Consta de dos nuclis: un a la parta alta i el Pla, conegut també per el Llano. El barri té dues escoles públiques, una biblioteca, un centre cívic, l’Església de Sant Roc…
Sota el barri hi ha l’horta del Fruiterar (o de Can Puiggener), com també diverses fonts, com la dels Gitanos o la de la Conquena.
La Clota, que s’iniciava sota la muralla o mur de can Puiggener, que avui sols queda una gran explanada, arribava fins a la riba del Ripoll,
i era limitada al nord pel camí del molí de l’Amat, en un espai enclotat en forma de semicercle.
El nom de la Clota es troba documentat des de l’any 1516 i ha perdurat fins avui.
Al llarg del temps, aquest espai ha tingut diversos usos, des d’un assentament de barraques, horts il·legals, un abocador no controlat de brossa i també com abocador de terres i runes d’obres.
Per evitar més la degradació de la zona, es va crear una zona de lleure amb taules,
la restauració de la Font dels Gitanos, en la franja més pròxima al riu Ripoll.
També, plantant arbres per donar ombra d’una part del Parc de La Clota,
i en els terraplens laterals es van col·locar plantes y arbustos.
Recull de dades: Ajuntament de Sabadell, Viquipèdia i propi.
El Parc Natural de s’Albufera de Mallorca (pronúncia local: (Muro)) és un parc natural situat al sud de la Badia d’Alcúdia, al nord de l’illa de Mallorca, que inclou part dels termes municipals de Muro, Alcúdia i Sa Pobla.
Historial:
S’Albufera de Mallorca és la zona humida més important de les Illes Balears,
Fou declarada Parc natural el 28 de gener de 1988 (Decret 4/1988).
L’aigua és la base de la riquesa biològica de s’Albufera. L’aigua i la humitat del sòl permeten el creixement continuat de la vegetació, diferent segons la profunditat, la proximitat a la mar i el tipus de terreny. El Parc rep l’aigua de pluja a través de torrents i ullals (afloraments d’aigües subterrànies). Les entrades a l’estiu d’aigua de la mar no són importants en quantitat, però afecten la vegetació i la fauna.
La vegetació està dominada pel canyet (Phragmites australis), la cesquera (Cladium mariscus) i la bova (Typha spp.). En els canals trobam plantes que viuen submergides: l’herbei de fil (Potamogeton pectinatus) i la cua de mart (Ceratophyllum demersum).
Viquipèdia
A les zones salabroses creixen els joncs (Juncus spp.) i les herbes salades (Sarcocornia spp.). Entre els arbres destaquen el poll blanc (Populus alba), l’om (Ulmus spp.) i el tamarell (Tamarix spp.). Les espècies de les dunes, com el lliri de mar (Pancratium maritimum), el peu de milà (Thymelaea velutina) o el ginebró de fruit gran (Juniperus oxycedrus macrocarpa), estan adaptades a les difícils condicions de l’arenal. Les orquídies també són presents al Parc. L’orquídia de prat és una espècie d’orquídia lligada a les zones humides i el Parc Natural és l’únic lloc a tota Europa on es pot trobar.[3] Hi trobem gran diversitat de fongs, 205 espècies. Una d’elles, la Psathyrella halofila, nova per a la ciència, va ésser descoberta a s’Albufera l’any 1992.
D’ocells, se n’han observat fins a 303 espècies. Hi ha 64 espècies reproductores, entre sedentàries i estivals.
Viquipèdia
Més de 10.000 aus hivernen a s’Albufera: ànneres, agrons i d’altres, a més de grans esbarts d’estornells. El Parc és també important per les aus migradores que hi fan estades de pocs dies: cetles blanques, oronelles… i per les divagants, de presència ocasional, com les grues.
Viquip`edia
És possible realitzar-hi els següents itineraris:
Itinerari des Colombars: Seguint el mateix camí, passant 1km, arribarem a una desviació cap a l’esquerra que ens durà cap als Colombars, just passat un petit pont per davall del qual hi passa el canal Ferragut.
Itinerari de sa Roca: Seguint l’itinerari arribarem fins al turó de sa Roca, al qual s’accedeix després de travessar un petit pont de fusta.
Itinerari des Cibollar: Creuant el Gran Canal ens trobam amb una altra cruïlla de camins.
Camí d’Enmig – ses Puntes: Arribarem al pont de sa Font, per davall del qual hi corre l’aigua més neta del parc, provinent de la font de sant Joan (recomanat en bicicleta)-
Can Carbonell és una masia de Terrassa és situada al nord de la ciutat, fora de la trama urbana, entre els plans de Can Bogunyà i el Bon Aire, vora el torrent de Can Bogunyà, prop de la confluència d’aquest amb el torrent de Can Candi, els quals formen el naixement de la riera del Palau.
L’Hotel d’insectes esta front l’entrada de la masia de can Carbonell.
Fins ara us he presentat molts Hotels d’insectes dins del casc urbà de la ciutat, aquest curiosament esta en un ambient rural, per tant rodejat d’arbres, plantes i amb flors naturals.
La Bassa existent en el Parc al costat del Passeig del Comte d’Egara a tocar amb el carrer de Garcia Humet de Terrassa, s’ha convertit en un espai ple de plantes i flors.
Ja fa anys que no era còmoda la bassa per els veïns de la zona, especialment per la proliferació de rates.
Llegim a Diari de Terrassa de 26 d’agost de 2021:
Amb l’arribada de les altes temperatures i la humitat generada per les pluges d’estiu prolifera la presència de rosegadors a diferents punts de la ciutat, especialment a les concentracions d’aigua estancada. Les queixes dels veïns aquestes dates arriben a l’Ajuntament, als grups municipals i als mitjans de comunicació. També proliferen en xarxes socials, on aquest estiu s’han publicat imatges de rosegadors a diversos indrets de la ciutat. Pel que fa a l’estany del Passeig, el Servei Municipal assegura haver rebut cinc queixes dels veïns i haver fet dues intervencions des del mes de febrer. La darrera a finals de juny, quan va tornar a aplicar un tractament de desratització i fer seguiment del resultat.
La bassa del parc de Vallparadís es buida un cop l’any, quan els peixos i les polles d’aigua han criat. En cas de pluges torrencials es fan intervencions extraordinàries.
Medi Ambient informa que la presència de mosquits a la bassa és pràcticament nul·la donat que fa dues dècades es van introduir espècies de peixos, com les les gambúsies, un dels peixos que van acabar amb el paludisme a principis del segle XX.
Durant l’any 2024, es va prendre la decisió de transformar la bassa, després de constants reparacions i millores, en un espai més verd i sostenible,
omplint de terra abonada i amb plantes diverses perquè durant la primavera floreixin.
Així va culminar una renovació important pel Parc en general i que ara es pot gaudir.
La Plaça de la Cooperativa esta situada entre el carrer de Lluis Puig i Matas, carrer d’Amadeu de Savoia, carrer del Torrent i carrer de Miguel Angel de Terrassa.
Es una petita zona verda amb una diversitat d’arbres i no de masses plantes.
A l’allarg de la Plaça hi trobem bancs de fusta o de pedra, papereres,
així com alguns jocs per a nens i nenes petits.
No fa masses anys, l’Ajuntament va incorporar a la plaça, aparells de gimnàstica i taula de ping-pong, i va instal·lar-hi un gronxador adaptat, per a gent gran.
Curiosament hi trobarem un cartell apel·lant les normes de convivència ciutadana.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 