Avui visitem: La Font de Santa Maria d’Argençola

Al lateral dret de l’església de Santa Maria d’Argençola, esta la Font, rodejada de vegetació.

En una roda de moldre, on hi ha una aixeta polsador.

L’aigua sobrant cau al terra i llisca fins on esta una reixa de desguàs.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de l’església de Sant Martí de Tous

La Font de l’església esta situada a un costat de l’església de Sant Martí de Tous.

D’una llosa plana hi han dos aixetes polsadors,

l’aigua cau a una pica enreixada a nivell casi del terra.

En el costat esquerre sobre la font, hi ha inscripció d’una poesia,

esta dedicada a la Mare de Deu del Roser.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de glaç de Can Donadeu de Sant Fost de Campsentelles

El Pou de glaç de Can Donadeu és un conjunt monumental que inclou un gran edifici amb torre quadrada adossada, basses i mines d’aigua.

Està situat al sud-est del nucli de Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental), molt a prop de la masia de Can Donadéu.

Actualment es troba als terrenys de la pedrera CANRO, S. L. amb l’imminent perill de destrucció

Historia:

  • Al parer d’alguns autors, els quals presenten un document escrit per un cartoixà de Tiana datat l’any 1718, el pou de glaç de Can Donadéu va ser construït a finals del segle XVI o inicis del segle XVII per ordre dels monjos de la cartoixa de Montalegre.
  • Aquests mateixos autors afirmen que l’any 1740 el pou era propietat d’un ciutadà de Barcelona anomenat Elias.
  • El 1936, Salvador Pibernat escriu del pou de glaç el següent: «Per allà l’any 1740 era propietat d’un tal Elias, ciutadà de Barcelona…
  • Pròpiament no és un pou, sinó un edifici rodó, fet d’obra, al pla de la terra i parets amunt, cobert per una volta en forma de mitja taronja. En les parets hi ha obertures per on es tirava el glaç i pel costat que mira a Montcada, la muntanya serveix d’esperó. Els fonaments són fets al pla d’unes feixes de terra molt obagues, a la davallant de les muntanyes.»
  • «Per a treure el glaç se servien d’una mina oberta al pla dels fonaments, aquesta mina tenia un canaló que conduïa una aigua fresquíssima que sortia del pou.
  • Avui l’entrada està tapiada a causa dels abusos que gent poc escrupolosa i inculta, feien en tals excessos que àdhuc amenaçaven destruir l’obra.»
  • «El glaç que tiraven al pou era de l’aigua que es glaçava a unes barres i al safareig que encara hi ha a prop del pou.»
  • El que sí que és gairebé segur és que ja s’explotava a l’edat mitjana.
  • El seu gel s’exportava a Barcelona durant l’estiu.
  • Sabem que el 1718 va produir 1233 càrregues de gel.
  • A un article anònim de 1937 trobem aquesta referència: «Lo pou de Elias (vulgarment anomenàt de Casa Donadeu) en lo terme de Cabanyes: Es Pou molt ben fet, que tè de circol 320 palms, y de alsada 75 pls. Hi ha una Escala á rams arrimada a la paret forana del Pou. Si se podia umplir de Glas hi cabrien de quatre a 5000 Carregas; Però en lo Ivern del any 1766, que feu tant grandíssim fred, que los vells no avian vist igual, sols se pogueren empohar 18 pls de Glas (per ser 2 pls mes alt de la primera finestra, que es á la alsada de 16 pls): Y tret en lo principi del Estiu començànt à 4 de Maig, se tragueren la poquedat de 572 Carregas, y ½ de Glas: Y en vista del sobre referit clarament se veu, no es de servey per lo Abast.»
  • L’any 2004 es van publicar una descripció detallada amb fotografies i un plànol topogràfic on esmenta que l’alçada del pou és de 21 m i el seu volum teòric total és de 2617 m³… Per sobre del pou hi ha una gran bassa rectangular de 34,4 × 15,3 m útils i de 3,9 m de fons (uns 2000 m³).
Viquipèdia

El pou de glaç és de forma cilíndrica i està construït aprofitant el pendent del terreny.

Bassa

Té un diàmetre de 14 metres i una alçada de 21 metres. Està cobert per una cúpula de maons coberta de vegetació.

Els murs són de maçoneria de pedra rústica, i trobem també voltes de maó i grans lloses planes que cobreixen alguns sectors de l’edificació.

El pou té adossada una torre de planta rectangular amb una escala interior que comunica, a través de finestres, les diferents seccions i alçades del pou.

Les parets interiors del pou estan arrebossades i en algun sector s’aprecia la roca mare. Entorn del pou s’aprecien altres estructures associades a la producció de gel, com per exemple la galeria d’una mina d’aigua excavada a la base del pou, una gran bassa rectangular de 34,4 x 15,3 i 3,9 m de fondària i finalment una altra bassa de mides inferiors.

El Pou de glaç de Can Donadeu va ser Declarat BCIL (bé cultural d’interès local) l’any 2021, el pou de glaç consta a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Javier Aranda “Randy” i Lina Aguasca

Arbres: L’Alzina de Pedrafita de Rubió

S’arriba a l’Alzina de Pedrafita per la carretera BV-1031, de Rubió  direcció Els Prats de Rei, situada a l’era del mas Pedrafita.

L’alzina de Pedrafita es troba situades a l’antiga era, davant el mas Pedrafita.

Es tracta d’una alzina (Quercus ilex) amb un perímetre de 3,35 m, amb una part del tronc interior buit.

L’alzina és un arbre de la família de les fagàcies de fulla perenne amb un tronc gruixut i la capçalera espessa.

La seva escorça destaca per la seva rugositat i color fosc. 

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Safareig de Can Codinelles de Rubió

El Safareig de Can Codinelles esta al Pla de Rubió, a prop de la  cruïlla entre el camí de Ca la Rosa i el Camí de Sant Pere d’Ardesa de Rubió

Safareig situat prop de la finca de Can Codinelles d’època contemporània.

Correspon a una construcció de planta trapezoidal realitzat amb pedra i lliscat amb ciment per l’interior.

Damunt les parets conserva les pedres de rentar. L’entrada d’aigua és mitjançant una boca de mina situada a la paret nord-oest.

A la paret sud hi ha una pica de pedra  per on sortia l’aigua del safareig emprada per regar els horts més propers.

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Núria Cabañas. Web Cultura SCP.

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc dels rentadors de Mediona

El Parc dels rentadors esta en l’extrem del nucli antic de Sant Joan de Conilles, a tocar de la riera de Mediona.

Mes concretament, al punt on conflueixen la Rasa del Marques i la riera de Mediona.

Recentment s’han anat arranjant i equipant per al seu ús com a zones de lleure.

El Parc dels rentadors es una zona lúdica a tocar de la riera on s’han habilitat i recuperat diferents elements i espais,

entre ells destaquen els antics rentadors, la font o també el monument dels donants de sang inaugurat el 2017.

La zona, força frondosa és també un espai de picnic i descans, de fet hi ha alguna taula i bancs així com una font de xarxa pública.

Forma part dels itineraris del camí del riu, on es gaudeix de diferents espais fluvials i de la diversitat ambiental de la zona.

Destacant principalment dos element naturals, els grans i destacats plàtans i

La Fauna que habita per les rodalies del parc i riera.

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Llibre recomanat: Els Colors de la Tardor

30 excursions per Catalunya per gaudir-la en família

Fitxa tècnica:

EditorialCossetània Edicions
Edició1ª ed. (03/09/2025)
Pagines240
Dimensiones23,0 x 16,0 cm
IdiomaCatalà
ISBN9788413563985
ISBN-108413563984
EnquadernacióTapa blanda

Preu                    21,75

Sinopsis:

DESTINS MÀGICS PER VEURE I VIURE LA TARDOR. La diversitat de paisatges de Catalunya ens permet gaudir d’infinitat d’excursions i rutes per submergir-se en els colors i les llums de la tardor. Els bolets, les castanyes, en alguns indrets les primeres neus i el caràcter efímer d’aquests mesos de transició ens conviden a sortir a la natura en família.

Des dels ceps del Priorat fins als bedolls recòndits del Pallars, des de les fagedes garrotxines fins a les rouredes d’Aulàs, aquest llibre proposa 30 destins màgics per anar a veure i viure la tardor. A més de visitar els llocs més mítics i coneguts de la tardor catalana, es descriuen un bon grapat de llocs poc visitats, sempre fent excursions de baixa o mitjana dificultat.

Tot un programa d’activitats per explorar la bellesa del nostre entorn més proper. * 30 itineraris amb totes les dades necessàries: desnivell, dificultat, descripció de la ruta, consells, espais que cal visitar… AMB MAPES I FOTOGRAFIES A TOT COLOR!

Recull del llibre: Ramon Solé

Avui visitem: La Font de Fortesa de Sant Pere Sallavinera

Sant Joan de la Fortesa

El nucli de la Fortesa es troba situat a ponent del terme de Sant Pere Sallavinera a 720 m d’altitud i va néixer a redós del primitiu castell fortificat. Actualment, el nucli està format per un conjunt de cases i petits carrers amb passatges coberts. D’entre les edificacions en destaca l’església parroquial de Sant Joan de la Fortesa.

En un costat d’un racó molt bonic i adossada a la paret de la casa esta la Font de Fortesa.

D’una roda de moldre, i en el seu centre hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica elevada del terra.

A les seves rodalies hi ha una taula i varis bancs i rocs grans per seure i fer un àpat o descansar.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fem Safareig: El Safareig de Querol

L’antic safareig esta situat a l’entrada del petit poble de Querol, on hi ha un gran plàtan. al costat mateix de la carretera, venint de Pont d’Armentera,

i punt de partida per anar a l’Àrea de Lleure i a la Font de Querol.

Es de construcció rectangular, es podia rentar la roba gracies a les lloses en pendent.

En el seu inicis no tenia cobert, actualment si en disposa.

Al no ser utilitzat, dins del safareig hi ha peixos de colors.

L’aigua tant entre per igual al safareig

com pel abeurador que estan adossat entresi.

L’antic abeurador era i es pels animals de granja.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Querol de Querol

Querol és un municipi de la comarca de l’Alt Camp, que s’estén al sector nord-oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, l’Alt Penedès i Anoia, i s’estén en la seva major part a l’esquerra del Gaià, riu que travessa el territori de nord a sud. Forma part del sector muntanyós del bloc del Gaià, format ací a la part més septentrional per contraforts de la serra de Brufaganya (874 m al punt més alt) i al centre i sud per la plana d’Ancosa, serra que s’inicia a Montagut (962 m), al S del terme, i es continua pel terme de la Llacuna, ja d’Anoia, amb altituds de 900 m. La part de la dreta del riu és accidentada pels contraforts de la serra de Comaverd (827 m, a les Agulles, 625 m al tossal de Saburella).

Cal dir que el punt de partida per anar a la Font de Querol i Àrea de Lleure,

es a l’entrada a aquest petit poble on hi ha un gran plàtan que ahir us vaig presentar.

Seguiu la pista indicada per cartells des del safareig, al poc passareu pel costat d’un edifici,

seguiu i aviat arribareu a l’Àrea de Lleure,

Es una zona amb molts arbres i humida.

Amb diversitat de taules i bancs per poder fer un bon àpat.

En racó, i sota d’una paret de rocosa hi ha la Font de Querol.

Gracies a unes escales hi podreu arribar.

D’un broc gros surt contínuament l’aigua

Que cau a una pica rectangular a una certa alçada del terra.

Es un espai natural i molt tranquil per fer una parada en el camí…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero