Les Fonts naturals de Sant Feliu de Pallerols

Font Nostre Senyora de la Salut
NomOrientacióSituació
La FàbregaOESTVeïnat La Fàbrega
Font FrescaOESTRubirola
Molí NouOESTMolí Nou
RiubrugentOESTRiubrugent
Font GrossaOESTNaixement riu Brugent
Font de l’ObiOESTCamí Coll d’üria
Font de Coll d’ÚriaOESTCamí Coll d’üria
La FagedaOESTLa Fageda
Font del VernSUD OESTCamí de la Salut
Ntra. Sra. de la SalutSUD OESTSantuari de la Salut
Font dels ÀngelsSUD OESTCarboners-Mas Nou
Font del CollSUDColl de Condreu
Ram BergaSUD OESTEl Ballac
Font de RubirolaOESTCamí de Rubirola
Font del RoureOESTL’Ombert
Font de l’OmbertOESTL’Ombert
RocalbaSUD OESTRocalba
Font PereraSUDLa Peça
Font de la CarreraSUDLa Carrera
Molí de la RoviraSUDMolí de la Rovira
La TorraSUDLa Torra
El MusicSUD ESTCan Music
Les Fonts del BoixESTBoix de Dalt
Mal TragoESTSota Aiguabella
Font d’en XintoSUDSota Cases Noves
Font del MargeSUDSota Cases Noves
La NaspledaNORD ESTLa Naspleda
Les TombesNORD ESTEls Bastons
L’ EspígolNORD ESTSota Bastons
Font del RelleixacNORDRelleixac
MatetaNORDSota El Contaller
EscudellaNORD 
Cal CucutNORDGahús
Sant JordiNORD OESTCasanova del Claparol
ViladecàsNORDViladecàs
FontanaNORDMolí de Pallerols
ClaperolNORD OESTEl Claperol
PallerolsNORD OESTVeïnat de Pallerols
El MosquerOESTEl Pujabé
LlompartNORD OESTLlompart
La TeulaNORDSota Llongafollia
Font del TitNORDLlongafollia
Sant SebastiàNORD ESTCarrer Sant Sebastià
Font del GatNORD ESTSafareig Sant Sebastià
Puig Carrer del Puig
El Pont Al pont (al costat El Pescallunes)
Puigdegrúfol Carrer Puig de Grúfol
La Plaça Carrer Cantons Estrets
El Firal Plaça El Firal
El Torn Carrer del Torn
Font Convencines Estació (al costat oficina turisme)

Recull de dades: Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Arbres: Plataners del Molí del Rieral de Castellar del Vallès

El molí del Rieral és un molí al capdavall del terme municipal de Castellar del Vallès, molt a prop de la creu de terme que marca l’inici del municipi de Sabadell, a pocs metres de l’aiguabarreig entre el torrent de Ribatallada i el riu Ripoll.

En aquest punt, el camí ample que baixa de Castellar a Sabadell s’anomena camí del Rieral. Molí del Rieral, no obstant en aquest punt es el carrer de les Passadores, 11.

En aquest tros de carrer no asfaltat, en el costat esquer i front l’edifici del Molí, hi ha una filera de grans plàtans.

Són de tronc molt gruixut amb branques destacades.

Amb moltes fulles tots d’ells, amb capçades grans.

Fent en aquest tros de camí una ombra que s’agraeix a l’estiu.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Molí del Rieral de Castellar del Vallès

El molí del Rieral és un molí al capdavall del terme municipal de Castellar del Vallès, molt a prop de la creu de terme que marca l’inici del municipi de Sabadell, a pocs metres de l’aiguabarreig entre el torrent de Ribatallada i el riu Ripoll.

En aquest punt, el camí ample que baixa de Castellar a Sabadell s’anomena camí del Rieral.

Historia:

  • L’edifici sembla bastit al segle XVIII.
  • Se sap que el 1872 Agustí Galí –establert al molí de Fontscalents– tenia al Rieral un molí fariner i un de bataner.
  • Pels volts de 1890, la firma Vidua Tey i Turuguet hi tenia una 61 telers accionats per una roda d’aigua i per una màquina de vapor per fabricar panes de cotó.
  • Se’l coneixia com a Molí Turuquet.
  • D’aleshores ençà, ha canviat de llogater unes quantes vegades.
  • Ha hagut preferentment instal·lacions de batans i desgreixadores de teixits del llana.

Actualment està força malmès i acull petites indústries tèxtils de dos propietaris.

Al costat de migdia hi ha una renglera de petites edificacions que havien estat els habitatges del personal del molí,

algunes de les quals continuen habitades.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

L’Hotel d’insectes de la rotonda dels Bellots de Terrassa

Aquest Hotel d’insectes esta situat en la rotonda dels Bellots  en l’avinguda del Vallès amb carrer de l’Aigua, a tocar d’una gasolinera.

Es un hotel d’insectes de dimensions grans.

Te 6 compartiments per a diferents tipus d’insectes.

No te ombra en la rotonda i no hi han plantes amb flors…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Parc Natural de s’Albufera de Mallorca 

Viquipèdia

El Parc Natural de s’Albufera de Mallorca (pronúncia local: (Muro)) és un parc natural situat al sud de la Badia d’Alcúdia, al nord de l’illa de Mallorca, que inclou part dels termes municipals de MuroAlcúdia i Sa Pobla.

Historial:

L’aigua és la base de la riquesa biològica de s’Albufera. L’aigua i la humitat del sòl permeten el creixement continuat de la vegetació, diferent segons la profunditat, la proximitat a la mar i el tipus de terreny. El Parc rep l’aigua de pluja a través de torrents i ullals (afloraments d’aigües subterrànies). Les entrades a l’estiu d’aigua de la mar no són importants en quantitat, però afecten la vegetació i la fauna.

La vegetació està dominada pel canyet (Phragmites australis), la cesquera (Cladium mariscus) i la bova (Typha spp.). En els canals trobam plantes que viuen submergides: l’herbei de fil (Potamogeton pectinatus) i la cua de mart (Ceratophyllum demersum).

Viquipèdia

A les zones salabroses creixen els joncs (Juncus spp.) i les herbes salades (Sarcocornia spp.). Entre els arbres destaquen el poll blanc (Populus alba), l’om (Ulmus spp.) i el tamarell (Tamarix spp.). Les espècies de les dunes, com el lliri de mar (Pancratium maritimum), el peu de milà (Thymelaea velutina) o el ginebró de fruit gran (Juniperus oxycedrus macrocarpa), estan adaptades a les difícils condicions de l’arenal. Les orquídies també són presents al Parc. L’orquídia de prat és una espècie d’orquídia lligada a les zones humides i el Parc Natural és l’únic lloc a tota Europa on es pot trobar.[3] Hi trobem gran diversitat de fongs, 205 espècies. Una d’elles, la Psathyrella halofila, nova per a la ciència, va ésser descoberta a s’Albufera l’any 1992.

Viquipèdia

Quant a la fauna, destaquen, entre els peixos, l’anguila (Anguilla anguilla) i les llisses (Chelon i Liza spp.). És abundant el granot (Pelophylax perezi), i rèptils com la serp d’aigua (Natrix maura) i la tortuga d’aigua (Emys orbicularis).

Viquipèdia

També 22 espècies de mamífers com ratapinyades, ratolins i rates. Els invertebrats són molt diversos: libèl·lulesdípters, escarabats i papallones nocturnes (més de 450 espècies).

D’ocells, se n’han observat fins a 303 espècies. Hi ha 64 espècies reproductores, entre sedentàries i estivals.

Viquipèdia

Més de 10.000 aus hivernen a s’Albufera: ànneresagrons i d’altres, a més de grans esbarts d’estornells. El Parc és també important per les aus migradores que hi fan estades de pocs dies: cetles blanquesoronelles… i per les divagants, de presència ocasional, com les grues.

Viquip`edia

És possible realitzar-hi els següents itineraris:

  • Itinerari des Colombars: Seguint el mateix camí, passant 1km, arribarem a una desviació cap a l’esquerra que ens durà cap als Colombars, just passat un petit pont per davall del qual hi passa el canal Ferragut.
  • Itinerari de sa Roca: Seguint l’itinerari arribarem fins al turó de sa Roca, al qual s’accedeix després de travessar un petit pont de fusta.
  • Itinerari des Cibollar: Creuant el Gran Canal ens trobam amb una altra cruïlla de camins.
  • Camí d’Enmig – ses Puntes: Arribarem al pont de sa Font, per davall del qual hi corre l’aigua més neta del parc, provinent de la font de sant Joan (recomanat en bicicleta)-

Equipaments:

  • Centre d’informació de sa Roca
  • Centre d’interpretació Can Bateman
  • Oficina de Gestió de sa Roca
  • Observatoris d’aus i plataformes d’observació.
  • Laboratori per a l’ús d’investigadors.

Us recomanem la seva visita.

Viquipèdia

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Llibre recomanat: EL JARDÍN ACCIDENTAL

Autor: Richard Mabey,

Fitxa tècnica:

EditorialEditorial Carbrame
Edición1ª ed. (09/04/2025)
Páginas192
Dimensiones21,0 x 14,7 cm
IdiomaEspañol
ISBN9788412849462
ISBN-108412849469
EncuadernaciónTapa blanda. Con solapas

Precio: 28,40 €

Sinopsis:

Este libro transforma la percepción del lector sobre jardines, maleza y espacios silvestres, mostrando cómo la vida florece incluso en los lugares más inhóspitos. Mabey escribe con una sensibilidad única, convirtiendo cada página en una experiencia sensorial. Sus descripciones transportan al lector a prados, jardines abandonados y paisajes que cobran vida con su pluma.

Recull del Llibre: Ramon Solé

Que és una Devesa ?

La paraula devesa significa una extensió de terra, coberta de vegetació natural, destinada al pasturatge i a l’aprofitament de la llenya,

Viquipèdia

en realitat, en els seus inicis aquestes eren algunes de les utilitats de la Devesa.

En Parcs urbans de Catalunya, se nombre així l’espai on hi ha molts arbres agrupats del mateix o de divers tipus,

com la Devesa de Girona amb arbres molt antics

Viquipèdia

i l’actual Devesa del Parc de Vallparadis  de Terrassa

amb arbres molt més joves.

on s’utilitzà com a passeig a la ombra dels arbres,

i disposa de taules i bancs per descansar o per fer un àpat.

Les deveses son oasis verds híbrids majoria els forment plàtans, pollancres …entre altres, créixer en vertical.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Avui destaquem: La Font de can Pomada de Montcada i Reixac

La Font Pomada o de can Pomada, esta situada en un costat de l’era i pati de la masia, situat al veïnat que duu el seu nom, de Montcada i Reixac.

La Font esta dins d’una petita construcció, l’entrada sustentada per dos columnes de ciment

A dalt de l’estructura hi ha el nom de la font amb rajoles de ceràmica

Una Capelleta amb la Mare de Déu del Turó amb ceràmica, te inscrita la següent llegenda:

“Goig del cel i del mortal
font d’amor mai estroncada
Mare de Déu de Montcada
Guardeu-nos sempre del mal.”

La Font te una aixeta polsador, on queia l’aigua a una pica, l’estructura de pedres com la resta de la construcció, actualment esta seca.

L’interior a la dreta disposem d’un seient d’obra per seure.

Ens van dir, que es la Font més antiga del municipi de Montcada i Reixac. L’aigua que hi brollava era de captació, i molt concorreguda per gent amb garrafes, degut a les seves propietats.

A un nivell més elevat, esta una bassa, ara seca que deuria servir per regar els horts.

Al exterior i al costat esquer hi ha una taula i bancs, per fer un àpat privat per la gent de la masia. Observem una columna de totxanes de forma molt curiosa.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Arbres: Pi pinyer dels Bellots de Terrassa

Aquest destacat Pi pinyer, esta al carrer l’Aire a prop on hi la masia els Bellots i al costat d’una zona industrial.

Es un gran pi, amb dos troncs gruixuts,

que donen la sensació de dos pins units per la soca…

Per tant, te una doble capçada que des de lluny es veu com una sola i molt gran.

Aquest Pi presenta una bona salut.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Alzina tallada del Parc de can Vidalet d’Esplugues de Llobregat

Al Parc de can Vidalet si pot accedir per l’Av. Laureà Miró, 1-67 / i els carrers Molí, 102-112 / Cedres, 40-122 / Glicines, 12-22 / Eucaliptus, 2-16 / Caquis, 2-22 d’Esplugues de Llobregat.

L’Alzina centenària es va tallar a causa que  l’arbre va tindre una malaltia al tronc.

Aquest tronc forma part de la Biodiversitat del Parc, on habitant insectes i petit animals.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero