Fuente de La Piazza Santo Spirito de Florencia (Italia)

Viquipèdia

La Piazza Santo Spirito es una plaza situada en el barrio de Oltrarno de FlorenciaItalia. Esta plaza se creó en el siglo XIII para acoger a la multitud que aistía a las oraciones de los agustinianos, dueños de la Basílica del Santo Spirito, al igual que otras plazas situadas delante de importantes edificios religiosos.

Sede frecuente de mercados y mercadillos (cada mañana se celebra uno diario, mientras que los fines de semana se celebran otros), está llena de restaurantes y locales nocturnos, tiendas artesanas y estudios de artistas.

Se destacan edificios de origen renacentista, el Monumento a Cosimo Ridolfi, la Basílica del Santo Espíritu i la Fuente en el centro de la plaza.

Es una fuente ornamental realizada con piedra serena y tiene una estructura octogonal.

En su interior hay una estructura a dos niveles circulares, el agua pasa por ellos y cae dentro de su balsa.

En la pared de uno de sus lados hay una Fuente de uso público,

tiene una cara y por su boca sale un tubo curvado donde el agua surge continuamente y cae a una pica semicircular a nivel del suelo.

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Les Fonts Naturals del municipi de Vic

  • Font de la Codina
  • Font de la Teula
  • Font del Puig Genpi
  • Font del Ferro
  • Font de Sant Pere
  • Font de la Talaia
Font del Cantarell
  • Font del Cantarell
  • Font de l’Ausoneta
  • Font de Sant Francesc
  • Font del Pas
Font del Pas

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Fuente de Neptuno de Florencia (Italia)

La fuente de Neptuno (también llamada Il Biancone) de Florencia está situada en la Plaza de la Señoría, frente a la esquina del Palazzo Vecchio.

Es obra de Bartolomeo Ammannati (1563-1565) y de algunos de sus aprendices, entre ellos Giambologna. La fuente fue comisionada en ocasión del matrimonio entre Francisco I de Médici y la archiduquesa Juana de Austria en 1565. Inicialmente el trabajo se le fue encargado a Baccio Bandinelli, quien diseñó el modelo, pero murió antes de poder empezar a esculpir.

La figura de Neptuno, hecha en mármol de Carrara, y cuyos rasgos reflejan los de Cosme I de Médici, era una alusión al dominio marítimo de Florencia. Se yergue sobre un pedestal decorado con las estatuas de Escila y Caribdis, en el centro de una fuente octogonal.

La estatua no fue particularmente apreciada.

Sin embargo, los trabajos prosiguieron durante los diez años siguientes, con la ayuda de los mejores escultores de la ciudad en los bordes de la fuente. Se aprecia la influencia del manierismo en sus estatuas de caballos de marsátiros danzantes y divinidades fluviales, pero el conjunto permanece armonioso y coherente, siendo un ejemplo para las posteriores obras del género.

La fuente ha sufrido numerosos daños:

  • Fue usada como lavatorio durante el siglo XVI.
  • Fue objeto de vandalismo el 25 de enero de 1580.
  • Un sátiro fue robado en el carnaval de 1830.
  • Fue dañada en los bombardeos de los Borbones en 1848.
  • El 4 de agosto del 2005 un vándalo, tratando de trepar sobre el Biancone, dañó su mano derecha y el tridente.
  • La restauración fue concluida en la primavera del 2006.

Se cuenta que los florentinos presentes en la inauguración nocturna de la estatua, al descubrirse la obra notaron más su blancura que su belleza —de ahí el nombre de Biancone— y acuñaron el dicho “Ammannato, Ammannato, ¡cuánto mármol has desperdiciado!” (“Ammannato, Ammannato, quanto marmo hai sciupato!”).

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngeles García – Carpintero

Naixement del Torrent de Fontalba de Queralbs

Ens cal anar fins a Queralbs per la carretera GIV-5217 i seguir amb cotxe o a peu  per la pista de muntanya fins el pàrquing del coll de Fontalba, situat al final de la pista en la collada de 11 quilòmetres d’ascens.

En un punt del Torrent hi ha una sortida entre pedres i rocs la sortida important d’aigua bona i fresca, es el seu naixement.

Amb boniques panoràmiques, com la vall del Freser.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Les Fonts de La Pobla de Lillet (Berguedà)

Fonts dins de la población:

Font de Sant Roc: ubicada a la plaça de les Coromines (1885) 
Font Grossa: ubicada al carrer de la Font (1841) 
Font Xica: ubicada a la plaça del Capdavall (1841)
Font del del Pont Vell: ubicada al costat del pont Vell (1960) 
Font del Pairot: baixador que hi ha darrere l’edifici de l’Ajuntament per anar al riu Llobregat.
Font del Verger: ubicada al carrer del mateix nom (1885) 
Font del Güell: dedicada al Sr. Eusebi Güell i Bacigalupi.            Font Can Tico: ubicada al carrer de Berga (a Plana 1885).
Font de Sant Isidre: ubicada a la plaça de Sant Isidre (la Plana 1885).
Font de la plaça Ramon d’Urtx: ubicada a la plaça Ramon d’Urtx.
Font del Parc d’en Xesco Boix:
 situada al Parc d’esplai d’infants, al carrer Llobregat, prop de l’aiguabarreig dels rius Arija i Llobregat. Font Can Ton Gravat: ubicada al carrer Furrioles de Baix.

Fonts dels afores de la población:

Font de l’Esbarça: en el camí d’anar a Falgars per la Cova.
Font Freda: ubicada sobre la masia del Tinà. 
Font de Miranda: ubicada al camí de la baga. 
Font del Roure: ubicada al bosc de Ventaiola.
Font de la Salut: quasi tocant al riu Regatell.
Font del Prat: ubicada al costat del mas del Prat. 
Font del Tornai: ubicada al camí del bosc del Catllaràs. 
Font de la Tosca: ubicada en el vessant del bosc i bac d’Aigassai. 
Font del Pla: ubicada al camí del monestir.
Font del Bisbe: ubicada a la serra del Catllaràs, entre la ctra. de la apuntalar la gran volta rocosa.
Font de Panella: ubicada al camí ral de la Pobla de Lillet a Castellar de n’Hug. 
Font de Comafiguera: ubicada prop del polisportiu. 
Font Coll de Ferran: ubicada al camí ral de Berga a la Pobla, prop d’Aieits.
Font del Sofre: ubicada a la Solana, sota el pic de Puig Cal. 
Font del Roser: ubicada prop de Can Caseta, carretera de la Pobla a Guardiola. Lloc idoni per passar-hi les tardes d’estiu.
Font de l’Amistat: entrada a la Pobla venint per la carretera de Guardiola. 
Font Assedegosa: ubicada al bosc del Catllaràs. 
Font de Falgars: sota l’ermita de Falgars. 
Font Freda: ubicada al bosc del Catllaràs.
Font del Guarda Forestal: ubicada a la ctra. de la Pobla a Falgars.
Font de la Devesa Jussana: ubicada al Catllaràs.
Font del Joc de Pilota: ubicada a la serra del Catllaràs.

Recull de dades: Ajuntament

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de les cases Massana Pons d’Esplugues de Llobregat

Les Cases de Massana Pons estan en el carrer de  Sant Francesc Xavier. 3-5 i 7-11 de Esplugues de Llobregat.

És un conjunt de tres habitatges unifamiliars aïllats (dels que actualment en queden dos), conegut com a Massana Pons,

situades en un recinte enjardinat que actualment esta obert i si pot passejar i gaudir dels diferents arbres, arbust i plantes.

Modernament, s’hi ha instal·lat una font-brollador, obra de l’escultor Xavier Corberó.

Esta formada per una columna on l’aigua llisca per aquesta.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de can Cabanyes de Montcada i Reixac

La Font de can Cabanyes, esta a certa distancia de La Llacuna de can Duran de Montcada i Reixac.

Per arribar-hi, millor anar a Barbera del Vallès i accedir per l’Av. Torre de Mateu, fins situar-se a Ecoparc del Besós S A.,

un camí a la dreta que fa una certa baixada pel mig de camps conreats.

Cal fer-ho a peu o en bicicleta.

Seguin tot recta s’arriba a la Font de can Cabanyes.

Destacant els dos enormes plàtans que fan vigilància en aquest paratge. Tenen els dos un gran i gruix tronc, amb unes allargadíssimes branques que no deixa a ningú indiferent.

De la font en queda poc, cal destacar la Bassa i els abeuradors.

La Bassa esta tancada per un ballat per tot el seu perímetre per evitar algun ensurt.

L’aigua de la font va a parar directament a la bassa.

En la part exterior poder veure fins a tres abeuradors per bestia, en general ovelles.

Anys en rere, era molt habitual que remats passessin per aquest indret per abeurar en aquesta font.

Del Bloc Montcada i Reixac – Memòria d’un Poble, un passo l’article sobre Can Cabanyes, és molt detallat la seva historia:

https://montcadareixac.blogspot.com/2016/05/1992-can-cabanyes.html

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Antic Pou i ara Font de la Vila de Copons

L’antic Pou i ara Font esta en la plaça de Ramon Godó, davant de la casa de cal Tomàs de Copons.

Historia:

  • L’element està situat a l’actual plaça de Ramon Godó, que antigament es coneixia com la plaça Major i era el centre neuràlgic de la vila.
  • Tot i que actualment fa les funcions de font, sembla ser que en origen era el pou de la vila, on les dones hi anaven a recollir aigua amb els seus càntirs.
  • Mitjançant una fotografia de la plaça de mitjans del segle XX, datada abans de la Guerra Civil, s’observa que la volta de l’estructura és posterior i que l’obertura lateral ha estat refeta.
  • La datació establerta està relacionada amb la reconstrucció dels arcs del tram cobert de migdia i de les cases que l’acompanyen.

Font de grans dimensions situada a la banda de migdia de la plaça de Ramon Godó, davant de cal Tomàs i sota un dels arcs de la zona porticada.

Es tracta d’una estructura de planta quadrada bastida en pedra escairada lligada amb abundant morter, amb les juntes molt reomplertes i gravades.

Aquest volum està cobert per una petita volta de racó de claustre bastida en pedra disposada irregularment.

A la banda de llevant hi ha una portella metàl·lica per accedir al seu interior.

A tramuntana, en canvi, i orientada a la plaça, hi ha una aixeta metàl·lica encastada i una pica semicircular adossada a la base i bastida en pedra també.

Observacions: 

Al costat de la font hi ha una antiga pica de pedra reconvertida en jardinera.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Adriana Geladó Prat

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de sota el Campanar de Copons

Font molt senzilla, es una petita columna adossada a la paret de l’església, sota del Campanar.

Font formada per una pica de planta semicircular bastida en pedra treballada i un frontal encastat al parament de la construcció.

Aquest frontal és d’arc de mig punt de pedra picada, amb l’any 1910 gravat a la part superior i una aixeta de polsador metàl·lica restituïda.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Adriana Geladó Prat

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Les Fonts naturals de Badalona

Font de l’Amigó


1. Font de Sant Jeroni (del Lleó)  Sempre raja. Front Monestir.

2. Font de Can Mora.  Sector Vallensana.

3. Font de Ca l’Artiller. Molt descuidada. Sector Vallensana.

4. Font de Can Mas. Desconeguda.

5. Font de Ca l’Alemany. Perduda.

6. Font de l’Amigó. Raja i està en molt bon estat.

7. Font de Can Coll. Sempre raja. Barri de Canyet.

8. Font del Goig o de Can Ruti. Raja.

9. Font del Pop o Beu i Tapa. Raja.

Font de can Mora

10. Font de l’Arboç.  Pedreda de Vallensana.

11. Font dels Pins. Torrent de l’Amigó.

12. Mina de la Fontsanta. Proporcionava l’aigua a la font de Sant Miquel. Prop del Monastir.

13. Font de Sant Miquel. Situada en el claustre del monestir de Sant Jeroni. Raja.

14. Font de la Devesa. Sector Vallensana.

15. Font del Mig. Torrent de l’Amigó.

16. Font de Les Mallorquines. Torrent de l’Amigó.

17. Font del Gat. 

18. Font de la Rosa. Dins la Torre Codina.

19. Font de Can Ferrater. Barri de Canyet ( Estava al costat de les pistes d’atletisme.

Font de Sant Jeroni (del Lleó) 


Recull del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero