Els Horts de Cal Rosal, estan al sud del nucli, a prop del Grup Sant Josep, abans d’arribar a la zona esportiva i al costat de la llera del riu Llobregat dins del municipi d’Olvan.
Es una zona planera, on hi han els Horts separats per parcel·les, algunes de forma rudimentària.
On es cultiva una diversitat de verdures com col, espinacs, bledes, seves, tomaques…
Observació: Quan vàrem fotografiar els horts al ser hivern casi no havien en els horts cap tipus de verdura.
La Font del Mig està entre el carrer d’en Riba i el carrer de Berga, adossada a la façana de l’edifici del carrer d’en Riba núm. 7 d’Olvan.
Historia:
La Font del Mig, la Font de l’Ateneu i la Font del carrer de l’Escola o de Cal Pubill van ser les tres primeres fonts que van abastir d’aigua al poble d’Olvan, la portada d’aigua provenia de la Font d’en Fèlix i data del 1914.
La instal·lació de tres fonts repartides en tres punts del nucli urbà va ser una gran millora per la població, en una època en que els habitatges encara no comptaven amb subministrament d’aigua corrent.
Font urbana de ferro de colat, amb petits motius decoratius a la seva estructura i coronada amb una jardinera del mateix material. A la font s’identifica la marca “Soujol y [ R o P]”.
Observacions:
La ubicació actual no és exactament l’original, es va desplaçar uns metres; anteriorment era al mig del carrer i es va reubicar al mateix indret però adossada a la paret d’una de les cases.
La marca “Soujol y [ R o P]” pot correspondre a l’empresa barcelonina, Soujol i Companyia (tot i que amb diversos denominacions pels canvis de propietat), que des de mitjans de segle XIX fins mitjans del segle XX, es dedicà sobretot a la construcció de canonades i conduccions d’aigua, gas i cablejat elèctric.
Recull de dades: Mapes del patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardaga
El Safareig públic está darrera la carretera d’Olvan, en el nucli antic d’Olvan.
Historia:
El safareig d’Olvan es va construir als anys trenta del segle XX aprofitant la portada d’aigües al poble.
L’aigua fou canalitzada i conduïa al nucli d’Olvan des de la Font del Rull segons consta en un llibret que va publicar la Junta d’Aigües d’Olvan i que porta per títol “Memòria de la portada d’Aigües de la Font del Rull”.
Dels diners que van sobrar de la portada d’aigües, l’any 1932 es va construir el safareig públic que, en aquest moment ha quedat sense cap utilitat i abandonat.
Aquest és l’únic safareig públic del poble d’Olvan; es tracta d’un receptacle de forma rectangular construït amb ciment armat i reforçat amb pilars d’obra.
El safareig té, annex, un cobert amb teules i pilars d’obra per aixoplugar-se.
Recull de dades: Mapes del patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R.
Autoria de la darrera revisió: Sara Simon Vilardaga
La Font d’en Pere Cases a la zona central-oest del municipi. A pocs metres al peu de la carretera que porta d’Olvan a Cal Rosal, al peu de la pista d’accés a la zona de la Palanqueta.
Un cartell ens indica el camí a seguir.
Font situada en un marge del peu del camí de la Palanqueta, compta amb una estructura obrada que reforça el pendent del terreny.
Concretament hi ha un frontal rectangular delimitat per carreus de pedra tallada i la part central, obrada en maó massís,
al mig de la qual hi ha el brollador d’aigua i el tub del sobreeixidor que aboquen l’aigua a un clot o pica situada a la base de l’estructura.
A banda i banda un banc amb respatller construït amb lloses de pedra.
Recull de dades: Mapes del patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Sara Simon Vilardaga
L’Alzina de Cal Suanya es pot visitar tot arribant per el camí agrícola de Manresa a Monistrolet de Rajadell o be, per anar direcció a Castellfollit del Boix.
Una vegada heu arribat al pont de la riera de Rejadell, esta a l’altra costat i a l’esquerra, a prop dels Pins que us vaig presentar el dia 3 de Maig de 2025.
L’alzina que ens referim, ara sols ens queda la seva estructura donar que fa temps va morir, està a tocar del camí.
De tronc i branques gruixudes, ara seques,
algunes d’elles van ser tallades per mirar de salvar-ho.
El Soler és una de les entitats de població del municipi de Calonge de Segarra, al nord de l’Anoia.El nucli s’estructura en dos aglomerats de cases, separats per un centenar i escaig de metres; el primer, el més elevat.
La Font esta situada a l’entrada a l’esquerra del nucli.
Esta format per una llesca de roca o pedra, on al centre hi ha una aixeta polsador.
L’aigua cau directament a una reixa a nivell del terra.
Ahir vàrem veure com es la Plaça o Rotonda Amalvígia de Bellvitge en l’Hospitalet de Llobregat, la seva historia i la vegetació que hi ha.
Avui ens fitxarem, que gracies a la vegetació i les flors en primavera i l’estiu, molts són els insectes o petits animalons que hi fan estada.
Al tenir molt de terreny i vegetació en aquesta gran rotonda, s’ha afavorit per medi de caixes i hotels d’insectes la seva vivència, on poden trobar aliments adequats als tipus d’insectes.
S’ha posat unes caixes niu, per llangardaixos, una iniciativa que no es habitual en Parc i Jardins…
I, també, uns hotels no massa grans per insectes, com abelles, escarabats voladors, marietes, entre altres…
Tot esperant que aquesta experiència en la Biodiversitats d’aquest espai en mig d’una zona molt transitada de vehicles i peatonal, pugui assolir la serva finalitat.
Si passeu per aquesta Plaça, mireu de respectar els petits ser que hi viuen !.
La plaça Amalvígia és una rotonda entre la Rambla Marina i la Travessia Industrial de l’Hospitalet de Llobregat,
està dedicada, com el seu nom indica, a l’Amalvígia, una terratinent del segle X propietària d’un rec als terrenys propers on ara hi és l’ermita de Bellvitge.
Probablement el nom de “Bellvitge” té el seu origen en el nom d’aquesta dona.
Al mig de la plaça n’hi ha una escultura coneguda al barri com “la sardana”, però que en realitat es diu La Bòbila.
És de Joan Junyer (1904-1994) i representa la base de las comunitats del Baix Llobregat, sent un símbol de consolidació i agermanament.
Va ser inaugurada el 25 de juny de 1992.
L’agermanament de les comunitats obreres i veïnals i la sororitat que trobem als grups de dones, ara i en temps de l’Amalvígia, s’uneixen en aquesta plaça.
Fa uns anys que, per aquestes dates, la plaça s’omple de flors,
refermant aquesta idea de símbol per a tothom, especialment per a les veïnes i veïns de Bellvitge i de l’Hospitalet.
L’Ajuntament porta a terme l’enjardinament amb plantes que una vegada han arrelat floreixen.
Aleny és un llogaret al municipi de Calonge de Segarra. Està situat a 2,5 km al nord de Calaf a uns 660 metres d’altitud. La capella de Sant Miquel d’Aleny és un edifici rectangular, amb porta a migdia i campanar d’espadanya.
La Font esta situada en la plaça de l’església, es feta d’una lamina de pedra amb una aixeta polsador i l’aigua cau a una reixa a nivell del terra.