Avui destaquem : La Font de Santa Llúcia de Sobremunt

Publicat el per
Respon

Per anar a La Font de Santa Llúcia, cal agafar una pista que surt de la carretera BV. 4607, punt quilomètric 0’700 i seguir uns dos kilòmetres,

La font de Santa Llúcia està situada uns 150 metres a l’oest de Santa Llúcia de Sobremunt, sota un dels camps que s’estén a l’oest de l’església.

La font està formada per un espai delimitat al fons i als laterals per murs de maçoneria de pedra gran amb poc morter coronats amb lloses.

A l’interior de l’espai hi ha unes escales de pedra que condueixen a la font, on sobresurt a la part baixa una aixeta metàl·lica.

A l’esquerra de l’aixeta hi ha una petita obertura tancada amb porta metàl·lica

i més amunt es troba una segona obertura tancada amb porta metàl·lica, en aquest cas quadrada i de majors dimensions.

En moltes ocasions, la seva part inferior esta plena d’aigua, per tant no es veu ni l’aixeta i la petita portella.

Recull de dades: Viquipèdia, Diba. i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies  i Col-laborador: Albert Blanch

Arbres – L’Alzina del camí al Mas de Sant Jaume d’Olesa de Montserrat

Publicat el per
Respon

Cal deixar la carretera B-120 a l’altura de Ribes Blaves, i prendrà la carretera a la Urbanització de Ribes Blaves i,

desviar-se pel camí al Mas i ermita de Sant Jaume.

A poca distancia i a peu del camí hi ha la destacada Alzina.

Es una alzina en bon estant, però està molt inclinada que en el temps podria caure.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col·laboradora: Loli Parraga

La Bassa pel bestia de Baulenes de Les Masies de Voltregà

Publicat el per
Respon

La Bassa de Baulenes, esta a situada al costat del camí de Santa Llúcia a Sant Martí Xic, a l’altura de la pròpia masia de Baulenes.

Es considera la bassa d’aigua de pluja més gran de les rodalies.

Utilitzada per abeurar el bestia, generalment per vaques.

Està ben conservada i l’aigua es neta d’objectes.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col-laboració : Albert Blanch

Avui visitem: La Font – Bassot de Baulenes de Les Masies de Voltregà

Publicat el per
Respon

La Font-Bassot de Baulenes, esta a situada en la paret del camí de Santa Llúcia a Sant Martí Xic, a l’altura de la pròpia masia de Baulenes.

Es una construcció interior quadrada que recull l’aigua, con una petita cisterna. (Actualment és seca)

Va ser construïda a l’any 2017, per Rabionat – Cirera.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col-laboració : Albert Blanch

Bosses amb Brossa vegetal i altres al Bosc en Castellví de Rosanes

Publicat el per
2

Anàvem a Corbera de Llobregat des de Gelida per la carretera BV – 2425, abans d’arribar a la Creu d’Aragall (Urbanització) de Corbera de Llobregat,

ens vàrem parar on hi ha a l’esquerra una pista que fa una certa baixada,

allí vàrem veure una quantitat destacable de bosses, tirades  pel mig del camí indiscriminadament.

Les bossa en el seu interior tenien restes vegetals i altres residus i d’obres.

Es una vergonya que encara avui en dia, hi ha gent que s’estima portar o tira les runes o deixalles al bosc.

En lloc de portar-ho a la deixalleria o lloc apropiat.

En moltes ocasions, es porta per la vesprada o per la nit per no ser vist.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem: La Font de Santa Magdalena de Corbera de Llobregat

Publicat el per
Respon

La Font de Santa Magdalena està situada en el carrer Major, 9-12  de Corbera de Llobregat.

Historia:

  • Tot i que no hi ha referència documental de la seva construcció, hom pot consignar la seva reconstrucció durant la primera meitat del segle XX.
  • Va ser reconstruïda recentment per l’Ajuntament.

Font construïda amb pedra molera, sota la rampa de pujada a cal Teixidor, formant un refundit d’uns 1,50 m aproximadament respecte la llinda del carrer.

Al centre de l’espai hi ha la font, amb un frontal en forma d’arc de mig punt de maó massís i rajoles de color verd, amb dues jardineres enreixades a banda i banda, i dues petites jardineres més penjant del sostre.

El fons del conjunt és de pedra vermella, amb un rètol amb l’inscripció “Font de Santa Magdalena, 22.VII.1959”, sobre fusta.

Està il·luminada per dos fanals i un fluorescent.

També hi ha una petita placa commemorativa “Concurs de flors, 1er premi carrer Major, 1965”.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de can Servitge de Rajadell

Publicat el per
Respon

Pou de can Servitge esta situat en la urbanització de Can Servitge o Vallformosa, a uns 90 m al NO de can Servitge. A sobre d’un camp de futbol en el municipi de Rajadell.

Historia:

  • Els habitants de la zona sempre han vist el pou tal com és ara.
  • Deu ser una obra del segle XIX o de començaments del XX.
  • Els veïns de la urbanització de can Servitge han utilitzat el lloc per fer-hi festes, balls i de camp de futbol.

Pou de petites dimensions amb un barracó i un porxo adossat.El barracó és de planta quadrada, amb coberta a doble vessant.

Està fet amb carreus de forma més o menys poligonal. La façana principal és al costat de migdia, i presenta una porta i dues obertures situades al frontó, emmarcades amb maó i decorades amb trencaaigües.

El porxo és de planta hexagonal. La coberta, de teules, esta sostinguda per sis columnes de maó amb capitells (quadrats), també de maó. El paviment es de rajoles rectangulars de ceràmica. L’estructura de fusta que suporta les teules es conserva raonablement.

En un angle hi ha el pou propiament dit, de forma cilíndrica, amb una obertura frontal tancada amb una trapa de fusta. La construcció esta assentada sobre una espècie de podi de pedra, amb una escala d’accés lateral.

Observacions:

Element molt original del paisatge rural, simple, arquitectònicament molt reeixit. A la banda est s’obre un espai cimentat, sobre l’esplanada, que s’utilitzava per a festes i celebracions. El 2020 presenta un estat d’abandó però al febrer de 2021 es constaten treballs de rehabilitació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- Diba i propi.

Autoria de la fitxa: PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de la Caterina de Santa Eulàlia de Ronçana

Publicat el per
Respon

La Font de la Caterina està en el Barri del Rieral,al costat de llevant del riu Tenes, poc més avall de la resclosa de la Casa Vella.

Unes escales ajuden a baixar fins la mateixa font, disposa d’una barana.

Va ser construïda cap l’any 1950, per calmar la set dels pagesos que cuidaven els camps d’avellaners.

Fou construïda per l’Esteve Tura i Joan Molins de can Ribafort.

Li posaren el nom de Caterina tal com es deia la mare de l’Esteve.

Una important riada en l’any 1994 se la va emportar i, en part sepultar.

Fotografia : Font Caterina de 1982 de J. Ciurans

Durant l’any 2019, gracies en Josep Molins i Josep Ciurans la van fer de nou, tal com actualment està.

Hi ha poc espai en la font, donat que esta molt a prop del riu Tenes.

Actualment esta seca, tenint en conta que era  d’un gran volum d’aigua i,

considerada una de les més bones de Santa Eulalia de Ronçana.

Text: Pere Ciurans

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col-laborador: Pere Ciurans

Arbres- L’Alzina doble de l’estació de tren de Rajadell

Publicat el per
Respon

L’Alzina que ens referim esta situada en el carrer del costat de l’estació del tren, el terreny està un xic enlairat.

Esta formada per dos troncs units en la mateixa soca, gruixuts i,

amb branques llargues i semblen en el seu conjunt molt saludable.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui coneixerem: La Font de la Vila de Corbera de Llobregat

Publicat el per
Respon

La Font de la Vila està situada en el carrer Canigó, 21-23 de Corbera de Llobregat.

Historia:

  • Constitueix la font més antiga de la part alta de Corbera de Llobregat.
  • L’aigua que hi brolla prové del Coll del Portell (550 m), del peu del Puig d’Agulles (652 m) i del roc Forrellac (612 m).
  • La inscripció que hi figura és la següent:«Font de la villa corberi: aquesta aigua fresca i bona brolla de les roques calines del puig d’Agulles, coll del Portell i roc de Forellac a 612 mts del nivell del mar. Portada a Corbera perquè puguem fruir de les seves cualitats inmillorables, no n’hem de fer mal ús. Bebeu-ne a cort ple. No l’estalvieu però no la mateu. Gràcies.».
  • La font actual seria una reconstrucció de l’any 1957 d’una més antiga.

Font amb un frontal de pedra calissa acabat en punt rodó que fa de marc a unes majòliques on es descriu l’origen de la deu; al començament del text hi ha el títol “Font de la vila” i l’antic escut de Corbera, amb el castell, l’escala i el corb.

Observacions:

Les rajoles són una reproducció de les originals, substituïdes pel seu mal estat.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero