Ahir vàrem veure com es la Plaça o Rotonda Amalvígia de Bellvitge en l’Hospitalet de Llobregat, la seva historia i la vegetació que hi ha.
Avui ens fitxarem, que gracies a la vegetació i les flors en primavera i l’estiu, molts són els insectes o petits animalons que hi fan estada.
Al tenir molt de terreny i vegetació en aquesta gran rotonda, s’ha afavorit per medi de caixes i hotels d’insectes la seva vivència, on poden trobar aliments adequats als tipus d’insectes.
S’ha posat unes caixes niu, per llangardaixos, una iniciativa que no es habitual en Parc i Jardins…
I, també, uns hotels no massa grans per insectes, com abelles, escarabats voladors, marietes, entre altres…
Tot esperant que aquesta experiència en la Biodiversitats d’aquest espai en mig d’una zona molt transitada de vehicles i peatonal, pugui assolir la serva finalitat.
Si passeu per aquesta Plaça, mireu de respectar els petits ser que hi viuen !.
La plaça Amalvígia és una rotonda entre la Rambla Marina i la Travessia Industrial de l’Hospitalet de Llobregat,
està dedicada, com el seu nom indica, a l’Amalvígia, una terratinent del segle X propietària d’un rec als terrenys propers on ara hi és l’ermita de Bellvitge.
Probablement el nom de “Bellvitge” té el seu origen en el nom d’aquesta dona.
Al mig de la plaça n’hi ha una escultura coneguda al barri com “la sardana”, però que en realitat es diu La Bòbila.
És de Joan Junyer (1904-1994) i representa la base de las comunitats del Baix Llobregat, sent un símbol de consolidació i agermanament.
Va ser inaugurada el 25 de juny de 1992.
L’agermanament de les comunitats obreres i veïnals i la sororitat que trobem als grups de dones, ara i en temps de l’Amalvígia, s’uneixen en aquesta plaça.
Fa uns anys que, per aquestes dates, la plaça s’omple de flors,
refermant aquesta idea de símbol per a tothom, especialment per a les veïnes i veïns de Bellvitge i de l’Hospitalet.
L’Ajuntament porta a terme l’enjardinament amb plantes que una vegada han arrelat floreixen.
Aleny és un llogaret al municipi de Calonge de Segarra. Està situat a 2,5 km al nord de Calaf a uns 660 metres d’altitud. La capella de Sant Miquel d’Aleny és un edifici rectangular, amb porta a migdia i campanar d’espadanya.
La Font esta situada en la plaça de l’església, es feta d’una lamina de pedra amb una aixeta polsador i l’aigua cau a una reixa a nivell del terra.
Us cal situar-vos al coll de Montalegre, ubicat al quilòmetre 6 de la carretera B-500 que uneix Mollet del Vallès amb Badalona. Cal seguir un camí cimentat i que va paral·lel a la carretera, al poc agafareu el camí dels frares. En la cantonada de la casa número 6 del mateix carrer cal baixar arran de la tanca de la casa, de fet en moltes ocasions esta molt envoltat de vegetació, a uns 150 metres més avall, veureu la Font – Mina.
A l’entrada de la mateixa mina, a mà esquerra, queda la font, amb un tub de ferro galvanitzat que recull l’aigua
i l’aboca a una pica rectangular d’obra que descansa directament a terra.
L’aigua va a una bassa circular que hi ha davant de la font, d’uns cinc metres de diàmetre.
Per a més informació, us passo aquest interessant article sobre la Mina:
Els 3 Platans de Cal Suanya es poden visitar tot arribant per el camí agrícola de Manresa a Monistrolet de Rajadell o be, per anar direcció a Castellfollit del Boix.
Una vegada heu arribat al pont de la riera de Rejadell, estan a l’altra costat i a l’esquerra, front als Pins que us vaig presentar el dia 3 de Maig de 2025.
Son 3 Plàtans, amb un tronc gruixut i molt allargat cap a munt.
Les seves branques, al no ser tallades, també, són extremadament altes.
Podem contemplar que fan competència amb altres arbres, com els Pins en aquest bonica zona natural.
Al municipi de Les Masies de Roda i al limit de Roda de Ter. (Osona), damunt d’un meandre del riu Ter, es troba el poblat ibèric-medieval de l’Esquerda.
Ara volem parar atenció al recorregut botànic a partir dels cartells que ens parlen de la vegetació pròpiament mediterrània i de ribera que hi havia al voltant d’aquests poblats primitius i de la que es fa recerca des de 1990, relacionant el paisatge, amb les espècies vegetals i l’activitat humana.
Els conreus experimentals de l’Esquerda
El recorregut està format per un total de 13 senyals informatius i alguns conreus d’algunes espècies documentades.
La roureda
El primer ens explica els conreus experimentals que es fan, dels cereals i lleguminoses que eren la base d’alimentació. Són espècies pràcticament extingides, però de les que s’han pogut recuperat algunes llavors que s’han trobat en sitges o en fruits carbonitzats.
Explicació de l’Àrea de Recerca Experimental de l’Esquerda
El bosc natural de la contrada és la roureda, amb el roure martinenc com arbre predominant i altres com alzines i boixedes.
Roure martinenc de Santa Eulàlia de Ronçana
Als marges, les bardisses i altres arbustos de sotabosc que creixen quan la vegetació es degrada. A les esquerdes de roques i murs, amb algun grau d’humitat, algunes plantes amb flors com falgueres i líquens.
Bardisses
Vegetació rupícola
L’auró negre és un arbre propi d’aquest tipus de bosc, un arbre amb tronc ramificat molt aprofitat per a fer eines i per la construcció.
L’auró negre
En ser un arbre de fulla caduca, quan arriba la tardor les seves fulles es tenyeixen
Els colors de la tardor
El recorregut continua observant conreus i arbres d’aquest tipus de bosc (roureda) i de ribera.
El Jardí de les Percepcions, el primer museu científic a l’aire lliure de l’Estat espanyol, amb escultures de Marc Boada on els ciutadans poden tocar, olorar i experimentar amb l’ús dels cinc sentits.
El museu conté escultures de Marc Boada Ferrer (Terrassa, 13 de novembre de 1963), divulgador científic. Resideix al Montseny des d’on dirigeix una organització difusora del coneixement científic, amb altre figures s’ha format el museu per a grans i petits…
El percebre i els efectes optics són un constat i motivació de visitar el Jardí.
Us passo la guia que ha estat pensada per a facilitar l’ús del Jardí de les Percepcions del Parc de Vallparadís.
Una atenta lectura de la introducció, que us ocuparà uns 10 minuts còmodament instal·lats o instal·lades en un banc, pot ser fonamental per a gaudir d’una agradable passejada pel Parc.
UN SORPRENENT PROGRAMA D’EXCURSIONS PER EXPLORAR DE NORD A SUD EL LITORAL DEL PAÍS I DESCOBRIR LA BELLESA NATURAL MÉS PROPERA.
La diversitat de la costa catalana, amb els recuperats camins de ronda, i les serralades Litoral i Prelitoral ofereixen un seguit d’excursions genuïnament mediterrànies. A la vora del mar o amb el seu blau profund omplint l’horitzó, caminem entre ginestes, marfulls, pins i alzines.
Si des de les civilitzacions del neolític i els ibers els pobladors d’aquestes terres van trobar en aquestes muntanyes recer i recursos per sobreviure, ara nosaltres gaudim de l’oci trescant per les seves carenes i petites valls, gaudint d’uns paisatges que l’excursionisme tenia oblidats.
Sant Pere de l’Arç o Sant Pesselaç, és una entitat de població del municipi de Calonge de Segarra, a la comarca de l’Anoia.
En mig d’una plana fèrtil hi ha un petit nucli format per l’església i un parell de carrers. Algunes de les cases han estat restaurades no fa gaires anys. També cal destacar un pedró–oratori i l’església romànica de Sant Pere de l’Arç. Darrerament s’ha millorat la comunicació a causa de l’asfaltatge de les carreteres adjacents.
Al costat d’un edifici hi ha un pou-cisterna.
L’aigua que recull es de la pluja gracies a uns llargs canalóns que estan situats a cada una vessant de la teulada,
fonts naturals, aigua, muntanya i més 