La Font del mas Brucardes està a uns 200 metres de la masia, a tocar del cingle, en la Urbanització Vista Alegre de les Brucardes de Sant Fruitós de Bages.
S’arriba pel carrer de la Font, tot baixant unes escales.
Historia:
Malgrat que els elements constructius que conformen la font són de factura moderna, segurament de principis del segle XX, l’existència d’aquesta font es coneix des de l’Edat Mitjana.
Així, són nombroses les referències documentals que parlen del camí que du a la font del mas Brocard, en referència a aquesta font.
Ja des del 1341 apareix anomenada. SALVADÓ (2003:637).
Sens dubte es va tractar d’una de les fonts més anomenades del terme.
També se la coneix com La Font Tolega.
Es tracta d’una petita porció de terreny explanada, que fou aprofitada com a espai de lleure aprofitant la presència d’una deu d’aigua.
Com a element constructiu que conforma el conjunt de la font, es troba en primer lloc un conjunt de graons que permeten el descens fins a la zona de la font.
Al final de les escales, a la roca, ha estat excavada una petita clivella, que ha estat recoberta interior i exteriorment per lloses de pedra, dins de la qual es troba el brollador.
Aquesta clivella ha estat rematada a la part superior per un arc de mig punt, reforçat amb carreus irregulars units amb morter.
Uns metres per sota del brollador de la font, a l’espai del costat en direcció al cingle, s’aprecien les restes d’una bassa quadrangular construïda en pedra.
Al cantó de ponent de la basa sorgeix un brollador que condueix l’aigua fins a una pica rectangular feta amb pedra, i que segurament devia servir per abeurar bestiar.
Sobre la font, hi ha varis Lledoners, que proporcionen ombra a l’estiu. Disposa d’una font d’aigua de xarxa.
Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.
Aquest Ceiba està situada en la Plaça o rotonda de Blas Infante de L’Hospitalet de Llobregat.
La Ceiba, està plantada des de l’any 2003, és un arbre amb tronc bombat i espinós, ens recorda a un baobab, te espines en el seu tronc.
Es tracta d’una gran ceiba o “palo borracho” de flors grogues, originària d’América del sud, com Paraguay, Argentina, Bolivia, Perú, i s’ha aclimatat molt be.
Per anar a la Pedrera de Torre Negra, cal situar-se a la Rambla de can Bell,
allí agafar el camí de la Pedrera, esta indicat per cartells,
Aquest camí fa una àziga saga, i passa a ser un camí estret però suficient per un cotxe,
a poca distancia esta a l’esquerra la Pedrera de Torre Negre.
No es massa gran, va ser molt valorada en la seva època per la seva extracció.
Es actualment una zona de gran interès geològic i ambiental.
No es pot fer escalada, es prohibit. I pel perill de caiguda de rocs.
La zona esta molt plena de vegetació, hi ha algun petit lloc que també si va explotar com a pedrera.
Des d’aquest punt, podem seguir fins la Font de l’Ermetà, o podem anar fins la Font de Sant Vicenç i de les restes de l’ermita, o visitar el Pi del Xandri.
La Font del Dr. Santmartí, està situada en la cruïlla del Passeig de Mossèn Cinto Verdaguer amb l’avinguda de Jaume Balmes de Sant Julià de Vilatorta.
Historia:
La font fou construïda l’any 1987, en honor al doctor Joan Sanmartí Casabayó, que fou alcalde de Sant Julià entre els anys 1965 i 1974.
Es tracta d’una font pública construïda l’any 1987 en homenatge a Joan Sanmartí i Casabayó, metge, i alcalde de Sant Julià de Vilatorta entre els anys 1965 i 1974.
És construïda sobre una base de planta quadrada, feta amb grans lloses de pedra, sobre la que s’assenta l’estructura de la font.
L’aigua surt per dos sortidors, un situat a la part del davant i l’altre a la part posterior, per un bonó de cop i cau a una pica rectangular de pedra. A l’extrem superior duu la inscripció: “FONT DEL DR SANMARTÍ”.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Aquets any, gracies a les pluges de finals de la primavera i principis de l’estiu, s’ha creat en molt llocs de terrassa, petits espais amb molta vegetació diversa, amb plantes i flors silvestres, que en un principi no s’ha volgut tallar,
En algun d’aquests espais coincideix on hi ha Hotels d’insectes i troncs d’arbres morts,
això fa que proliferin els insectes i altres animals petits, creant-se una biodiversitat destacada.
Un d’aquests espais, esta en l’avinguda 22 de juliol aproximat al numero 414 de Terrassa.
Foment de la Biodiversitat:
Perjudicis i beneficis:
L’hotel de insectes, en cada apartat, hi podent viure diferents insectes, tal com s’indica en el dibuix:
En Terrassa, podem veure un destacat nombre d’Hotel de insectes, en petits espais i en rotondes en la via publica.
S’accedeix al Parc, per la Rambla del Castell, s/n, just a la cruïlla de les carreteres de Vilalleons i de Sant Hilari a l’entrada de Sant Julià de Vilatorta,
també, des de dins de la població, pel carrer de la font.
El parc de les Set Fonts va ser construït per Miquel Pallàs al 1933,
es va construir gràcies a les aportacions que van fer diverses famílies del poble,
on hi havia la Font Noguera, es creu que els seus orígens es poden remuntar al 1723…
Per aquella època, comptava amb cinc brocs en el mateix mur actual,
es van afegir dos brocs més a la construcció del parc,
que es va posar el nom de Parc de les Set Fonts.
Era una zona on les dones del pobla rentaven la roba, havien dos safareigs.
Al costat de les fonts hi passa el torrent de Sant Julià, que va ser soterrat el 1964,
actualment discorre per sota el parc a traves d’una canal i surt a l’exterior al poc de sortir del parc, passada la Font de Sant Felix.
A les proximitats de la font hi ha un lledoner centenari, que es manté de l’espai original.
A la llarg del Parc, són nombrosos els arbres i de diferents tipus.
Són valuosos els elements construïts amb pedra treballada, com els bancs i ornaments, la Taula Rodona, la Font del Peix, que té forma d’espiral, una glorieta circular, i l’estanyol.
Durant l’any i sobre tot durant l’estiu, es celebrant activitats musicals o concerts en aquest espai.
El parc compta amb una zona de pícnic, una zona infantil, un bar-restaurant i el punt d’informació de l’espai natural Guilleries-Savassona.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 