Aleny és un llogaret al municipi de Calonge de Segarra. Està situat a 2,5 km al nord de Calaf a uns 660 metres d’altitud. La capella de Sant Miquel d’Aleny és un edifici rectangular, amb porta a migdia i campanar d’espadanya.
La Font esta situada en la plaça de l’església, es feta d’una lamina de pedra amb una aixeta polsador i l’aigua cau a una reixa a nivell del terra.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Us cal situar-vos al coll de Montalegre, ubicat al quilòmetre 6 de la carretera B-500 que uneix Mollet del Vallès amb Badalona. Cal seguir un camí cimentat i que va paral·lel a la carretera, al poc agafareu el camí dels frares. En la cantonada de la casa número 6 del mateix carrer cal baixar arran de la tanca de la casa, de fet en moltes ocasions esta molt envoltat de vegetació, a uns 150 metres més avall, veureu la Font – Mina.
A l’entrada de la mateixa mina, a mà esquerra, queda la font, amb un tub de ferro galvanitzat que recull l’aigua
i l’aboca a una pica rectangular d’obra que descansa directament a terra.
L’aigua va a una bassa circular que hi ha davant de la font, d’uns cinc metres de diàmetre.
Per a més informació, us passo aquest interessant article sobre la Mina:
Era una Mina molt abundant, però la sequera en algues ocasions ha fet que és seques.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Randy, F.J. Aranda
Els 3 Platans de Cal Suanya es poden visitar tot arribant per el camí agrícola de Manresa a Monistrolet de Rajadell o be, per anar direcció a Castellfollit del Boix.
Una vegada heu arribat al pont de la riera de Rejadell, estan a l’altra costat i a l’esquerra, front als Pins que us vaig presentar el dia 3 de Maig de 2025.
Son 3 Plàtans, amb un tronc gruixut i molt allargat cap a munt.
Les seves branques, al no ser tallades, també, són extremadament altes.
Podem contemplar que fan competència amb altres arbres, com els Pins en aquest bonica zona natural.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Al municipi de Les Masies de Roda i al limit de Roda de Ter. (Osona), damunt d’un meandre del riu Ter, es troba el poblat ibèric-medieval de l’Esquerda.
Un bon indret per visitar que ja vam comentar al blog de “Terra, aigua i racons”: https://estimadaterra.wordpress.com/2025/02/23/lesquerda-restes-medievals-de-les-masies-de-roda-osona/
Ara volem parar atenció al recorregut botànic a partir dels cartells que ens parlen de la vegetació pròpiament mediterrània i de ribera que hi havia al voltant d’aquests poblats primitius i de la que es fa recerca des de 1990, relacionant el paisatge, amb les espècies vegetals i l’activitat humana.
El recorregut està format per un total de 13 senyals informatius i alguns conreus d’algunes espècies documentades.
El primer ens explica els conreus experimentals que es fan, dels cereals i lleguminoses que eren la base d’alimentació. Són espècies pràcticament extingides, però de les que s’han pogut recuperat algunes llavors que s’han trobat en sitges o en fruits carbonitzats.
El bosc natural de la contrada és la roureda, amb el roure martinenc com arbre predominant i altres com alzines i boixedes.
Als marges, les bardisses i altres arbustos de sotabosc que creixen quan la vegetació es degrada. A les esquerdes de roques i murs, amb algun grau d’humitat, algunes plantes amb flors com falgueres i líquens.
L’auró negre és un arbre propi d’aquest tipus de bosc, un arbre amb tronc ramificat molt aprofitat per a fer eines i per la construcció.
En ser un arbre de fulla caduca, quan arriba la tardor les seves fulles es tenyeixen
El recorregut continua observant conreus i arbres d’aquest tipus de bosc (roureda) i de ribera.
Podeu consultar un políptic que amplia aquesta informació: https://www.lesquerda.cat/images/stories/arxius/recorregut_botanic.pdf.
Text i Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Parc de Vallparadís és el parc central de Terrassa. Comprèn la vall dels torrents de Vallparadís i Monner i creua la ciutat de nord a sud.
Amb una extensió de 395.500 m² (any 2011) incloent-hi el Parc del Nord, és un dels parcs urbans més extensos de Catalunya. Marca la línia divisòria entre els barris del Centre, el Segle XX, Can Palet, el Cementiri Vell, Vallparadís, l’Antic Poble de Sant Pere i Sant Pere Nord.
El Jardí de les Percepcions, el primer museu científic a l’aire lliure de l’Estat espanyol, amb escultures de Marc Boada on els ciutadans poden tocar, olorar i experimentar amb l’ús dels cinc sentits.
El museu conté escultures de Marc Boada Ferrer (Terrassa, 13 de novembre de 1963), divulgador científic. Resideix al Montseny des d’on dirigeix una organització difusora del coneixement científic, amb altre figures s’ha format el museu per a grans i petits…
El percebre i els efectes optics són un constat i motivació de visitar el Jardí.
Us passo la guia que ha estat pensada per a facilitar l’ús del Jardí de les Percepcions del Parc de Vallparadís.
Una atenta lectura de la introducció, que us ocuparà uns 10 minuts còmodament instal·lats o instal·lades en un banc, pot ser fonamental per a gaudir d’una agradable passejada pel Parc.
Us passo per accedir-hi :
Gaudiu del Parc i del Jardí de les Percepcions !!!
Recull de dades: Ajuntament de Terrassa i propi
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Fixa Técnica:
Autor : Longás Mayayo, Jordi
COSSETANIA (2025)
ISBN : 9788413564531
Any de l’Edició: 2025
Preu: 24,60€
Resum:
UN SORPRENENT PROGRAMA D’EXCURSIONS PER EXPLORAR DE NORD A SUD EL LITORAL DEL PAÍS I DESCOBRIR LA BELLESA NATURAL MÉS PROPERA.
La diversitat de la costa catalana, amb els recuperats camins de ronda, i les serralades Litoral i Prelitoral ofereixen un seguit d’excursions genuïnament mediterrànies. A la vora del mar o amb el seu blau profund omplint l’horitzó, caminem entre ginestes, marfulls, pins i alzines.
Si des de les civilitzacions del neolític i els ibers els pobladors d’aquestes terres van trobar en aquestes muntanyes recer i recursos per sobreviure, ara nosaltres gaudim de l’oci trescant per les seves carenes i petites valls, gaudint d’uns paisatges que l’excursionisme tenia oblidats.
Recull del Llibre: Ramon Solé
Sant Pere de l’Arç o Sant Pesselaç, és una entitat de població del municipi de Calonge de Segarra, a la comarca de l’Anoia.
En mig d’una plana fèrtil hi ha un petit nucli format per l’església i un parell de carrers. Algunes de les cases han estat restaurades no fa gaires anys. També cal destacar un pedró–oratori i l’església romànica de Sant Pere de l’Arç. Darrerament s’ha millorat la comunicació a causa de l’asfaltatge de les carreteres adjacents.
Al costat d’un edifici hi ha un pou-cisterna.
L’aigua que recull es de la pluja gracies a uns llargs canalóns que estan situats a cada una vessant de la teulada,
i que va a parar a dins d’aquest Pou-cisterna.
Dades generals: Viquipèdia
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Dusfort (també anomenat Durfort) és una entitat de població i cap de municipi de Calonge de Segarra, a la comarca de l’Anoia.
Església de Santa Maria, d’origen romànic, està situada sobre el turó que domina el poble.
En un costat de la Plaça de l’església, a prop del Castell, hi ha la Font.
L’estructura es de pedra natural, amb aixeta polsador i una pica rodona. Darrera hi ha un petit seient amb vistes a les terres de la zona.
Dades generals: Viquipèdia
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Vallparadis sempre a portat molta aigua, antigament a principis del segle XX, donava aigua a molts dels horts allí existents.
Actualment, des del nord i fins trobar la Riera de Palau, podem trobar diferents Fonts,
com La del Tintorer, la de Santa Maria, la del Rossinyol, la del Puput, la de les Hortes dels Frares, la de l’Arrupit, entre alguna surgéncia més…
La Font de Serracanta va ser construïda a principis del segle XX en galeria i cambra a la vessant del Torrent de Vallparadis té el cognom de la família propietària dels terrenys, els Serracanta.
Actualment, no es pot accedir lliurament, esta tancada per una reixa. Es podria demanar a l’Oficina del Parc la visita…
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Molts són el grans arbres en diferents espais de Valldoreix.
Avui ens situarem en el Passeig del Bosc de Valldoreix de Sant Cugat del Vallès.
Es un bosc, ara com ara, lliure de xalets, amb pins que tenen un tronc molt allargat i gros.
Caldria preservar-los i protegir-los mantenint com una zona verda en aquest sector de Valldoreix.
Recull de dades: Viquipèdia
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 