A Constantí es conserven restes de muralla de tàpia amb cantoneres de pedra picada. Moltes de les cases de l’antiga vila closa s’han excavat a la muralla, des de la qual s’hi accedeix. Les parts més elevades de la muralla solen estar revestides de morter.
Una de les parts més interessants és la que es troba al carrer de Sant Pere, amb un llamp de mur i una torre; han estat recentment restaurats.
La Font de les Muralles, esta situada en el carrer de Sant Pere, curiosament entre el mur de la muralla i una casa,
i front de l’antic Safareig del poble.
L’aigua surt de la part inferior de la paret per varis brocs, ara inexistents i no hi surt actualment aigua.
Us cal sortir des de Ribes de Freser per la carretera GIV -4714 direcció al petit poble de Campelles, i necessitareu desviar-vos per la GIV-4714, una vegada al poc de passar per la Casa de Terrata, seguiu a l’esquerra per una pista fins La Baell.
A sota de la casa hi ha la Font, l’abeurador a la dreta i a l’esquerra el safareig.
Actualment, esta tot sec. L’aigua és per les necessitats de la finca i la casa.
Per anar a la Font de Casa nova de Dalt, cal sortir de la masia de Serratosa, per la pista que puja fins la Roca Coralina i el mirador del Grau de Serratosa amb amplies vistes del municipi, i que us vaig fer un article fa uns dies. Seguiu la pista fins girar per un camí que us portaria a Sant Martí Xic, allí mateix hi ha el Pi de les Tres Branques.
En aquest punt cal baixar per la pista de la dreta, fins arribar a les runes de la masia de Casa Nova de Dalt.
Allí cal retrocedir per un camí que va fent un cert descens,
fins arribar a la font, de fet són tres fonts independents entre si.
Destaca l’alzina caiguda sobre la bassa casi rodona, l’arbre es manté viu.
La Bassa sempre disposa d’aigua,
Al seu costat hi ha pròpiament la Font, ara seca.
Es com una cisterna que te un tap amb una petita cadena per assegurar l’aigua.
Disposa de dos desguassos en la seva part superior.
Mes a l’esquerra hi ha una caseta és de fet una Font de Bassal, al fons és on brolla l’aigua.
Quan està ple sobreïx i desaigua a la bassa.
La tercera font, està a un costat de la mateixa bassa, que ha vegades queda inunda de d’aigua i per tant no es pot accedir-hi.
La Font disposa d’una taula rectangular amb un banc fet de fustes.
Al costat de la Caseta-Font, també hi ha una pedra que pot fer les funcions de seient, que ens recorda a una vella pica petita.
Un cartell, ens recorda el nom de la font o les fonts, i diu: Restaurada en 2011, pels que estimen la natura. Cirera – Rabionet.
Actualment, també esta en restauració…
Es un espai ple de natura, que es molt freqüentat per excursionistes i gent amb bicicleta, donat que hi passen el GR-3 i el PR-C-49.
El Parc o Jardí de les Palmeres està situat entre els carrers de Raval i del Carme de Corbera de Llobregat.
Abans de ser municipals, els jardins pertanyien a la finca coneguda com a cal Suís.
Antigament havien estat denominats com a «Jardins de Cal Suís».
El 1986 l’Ajuntament de Corbera va comprar els terrenys, la casa va ser enderrocada a causa d’un expedient de ruïna i es va acabar d’eliminar totalment mitjançant l’execució del projecte d’urbanització el 1988.
El 1987 van ser inaugurats els jardins rehabilitats i munipalitzats.
Es conserven diferents elements ornamentals provinents de l’antiga finca.
Jardí urbà o parc amb característiques entre clàssic i romàntic.
Disposa de tres accessos: pel carrer Raval, pel carrer del Carme i per la prolongació del carrer del Carme.
Té un considerable desnivell que se salva mitjançant camins en pendent.
Conté un mirador format per un espai circular amb baranes i
columnes dòriques que sostenen una cúpula revestida de teules de ceràmica esmaltada.
Hi ha abundant vegetació, amb les següents espècies:
Palmeres (phoenix canariensis, phoenix dactilifera, washingtonia filifera), coníferes (abies masjoarmi, cedre de l’Himàlaia o cedrus deodara, cupressus maccrocarpa, xiprer de lambert, pinus pinea, taxus baccata), fulla persistent (eucaliptus globulus, quercus ilex, ilex aquifolium) i fulla caduca (acer negundo, alnus glutinosa, catalpa bignonioides, cercis siliquastemun), entre d’altres.
També té un petit escenari que permet la celebració de diferents tipus d’espectacles,
i un espai habilitat pels jocs infantils.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro
Aquesta Font, esta ubicada en la paret d’una casa del carrer Vicens Perelló de Gelida.
La Font esta emmarcada en tres cossos rectangulars i adornats amb rajoles de color groc i algunes de verd. Al centre hi ha una aixeta de polsador, on l’aigua de xarxa pública cau a una pica.
Per anar a la Sènia, cal deixar la carretera BV-2127 i agafar la pista que porta a Les Graus ( masia rural), a l’arribar a la altura i a la dreta dues cases, veureu a l’esquerra, un camí que us portaria a la Riera de Viloví, un cartell indica on trobareu la font d’en Rovira.( descrita en aquest bloc, no us cal baixar)
La Sènia esta on teniu la casa de la dreta poc abans del encreuament de camins.
Es una de les més completes i ben conservades del municipi, on podeu veure tot el seu engranatge i estructura.
Per seguretat la seva portella esta tancada amb una reixa.
Des de la urbanització de Can Santeugini, del final del carrer Francolí surt un camí a l’esquerra que baixa a uns horts on allí esta La Mina de Santeugini de Castellbisbal.
Es desconeix l’origen de la mina, però per la proximitat a la casa de Can Santeugini caldria pensar que es tracta d’un element relacionat amb aquesta, destinat a subministrar d’aigua la casa i els ramats.
Podria tenir els seus antecedents entre finals del XVIII i el XIX.
Mina d’aigua excavada al vessant de la muntanya, entre el mas Can Nicolau de Baix i les primeres cases de la urbanització Can Santeugini.
La mina s’obre amb un túnel d’uns 20 m de profunditat excavat directament a la roca.
La mida mitjana de la via és d’un metre setanta d’alçada per setanta d’amplada.
La boca exterior de la mina es cobreix amb una construcció consistent en una habitacle aixecat en mur de mamposteria barrejat amb maó, que es cobreix amb una volta falsa.
L’obertura d’accés la forma una arcada rebaixada i es protegeix amb una reixa de ferro posada recentment com a mesura de seguretat.
Seguint el curs del túnel de la mina s’aprecia un rec a nivell de terra que desguassa en dues basses o safareig quadrangulars de ciment.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La casa del Sequiaire (o del Guarda) es situada al costat de la carretera BV- 4511 en el seu pas per Santpedor.
situada a l’esquerra del curs d’aigua i al costat de la planta de tractament de Santpedor és una de les tres construccions que podem trobar al llarg del canal, destinades originàriament a allotjar l’encarregat de la vigilància de la Sèquia en aquell tram.
Es tracta d’un edifici recentment restaurat, de planta baixa, dos pisos i amb coberta a doble vessant, punt de partida des d’on es podia controlar el curs de l’aigua.
Hi ha un escut amb la data 1882.
Des d’aquest punt i en un lateral de la casa, es pot desviar l’aigua al torrent del Riu d’Or.
En aquestes cases és on vivien els sequiers o sequiaires, que són les persones encarregades del manteniment de la Sèquia.
La Sèquia necessita un manteniment constant. Diàriament els sequiaires la ressegueixen de cap a cap.
La seva feina és vetllar perquè els ponts estiguin en bon estat i reparar els murs que s’ensorren.
Dues vegades a l’any es neteja el fang del fons. Per realitzar aquesta operació cal buidar la Sèquia per trams.
Recull de dades: Ajuntament de Santpedor, La Sèquia i altres.
Casa de les voltes es considerada una de les cases més antigues de Piera que es manté dempeus, és sens dubte la més emblemàtica del Raval.
Tot i que el Raval Jussà no estava emmurallat, aquesta casa servia de portal d’entrada a la vila. Formava part del barri de les Cases sobre el Pont, una petita barriada fortificada i arrenglerada a costat de la riera Guinovarda.
El que la fa singular és la planta baixa porxada que comunica el carrer amb la riera, on es troben el safareig i l’antiga font de l’Abeurador, conjunt restaurat i inaugurat el 1932 pel president Macià i el conseller Gassol.
Disposa de tres arcs, dos d’ogivals (gòtics) i un de punt rodó (romànic),
que permeten situar-ne la construcció al segle XIII, durant el període de transició entre els dos estils.
Fa cent anys, la barriada del raval o barri dels gats, era un lloc mes important de Piera, a prop hi ha l’Església en el Sant Crist i el Castell,
per axó, es va construir el safareig i l’abeurador.
Donat que mancava en moltes casa l’aigua necessària, va ser molt celebrat per tots,
tenia la finalitat de fer la bugada i poder agafar aigua per les cases.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 