Camí Vell de Sant Quirze a Matadepera per Terrassa

Avui us presento un recorregut no massa llarg i planer que es pot fer en menys d’una hora,

amb possibilitat d’allargar-ho amb altres itineraris addicionals.

Podeu iniciar-ho en l’antiga estació de Torrebonica de Renfe. (des de fa anys està fora de servei)

Us dirigireu al pont sobre la via del tren, així inicieu el recorregut en aquest punt i us uniu al Camí Vell de Sant Quirze a Matadepera,

El tram que fareu es des de l’antiga estació a la Torre Mossèn Homs.

Podeu veure l’ambient de l’espai agrícola, que actualment es concentra en els entorns de la masia de Can Canya i Can Figueres,

en els que s’hi cultiven cereals de secà o farratges,

en alguns marges resten encara alguns peus fruiters de secà com ara ametllers o oliveres i patits boscos de pins.

Es recorren tres ambients diferents i característics d’aquesta zona, el bosc mixt mediterrani, el torrent i els espais agrícoles.

Aquests espais, poc a poc han anat perdent la seva activitat agrícola, però encara hi té presència (sobretot cereals).

El paisatge s’ha anat transformant sobretot per l’acció humana, esdevenint actualment també un espai per a l’oci i l’esport.

Passareu pel costat d’una Àrea d’estada, casi abandonada

Poc desprès a la dreta veure l’edifici del Monestir de Carmelites Descalçats de Terrassa, actualment les monges ja no resideixen.

Seguiu el camí i arribareu passareu per davant de l’entrada del viver de Terrassa.

Al poc i a l’esquerra hi ha l’edifici de Mossèn Homs.

Que hi ha una Àrea d’estada, amb font de xarxa pública, Es un lloc que podeu, agafar el Bus per anar a Terrassa, o seguir el recorregut a Bon Vilar, o continuar fins a Matadepera, amb altres possibilitats…

Recordeu de no entrar als camps llaurats, és prohibit !

Recull de dades: Varis

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Biblioteca entre pins de Castellgalí

Des de fa uns anys s’ha posat de moda en col·locar en llocs freqüentats per la gent, jardins o parcs, petites biblioteques amb llibres usats per que es puguin llegir i retornar-los al mateix lloc.

Un d’ells esta en l’Av. de Roma de Castellgalí, on entre dos pins hi ha un seient i una caseta de fusta que disposa de libres. Un marc ideal per estar fent una bona lectura…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou del Mas de Sant Ramon de Constantí

La finca del mas de Sant Ramon, esta situada en la carretera C- 422 i cantonada amb la carretera TP-7225 del municipi de Constantí.

La gran Finca Mas de Sant Ramon, en aquests moments esta semi abandonada, desprès de gaudir d’una gran prosperitat.

Es van construir varis pous per les necessitats pròpies

i per regar els camps.

Destaca un pou gran, que es bovejava l’aigua a motor.

Podem deduir que en el subsol hi deuria ha ver molta aigua.

Vàrem fer un tom per dins de la finca

i contemplarem l’abandó d’un camí romàntic,

que te tristament ara les plantes molt seques o mortes… una llàstima.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Punt d’informació. inici de camins per Collserola des de Sant Cugat del Vallès

El Punt d’informació esta en un costat de la rotonda o Plaça Rotary Internacional de Sant Cugat,

Allí hi han cartells, amb rutes o itineraris a poder fer en el Parc de Collserola, amb consells i normativa.

En un principi us aconsellem si no ho coneixeu, fer el camí tradicional,

anar al Pi d’en Xandri, Torre Negre, can Borrell…

Amb varies variants que estan indicades per cartells.

En alguns camins entrareu dins de boscos exuberants, plens de vegetació, o passareu al costat de camps.

Seguiu les indicacions per no perdràs, i si passes, torneu pel mateix camí.

Com es molt freqüentat sempre podreu preguntar a alguna persona.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fem safareig: El Rentador i la Font del Cap de la Costa de Cercs

 A la part nord del nucli de Cercs, al carrer del Cap de la Costa.

Historia:

  • Segons conta recollit (PIÑERO, PERARNAU: 1992), al mateix indret hi havia un safareig d’inicis del segle XX, el qual posteriorment es va abandonar.
  • Al mateix lloc, l’any 1942, s’hi instal·lar l’actual safareig.
  • La data que actualment consta al safareig és la de l’any 1947.
  • Fa pocs anys l’estructura va ser reformada, construint una nova teulada, instal·lant baranes i fent una repassada general de tota l’estructura del safareig.

El safareig està construït en un rebaix fet al talús del terreny. De fet la seva estructura s’adossa a la mateixa roca. Es tracta d’un safareig de planta rectangular, amb la part superior de dos dels murs inclinada cap l’interior del dipòsit per tal de permetre rentar la roba, al costat sud i oest.

El dipòsit està bastit amb murs que presenten un revestiment de morter industrial que no permet veure el material constructiu, per al costat nord un mur de pedra vista s’aixeca a major alçada que el nivell del dipòsit; en aquest mur hi ha una mena de cartel·la feta en ciment que indica l’any 1947. L’entrada de l’aigua és a l’angle nord-est.

El safareig es troba construït damunt una plataforma que regularitza i anivella el paviment. Compta amb una coberta de bigues de fusta, llates i teula àrab, sustentada sobre pilars de maó massís.

En la darrera remodelació es va instal·lar una barana de barrots de fusta. L’aigua que sobrant és conduïda cap un altre petit dipòsit, situat a l’extrem oest, a nivell del paviment, i fora del ras de la coberta.

Al costat del safareig, hi ha una font; aquesta compta amb un frontal de constitució senzilla fet a partir de maó massís i formigó al centre del qual hi ha l’aixeta polsador de llautó;

a la base hi ha una petita pica revestida també amb ciment industrial. L’estructura està bastida arrambada al talús que conforma el terreny.

Recull de dades: Mapes del Psatrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Les Basses del Mas de Sant Ramon de Constantí

La finca del mas de Sant Ramon, esta situada  en la carretera C- 422 i cantonada amb la carretera TP-7225 del municipi de Constantí.

Aquest gran Mas, en aquest moments esta semi abandonada, desprès de gaudir d’una gran prosperitat.

Front de la masia hi ha l’església de la propietat, darrera en cada costat estan les dues grans basses.

Ara buides d’aigua i plenes de vegetació. Segurament l’aigua era molt preada per regar els arbres fruiters de les rodalies de la finca.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Petit Bosc del Pont Vernet i Pou de Sant Cugat del Vallès

El pont de Can Vernet és una part d’un aqüeducte gòtic de tres quilòmetres a Sant Cugat del Vallès,

construït molt probablement al segle XIV amb pedra de Campanyà per portar aigua des de la «mina dels Monjos» a Can Vullpalleres al monestir de Sant Cugat i la part baixa de la vila.

El pont de can Vernet creua el torrent de Can Cornellera.

La humitat de l’entorn de la riera fa que s’hagi format a la llarg del temps per un bosc de ribera,

amb arbres de dimensions destacables,

amb troncs gruixuts i alts,

i una vegetació molt verda i diversa.

S’ha respectat i creat un petit parc, molt visitat per la gent dels barris propers.

En un punt d’aquest parc, encara podem veure algun Pou,

l’aigua es feia servir per regar el conreu que allí havia a principis del segle XX.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Molí Paperer de Constantí

El Molí Paperer esta situat a poca distància del molí de Constantí i del molí de Reus, seguint el camí que anava de Constantí fins al riu Francolí.

Historia:

  • És un molí d’origen medieval.
  • El molí paperer de Constantí, també conegut amb els noms de molí d’Escaladei i molí de Rodolat —en referència al nom dels propietaris.
  • A començaments del segle XV ja trobem la localització de molins relacionats amb la indústria paperera al terme de Centcelles.

Les parets de l’edifici del molí paperer tenen una amplada que va de 50 a 60 cm i formen un rectangle de 14×17 m. Encara que avui dia el veiem en ruïnes, hi podem observar una planta baixa i tres pisos. La planta baixa s’hi trobava l’entrada i a la resta hi havia les dependències del molí paperer el qual tenia una alçada considerable. En el primer pis hi havia la cuina, on encara es pot observar les restes d’un forn de pa.

També hi ha una estança amb una finestra que donava a l’entrada; la resta d’aquest pis estava ocupat pel sostre alt de la planta baixa. El segon pis està derruït. Pel que fa a l’últim pis, també derruït, s’hi trobava la sala secadora del paper, tal com ens indiquen les finestres que envolten el perímetre que encara està en peu.

Arran de la paret de l’edifici circula la séquia de l’aigua. Avui dia, només s’hi poden observar els orificis de la paret i els diferents nivells de circulació de l’aigua, la qual cosa permet deduir que hi havia tres rodes propulsores dels martells.

A l’entorn de l’edifici hi ha un hort i dos corrals, i a la banda esquerra una construcció d’alçada inferior, la qual és possible que fos un magatzem.

Els materials utilitzats són pedres de riu i morter. També hi trobem unes arcades de maó, a la sala del molí, formant arcs de mig punt.

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de les Muralles de Constantí

A Constantí es conserven restes de muralla de tàpia amb cantoneres de pedra picada. Moltes de les cases de l’antiga vila closa s’han excavat a la muralla, des de la qual s’hi accedeix. Les parts més elevades de la muralla solen estar revestides de morter.

Una de les parts més interessants és la que es troba al carrer de Sant Pere, amb un llamp de mur i una torre; han estat recentment restaurats.

La Font de les Muralles, esta situada en el carrer de Sant Pere, curiosament entre el mur de la muralla i una casa,

i front de l’antic Safareig del poble.

L’aigua surt de la part inferior de la paret per varis brocs, ara inexistents i no hi surt actualment aigua.

Text: Ramón Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbre que no es tallarà, en Sant Cugat del Vallès

La Plaça Onze de Setembre està situada entre l’Avinguda de Gràcia i l’Avinguda del Pla del Vinyet en Sant Cugat del Vallès.

Es una plaça rectangular i no massa gran, per el que fa te pocs arbres; un d’ells s’ha mort segurament per estrès hídric.

Parc i jardins de Sant Cugat, ha decidit NO tallar-ho.

Aquest arbre tindrà la funció d’albergar com habitatge a insectes de la plaça.

Al secar-se, fa que el tronc sigui més vulnerable als insectes, pugen disposar de forats i ranures per viure-hi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero