna d’aigua de pluja.
Antigament, al no tindre aigua corrent, es feia una canalització que anava des de la teulada fins el pou o cisterna i que estava adossat a l’edifici.
D’allí es podien recollir per les necessitats pròpies de la casa o masia, com en el cas de cal Forner.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
El Poble de Salo s’arriba per la carretera BV-3002 al km. 8,6 municipi de Sant Mateu de Bages.
La Font de nova creació emplaçada a la plaça del poble de Salo, junt a una creu de terme també moderna.
A la part posterior es sustenta sobre un monòlit de pedra a imitació d’un petit menhir i, a la base, té una altra pedra, de superfície plana i amb una inscripció al front que diu “SALO”.
El brollador és encastat en un muret fet de maó i l’aigua raja sobre una pica de pedra.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba
Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana
Adaptació al Text pel Blog: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Ahir us vaig presentar la Font dels Rosers de Viladecavalls, avui faré menció de la seva Bassa.
Cal accedir des de Viladecavalls a peu, es una pista privada que primer passa per la masia de Can Sanahuja,
la Font del Molí i cal seguir tot recta pel costat de les oliveres fins la Bassa de la Font dels Rosers.
Es una bassa pràcticament rectangular, els seus murs estant molt arran del terra.
D’un gruixut tub cau l’aigua de la Font a la bassa en un dels costats.
Segurament era per el rec del conreus i arbres fruiters.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font dels Rosers esta al nord de la masia de Can Sanahuja de Viladecavalls.
Cal accedir des de Viladecavalls a peu, es una pista privada que primer passa per la masia de Can Sanahuja, la Font del Molí i cal seguir tot recta pel costat de les oliveres fins la Font dels Rosers.
La Font dels Rosers està situada en un marge a peu de camí.
Es troba construïda sobre un mur de formigó i còdols formant una obertura d’arc de mig punt ceràmic.
De fet, es una font tipus Mina.
Aquesta es trobava tapiada, per impedir-ne l’ús públic.
Cal dir que el brollador o tub i la pica no són visibles, estan tapats per la terra i vegetació.
En l’actualitat, alguna “persona”… ha trencat part de les totxanes i es pot veure el seu interior.
A pocs metres a ponent hi ha una bassa de planta rectangular que probablement recull l’aigua d’aquesta font.
Observacions:
Al costat de la font hi havia un cartell que indicava que l’aigua no és potable.
Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Ciba.
Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn
Adaptació del Text al Blog : Ramon Solé
Fotografies del Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 