Entre l’església de Sant Pere de l’Arç i la Capella caminera del Roser, adossada a una casa hi ha un pou.
Aquest pou és d’estructura considerable i en part arrodonida.
Esta tancada per una portella de fusta
i, disposa d’un esglaó per accedir millor a obrir la portella.
Text: : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero
Aleny és un llogaret al municipi de Calonge de Segarra. Està situat a 2,5 km al nord de Calaf a uns 660 metres d’altitud. La capella de Sant Miquel d’Aleny és un edifici rectangular, amb porta a migdia i campanar d’espadanya.
La Font esta situada en la plaça de l’església, es feta d’una lamina de pedra amb una aixeta polsador i l’aigua cau a una reixa a nivell del terra.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Us cal situar-vos al coll de Montalegre, ubicat al quilòmetre 6 de la carretera B-500 que uneix Mollet del Vallès amb Badalona. Cal seguir un camí cimentat i que va paral·lel a la carretera, al poc agafareu el camí dels frares. En la cantonada de la casa número 6 del mateix carrer cal baixar arran de la tanca de la casa, de fet en moltes ocasions esta molt envoltat de vegetació, a uns 150 metres més avall, veureu la Font – Mina.
A l’entrada de la mateixa mina, a mà esquerra, queda la font, amb un tub de ferro galvanitzat que recull l’aigua
i l’aboca a una pica rectangular d’obra que descansa directament a terra.
L’aigua va a una bassa circular que hi ha davant de la font, d’uns cinc metres de diàmetre.
Per a més informació, us passo aquest interessant article sobre la Mina:
Era una Mina molt abundant, però la sequera en algues ocasions ha fet que és seques.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Randy, F.J. Aranda
Dusfort (també anomenat Durfort) és una entitat de població i cap de municipi de Calonge de Segarra, a la comarca de l’Anoia.
Església de Santa Maria, d’origen romànic, està situada sobre el turó que domina el poble.
En un costat de la Plaça de l’església, a prop del Castell, hi ha la Font.
L’estructura es de pedra natural, amb aixeta polsador i una pica rodona. Darrera hi ha un petit seient amb vistes a les terres de la zona.
Dades generals: Viquipèdia
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Vallparadis sempre a portat molta aigua, antigament a principis del segle XX, donava aigua a molts dels horts allí existents.
Actualment, des del nord i fins trobar la Riera de Palau, podem trobar diferents Fonts,
com La del Tintorer, la de Santa Maria, la del Rossinyol, la del Puput, la de les Hortes dels Frares, la de l’Arrupit, entre alguna surgéncia més…
La Font de Serracanta va ser construïda a principis del segle XX en galeria i cambra a la vessant del Torrent de Vallparadis té el cognom de la família propietària dels terrenys, els Serracanta.
Actualment, no es pot accedir lliurament, esta tancada per una reixa. Es podria demanar a l’Oficina del Parc la visita…
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Poble del municipi de Veciana, en gran part disseminat, ubicat al nord-oest del terme, que s’ha desenvolupat a redós del castell de Segur, conegut des de l’any 1117, i de l’església parroquial de Santa Maria de Segur. A part del castell i l’església s’hi conserven diverses cases que destaquen per la seva antiguitat; algunes de les quals s’estan reformant amb criteris de respecte històric i paisatgístic.
Entre la Rectoria i uns xiprers, hi ha el Pou de la Rectoria.
Pou amb una estructura quadrada i protegida per un mur semicircular.
Desconeixem la seva data de construcció, però deu ser molt antiga.
Això si, esta molt ben conservada i arreglada.
Recull de dades generals: Viquipèdia
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Poble del municipi de Veciana, en gran part disseminat, ubicat al nord-oest del terme, que s’ha desenvolupat a redós del castell de Segur.
L’abastiment d’aigua ha estat un handicap molt important pels habitants d’aquest nucli fins a èpoques ben recents, ja que la gent gran encara recorda com havien d’anar amb carro, fins al Molí de la Roda a buscar l’aigua amb botes de fusta. A l’entrada del poble hi ha una gran bassa per a ús comunal, ja que la instal·lació del subministrament d’aigua no es va fer fins l’any 1981. Quan es va construir el pou d’abastiment actual d’aigua amb mètodes moderns, es va haver de baixar fins als 150 metres de profunditat.
A la plaça hi ha una font de recent construcció i un pou, adossat a l’antiga rectoria que us presentaré demà.
Recull de dades: Diba.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Un recull d’aigua tal com diu la paraula es la manera de obtindré aigua d’una sortida de poc cabal, com es el cas que podem veure en Sant Joan de Modam.
L’església esta construïda sobre una gran roca.
Darrera forma com una petita balma, on en el seu interior en la part central hi ha una pica,
amb una petit desguàs en el cas que estigui plena.
Podríem dir que es una font natural donat que l’aigua surt de les escletxes de la roca, això si, un font molt primària…
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Per visitar la Font de l’Arrel, podeu arribar pel camí asfaltat agrícola de Manresa que porta a Monistrolet de Rajadell,
una vegada passat el pont sobre la riera de Rajadell, i Suanya i el viaducte de la C-37,
veurem al poc i a la dreta un lloc per deixar el vehicle.
A peu i per un sender baixareu fins la font, que esta situada dins del bosc i a tocar del torrent de l’infern.
Recull l’aigua de la part superior, on hi ha una tapa amb el nom de la Font,
L’aigua surt a l’exterior per un tub, que cau per una paret de calcària coberta d’hepàtiques tal·loses i de capil·leres.
Tot l’any el seu cabal es escàs però constant.
A cada costat hi han uns seients d’obra en forma de muret.
Es un lloc molt tranquil i visitat per senderistes i ciclistes.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Dins dels Jardins situats en el Parc Sanitari de Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat, hi han varis elements destacats, tal com vàrem veure ahir, per exemple els bancs.
Avui, us presento la Font de Sant Jordi, que esta en molt mal estat de conservació i sense aigua. Una verdadera llàstima.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 