El Museu d’Art del Bolet esta al centre del nucli, a la plaça del Mercat i Camí de Berga de Montmajor.
Historia:
El Museu d’Art del Bolet s’ha creat recentment gràcies a la col·lecció donada per l’artista de Montmajor Josefina Vilajosana.
Hi ha més de dues-centes espècies exposades, amb diferents bolets de cada espècie, i realitzats a mà amb fang cuit.
La tècnica decorativa utilitzada fa que els bolets semblin peces autèntiques als que, fins i tot, s’ha afegit detalls naturals autèntics com terra i branques, imitant la textura autèntica dels bolets. Josefina Vilajosana, nascuda a Gargallà a can Gener de Tòlics, és coneguda arreu per l’originalitat de la seva obra, dominant perfectament la tècnica de la ceràmica.
El micòleg Lluc Escànez ha assessorat a la ceramista.
La col·lecció anirà augmentant a mida que l’artista acabi les peces en les que està treballant actualment.
El Museu es troba ubicat en les dependències de l’antic ajuntament de Montmajor, a la planta baixa, que va quedar sense ús l’any 1994 amb la construcció del nou edifici.
La façana exterior esquerra s’ha decorat amb un mural que representa unes mans que ens ensenyant uns bolets.
A la cantonada hi ha un bolet gegant de ferro que ocupa tota l’alçada de l’edifici, i es una Font.
A l’interior hi ha una sala en la que es projecta un audiovisual sobre la història de Montmajor i del seu mercat, els serveis, la recepció de visitants i una única sala d’exposicions a la que s’accedeix per dos passos de terra de vidre sota del qual hi ha una escenografia representant el sol del bosc amb bolets.
Les representacions ceràmiques de bolets es troben dins de vitrines i ambientats amb molsa, terra i branques, ordenats per espècies i amb un panell informatiu en cada vitrina. El pis es destinarà a magatzem o sales d’estudi i tallers en una segona fase de rehabilitació.
Observacions:
Disseny interior de Marcel Castella. Mural exterior pintat Àngel Gispert. Bolet de ferro: Jordi Puig. Per la inauguració es va fer un gegantó anomenat “Tocat del Bolet” realitzat per l’escultor de ca l’Escuder del Pujol de Planès.
Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba i propi
Autoria de la fitxa per a MPC.: Cortés Elía, Mª del Agua
La Font de Sant Salvador és una font propera al nucli d’Altadill al terme municipal de Sant Guim de Freixenet (Segarra),
bastida sota el pla de Sant Salvador en una zona d’arbres i matolls, a pocs metres de la façana lateral de l’ermita de Sant Salvador.
Per poder accedir a l’interior de la font, va fer falta obrir una rasa, quedant delimitat aquest espai d’accés a partir de dos murs laterals obrats en pedra seca que el terreny.
L’accés a l’interior de la font es fa a partir de l’estructura d’un quart de volta apuntada.
L’espai interior és de planta rectangular, coberta amb una volta apuntada que arrenca sobre uns petits murs, bastits damunt la cinglera de roca, i capçalera plana.
Finalment un brollador solcat a la mateixa roca, permet la sortida de l’aigua.
Presenta un parament paredat obrat amb pedra seca, així com pedra disposada amb cantells per obrar la volta apuntada.
Situada a tocar l’antiga N-II, entre el carrer de la Panadella i l’antic camí de Sant Guim.
La Panadella vol dir lloc de parada o d’aturada. Des d’antic el camí ral que unia Barcelona amb Madrid, posteriorment carretera Nacional i actual autovia, ha configurat la historia de Montmaneu.
La Font fou construïda al voltant de 1950 quan la Panadella començava a ser un lloc de serveis.
L’espai fou remodelat el setembre de l’any 2008.
Te una aixeta polsador en cada cara, l’aigua cau a una pica.
El nucli de la Fortesaes troba situat a ponent del terme de Sant Pere Sallavinera a 720 m d’altitud i va néixer a redós del primitiu castell fortificat. Actualment, el nucli està format per un conjunt de cases i petits carrers amb passatges coberts. D’entre les edificacions en destaca l’església parroquial de Sant Joan de la Fortesa.
En un costat d’un racó molt bonic i adossada a la paret de la casa esta la Font de Fortesa.
D’una roda de moldre, i en el seu centre hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica elevada del terra.
A les seves rodalies hi ha una taula i varis bancs i rocs grans per seure i fer un àpat o descansar.
El Parc Municipal esta en l’Avinguda Santiga, 2 de Santa Perpètua de Mogoda.
Historia:
A la dècada dels anys quaranta del segle XX es fa un projecte urbanístic important per als perpetuencs, que seria la construcció del parc Municipal.
L’abril del 1942 va fer-se la primera proposta i el projecte s’aprovà el 20 de juliol, amb la intenció de fomentar “la cultura física conveniente para la creación de una juventud sana, fuerte y apta para el engrandecimiento de la patria”.
També es pretenia sanejar així la riba de la riera a l’alçada de Grupo escolar, trasformada en un veritable abocador, i dotar al Frente de Juventudes d’un lloc adient per a les seves activitats. El projecte inicial preveia la construcció d’un frontó, un espai per atletisme, dues pistes de tennis, instal·lació per a fer carreres a peu i en bicileta i una biblioteca a l’extrem del parc.
En total l’obra havia de costar 71.087 pessetes, de les quals prop de 30.000 eren per a expropiacions. Aquell ambiciós projecte, però , s’aplicà considerablement retallat.
Les obres del parc Municipal van iniciar-se amb l’aplanament dels terrenys l’any 1946.
Malgrat estar en obres i expropiat, l’Ajuntament va permetre continuar treballant la terra als antics propietaris, ja que “con la escasez renuente de productos comestibles conviene aprovechar todos los recursos”.
Al novembre el consistori autoritzà aquests conreus un any més, atès que “por el momento no puede realizarse obra alguna en dicha parcela y que su cultivo constituye una aportación de alimentos en estos tiempos tan necesarios”. Malgreat això, una vegada aplanat el terreny van fer-se petits treballs de manteniment com arrencar herbes, regar arbres..
Les obres definitives van endegar-se el gener del 1947 i el parc va ser inaugurat uns mesos més tard.
El Parc Municipal es troba situat a l’Avinguda de Santiga i a ponent de la Riera de Caldes.
Deu el seu nom al fet de ser el primer parc recuperat per al municipi.
És una bonica i espessa pineda molt definida.
Presenta vàries escultures repartides per aquest espai.
És un espai de lleure per a petits i grans, amb pistes de petanca, una font,
una font ornamental que no raja sempre
i jocs per a la mainada.
El parc té una superfície de 10.137 m2.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa deMPC.: Goretti Vila i Fàbregas