Esta en la petita placeta de sobre el carrer de Manresa amb el carrer de Dr. Miquel Vilardell i Picas i amb el carrer de l’església de Borredà.
Font senzilla adossada a la paret d’una casa, en forma de fornícula, on te una aixeta de polsador que dona l’aigua a una pica arrodonida.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Setmana de Fonts urbanes
La Font de Cal Sabater esta a l’inici del carrer Mossèn Joan Aymerich cruïlla amb Teodor Miralles.
Historia:
Font localitzada a l’inici del c/ de Mossèn Joan Aymerich, ubicada al costat de la casa de cal Sabater i per sota de la casa de cal Viñas. La font consta d’una pica feta de pedra, de base quadrangular, i el desguàs enlluït amb morter lliscat. L’element principal de la font és la gran llosa repicada i rematada amb punt rodó al centre de la qual hi ha l’aixeta polsador. Actualment està connectada a la xarxa d’aigua municipal, no obstant això, originalment prenia l’aigua d’un pou ubicat al costat de la font.
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba i propi
Autoria de la fitxa per a MPC.: Martí Picas. INSITU SL
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Setmana de Fonts urbanes
La Font del Tritó es una escultura i font situada en el carrer Joan Aymerich cantonada amb carrer de la Cultura de Vilada.
Historia:
El Tritó es tracta d’una escultura feta de pedra pel paleta i artesà del poble, Josep Roca Serra. Es tracta d’un tritó pirinenc esculpit a partir d’un sol bloc pedra. La figura està esculpida al gran bloc de pedra del qual en queda sencera la base que té funció de peanya.
Aquest element serveix de decoració ornamental d’un mur de contenció que aguanta una zona verda l’entorn del Local Cultural de Vilada i el C/ Mossèn Joan Aymerich a la cantonada amb el C/ De la Cultura. El tritó està disposat en un petit retall en el terreny.
El mur tot fet de pedra de grans dimensions sense desbastar converteix el retall en el terreny com a peanya on es disposa el tritó, orientat al sud. Mitjançant un mecanisme mecànic es pot activar la sortida d’aigua de la font, la qual s’efectua per la boca de l’amfibi
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba i propi
Autoria de la fitxa per a MPC.: Martí Picas. INSITU SL
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Setmana de Fonts urbanes
La Font del Parc esta en l’interior del parc dels Gronxadors.
Font ornamental construïda enmig del Parc dels Gronxadors per Rossendo Colell a finals dels anys 1970.
Es tracta d’una font conformada per una estructura de base quadrada bastida en pedra tosca que s’enlaira gairebé 3 metres.
Les quatre cares de la font són iguals i només es diferencien les de nord i sud perquè disposen d’una pica a la base, que és de pedra tosca picada.
Només raja l’aixeta polsador de la cara nord perquè a la sud hi ha un tap.
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba i propi
Autoria de la fitxa per a MPC.: Martí Picas. INSITU SL
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Setmana de Fonts urbanes
Santa Maria de Lladurs és l’església parroquial de Lladurs (Solsonès), que des de Solsona s’arriba per la carretera LV-4241.
Front de l’església hi ha a sota de l’ombra d’arbres la seva Font.
Es feta d’un allargat bloc de pedra, on disposa d’una aixeta de maneta, on l’aigua cau a una pica semicircular. A les rodalies trobem varies taules rodones amb seients.
Esculpit a la roca, hi ha l’escut i posa: “Ajuntament de Lladurs. Any 1997.”
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Setmana de Fonts urbanes
Al nucli urbà a l’Avinguda Canaletes, a la Plaça de la Font. A la placeta entre l’Ateneu i l’església de Sant Sebastià i Sant Roc.
Historia:
Estructura exempta feta a partir de pedra carejada col·locada a trencajunts. Esta composada principalment per tres elements, una paret de pedra orientada nord sud que fa d’eix de l’estructura. A ella s’adossa una pica de pedra circular, que per la seva forma recorda a un trull. Al centre de la pica hi ha tres blocs de pedra, col·locats de manera creixent un a sobre de l’altre on trobem l’aixeta. Just a sobre recolza l’extrem nord de la paret, on hi ha col·locat l’escut del poble fet de pedra.
A la cara est d’aquest mur, en un dels carreus just per sobre la pica es pot llegir Juan Bassegoda, nom d’un reconegut arquitecte, fill i net d’arquitectes especialista en la restauració de monuments. Per sota el seu nom, i parcialment esborrada hi ha un altre inscripció.
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Cristina Belmonte – iPAT Serveis Culturals
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Setmana de Fonts urbanes
Església de Santa Maria d’Avià en el Pla de Santa Maria del Berguedà.
En la paret de l’antiga masia de Santamaria, te una cavitat on hi ha una aixeta.
Front seu disposa d’una taula rodona i 4 seients per fer un àpat.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font de Sant Salvador és una font propera al nucli d’Altadill al terme municipal de Sant Guim de Freixenet (Segarra),
bastida sota el pla de Sant Salvador en una zona d’arbres i matolls, a pocs metres de la façana lateral de l’ermita de Sant Salvador.
Per poder accedir a l’interior de la font, va fer falta obrir una rasa, quedant delimitat aquest espai d’accés a partir de dos murs laterals obrats en pedra seca que el terreny.
L’accés a l’interior de la font es fa a partir de l’estructura d’un quart de volta apuntada.
L’espai interior és de planta rectangular, coberta amb una volta apuntada que arrenca sobre uns petits murs, bastits damunt la cinglera de roca, i capçalera plana.
Finalment un brollador solcat a la mateixa roca, permet la sortida de l’aigua.
Presenta un parament paredat obrat amb pedra seca, així com pedra disposada amb cantells per obrar la volta apuntada.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Els plàtans del canal de Vila-seca estan situats al costat de la font del Quadres i del riu de Bitlles, entre el nucli de Sant Pere i l’Altrabanda.
Es tracta d’una renglera de 5 arbres centenaris.
Els plàtans (Platanus hispanica) són una espècie de tipus caducifoli originària de l’àrea mediterrània.
Assoleixen una alçada considerable, amb una vessa gruixuda i curta d’on surten les altes ramificacions.
L’escorça és molt característica, llisa i grisosa amb plaques fines que li donen un aspecte clapejat.
La capçada és ampla i densa, pel que és un arbre utilitzat habitualment en parcs, jardins i avingudes per fer ombra, així com per a l’obtenció de fusta.
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Ruta de les colònies tèxtils es tot seguin el traçat de l’antic tren que forma el Camí Verd.
En el carrer de l’estació en les primeres cases de Puig-reig venint de Manresa, hi ha un petit parc o espai verd que te varis element a destacar.
Hi ha una font d’aigua de xarxa, feta d’obra amb rocs lligats,
L’aigua surt d’una aixeta polsador i cau a una pica a casi nivell del terra.
Al seu costat hi ha una Barraca de pedra seca,
amb un cep que esta on hi ha la porta de fusta de l’entrada.
També un Pou, ara tapat per seguretat,
Al seu costat hi ha uns bancs.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 