El mirador esta en la part alta del camí de l’ermita de Sant Sebastià de Calaf.
Al ser un punt alt es pot veure unes vistes magnifiques de la població de Calaf
i també de la comarca i d’altres, sobre tot en dies serens.
Uns plafons ens indican cada lloc destacat que podem veure més a prop o més lluny…
que us motivaran a conèixer Calaf i les rodalies; i no us oblideu de visitar l’ermita de Sant Sebastià.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Sant Jeroni de la Murtra te una Font en el patí, al costat on abans havia la capella dedicada a Sant Miquel, avui en dia no existeix, per aquest motiu porta el nom d’aquest Sant.
Es aigua de la Mina de la Fantsanta que la porta a dins del Monestir. D’una columna, surt un tub gruixut i dona l’aigua, primer a una pica irregular i desprès va al safareig.
Es un safareig rectangular, disposa d’una entrada on es posaven a rentar la roba a lo llarg d’un costat,
en front i a l’altra banda, també es podia rentar la roba gracies a les llosses inclinades cap a l’interior.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Sant Jeroni de la Murtra te un antic Brollador, símbol de vida, en el centre del claustre.
On podem observar esculpit en la paret del Brollador l’escut del fundador, el mercader Bertran Nicolau.
Aquest brollador es de 1502, renaixentista. Te forma d’estrella de 8 puntes.
Darrera del brollador hi ha l’arbust de Murtra.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Sant Jeroni de la Murtra o de Nostra Senyora de la Vall de Betlem és un antic cenobi de l’orde dels jerònims, situat a la vall de Poià o de Betlem, a la serralada de Marina, al barri del Canyet de Badalona (Barcelonès). Va ser declarat monument històric-artístic d’interès nacional el 1975, i posteriorment, el 2014, Bé Cultural d’Interès Nacional, tant el monestir i els seus terrenys com tota la vall de Poià o de Betlem.
Destaca en un costat del claustre un pou, segons es diu va ser construït entre 1469-1472.
Disposa d’una corriola per posar la corda i gallega per recollir l’aigua del pou.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
“La Brossa no torna sola… emporteu-vos les deixalles a casa”.
L’Ajuntament de Terrassa des de 2021, impulsa una campanya per frenar els comportaments incívics a l’entorn natural.
L’Ajuntament impulsa una campanya per frenar els comportaments incívics a l’entorn natural, tant pel que fa als abocaments incontrolats de deixalles a l’anella verda, com pel fet de trepitjar de manera irresponsable els camps de cultiu. Per al regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat i Energia, Carles Caballero, es tracta d’apel·lar a la responsabilitat ciutadana. “La brossa és un reclam per a la fauna salvatge i un perjudici pel medi natural. Tot i que una gran majoria fa un comportament cívic, malauradament hi ha gent que no ho fa. Cal recordar que l’Anella Verda també és un àmbit on es desenvolupen activitats agràries i ramaderes que cal protegir i preservar”, ha afirmat Caballero.
Per aquest motiu, i per reforçar la cartellera informativa que ja hi ha a l’Anella Verda, s’instal·laran un total de 31 cartells amb dos missatges molt concrets: ‘La brossa no torna sola” i “’Respecteu els camps de conreu’. Els al·lusius a la recollida de deixalles es col·locaran a totes les portes i àrees d’estada del tram 1; a dues zones del tram 2, a Can Candi i al Centre d’Informació Ambiental Bonvilar (CIAB). Mentre que, els que fan referència als camps de conreu, s’ubicaran en aquells terrenys dels trams 1 i 2 que es dediquen en aquesta activitat. Des de principi d’any, el servei de manteniment de l’entorn natural ha recollit un total de 49.540 quilos de tot tipus de deixalles (runes, estris vells, mobles…). La futura Ordenança de l’ús públic de l’Anella Verda, que es preveu que s’aprovi definitivament a finals d’aquest any, establirà el règim sancionador corresponent, tot i que ja existeix una regulació en l’Ordenança de Convivència Democràtica.
Recull de dades: Ajuntament de Terrassa
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Sant Cugat del Vallès, és una ciutat que en els anys ha portat a terme posar l’Art al carrer, als jardins i als parcs de la ciutat, com per exemple a les rodalies del Monestir, Plaça de Lluís Millet, Plaça de Sant Francesc i un llarg etc…
Avui us passo informació de les escultures existents en el Parc de les Escultures en Valldoreix (Sant Cugat del Vallès)
Aquest parc està en el Passeig d’Olabarria, ( carretera BV – 1462 ), l’Av. de Bilbao i el Carrer de la Miranda del Vallès.
Com a dins de la ciutat de Sant Cugat, a Valldoreix també han apostat en exposar-hi escultures destacades i de destacats escultors de Catalunya.
Algunes estan fàcils de observar, com en el Parc de Les Escultures, simplement fent un curt passeig per ell.
A cada una te a peu d’escultura un cartell indicatiu de l’obra.
Us passo més obres,
a
B
C
D
E
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
L’Espai de lliure de circulació de gossos, són parcs i/o jardins grans que els amos i gossos poden circular per ells,
amb unes normes bàsiques que us descric:
Fins aquí la ordenança que hi ha en molts municipis, sobre tot, ciutats grans com Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Sabadell… i molts més.
Respecteu i seguiu els consells !!!.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Nota: Fotografies realitzades en el Parc de Vallparadis de Terrassa (Barcelona)
S’arriba a can Codorniu per la carretera BV-2244, i cal sortir pel carrer Can Codorniu que passa entre vinyes fins la porta principal de la Finca.
Les caves o can Codorniu de Sant Sadurní d’Anoia constitueixen un important edifici del modernisme català que té la qualificació de monument historicoartístic nacional. Van ser construïdes per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1902 i 1915. La visita turística a aquestes caves, tant per part de centres educatius com del públic en general, té una llarga tradició. El conjunt és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.
Allí podeu veure dos Plàtans en la porta d’entrada, allargats i esvelts, com si fossin dos vigilants.
Si passeu vorejant externament en la paret de la finca anireu descobrint altres arbres,
com Pins, Xiprers, entre altres…
Veureu front la casa que hi ha el que fora el gran Roure, ara mort, insígnia de can Codorniu,
esta acompanyat per les seves rodalies de varis Xiprers.
Podeu contemplar en la plana plena de vinyes un turó no massa gran, amb un bosquet de pins.
També, teniu una vista llunyana del massís de Montserrat.
Podeu aprofitar per fer una visita a les Caves Codorniu.
Recull de dades: Viquipèdia i propi
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Recuparem la Cantata sobre la Font de la Llet de Barcelona – Lletra: Albert Sampablo
PRIMERA VEU:
Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que tinc per tot el cos;
mal de queixals, de peus, mal de cap, també estomacals i mals d’amor.
Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que em fan plorar a la nit;
mals de ronyons, de pedra ulls de poll, mussols i dolors de panxa i pit!
Mal d’apatia, que és ‘nar molt lent, malenconia i enyorament;
tos i fluixera, nas, taps de cera, talls infectats que fan molt valent!
Cops i rascades, esgarrapades, vinc, oh, Font de la Llet!
Vinc per curar-me, per emportar-me l’aigua que ho cura tot;
aigua sagrada il·luminada, font que fas bé!
Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que tinc per tot el cos;
mal de queixals, de peus, mal de cap, també estomacals i mals d’amor.
Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que em fan plorar a la nit;
mals de ronyons, de pedra ulls de poll, mussols i dolors de panxa i pit!
Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que tinc per tot el cos;
mal de queixals, de peus, mal de cap, també estomacals i mals d’amor.
Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que em fan plorar a la nit;
mals de ronyons, de pedra ulls de poll, mussols i dolors de panxa i pit!
Mal d’apatia, que és ‘nar molt lent, malenconia i enyorament;
tos i fluixera, nas, taps de cera, talls infectats que fan molt valent!
Cops i rascades, esgarrapades, vinc, oh, Font de la Llet!
Vinc per curar-me, per emportar-me l’aigua que cura/els nens;
aigua sagrada il·luminada, font que fas bé!
Si jo pogués, oh Font de la Llet, faria de tu un lloc internacional,
i així curar els mals de tothom, les penes del cor del món Mundial!
Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que em fan plorar a la nit;
Bombes, canons, mil guerres, presons, malures del món que fan patir,
penes del món que hem de curar, Font de la Llet, m’has d’ajudar!
Per tothom!
CANTATA PER A COR INFANTIL, ORQUESTRA I PERCUSSIÓ
SEGONA VEU:
Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que tinc per tot el cos;
mal de queixals, de peus, mal de cap, també estomacals i mals d’amor.
Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que em fan plorar a la nit;
mals de ronyons, de pedra ulls de poll, mussols i dolors de panxa i pit!
Mal d’apatia i enyorament, talls infectats que fan molt valent!
Cops i rascades, oh, Font de la Llet!
Vinc per curar-me, per emportar-me l’aigua que ho cura tot;
aigua sagrada il·luminada, font que fas bé!
Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que tinc per tot el cos;
mal de queixals, de peus, mal de cap, també estomacals i mals d’amor.
Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que em fan plorar a la nit;
mals de ronyons, de pedra ulls de poll, mussols i dolors de panxa i pit!
Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que tinc per tot el cos;
mal de queixals, de peus, mal de cap, també estomacals i mals d’amor.
Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que/em fan plorar a la nit;
mals de ronyons, de pedra ulls de poll, mussols i dolors de panxa i pit!
Mal d’apatia i enyorament, talls infectats que fan molt valent!
Cops i rascades, oh, Font de la Llet!
Vinc per curar-me, per emportar-me l’aigua que cura els nens;
aigua sagrada il·luminada, font que fas bé!
Si jo pogués, oh Font de la Llet, faria de tu un lloc internacional,
i/així curar els mals de tothom, les penes del cor del món Mundial!
Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que em fan plorar a la nit;
Bombes, canons, mil guerres, presons, malures del món que fan patir,
penes del món que hem de curar, Font de la Llet, m’has d’ajudar!
Per tothom!
Lletra: Albert Sampablo
Fotografies: Ramon Solé
El Dia Mundial de l’Aigua se celebra anualment el 22 de març com un mitjà per centrar l’atenció en la importància de l’aigua i la defensa de la gestió sostenible dels recursos hídrics. L’Assemblea General de les va designar el 22 de de març de 1993 com el primer Dia Mundial de l’Aigua, després que la seva celebració s’aprovés a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament (CNUMAD) l’any 1992.
El Dia Mundial de l’Aigua 2025 a escala internacional té com a lema Salvem les glaceres (Save our glaciers).
La diada serveix per explicar quines accions es desenvolupen. Es recomana fer servir les xarxes socials i els hashtags.
Més informació internacional i materials de la campanya del WorldWaterDay.
També podeu veure la informació sobre el dia mundial de l’aigua a Fem Turisme:
https://www.femturisme.cat/es/agenda/22-de-marzo-dia-mundial-del-agua
i també:
Siguem respectuosos amb el consum de l’aigua dolça, no anem sobrats !!!.
Recull de dades i imatges oficials: Diputació de Barcelona i Altres.
Adaptació del Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé – Dora Salvador
fonts naturals, aigua, muntanya i més 