Es un parc molt bonic, està al nucli de Les Fonts que pertany a Sant Quirze però està entre Terrassa i Rubí i a prop de la Depuradora.
Disposa d’un arbrat divers amb molta ombra.
Consta de 9 taules de fusta i nombrosos bancs,
amb una font i papereres.
Destacant el jocs infantils diversos.
Tot el perímetre del Parc, esta ballat, així en certs dies o horari esta tancat al públic.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Per arribar a l’Àrea d’estada i pícnic da Sant Andreu, cal des de la carretera BV3008, al km 8, abans d’arribar al molí de Boixeda, prendre el camí que surt cap al mas de Sant Andreu.
Són uns 5 kilòmetres de pista forestal de bon circular.
Abans d’arribar a la masia i ermita, passareu per una creu, cal seguir la pista i a uns 100 metres a la vostra esquerra esta l’Àrea d’Estada.
Esta formada per taules i seients de pedra,
Aprofitant l’ombra de pins joves i varis xiprers i alguna alzina.
A banda de poder fer un descans, per a senderistes i ciclistes, es pot aprofitar fer un àpat. Mireu de deixar-ho net sense deixalles, es d’agrair trobar-ho net.
Es un punt de partida per fer nombroses rutes
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Torrent de Fonollosa, també anomenat riera de Fonollosa, és un afluent per la banda dreta del riu Cardener.
Travessa íntegrament la comarca del Bages. Té una llargada d’uns 30 km, amb un recorregut de nord-oest a sud-est fins a arribar a Fonollosa; i d’oest a est des d’aquesta població fins a la desembocadura al Cardener, dins el terme municipal de Sant Joan de Vilatorrada. Bona part segueix el curs de la BV-3008.
Neix a la Serra de Castelltallat (Sant Mateu de Bages) de la unió de diversos torrents i al llarg del seu recorregut, que és paral·lel i pròxim al de la riera de Rajadell, rep els torrents anomenats de la Vall, del Màrtir, de Cererols i de Perejutge.
Al seu pas per Fonollosa forma uns cingles de fins a tres-cents metres de fondària que s’allarguen durant uns deu km. A Sant Joan de Vilatorrada rega un interessant bosc de ribera de caducifolis on destaca l’àlber, el freixe de fulla petita, el pollancre i el salze.
El cabal és poc important i irregular, ja les precipitacions a la conca mai no superen els 600 litres per metre quadrat anuals, amb una secada estival acusada.
El 2005, l’aigua era de qualitat dolenta pel vessament de les aigües residuals de Fonollosa sense qualsevol tractament. En aquest 20 anys que han passat es aigua molt millor.
Es tracta com es veu d’una obaga de gran extensió, densament ocupada per un bosc bàsicament de pinassa i alzina.
L’interès d’aquesta zona com a patrimoni natural, és per la frondositat del bosc, especialment al cantó de migdia de la Vall, radica per ser una de les zones boscoses més ben conservades del municipi.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El poble de Cellers, situat a uns 7 km de Torà, és centrat per l’església parroquial de Sant Martí de Cellers i un grupet de cases. A 1,5 km s’alça l’antic monestir de Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers.
Des de Torà cal sortir pel carrer de Cellers, es una pista asfaltada rural que va paral·lela a la Riera de Cellers.
La Riera de Cellers, que en la segona meitat del seu curs rep també la denominació del Torrent de Cellers, és un torrent afluent per l’esquerra de la Riera de Llanera.
Neix a la Solana de Castellanes (terme de Pinós i manté durant tot el seu curs la direcció predominat cap a l’oest formant una vall que s’obre entre la Serra de Claret (al nord) i la Serra de Cellers (al sud).
Després de passar pel sud del Monestir de Cellers i del nucli de Cellers i banyar la banda de migjorn de la vila de Torà, desguassa al seu col·lector a ponent de la població.
Com moltes Rieres hi trobem arbres de ribera, sobre tot destacant en aquesta, els Oms.
Són Oms molts de considerables dimensions,
amb trons gruixuts i nombroses branques plenes de fulles.
Alguns d’ells són espectaculars, per la seva alçada i grandesa.
La Riera de Cellers en general no hi baixa aigua, sols quan ha plogut molt, intensament i en un període curt
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
L’ermita de Sant Gabriel esta al sud del terme municipal, a mig camí de Sta. Maria del Camí.
El 29 de setembre de 2019 es va reobrir la capella ja restaurada després de tants anys de ruïna en una celebració presidida pel bisbe de Vic.
Es va aprofitar de fer una Àrea de descans i Pícnic a un costat, amb taules i bancs de fusta,
sota l’ombra d’uns pins.
Amb boniques vistes de les rodalies de Veciana.
Recull de dades: Viquipèdia
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Bassa dels Corrals esta situada en la Plana dels Corrals de Segur, en el camí de Secanella en el municipi de Veciana.
Historia:
Bassa de rec situada al costat del camí de Secanella i de la carretera BV-1001 de Sant Guim a Sant Martí Sesgueioles. És de planta el·líptica de 13 x 10 metres, tallada a la roca i amb murs de carreus regulars i molt ben tallats, disposats en doble filera. A la cara meridional hi ha una obertura d’accés, protegida amb una tanca metàl·lica, i amb unes escales volades de set graons monolítics. La zona que delimita amb el camí de Secanella té una tanca de filferro de protecció.
Observacions:
Actua com a hidrant pels bombers en cas d’incendis.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Les Escodines és un gran barri manresà fora muralles i forma part del Districte V de Manresa.
Historia:
Per a més dades podeu consultar a:
https://sites.google.com/view/les-escodines/documents/les-escodines-1823
El sector antic de les Escodines manté una identitat molt arrelada. Conserva la fesomia pròpia d’un barri de tradició pagesa, conté un notable patrimoni monumental i presenta un paisatge característic, format per balmes i construccions tradicionals sobre la roca.
Forma una gran Balconada que es pot veure espais de les rodalies de Manresa.
No sols els importants edificis de Manresa, també paisatge on abans aviant gran espais amb horts.
Recull de dades: Web de Les Escodines i Altres
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
Les rescloses de Sallent, són un conjunt de represes ubicades al llarg del riu Llobregat dintre del municipi de Sallent.
Aquestes estructures serveixen principalment per regular el cabal de riu
i a la vegada canalitzar l’aigua per a diversos usos,
com per la industria, aigua de boca, per l’horta entre alguna altra.
Les captacions d’aigua del riu atenen sobre tot a les necessitats de les fàbriques tèxtils
i per minicentrals d’electricitat com és aquest cas, per donar electricitat a les fàbriques de Sallent i Cabrianes,
i també, per medi de les sèquies donar el rec de l’horta propera a la població.
Les rescloses més destacades de Sallent i que cada una te el seu propi nom, són :
Moltes d’elles van ser construïdes a principis del segle XX.
En resum, les rescloses de Sallent, així com altres que hi han en tot el recorregut del riu Llobregat,
són per poder aprofitar per diferents fins, tal com us he indicat,
i són importants per a la economia local.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
En Montfalcó Gros es una petita agrupació de cases del municipi de Veciana. A prop del carrer principal hi ha un Pou molt senzill adossat a una caseta auxiliar d’estructura quadrada, pot omplir-se amb aigua de la pluja que a traves d’un canaló ho agafa de la teulada.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
En Montfalcó Gros es una petita agrupació de cases del municipi de Veciana.
A prop del carrer principal hi ha un pou molt senzill, l’estructura és quadrada, en un dels laterals hi ha una portella metàl·lica. Adossada al pou hi ha un safareig rectangular, esta deteriorat, podem veure la llosa inclinada per rentar la roba.
Front hi ha un altra safareig mes modern i petit.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
