Àrea d’estada de can n’Oriol de Rubí

Ca n’Oriol és un barri situat al nord-est del municipi de Rubí, al Vallès Occidental i rep el seu nom a partir de la històrica Masia de Ca n’Oriol,

on s’arriba pel camí de can n’Oriol.

Front mateix de l’antiga masia, ara és un col·legi, hi ha adaptat l’Àrea d’estada de can n’Oriol.

Esta entre la casa i l’antiga Era, on havien els camps i el bosc,

es una zona amb arbres que donen ombra, que s’agraeix a l’estiu.

Hi ha un nombre important de taules amb seient de fusta per fer un àpat o descansar-hi.

A les seves rodalies hi han aparells per fer gimnàs pels adults,

i activitats esportives.

Un espai ideal per passar unes hores en família o amics al costat mateix de la població de Rubí.

De fet el Parc de Ca n’Oriol és un espai amb una superfície total d’unes 3 hectàrees.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Roure gros dels Alous de Sant Cugat (Vallès Occidental)

Roure gros de l’estany dels Alous esta dins del bosc de l’estany del Alous de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • El Quercus x cerrioides és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània.
  • El nom comú en català és roure català. 
  • Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i cerrioides vol dir que és similar a Quercus cerris.
  • L’arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d’alçada.
  • Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d’ample.

L’estany dels Alous era una antiga argilera situada en aquesta zona, on es va trobar una veta d’aigua a la dècada de 1970. En quedar abandonada l’extracció d’argila, s’ha convertit en un espai natural. El roure gros de l’estany dels Alous és un roure cerrioide, de la família de les fagàcies.

Segons dades de l’any 2017, l’alçada de l’arbre en aquell moment era de 15 metres, tenia dos braços, i la capçada feia 14,9 metres i era de forma ovoidal. El perímetre de la soca era d’1,9 metres i del tronc, 2 metres.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultura – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Riera de la Vall de Fonollosa

El Torrent de Fonollosatambé anomenat riera de Fonollosa és un afluent per la banda dreta del riu Cardener. Al seu curs inferior enllà del municipi de Fals pren el nom de riera de Fals.

Travessa íntegrament la comarca del Bages. Té una llargada d’uns 30 km, amb un recorregut de nord-oest a sud-est fins a arribar a Fonollosa; i d’oest a est des d’aquesta població fins a la desembocadura al Cardener, dins el terme municipal de Sant Joan de Vilatorrada. Bona part segueix el curs de la BV-3008.

Neix a la Serra de Castelltallat (Sant Mateu de Bages) de la unió de diversos torrents i al llarg del seu recorregut, que és paral·lel i pròxim al de la riera de Rajadell, rep els torrents anomenats de la Valldel Màrtirde Cererols i de Perejutge.

Al seu pas per Fonollosa forma uns cingles de fins a tres-cents metres de fondària que s’allarguen durant uns deu km. A Sant Joan de Vilatorrada rega un interessant bosc de ribera de caducifolis on destaca l’àlber, el freixe de fulla petita, el pollancre i el salze.

El cabal és poc important i irregular, ja les precipitacions a la conca mai no superen els 600 litres per metre quadrat anuals, amb una secada estival acusada.

El 2005, l’aigua era de qualitat dolenta pel vessament de les aigües residuals de Fonollosa sense qualsevol tractament. En aquest 20 anys que han passat es aigua molt millor.

Es tracta com es veu d’una obaga de gran extensió, densament ocupada per un bosc bàsicament de pinassa i alzina.

L’interès d’aquesta zona com a patrimoni natural, és per la frondositat del bosc, especialment al cantó de migdia de la Vall, radica per ser una de les zones boscoses més ben conservades del municipi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font dels Pins de Fonollosa

Per visitar la Font dels Pins, cal seguir des del Mas Massana, el GR que du al Collbaix,

a uns 800 m de la casa, dins del municipi de Fonollosa.

Petita font ubicada en les immediacions del mas Massana, enmig d’un bosc de pins.

Com a element edificat es tracta d’un petit brollador construït arran de terra sobre una petita bassa de formigó que recull d’aigua del brollador i desguassa en una petita canalització.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Raquel Valdenebro Manrique

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Desmai d’Aguilar de Segarra

El desmaisalze ploraner (en rossellonès: salze ploraire/plorós/plorant), o simplement plorador o plorairesalze sepulcral.

Arriba a fer de 20 a 25 m d’alt. Creix de pressa, però és de curta vida. Les fulles estan disposades en espiral, són estretes, serrades i de color verd clar; fan de 4 a 16 cm de llarg i de 0,5 a 2 cm d’ample. Les flors estan disposades en aments i és una planta dioica, és a dir, amb sexes separats en peus diferents.

Des de l’Ajuntament seguirem la carretera BV-3009, un cop que passem les Piscines, a la dreta hi ha un camí que porta a cal Joan,  en pocs metres ens porta al Desmai.

Es un arbre alt, tronc gruixut i nombroses branques que en la primavera i l’estiu destaca de la resta d’arbres del bosc.

Recull de dades del Arbre: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon  Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pícnic del bosc prop de Castellarnau de Sabadell

Si accedim al barri de Castellarnau de Sabadell per l’Avinguda de la Pau, sobre el número 105, trobarem un Pícnic.

Està situat al costat de l’avinguda, en una zona forestal o zona verda de bosc, lliure d’edificis,

on hi ha el Torrent del Pont del Berardo i a prop del Parc Agrari de Sabadell

Aquest Pícnic esta repartit entre dos espais planers i propers,

que disposen de taules i seients

amb papereres per mantindré net l’espai.

També n’hi ha dues fonts de xarxa urbana, en forma de pedra, però, avui en dia, no tenen aixeta… ni raja aigua.

Cal destacar la bellesa dels pins del seu entorn, tant alts que donen bona ombra a l’espai natural,

Les alzines són molt més petites, però fan una bona combinació.

Un cartell ens detalla la fauna més representativa existent en aquest bosc del Parc Agrari.

Te al costat de l’avinguda de la Pau, suficient espai per a deixar aparcat el vehicle.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Bosc del Torrent Mitger de Ca n’Amat de Terrassa

Al Bosc del Torrent Mitger es una muntanya situada en la carretera de Rellinars a l’altra costat oposat a can Colomer.

També es conegut com a el Bosc de Can Cardús de les Orioles, que de fet es la seva propietat, entre els Barris de Poble Nou i de can Boada de Terrassa.

Es un bosc molt freqüentat per els veïns dels barris propers.

Podeu veure passejar gent amb el gos, fent una petita caminada, …a peu o amb bicicleta,

de fet, la gent que hi transita es de totes les edats, sobre tot els dies festius.

El bosc es bàsicament de pins, però hi podeu veure alguns roures i alzines.

Es pot gaudir del sol i/o l’ombra, segon el que vulgueu.

També en punts concrets veureu un bon paisatge, com el massís de Sant Llorens de Munt, els terrenys de les antigues bòbiles, com la de can Colomer…

I altres panoràmiques de més lluny, com del baix Llobregat.

En definitiva, un Bosc per passar-hi una bona estona a prop de la ciutat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – El Pi del carrer de Marià Benlliure de Terrassa

Aquest Pi esta situat a tocar al bosc del carrer de Marià Benlliure amb carrer de Terque de Terrassa.

Es un Pi pinyer que destaca per tenir un tronc gruixut amb branques considerables i allargades, .

amb una copa ven arrodonida i densa de fulles.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Mirador de bosc alt de Terrassa

Al Mirador del bosc alt, s’arriba pel camí de Can Boada, fins l’IES Torre del Palau en el barri de can Boada del Pi de Terrassa,

Una vegada passat pel costat dels dipòsits d’aigua de subministrament a la ciutat, arribareu a l’aparcament del IES.

darrera d’aquest esta el mirador en la part més elevada, que ens dona una visió general de la ciutat de Terrassa.

Entre L’IES. i El Mirador veureu la formació de l’Aimerides,

Ja li vàrem dedicar un article l’any 2024 a aquesta curiosa formació.

Les vistes de Terrassa des d’aquest mirador són molt generals de la majoria del barris, monuments i altres.

Es un mirador molt fàcil d’arribar-hi per gaudir en un dia clar de vistes genials, ah !!! millor que porteu prismàtics .

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pantà de Sobremunt a Sobremunt

Aquest pantà o embassament esta a sota del petit poble de Sobremunt, a tocar del Torrent del Muntaner.

Te una estructura de forma casi quadrada.

No es pot considerar que pugui contenir un gran cabal d’aigua.

A l’estar a una certa altura i al no tindre afluents d’aigua, com a torrents o rieres, es fa més difícil omplir-lo, més en èpoques llargues de sequera.

Es va construir per tindre recursos d’aigua per les necessitats de Sobremunt.

Te una destacada sortida o desguàs de formigó.

Forma una petita vall tot rodejada de bonic bosc.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero