La Font d’Emili Donadeu està en la Plaça d’Emili Donadeu de Sant Martí Sesgueioles.
Historia:
En una de les visites que va fer la família Donadeu al poble, del que n’eren fills i hi tenien, i encara tenen, la casa “Cal Donadeu”, no els hi va agradar la font que s’havia posat a la plaça Major. Els semblava senzilla i consideraven que no es corresponia a la categoria que un lloc tan cèntric mereixia.
Per aquest motiu, s’oferiren a regalar-ne una de nova que fos més adient. D’aquí l’origen de l’actual font.
Segons Juan Donadeu Luengo, Emili Donadeu Selva va fer portar l’aigua a Sant Martí amb la construcció de la font de pedra davant de l’església, va emigrar a principi del segle XX a l’Argentina.
En una època de gran desenvolupament a l’Argentina, Emili Donadeu va comprar, a la província de Santiago del Estero, un terreny de 5.800 km2, una superfície equivalent a la de la província de Girona, on va fer fortuna dedicant-se fonamentalment a l’explotació de fusta de quebratxo (quebracho de hebra dura), arbre originari d’Amèrica del Sud, molt apreciat per la seva fusta d’una gran duresa que, per aquesta característica, s’utilitzava per fer les travesses dels rails de la via fèrria.
El poble que es va crear porta el seu nom, Donadeu.
Segons el testimoni de la Conxita Grau, el dia que arribaven amb el tren tots els alumnes i mestres foren a rebre’ls a l’estació i la Sra. mestre li donà un escrit que va recitar “En nombre de mis compañeros i el mio propio les doy la mas cordial felicitación y enhorabuena” i li va entregà un ram de flors.
Per les Festes de Nadal encarregaren a la seva familia que ens portessin torrons per tots.
Font monumental esculpida en pedra sorrenca, situada a la plaça homònima, al centre del poble. Consta de tres parts: una base de planta lobulada allargada de quatre fulles, amb una pica d’aigua ovalada excavada a l’interior de les dues cares més llargues; sobre la base s’aixeca un pedestal prismàtic rectangular, flanquejat per dues grosses volutes i amb un broc als costats més llargs; el pedestal es corona amb un potent entaulament motllurat i decorat per la part inferior amb una línia de dentellons, damunt del qual hi ha col·locat, com element decoratiu, un cistell trenat i ple de fruites. En una de les cares del pedestal figura gravat el nom de “Font Donadeu”. Tot el conjunt descansa sobre un paviment que encercla a nivell del terra la font i que també pren el perímetre
de la base. PUIGVERT, VIDAL, LACUESTA (coord.), (2018-2019).
Observacions:
La Font Donadeu és un element urbà de filiació noucentista, inspirada en les formes clàssiques del barroc.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)
La Font del Metro esta situada en la Plaça d’Emili Donadeu de Sant Martí de Sesgaioles.
Historia:
Un cartell en la mateixa font, explica: “ ran de torrent, hi havia un pou i unes piques on hi portaven els animals a abeurar cada dia al migdia després del treball. Quan es van fer les obres de remodelació, el conjunt es va enderrocar.
Al seu lloc s’hi va construir la font actual que, per cert, no tenia nom.
Va ésser la Coloma, esposa del Vila, que fixant-se en les escales que havia de baixar cada vegada per anar a omplir la galleda, les va comparar amb les del metro de Barcelona. Això va quallar entre els vilatans i d’ací “La Font del Metro”.
Font urbana oberta per sota del nivell de circulació de la Plaça d’Emili Donadeu. S’hi accedeix per unes escales, la font queda enclotada i definida per tres murs de carreuons i dues banquetes de pedra. El broc es troba a la paret frontal segons es baixa per l’escala i l’aigua desguassa directament al torrent. Una barana tanca l’estructura de la font en tot el seu entorn.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)
Com a continuació a la Font d’ahir i molt a prop, esta la font de la Plaça del Castell, també es molt senzilla, adossada a una paret d’una casa, disposa d’una aixeta que cau l’aigua a una pica rectangular.
La Plaça de la Tulipa esta situada entre el carrer d’Orellana, carrer de la Traviata i carrer de Júpiter, al barri de can Rectoret de Barcelona. (En la Serra de Collserola).
No es massa gran, però destaca com a mirador dels barris de Vallvidrera i Les Planes.
Així com la Torre de Collserola i el Tibidabo.
Disposa d’algun banc, que es de agrair a l’hivern perquè es com una balconada al sol.
Hi ha un Pi destacat, amb tronc gruixut i 2 branques considerables i allargades cap amunt, junt amb altres arbres més petits i joves.
El Safareig de la Rectoria está al costat de la Plaça de l’Església – Barri de l’Església – a l’extrem de llevant del barri de l’Església, sota el temple de Sant Martí de Granera.
Historia:
Es tracta d’un dels dos safareigs públics que hi havia a Granera, juntament amb la bassa del Prat.
L’aigua de la bassa superior omplia el safareig inferior i també servia per regar els horts dels voltants.
Aquesta bassa era coneguda com el Viver.
Segons les informacions aportades pel sr. Pere Genescà, la pica de pedra que hi ha al costat de la bassa fou tallada d’una sola peça.
Estructura aïllada situada en una de les feixes de la banda de migdia del barri, sota l’església de Sant Martí i la Rectoria. Està formada per un bassa de planta rectangular i grans dimensions, bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada en filades i també irregularment, i lligada amb morter. Compta amb una pica rectangular de pedra adossada al mur de ponent, que compta amb un revestiment arrebossat força degradat.
En un nivell inferior, sota el mur de migdia de la bassa (que té una alçada considerable), hi ha adossat el safareig pròpiament dit. És de planta rectangular, bastit en pedra i amb la part superior inclinada per facilitar el rentat. També compta amb un revestiment lliscat a l’interior i una petita pica rectangular bastida en pedra i maons, adossada a l’extrem sud-oest del safareig. En l’actualitat, tant la bassa com el safareig, que estan connectats mitjançant una aixeta encastada al mur de migdia de la bassa, estan completament coberts de vegetació.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Adriana Geladó Prat
La Plaça de les Magnòlies esta entre el carrer d’Eugeni D’Ors, Ronda de Ponent i Avinguda de Josep Tarradellas de Terrassa.
Trobem un petit Hotel de insectes a tocar l’Avinguda de Josep Tarradellas. Els hotels d’insectes són espais que serveixen de refugi i d’alimentació a diverses espècies animals, sobre tot insectes. Poden ser restes d’arbres morts o bé estructures construïdes amb diferents materials com troncs foradats, pedres o pinyes, com el cas que us presento avui.
La Font es situada en una petita Plaça del Marquès, entre el carrer de Vic, carrer d’Escanyacans i el carrer Major de Caldes de Montbui.
Aquesta Font se la coneixia per la Font del Cargol, donat que había anys en rera, una escultura en forma de Cargol.
Podem llegir a Mapes de patrimoni Cultural la seva descripció:
Font d’aigua construïda sobre una base quadra feta en un sol bloc de pedra d’esmolar, per damunt de la qual s’ha aixecat un pedestal de forma trocoïdal, acabat amb una llosa motllurada que fa de coberta. Damunt d’ella hi ha la figura d’un cargol esculpit en un bloc de pedra granítica, amb el cap aixecat i la closca amb incisos. No té banyes. L’aigua raja polsant el botó d’una aixeta de bronze collada al pedestal. Per sota d’aquesta, a trenta-cinc centímetres, hi ha la pica on cau l’aigua feta en un sol bloc de pedra d’esmolar; aquesta és de planta rodona, adossada a la paret. La font es troba en una placeta amb el terra realitzat amb lloses planes irregulars de pedra d’esmolar.
La Font va ser remodelada per Escola Taller d’Art “ Manolo Hugué”, l’any 2014. Us passo dades de la seva inauguració, de somvallès.cat :
La Plaça de la Cooperativa esta situada entre el carrer de Lluis Puig i Matas, carrer d’Amadeu de Savoia, carrer del Torrent i carrer de Miguel Angel de Terrassa.
Es una petita zona verda amb una diversitat d’arbres i no de masses plantes.
A l’allarg de la Plaça hi trobem bancs de fusta o de pedra, papereres,
així com alguns jocs per a nens i nenes petits.
No fa masses anys, l’Ajuntament va incorporar a la plaça, aparells de gimnàstica i taula de ping-pong, i va instal·lar-hi un gronxador adaptat, per a gent gran.
Curiosament hi trobarem un cartell apel·lant les normes de convivència ciutadana.